Traductor

dijous, 23 de març de 2017

Megàlits a l'Alentejo I (Anta grande do Zambujeiro)

A la fi entrem a Portugal, i el primer que anem a veure és el gran sepulcre megalític anomenat Anta grande do Zambujeiro, que vol dir dolmen gran de Zambujeiro. És el dolmen més gran de la Península Ibèrica, i creiem que deu ser la cambra sepulcral més alta de tota Europa. Per aquesta raó, ha estat la nostra primera visita, no podem marxar de Portugal sense veure aquest gran dolmen, i per això li dediquem una entrada a banda al Blog, tal i com vam fer amb el seu proper company de Mérida.


Per arribar-hi, entrem a Portugal direcció la capital de l'Alentejo central, la maca ciutat d'Évora. Sortim d'ella prenent la N-380 direcció Alcáçovas. A uns 7 quilòmetres, prenem la desviació a la dreta cap a Valverde per la CM-1079. Anant per aquesta uns 950 metres, virarem de nou a la dreta per un carrer que en uns 270 metres més fa un gir pronunciat a l'esquerra, i uns 730 metres més tard s'acaba en unes fàbriques. 

Allà deixem el cotxe, aparcant davant de la fàbrica que queda a la nostra dreta tal i com hem arribat, i ens posem a caminar pel camí sorrenc senyalitzat que va just pel costat dret d'aquesta. Si anem amb un cotxe alt, podem seguir avançant per la pista uns 700 metres més fins a trobar una zona per a aparcar. De l'extrem contrari per on hem arribat a aquest aparcament, surt un caminoi passant per sobre d'un petit pont de fusta, que creua una riera. El seguirem i, en uns 210 metres més arribarem, a l'Anta grande do Zambujeiro. Som davant del megàlit d'aquesta tipologia més gran d'Europa, que fou declarat monument nacional l'any 1971.

Consta d'un túmul d'uns 50 metres de diàmetre i conserva una alçada d'uns 7 metres a la seva cambra sepulcral. Aquesta és de forma poligonal amb 7 grans lloses que s'aguanten unes sobre altres. El corredor té una alçada d'uns 2 metres per 1.5 metres d'amplada, i s'allarga des de la cambra fins a l'exterior del túmul uns 12 metres.


Aquesta llosa situada a la part del darrere del megàlit va ser, temps ençà, la llosa de coberta de la cambra sepulcral. Molt i molt semblant a la del dolmen de Lácara; de fet tot, el megàlit és exactament igual a aquest.


Fou descobert l'any 1964 pel doctor Henrique Leonor Pina i excavat posteriorment (1965 - 1969), amb mètodes de l'època (va ser llavors quan es va desplaçar la coberta, trencant-la de camí). Tot i això, també ha estat excavat als anys 80 i 90. A aquestes excavacions, es trobaren materials de diferents èpoques, degut a la seva reutilització. El monument fou erigit al Neolític final (inicis de IV milenni a.C.) i utilitzat fins l'edat del Bronze portuguesa (1500 a.C.), utilitzat puntualment a l'edat del Ferro (segles VI - V a.C.) i com a vivenda a l'època medieval.

Es documenten diversos fragments ceràmics (gran part d'ells corresponents a gots carenats típics de l'Alentejo), perles i peces de guarniment en resina i pedra verda (variscita?), làmines i puntes de fletxa en sílex i cristall de roca, instruments i eines de coure, un centenar d'ídols gravats en plaques d'esquist, etc. Aquestes troballes es conserven al museu d'Évora. Pel que fa al tema de la variscita, és bastant més explicable del que sembla, doncs es documenten tres jaciments propers a l'Alentejo, un a Zamora, un altre a Huelva i un altre a Braga, dins el mateix Portugal.

A més de totes les troballes esmentades, segons experts, el dolmen devia de contenir pintures, com a mínim, en dues de les lloses.

Vist el dolmen, comencem a mirar-nos les esteles, la primera, l'estela C (estela-menhir I) es troba a l'inici del corredor del megàlit. Comparant amb Lácara, jo diria que més que una estela pura i dura, és més aviat la porta d'accés al sepulcre.

Aquesta estela va ser transportada 8 quilòmetres fins al seu lloc actual i fou rebaixada per donar-li forma còncava, treball prou visible a dia d'avui. Fa 6.10 metres de longitud màxima, una amplada màxima de 2.40 metres i una mínima de 1.30 metres.

No es té constància de que mai hagi estat dempeus, refermant la meva teoria.


Tornant de l'immens megàlit a la petita porta d'accés al recinte, passarem pel costat de l'estela D (estela-menhir II). Aquesta sí que té totalment pinta d'estela! No podem veure la part de sota, però sabem que aquesta està molt degradada i que és de forma còncava. La banda visible està totalment treballada i arrodonida i presenta unes 70 cassoletes. Ens consta que en el seu dia devia d'estar dret, ja que a la seva excavació es va trobar un túmul de pedres i terra d'uns 6 metres de diàmetre.


Aquest gran roc fàlic amida 6.50 metres de longitud i té una amplada màxima de 2.84 metres; del gruix, podem dir que varia entre 0.97 i 0.33 metres.

Inseriré un parell de fotografies on es vegin bé les cassoletes que té aquest roc.



Com a dada final, direm que hi ha la possiblitat que aquesta estela-menhir fos erigida a l'edat del Bronze, ja que la ceràmica recollida al seu voltant en un sondeig és d'aquesta època. Addicionalment, s'hi van trobar elements de quars.

Amb aquesta última estela, ens acomiadem de Zambujeiro per seguir la ruta del primer dia.


Coordenades:

Anta grande do Zambujeiro: UTM(ETRS89): 29S, 585906, 4266110
Estela C do Zambujeiro: UTM(ETRS89): 29S, 585906, 4266110
Estela D do Zambujeiro: UTM(ETRS89): 29S, 585914, 4266086