Traductor

dimarts, 28 de març de 2017

Megàlits a l'Alentejo VI

Últim dia a l'Alentejo portuguès, de fet, ja anem de tornada, tot anant direcció Toledo, on havíem reservat una habitació en un hotelet proper al centre històric de la ciutat (maco per cert).

Igualment, per al primer megàlit ens vam desviar de l'itinerari marcat... des de Torre de Coelheiros vam empendre per la M521 direcció Sud, uns 11 quilòmetres, fins trobar la N384, on girarem vers la nostra dreta i la seguirem 13.7 quilòmetres, arribant a Viana do Alentejo i, posteriorment, a Aguiar, un nucli de Viana do Alentejo. Als afores, a la primera rotonda que trobarem, just al costat d'un supermercat, seguirem rectes direcció el nucli, tornant-se la carretera en la N257. Aquesta carretera volteja el nucli de cases arribant a dues rotondes, en les que prendrem direcció a la N254. Per ella, seguirem tot rectes uns 6.5 quilòmetres fins als afores d'Aguiar, on trobarem una nova rotonda en la que prendrem la tercera sortida. Seguirem per aquesta desviació 140 metres, trobant un camí sorrenc a la nostra esquerra que ens portarà a l'Anta de Vila de Aguiar o do Zambujeiro o do Ferragial do Aguiar en 160 metres més.


Conserva les 7 lloses de la cambra in situ i la coberta, tot i que caiguda a la part posterior de la cambra. Són perceptibles les restes del corredor.

Gràcies a un plànol acotat, podem extrapolar unes dimensions d'uns 5 metres de longitud amb corredor inclòs, i una amplada d'uns 3.50 metres a la cambra. 

Per molt increïble que sembli, d'aquest conegut megàlit no hem aconseguit cap tipus d'informació, l'únic que hem trobat, és que és datat vers el Neo-calcolític portuguès, cap al 2600 a.C.

Com a curiositat, es pot indicar que l'anta ha sobreviscut a la construcció del cementiri de la població (a només 95 metres de la tanca). Cal agrair als constructors que, tot i necessitar força pedra per a edificar-ne el tancat, no van destrossar el megàlit per a aprofitar-la.

Disposats a tornar a casa tornem a la N254 i girem l'esquerra creuant pel vell mig el nucli d'Aguiar. De fet, per arribar al sepulcre només hem de seguir aquesta carretera uns 18 quilòmetres des de la visitada anta, i quan veiem l'aeròdrom d'Évora a l'esquerra, aturarem el cotxe al voral dret de la carretera. L'Anta da Herdade das Azinheiras es troba allà al mig del camp on pasturen les vaques, al costat dret de la carretera tal i com hem arribat.



No ens vam poder apropar, anàvem justets de temps, però bé, ja es veu la seva grandiositat, a tenir en compte que es troba a uns 325 metres de la carretera. Hi ha un camí que surt just davant de l'edifici de l'aeròdrom que t'hi apropa més, encara que l'últim tram l'has de fer, a peu, entre vaques i braus.

Aquest megàlit va ser estudiat pel matrimoni Leisner. Ells documenten sis lloses, possiblement set de la cambra sepulcral i vestigis del corredor. Pel que hem pogut trobar, la coberta del sepulcre resta estintolada a l'interior de la cambra. Es diu que existien dues antes molt properes a la que visitem; els Leisner no documenten res de res.

Amb motiu de la carta arqueológica d'Évora, va ser objecte d'una propecció el 2008 per part de Mário José Barata Rodrigues de Carvalho, de la qual no hem trobat cap tipus d'informació.

Després d'aquestes dues breus visites, ens dirigim a la següent etapa: Toledo.


Coordenades:

Anta de Aguiar o do Zambujeiro: UTM (ETRS89): 29S, 589949, 4249653
Anta da Herdade das Azinheiras: UTM (ETRS89): 29S, 597361, 4266190

dilluns, 27 de març de 2017

Megàlits a l'Alentejo V

Aquesta vegada, ajuntem dos dies en un.. per què? doncs perquè ahir ens va fer un temps horrorós i avui tornem a fer més o menys el mateix camí però amb una mica més de profit.

Comencem el dia anant a un cròmlec poc conegut, el da Herdade de Cuncos. Per arribar-hi, des de Torre de Coelheiros, anem a Évora i allà prenem la carretera N114 cap a Montemor-o-Novo i, un cop a aquesta població, ens desviem per la N4 en direcció a Lisboa. Continuem uns 7,2 quilòmetre fins que trobem a mà esquerra la bodega Herdade do Menir. Com no podem girar per aquí, avancem uns 500 metres més per a poder fer el canvi de sentit. Ja en sentit Montemor-o-Novo, fem uns 760 metres, passant per davant de l'accés de la bodega abans esmentada i girem pel camí de sorra següent, força enfangat per culpa de la pluja. Fem uns 650 metres i aturem el cotxe a la vora del camí. A la nostra dreta, en pocs metres, veiem les restes del Cromeleque da Herdade de Cuncos.


També conegut com a Cromeleque dos Cuncos, va ser descobert el 1984 per la doctora Rosa Varela Gomes quan estudiava el proper menhir da Courela da Casa Nova, ubicat dins el recinte de les bodegues abans esmentades. El 1985 va ser estudiat més a fons i els rocs desplaçats van ser reposicionats a la seva ubicació original. Aquesta actuació va permetre trobar un menhir i alguns estris de pedra i percutors.

Té un diàmetre de 13.5 metres i està format per un cercle de vuit pedres de granit que conté tres monòlits més de forma fàl·lica, d'alçades que van dels 2.3 als 4 metres.

Retornant a la carretera, mirem dins les instal·lacions de la bodega aviam si veiem el menhir esmentat que conté i que li dóna nom, però no és visible des de l'exterior.

Un cop a la carretera, girem a la dreta i ens dirigim de nou a Montemor-o-Novo. Una vegada al centre de la població, prenem la N2 en direcció a Mora i Ponte de Sôr. Seguim sense agafar cap desviament durant 13 quilòmetres i, després de passar un pont, ens aturem a l'esquerra de la carretera, a l'entrada d'una finca i just abans d'una corba a dreta i esquerra. Recorrent uns 600 metres per dins d'aquesta finca, arribem a la preciosa Anta Grande da Comenda da Igreja.


Aquest sepulcre de corredor té una longitud total de 16 metres amb un corredor de més de 10 metres de llarg i una alçada de 1.80 metres. La cambra, curiosament, està composta de 8 lloses enlloc de les 7 típiques de la zona, que formen una habitació de 4.80 metres de longitud per 4.50 d'ample, amb una alçada aproximada de 6 metres. Ens trobem davant d'un dolmen força impressionant, tot i que, en conservar el túmul, d'uns 35 metres de diàmetre, queda una mica "mimetitzat" pel terreny.

Ha estat excavat per Jose Leite de Vasconcelos el 1898 i per Manuel Heleno en repetides ocasions, 1931, 1934 i 1939. Les troballes resultants d'aquestes excavacions són força interessants: plaques d'esquist, fragments de ceràmica, puntes de fletxa de sílex, objectes ornamentals de pedra i os,  penjolls d'ambre, figuretes d'animals de variscita, amulets, etc.

Pel que fa a la seva datació, es pot ubicar dins del Neolític Final - Calcolític portuguès; de fet, totes les antes d'avui són d'aquesta etapa prehistòrica.

Per visitar el següent megàlit, desfem el camí fins el límit de la finca, i pugem una mica a l'esquerra. Ens uns 150 metres, sota un arbre i emmascarada per la vegetació, trobem la destrossadíssima anta do Cabeço da Rainha.


Conserva restes de 4 lloses, una al nord, dues a l'est i una altra al sud. Sembla conservar les restes de la coberta esmicolades a l'interior de la cambra, de tendència arrodonida i de 1.76 metres d'amplada per 2.46 metres de longitud. L'alçada màxima conservada és de 1.09 metres. No hi ha indicis d'existència de corredor.

Va ser excavada el 1933 per Manuel Heleno, sent la troballa de 206 denes de collaret l'única informació que tenim sobre l'aixovar funerari.

Com hem visitat l'anta grande da Comenda da Igreja, se suposa que existeix l'anta pequena... i així és i és molt accessible, pel que anem a per ella. Sortim de la finca a la què hem visitat les dues antes i girem a l'esquerra per continuar una mica més per la N2, concretament uns 1500 metres més, fins que a mà dreta trobem l'Herdade da Comenda da Igreja. Aquesta finca es troba normalment oberta perquè permet arribar fins a un estany. Nosaltres vam accedir-hi i vam aparcar davant d'aquest estany. A mà esquerra, es pot observar un turonet i l'anta que busquem es troba sobre ell, sense gaire pèrdua.


L'anta pequena da Comenda da Igreja és un petit sepulcre de corredor amb una cambra d'1.90 metres d'amplada per 2.00 de longitud i una alçada interior de 1.70 metres.

Va ser excavada el 1931 per Manuel Heleno, però no hem trobat informació sobre les troballes.

Retornem a la carretera N2 i la prenem de nou a l'esquerra. Seguim per ella i recorrem 9 quilòmetres, ins que, ja al districte de Santarém, veiem a la dreta un ampli espai per deixar el cotxe a l'inici d'un camí. Just al costat de la tanca que limita la finca, veiem l'anta de Vale do Beiró o Água Doce 1.


O potser hauríem de dir la meitat de l'anta? La cambra estava formada per 7 lloses, de les que se n'han perdut dues i una tercera es troba trencada. Les seves dimensions són 2.60 metres d'amplada per 2.00 de longitud per 2.37 d'alçada màxima.

Es tracta d'un sepulcre de corredor del qual només se'n conserven tres petites pedres. El túmul té una alçada de 2.45 metres.

Va ser excavada per Manuel Heleno els anys 1931 i 1934 i va ser posteriorment estudiada pel matrimoni Leisner els anys 1950. Les excavacions d'Heleno van ser molt profitoses, però com en els seus escrits barrejava les excavacions, només es té la certesa de que hi trobés 2 plaques d'esquist.

Deixem el cotxe on el tenim i enfilem la carretera cap amunt. Després de 240 metres, a la nostra esquerra trobem l'anta pequena do caminho da Fanica o d'Água Doce 3.


La cambra consta de 6 lloses que subjecten la coberta i té unes dimensions de 2.00 metres de longitud per 1.70 d'amplada per 1.90 metres d'alçada. Té vestigis de corredor de mides mitjanes.

Va ser excavada per Manuel Heleno el 1931, però no es van trobar restes arqueològiques. Posteriorment, va ser estudiada pel matrimoni Leisner.

Avancem 30 metres més i ara mirem al turó de la nostra dreta per a trobar el següent sepulcre, l'anta grande do caminho da Fanica o Água Doce 2.


Aquest sepulcre de corredor curt, que no conserva la coberta, té una cambra de 3.50 metres d'amplada per 2.85 de longitud i 3.30 metres d'alçada màxima formada per 7 lloses. Al seu voltant, s'observen restes de túmul de sorra i fragments de lloses.

Igual que els seus veïns, va ser excavat per Manuel Heleno el 1931 i estudiat pels Leisner. A l'excavació, van aparèixer làmines d'esquist, a més de ceràmica en superfície.

La següent parada no serà per a veure un dolmen sinó un altre cròmlec, aquest en millor estat que el de Cuncos. Retornem al cotxe i seguim la N2 cap el nord en direcció a Mora. Dins d'aquesta població (recorreguts 18.5 quilòmetres des de que hem sortit), trobem una rotonda a la que hem de prendre la N251. Després de 2.6 quilòmetres, veiem a la dreta una pista de sorra, que ens porta directes al Cromeleque do Monte das Fontainhas Velhas en uns 260 metres.


Aquest petit cròmlec està format per 5 menhirs, d'entre 1.55 i 1.10 metres d'alçada, i un menhir de 2,54 metres que queda al centre del semicercle format pels altres menhirs. Possiblement, era un cercle amb un menhir central, però ha desaparegut la meitat dels menhirs.

Entre el 1993 i el 1997, es va fer una prospecció de la zona per a fer la carta arqueològica del poble i es van localitzar dos menhirs més, a uns 18 i uns 70 metres de distància, respectivament. Els mostrem a les fotos següents.



A més, van aparèixer dues ascles de sílex i una de quars.

El 2005, Leonor Rocha i Manuel Joao do Maio van excavar-lo i van trobar ceràmica decorada i micròlits, que van permetre ubicar la seva construcció dins del Neolític antic - mig portuguès. Addicionalment, es va confirmar la seva orientació relacionada amb la posició del Sol i la Lluna, com es dona en gairebé tots els conjunts d'aquest estil, i van observar la presència de dos negatius que indicaven l'antiga presència de dos menhirs més al cròmlec.

Visitat el cròmlec, anem a Pavia seguint endavant per la N251. Just al centre del poble, hi trobem la capella de Sao Dinis construïda aprofitant una gran anta, anomenada anta de Pavia.


La cambra d'aquesta anta-capela és poligonal i està delimitada per set lloses. Mesura 4.00 metres de diàmetre per 3.30 d'alçada interior. Té l'aparença de ser un dolmen simple i, de fet, així ho va afirmar Vergílio Correia quan la va excavar a principis del segle XX. El 2013, però, gràcies a un sondeig dirigit per Leonor Rocha, es va poder confirmar que havia tingut corredor temps ençà.

Aquesta anta va passar a ser capella el segle XVII per a venerar a Sant Dionís.

A l'excavació de V. Correia, es va observar que la cambra es trobava compartimentada. Les troballes d'aquesta excavació són una placa de pissarra, una destral i altres objectes de pedra, diverses plaques d'esquist (dues d'elles senceres) i fragments de ceràmica.

Com encara és una mica d'hora i tenim energies, decidim anar a visitar una necròpoli de 6 antes anomenada Bertiando que hem vist esmentada al panell informatiu de Vale do Beiró. Per arribar-hi, a Pavia prenem la N370 en direcció a Évora i a l'alçada d'Arraiolos agafem la N4 cap a Montemor-o-Novo. Aproximadament als 4 quilòmetres, prenem un desviament a la dreta cap a Sabugueiro i Gafanhoeira. Un cop passat Sabugueiro, s'ha de girar a la dreta per la segona pista de sorra que veiem. Sincerament, deuen ser fàcil de trobar, però se'ns va tòrcer el dia de nou amb la pluja i ho vam deixar estar. De tornada cap a Évora desfent el camí, poc abans d'arribar a Sabugueiro veiem clarament a la nostra esquerra una anta ben maca que no teníem al mapa! Mitja volta, i a visitar-la!


Per sort, la finca es podia obrir i vam poder veure-la de ben a prop. Ens va semblar que la cambra estava formada per set lloses i que la tanca de delimitació del finques hi passava una mica per sobre.

Hem fet una consulta a la universitat d'Évora per veure si ens poden facilitar més informació, però no hem rebut encara la resposta. Mirant el "Portal do arqueologo", inventari del patrimoni portuguès, hem arribat a la conclusió que es podria tractar de l'anta do Monte da Espadaneira I, però esperem confirmació. El José Luis i la Nuria al seu "Blog Megalítico de Nuria y José Luis" (teniu l'enllaç a l'apartat de blogs que visitem) també l'esmenten sense conèixer el nom. 

Intentem de nou tornar cap a Évora, però passat Sabugueiro i ben a prop de Sao Pedro de Gafanhoeira veiem una llosa moooolt sospitosa sobre un turó que queda a l'esquerra i que s'assembla molt a les típiques lloses de les antes alentejanes, inclús sembla intuir-se un cert túmul.


Aquesta vegada, la finca no es troba oberta, però es pot passar per sota fent la croqueta, així que, literalment, em vaig colar per a fer quatre fotos. Tampoc no hem trobat informació, però consultant de nou al "Portal do arqueologo" per la finca a la que es troba i la descripció, ens ha semblat que poden ser les restes de l'anta da Courela seca. Però preferim ser prudents i esperar dades de la universitat.

Amb tanta volta, al final ens trobàvem ben a prop d'una altra anta interessant, la de Comenda Grande, però no ho sabíem i no ens vam acostar... Com ens han quedat molts megàlits, a l'Alentejo, si podem, tornarem!


Coordenades:

Cròmlec Da Herdade de Cuncos: UTM(ETRS89): 29S, 561694, 4277638
Anta grande da Comenda da Igreja: UTM(ETRS89): 29S, 569239, 4290219
Anta do Cabeço da Rainha: UTM(ETRS89): 29S, 570007, 4290419
Anta pequena da Comenda da Igreja: UTM(ETRS89): 29S, 569298, 4290857 
Anta de Vale do Beiró: UTM(ETRS89): 29S, 569559, 4297347
Anta Pequena do Caminho da Fanica: UTM(ETRS89): 29S, 569861, 4297575 
Anta Grande do Caminho da Fanica: UTM(ETRS89): 29S, 569937, 4297535
Cròmlec Do Monte das Fontainhas Velhas: UTM(ETRS89): 29S, 576181, 4309498
Menhir Monte das Fontainhas Velhas A: UTM(ETRS89): 29S, 576177, 4309513
Menhir Monte das Fontainhas Velhas B: UTM(ETRS89): 29S, 576235, 4309544
Anta de Pavia o Capela de São Dinis: UTM(ETRS89): 29S, 585227, 4305495
Anta do Monte da Espadaneira I?:  UTM(ETRS89): 29S, 574979, 4291439
Anta da Courela Seca?: UTM(ETRS89): 29S, 579137, 4289386

dissabte, 25 de març de 2017

Megàlits a l'Alentejo IV

Nou dia a l'Alentejo portuguès. Avui veurem de tot, dòlmens, cròmlecs i menhirs, només ens falten inscultures apartades dels megàlits, que de ben segur n'hi deuen d'haver, però no en tenim constància.

Comencem tot anant cap a l'immens embassament d'Alqueva, anomenat així ja que la grandiosa presa es troba a terrenys del poble d'aquest nom. De fet, es va escollir aquesta zona per a fer l'embassament perquè les profunditats de les valls eren molt superiors a les de la resta de l'Alentejo... Arribant a 152 metres de profunditat i amb una extensió de 250 quilòmetres quadrats, és l'embassament més gran de l'Europa Occidental amb un abastiment d'aigua de 4150 hm cúbics... podria abastir a una ciutat com Lisboa durant 40 anys.

En fi, per arribar, anem al poble de Portel, on prenem la R384 i la seguim uns 13.5 quilòmetres, que trobarem a l'esquerra la N255. La seguirem 5.2 quilòmetres, moment en què trobarem una rotonda, on a la primera sortida veurem senyalitzat "antas". Per ella conduïm per una pista sorrenca, però, prou ample i ben allisada. Uns 3.5 quilòmetres després, veurem en una corba de 90º a la dreta, un camí no tant arregladet just al davant i un altre amb gespa, a l'esquerra que baixa fins a les platges de l'embassament. Allà deixem el cotxe, i continuem a peu pel camí del mig, aquell menys arreglat, que hem dit abans.

Seguint-lo i gairebé arribant a les platges de la petita península que ha creat l'embassament, veurem amb facilitat, just a l'esquerra del caminoi, la malmesa Anta da Torrejona I. Entre que el dolmen està fet pols, que en aquell moment feia un sol brutal, que la nostra càmera no és gaire bona i la meva poca habilitat, les fotos han quedat fatal.


Si us hi fixeu, a les fotos es veu l'espècie de forquilla metàl·lica que aguanta les lloses de la cambra funerària dempeus, i més clarament, les restes de l'antic corredor i part de l'obra tumular, d'uns 9 metres de diàmetre.



Es tracta d'un dolmen de cambra poligonal, de set lloses, amb un diàmetre màxim de 3.40 metres. Crida l'atenció la seva morfologia, ja que hi ha una gran diferència d'alçada entre la cambra i el corredor o el que queda d'ell, recorda a l'estil constructiu (en aquest aspecte) de les galeries catalanes.

Segons hem pogut saber, es creu que podria tenir una petita tomba enganxada a un dels costats del corredor. A l'excavació també es localitzaren diversos negatius d'antigues foses i un fons de cabana excavat a la roca pels voltants del monument, d'era possiblement anterior a la de l'anta. 

Es documenten unes troballes del més variades, prehistòricament i històrica parlant; des de ceràmiques del neo-calcolític del lloc, fins d'era medieval, làmines de sílex, encenalls de quarsita, restes de talla en quars, dents de mola manual i alguna moneda d'Alfons III.

Seguim pel mateix camí uns 100 metres més, fins a trobar, al costat de la platgeta existent, l'Anta de Torrejona II. Crec que aquest es deu submergir amb les crescudes de l'embassament.



D'aquest monument, podem dir que es creu que va ser violat des de l'era romana, ja que les restes ceràmiques d'aquesta era van ser prou evidents a la seva excavació.

La cambra sepulcral és construïda amb set lloses, avui en dia prou deteriorades. La coberta, circular, resta estintolada al costat del corredor, que consta avui en dia d'una longitud de 1.60 metres. Les restes de l'anell peristàlit, segons informació, són visibles, jo no les recordo.

A l'excavació, de l'any 2000, també es van localitzar diverses foses al seu voltant, tal i com a sa germana Torrejona I.

Com a material extret a l'excavació destaquem material lític en quars, així com restes d'aquest material, estranys objectes en sílex i pedra polida, ceràmica prehistòrica de tipus indeterminat, també de romana i de més moderna.

Visitats aquests sepulcres, tornem a la rotonda d'on sortia el camí i de nou sortim a la primera, tot prenent la N255 direcció San Marcos do Campo i Reguengos. Just abans d'entrar a aquest últim, a la rotonda existent ens desviem per la primera sortida, tot anant per la Via do Grande Lago. Per aquesta via, deixarem una rotonda a l'esquerra, tot seguint rectes per la via, fins arribar a una segona rotonda a la que sortirem per la primera, prenent la N256... als 9.9 quilòmetres virarem a l'esquerra per la M514, a la que a 6.3 quilòmetres trobarem una altra rotonda per la que sortirem a la primera, i a la primera corba, a uns 150 metres, veurem un camí sorrenc que surt recte (apte per a cotxe)... En no arriba a 200 metres d'anar per ell, toparem amb una zona habilitada per aparcar, allà deixem el cotxe i baixem a la plana de baix on es troba el magnífic Cromeleque do Xarez.


Espectacular monument, que recorda molt als bessons que jo he vist a Bretanya, però segons es documenta també n'hi han amb forma rectangular, a Galícia, Escòcia, Gales i Irlanda.

La troballa es documenta als anys 70, quan  José Pires Gonçalves va trobar els menhirs estintolats a un camp, els va estudiar i va determinar que es disposaven en forma de quadrilàter, i així el va restaurar, acabant l'acció vers el 1972. Trenta anys més tard, el magnífic "cromeleque" va ser desplaçat uns 5 quilòmetres per la imminent creació de l'embassament d'Alqueva.

És format per 55 menhirs de granit de formes fàl·liques i arrodonides (tot i que segons els estudis astrològics realitzats n'hi deurien haver una seixantena). L'alçada d'aquests menhirs ronda entre els 1.20 i 1.50 metres; diversos d'ells tenen cassoletes i n'hi ha un amb un bàcul esculpit. El del mig és el més gran, arriba gairebé als 4 metres amb un pes que rondaria les 7 tones.

Com es veu, en alguns rocs, el treball és més que evident.



En altres, no tant...



Donem per vist el cròmlec, i anem a visitar els megàlits que hi ha propers al monument. El primer, el menhir de Bulhoa o Abelhoa al mateix municipi de Monsaraz... De fet, els quatre menhirs que veurem avui són de Monsaraz; si mirem el lloc on es troben al planol del blog, veurem que curiosament són col·locats fent un immens rectangle, l'home modern els ha mogut?, casualitat?, o fet intencionadament a l'era prehistòrica?... No ho sé, però jo no ho donaria per impossible.

S'ha de dir, però, que aquest primer menhir ha estat transformat modernament (1970), com es pot veure a la foto. El van trobar trencat i l'hi van afegir una base, de com creuen que deuria ser, dimensionalment parlant. Però crec que el van readreçar al lloc original.


Aquest es troba a uns 3 quilòmetres en cotxe, del recinte do Xarez. Per arribar-nos-hi, podem prendre la rua da Orada, que voreja el cròmlec visitat, i seguir-la fins a l'Adeia do Outeiro, seguir per la mateixa rua, que va girant a la nostra esquerra, fins a trobar a mà esquerra també la rua do Bairro da Encarnação, al poc veurem el menhir anunciat amb una zona per a aparcar a la dreta del camí. S'ha de seguir un caminet, ja preparat per visites d'uns 100 metres.

El menhir fou localitzat vers el 1966, restaurat i reaixecat el 30 de Setembre de 1970, molt possiblement per José Pires Gonçalves. Cal destacar els seus gravats per les dues cares: un sol, un altre gravat en forma de bàcul i varies línies amb diverses configuracions.


Longitudinalment parlant, és proper als 4 metres, i consta d'una secció el·líptica d'aproximadament un metre de diàmetre.

Anem ara a per un altre menhir del rectangle que he esmentat abans, el d'Outeiro. Tornem al cotxe i prenem el carrer per on hem vingut, tornant a Aldeia do Outeiro. Quan som ja dins el nucli, la rua canvia de nom, passant-se a dir rua da Figueirinha, al final d'aquesta virem a l'esquerra  i recorrem 600 metres per la rua de Santo António fins a trobar una carretera que creua. En aquesta, girem a la dreta, i als 350 metres, a la intersecció existent, prenem el desviament de l'esquerra. Arribarem al "menir de Outeiro" en 280 metres. Una altra opció és anar fins al nucli de Barrada, tot seguint la rua de Santo António (que després es diu rua Nova), des d'on surt la pista que va al menhir, per l'altre costat. Tot depèn del cotxe que porteu i l'estat de la pista.

Aquest és el monòlit.



Maco menhir que fou descobert per José Pires Gonçalves, estintolat a terra, vers l'any 1964. Posteriorment, el 1969, fou restaurat i redreçat. Fa 5.60 metres d'alçada i pesa prop de 8 tones, sent un dels menhirs més grans de Portugal.

Ara ens disposem a visitar un parell de dòlmens que hi ha entre els quatre menhirs, les antas do Olival da Pega I i II. 

La primera que veiem és la II i, per arribar-hi, podem prendre una pista al nucli de Barrada o bé, com vam fer nosaltres, desfem el camí fins a Barrada i seguim la Rua Nova fins que aquesta mor a Motrinos. Allà, girem a l'esquerra prenent la CM1125 i la seguim durant 1.4 quilòmetres, moment en què aquesta carretera s'acaba a la M514. Girem a l'esquerra i fem 2.1 quilòmetres més, punt on veiem una indicació a l'esquerra cap a les antas d'Olival da Pega. Després d'uns 200 metres, la pista gira cap a l'esquerra. En aquest punt, podem deixar el cotxe i acostar-nos caminant al sepulcre en línia recta, que trobarem uns 100 metres més enllà.



Interessantíssim monument, no només per les troballes que es documenten a la necròpoli (177 plaques d'esquist amb gravats, centenars de vasos ceràmics i divers material lític), sinó per les seves dimensions prou exagerades en comparativa amb les antas típiques alentejanes, clar que també, segons nosaltres, és d'un altre estil arquitectònic.

La cambra i el corredor, en el seu dia intacte, i desmuntat o enterrat modernament, fa uns 20 metres de longitud, i consta d'un túmul d'uns 40 metres, encara visible prop de la cambra sepulcral. Aquesta té una longitud de 3.40 metres i una amplada el·líptica de 4 metres de diàmetre

Però aquest megàlit té encara més diferències amb la resta. Primerament, que fou construït amb un corredor més petit, que es va allargar fins als 16 metres en un moment posterior de la prehistòria; de fet, al corredor es van trobar quantitat d'ossos humans molt deteriorats i uns artefactes metàl·lics en una tomba adjunta a aquest, potser l'estirament del corredor es produí en aquest moment. Però no és l'única tomba que es va trobar en aquest túmul, se'n documenten un total de quatre, que crec surten del corredor.


Per arribar a Olival da Pega I, podem tornar al cotxe o anar-hi caminant. En qualsevol dels dos casos, tornem a la pista i avancem uns 230 metres. L'anta es troba amagada entre els arbres de la nostra esquerra i hi podem arribar seguint un corriol molt desdibuixat, cobert per abundant gespa.



Aquesta anta, datada segons els experts a finals del Neolític, fou excavada i estudiada, com la seva germana Olival da Pega II, pel matrimoni Leisner (1951), i per José Pires Gonçalves (1990 - 1997). D'altra banda, dir que la cambra amida 4 metres longitudinalment, amb una forma arrodonida de 5.60 metres i una alçada conservada de 3.50 metres. El corredor faria uns 8.60 metres per una amplada d'entre els 2.40 i 2.80 metres, i la parella Leisner va advertir d'una tomba, enganxada al corredor. 

A l'excavació aparegueren 919 comptes de collaret en esquist, 4 en os, 2 arracades, diverses làmines en sílex i esquist, un ídol en esquist i un altre en os, tres bàculs en esquist, 134 de les 177 plaques que hem dit abans, ceràmica, i restes òssies carbonitzades d'uns 140 individus.

Aquesta necròpoli és datada vers el 3500 - 3000 a.C. i segons la documentació de les excavacions del 1985, efectuada pel centre d'arqueologia de la Universitat de Lisboa, contenia les restes de 258 cossos humans.

Després d'aquests sepulcres, iniciem la tornada, però continuem veient coses. La primera, un menhir que hi ha a una finca privada, però accessible... És un hotel de luxe, que té la porta oberta permanentment. Tornem a la carretera i girem a la dreta. Després de 2.1 quilòmetres, arribem a l'alçada de la cruïlla on abans hem pres aquesta carretera, però ara girem a l'esquerra cap a la finca de Barrocal. Seguim el camí de sorra que, en 800 metres, duu a l'hotel i, just abans d'arribar a l'edifici, agafem el camí de l'esquerra, que s'ajunta amb un altre on girem a la dreta. Seguim aquest nou camí durant uns 290 metres i a la nostra esquerra, entre els arbres, veurem l'enorme menir do Barrocal.


Aquest gran monòlit va ser identificat l'any 1993 per Francisco Serpa, estintolat a terra, dins el marc de l'aixecament patrimonial de Reguengos de Monsaraz, però no fou fins al 21 de Juliol del 1995 que s'erigí i s'estudià amb cura. Segons aquests estudis, hi havia un gran cròmlec el·líptic envoltant-lo, amb diverses de les seves pedres gravades i amb alçades properes a un metre, del qual només s'observen algunes restes. De fet, si ampliem la fotografia, podem veure, a la seva esquerra i sota un arbre, un dels rocs que forma el cròmlec. Aquesta el·lipse, estant el menir do Barrocal al seu centre, té un eix major de 72 metres, mentre que el menor en fa 60. 

Conté 78 figures entre gravats diversos i cassoletes a la part alta del megàlit, a la cara visible a la fotografia. Quan es va estudiar, es va determinar que els gravats es podien agrupar en cinc grups esculpits en èpoques diferents. Els primers es poden datar simultàniament a l'aixecament del menhir, vers el Neolític Antic (6000 - 5000 a.C.), mentre que els últims es van fer després de que el monòlit fos derribat al Calcolític i daten de l'Edat de Bronze. Els gravats consisteixen en cassoletes més o menys complexes, cercles concèntrics, motius serpentiformes i un bàcul.

Pel que fa a les seves dimensions, té una alçada de 5.72 metres, el que fa que sigui el més alt de l'oest peninsular, per 1,68 d'amplada diametral i un gruix de 80 centímetres.

Ens dirgim ara a un altre menhir, però aquest molt més petit i a peu de carretera. Desfem el camí fins la carretera M514, girem a l'esquerra i avancem uns 650 metres. Allà, hi trobarem el menir de Santa Margarida.



Curiós menhir, no es pot negar que està treballat, però té una forma del tot estranya, no obstant això, confirmen la seva autenticitat les 25 cassoletes que té esculpides a la part Nord del monòlit, un bàcul també a la part Nord i restes d'ornamenta a la part superior.

El megàlit construït sobre granit s'alça 3.20 metres del sòl, amb aquesta forma cònica tant peculiar.

D'aquí ens apropem a veure, i perquè ens anava de pas, la Rocha dos Enamorados, que de fet només m'hi vaig apropar jo mentre la Cris es mirava el plànol. No vaig fer ni foto, però en buscaré alguna per Internet per evitar equivocacions, doncs hi ha diversa gent, al meu parer, no gaire entesa, que el cataloguen com a menhir.

Imatge extreta de Wikipedia
Com encara és d'hora, decidim anar cap a l'allotjament fent una petita volta i visitar un dolmen interessant, però que queda lluny de la resta de llocs que tenim previst visitar. Seguim la carretera M514 fins a Reguengos de Monsaraz i prenem la primera a la dreta a la primera rotonda que trobem, en direcció a Alandroal i Redondo. Poc després, a una nova rotonda, agafem la segona sortida. Arribem a una tercera rotonda, on prenem també la segona sortida. Seguim uns 400 metres més i girem a la dreta, per girar de nou a la dreta 120 metres després, per agafar la N381. Continuem per aquesta carretera durant 23.50 quilòmetres, sempre en direcció a Redondo. Un cop a aquesta població, continuem per la mateixa carretera, ara en direcció a Vila Viçosa i Estremoz. Després de la tercera rotonda, avancem 5.6 quilòmetres més per la mateixa carretera i trobem una indicació cap a la dreta cap a l'anta da Candieira. Uns 430 metres més enllà, veiem a la dreta un camí que surt i un panell informatiu del dolmen. Allà deixem el cotxe i pugem a peu pel camí ben marcat. Fins a l'anta, hem de recórrer uns 300 metres.



Curiosa anta, que, de fet, quan la veus pel davant no sembla pas tan curiosa, és més aviat del mateix estil de la immensa majoria de l'Alentejo, però seguint el camí, arribes al megàlit per darrere, i és llavors quan veus la seva curiositat...



És l'únic dolmen de l'Alentejo que consta d'aquest quadrat foradant la llosa posterior de la cambra sepulcral. Els experts creuen que es devia utilitzar per fer algun tipus de ritual vers els difunts.

Es composa d'una cambra poligonal amb set lloses encara al lloc on s'erigiren, fent una cambra d'uns tres metres de diàmetre i quasi dos metres d'alt. Pel que fa al forat prèviament mencionat, es troba a la llosa de capçalera, a 26 centímetres de la llosa de coberta, fent aquest unes dimensions aproximades de 19 per 16 centímetres. Del corredor, en resten encara dues lloses visibles, i pel que fa a l'obra tumular, en resten poques evidències, però encara, i segons els experts, alguna resta és visible.

Ara sí, tornem a Torre de Coelheiros, on érem allotjats, a descansar un xic, que demà més.


Coordenades:

Anta da Torrejona I: UTM(ETRS89): 29S, 629935, 4236538
Anta da Torrejona II: UTM(ETRS89): 29S, 630015, 4236466
Cromeleque do Xarez: UTM(ETRS89): 29S, 642141, 4257382
Menir de Bulhoa o de Abelhoa: UTM(ETRS89): 29S, 641087, 4258342
Menir de Outeiro: UTM(ETRS89): 29S, 640134, 4259228
Anta do Olival da Pega II: UTM(ETRS89): 29S, 639704, 4257134
Anta do Olival da Pega I: UTM(ETRS89): 29S, 639503, 4257106
Menir do Barrocal: UTM(ETRS89): 29S, 638431, 4256041
Menir de Santa Margarida: UTM(ETRS89): 29S, 637000, 4256976
Anta da Herdade da Candieira: UTM(ETRS89): 29S, 625775, 4284940

divendres, 24 de març de 2017

Megàlits a l'Alentejo III

Ja que avui sembla que farà millor dia, ens aventurem a anar una mica més lluny i ens desplacem fins a la vila medieval d'Arraiolos, on hi ha una petita concentració d'antes.

Des de l'allotjament a Torre de Coelheiros, ens dirigim a Évora per l'IP-2. Ja dins de la ciutat, seguim les indicacions cap a Arraiolos, anant primer per la R114-4 i prenent la N-370 ja als afores de la ciutat. Aquesta carretera porta directes a Arraoilos, però a les rodalies de la població, poc després de passar el cartell del nucli d'Ilhas, girem a l'esquerra seguint les indicacions cap a Aldeia da Terra. Per aquest carrer, passem de llarg l'Aldeia da Terra i continuem 550 metres més. Girem a la dreta i deixem el cotxe uns 380 metres més endavant, a l'entrada d'un terreny. Per trobar el primer dolmen del dia, l'anomenat da Vila de Arraiolos, o ens colem a la casa on es troba, just on hem deixat el cotxe, o bé voregem la seva tanca i ens el mirem des de la distància.



La cambra, de forma poligonal, conserva tres lloses in situ. Curiosament, presenten un rebaix a la cara interna, possiblement per a augmentar l'estabilitat de la coberta, que es troba caiguda i trencada en dues parts. S'observa una cassoleta sobre una de les dues parts. La resta de lloses que es conserven estan tombades cap a l'interior de la cambra.

Va ser inventariada als anys 50 pel matrimoni Leisner, una parella d'estudiosos dels megàlits de tota la Península Ibèrica.

Mirant amb ulls crítics la informació que portàvem, vam veure que la resta de megàlits del poble d'Arraiolos eren una mica complicats en les nostres circumstàncies, així que vam buscar altres alternatives per la zona. Seguim el carrer rectes i arribem a la N4, on hauríem de girar a l'esquerra, però està prohibit, així que la prenem a la dreta i fem un canvi de sentit més endavant, agafant direcció Arraiolos, i després Montemor i Lisboa a la rotonda que trobem. Ja a la carretera N4, la seguim durant 9.4 quilòmetres i girem a l'esquerra fent una corba una mica tancada per agafar una carretera secundària (M529). En 2.8 quilòmetres, veurem a la nostra dreta les restes de l'anta de Folgos I. 


Quan el matrimoni Leisner, una parella d'estudiosos dels megàlits de tota la Península Ibèrica, va visitar aquest megàlit als anys 50 va dir que es trobava en molt bon estat de conservació. A dia d'avui, no es pot dir el mateix. Sí és cert que es conserven restes tant de la cambra com del corredor, però moltes lloses es troben caigudes i la coberta es troba estintolada al terra. Part de la culpa de l'estat de l'anta es deu a la presència de l'arbre dins la cambra. 

Ens dirigim ara a visitar uns dòlmens del nucli d'Igrejinha. Seguim endavant per la M529 fins que aquesta mor a la N370, que agafem cap a l'esquerra en direcció a Arraiolos. Després de poc més de 2 quilòmetres, girem a la dreta per la Rue de Évora, que més tard es converteix en la M527. Després de recórrer uns 4.2 quilòmetres, girem a l'esquerra cap a Igrejinha, tot prenent la M527-1. Seguim 5.8 quilòmetres més i aturem el cotxe davant d'una tanca d'entrada a una propietat que queda a la nostra esquerra. Si ens hi fixem bé, podrem veure una anta a la llunyania, a la zona d'arbres d'aquesta propietat. No sabem si hi ha un altre accés, però nosaltres vam saltar la tanca i hem de dir que ens van veure els propietaris de lluny i no ens van dir res. Ens dirigim cap els arbres en línia recta i, en uns 350 metres, trobem una de les antes de Chainhas, jo diria que la número II.


És de típica cambra poligonal i conserva força lloses dempeus. A la dreta de la fotografia, s'observa el què podria ser la coberta. També s'observen petites lloses formant un corredor.

En teoria, ben properes s'hi troben la número I i III, però no les vam saber trobar... amb la por de que ens fessin fora de la propietat, no vam poder voltar tot el què ens hauria agradat.

Després de dinar i amb la pluja amenaçant-nos, decidim tornar cap a la zona de l'allotjament a visitar algun dels sepulcres propers amb la idea d'avortar plans i anar a l'apartament si comença a ploure. Des d'on som, desfem el camí fins la N370, arribem a Évora, on prenem la IP-2 fins veure el desviament cap a Torre de Coelheiros. Seguint la recta carretera (M521), arribem al nucli i passem gairebé totes les cases per prendre una pista que surt a la dreta a la zona industrial (des de que hem agafat el desviament cap a Torre de Coelheiros fins aquí, hem fet 4.2 quilòmetres). Seguint aquesta pista, arribem a una granja on trobem un cartell indicatiu cap a l'Anta da Herdade da Murteira i unes explicacions sobre l'època prehistòrica a la zona. De les dues pistes que veiem en aquest punt, seguim per la de la dreta uns 550 metres més i deixem el cotxe una mica apartat, però a la mateixa pista. A la nostra esquerra, una mica en alt, trobem la malmesa Anta da Herdade da Murteira delimitada per una tanca de fusta i amb un panell informatiu. També es coneix com a Anta da Murteira da Cima.


La cambra poligonal fa 3.30 metres de diàmetre i conserva 7 lloses a la seva ubicació original, i la coberta desplaçada i trencada en tres trossos. Si ens hi fixem bé al voltant de la cambra, també veurem restes d'un llarg corredor, d'uns 3.75 metres de longitud per 1.00 d'amplada, i del túmul que cobria l'anta. Curiosament, al costat nord, es pot observar una estructura que podria ser funerària però que és posterior a la construcció del dolmen.

Està datada dins del Neolític final portuguès (IV mil·leni a.C.) i va ser publicada pel matrimoni Leisner el 1949. Posteriorment, algú va espoliar el monument, deixant restes arqueològiques escampades per arreu. Per sort, la terra es va tamisar després de l'espoli, fet que va permetre recuperar peces de ceràmica, puntes de fletxa, fulles de ganivets, denes de collarets i gran quantitat de fragments de lloses de pissarra decorades amb motius geomètrics i una amb una decoració antropomorfa.

Aquesta zona ha estat estudiada recentment i es troba composta per l'anta descrita, dues tombes del Neolític mitjà, conegudes amb el nom de sepultures da Hortinha I i II,  i un poblat amb pedrera inclosa.

De tornada cap a l'allotjament, ens aturem per veure l'últim sepulcre del dia, el de Freixo de Cima I. Per arribar-hi, desfem el camí, passem la granja i després de 2 quilòmetres des de la granja, trobem un camí a l'esquerra tancat per a cotxes. El prenem i pugem el turonet durant uns 450 metres. El dolmen quedarà als arbres de la nostra dreta a uns 150 metres.


D'aquest megàlit sí hi ha una mica d'informació. A més, té l'honor, juntament amb el seu germà número II, d'haver estat els primers en ser excavats a Portugal, en concret al segle XIX per Émile Cartailhac (curiosament, la mateixa persona que va estudiar amb detall el poblat menorquí de la Torre d'en Gaumés, icona de la cultura talaiòtica).

Tot i el seu malmès estat, consta d'un corredor d'11 metres de longitud i mesura 17.25 metres en total. La cambra poligonal, típica aletenjana, conserva 7 lloses, 4 de les quals es troben a la seva ubicació original, i ha perdut la coberta.

A la seva excavació, realitzada per José Leite Vasconcelhos, s'hi van trobar restes òssies amb indicis de cremació i fragments ceràmics.

Amb una mica de recança, marxem cap a l'allotjament deixant la segona anta da Herdade do Freixo de Cima per a una altra ocasió... els nens han de menjar i comença a ploure de nou.


Coordenades:

Anta da Vila de Arraiolos: UTM (ETRS89): 29S, 588038, 4285515
Anta de Folgos I: UTM (ETRS89): 29S, 582518, 4281994
Anta da Chainhas II: UTM (ETRS89): 29S, 594761, 4282175
Anta da Herdade da Murteira: UTM (ETRS89): 29S, 597804, 4250323
Anta da Herdade do Freixo de Cima I: UTM (ETRS89): 29S, 599753, 4251979