Traductor

dimecres, 1 de novembre de 2017

Dòlmens a Castellfollit del Boix II

Avui fem una ruta prehistòrica ràpida i fàcil de fer. Aprofitant que és festiu, anirem al Bages a visitar les tres cistes solsonianes de Cal Pessetero o de la Vinya de Cal Pessetero / Peixetero.

Aquest segon nom i la seva ubicació ens fa pensar, veient l'orografia del terreny, la gran quantitat de cistes que hi devia haver i que van ser destruïdes temps ençà per fer els camps conreats de vinyes.

Per arribar a la necròpoli, anirem fins a Manresa i ens desviarem per la C37 direcció Igualada. Seguirem per aquesta fins que trobem un desviament cap a Castellfollit del Boix, Maians i Òdena, per ella, sortirem a una rotonda on prendrem direcció Castellfollit per la BV1081. Uns 450 metres abans d'arribar al nucli, prendrem una autopista sorrenca a l'esquerra en direcció a Prats de Rei, que ens deixarà ben a prop de les cistes. Aturarem el cotxe quan ens topem amb un entramat de desviacions; Clot de Grau a la dreta, un camí sorrenc que s'enfila per la muntanya, també a la nostra dreta, quasi paral·lela a la pista per la que anem que segueix tot recte, i un pal indicador a la nostra esquerra amb un camí a peu. Aquí deixem el cotxe.

A partir d'aquí hi ha diverses opcions... la primera cista es troba només a uns 60 metres del camí. Nosaltres vam anar camp a través per un corriol desdibuixat que surt de l'aresta de l'encreuament de camins (l'autopista i el camí a peu). Al poc, veurem un pal elèctric, des de la llunyania (el pal es veu la mar de bé, ja que hi ha el típic desbrossat que fan per a passar les línies elèctriques); doncs bé, la cista de Cal Pessetero I és a uns 10 metres d'aquest desbrossat darrere del pal, la II és a 3.10 metres més avall, i la III a 6.40 metres més, gairebé tocant el camp, camp on antigament hi havia vinyes que van ser arrasades per la fil·loxera. A causa d'aquest conreu, es creu que van desaparèixer les cobertes de les antigues tombes.

La necròpoli de cistes solsonianes de Cal Pessetero és datada al Neolític mitjà-recent, vers el 3000-2500 a.C. Aquesta datació es pot fer ja que a les seves excavacions va sorgir divers aixovar de l'època.

Comencem per la cista I de Cal Pessetero.


És de planta rectangular i consta d'unes dimensions d'1.25 metres de llarg i 0.80 metres d'ample. Fou excavada per uns manresans, vers els anys 30, però es desconeixen els resultats d'aquesta excavació. 

La cista de Cal Pessetero II...



Aquesta amida 1.10 metres de longitud per 0.62 metres d'amplada. Fou excavada el 1965 per membres UEC-CECI (els manresans no la devien veure), els que documenten unes troballes d'un vas ceràmic globular, un fragment de ganivet de sílex i minses restes d'un esquelet d'individu adult. També sorgiren, en un garbellat de terres al seu voltant, quatre petxines de pecten perforades, un mol·lusc fossilitzat i dos micròlits trapezoïdals de sílex blanquinós.

Addicionalment, als voltants de la necròpoli (a uns 5 metres), es van trobar en superfície una dena discoïdal de variscita, i un fragment de làmina i una ascla de sílex.

També es documenta que prop d'aquest indret es van trobar dues destrals de pedra polida.

I per acabar, ens apropem a la més gran de la necròpoli, però més complicada de trobar, la cista de Cal Pessetero III.




De morfologia idèntica a les anteriors, amida 1.35 metres de llarg per 0.75 d'amplada. Cal dir que la cista III fou excavada pels mateixos que els de l'I, excavacions de les quals només hi ha informacions verbals que hi recolliren un collaret.

L'alçada dels tres tombes de la necròpoli és incerta. S'haurien de reexcavar els sepulcres per saber amb exactitud la seva fondària i morfologia.

Ara sí que ens ho hem guanyat... Anem a dinar al restaurant que hi ha a l'entrada del poble (fan uns peus de porc impressionants) i tornem a casa.


Coordenades:

Cal Pessetero I: UTM(ETRS89): 31T, 387308, 4613363
Cal Pessetero II: UTM(ETRS89): 31T, 387308, 4613359
Cal Pessetero III: UTM(ETRS89): 31T, 387307, 4613352

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Dolmen a Seira

Últim dia per terres aragoneses. Tornem per la N260, que prenem des de L'Ainsa, per anar a veure el megàlit de Seira. Passem Campo i seguim per la mateixa carretera fins que arribem a Seira; un cop allà, ja veurem indicacions al dolmen, però està senyalitzat com el ... Més val que preneu la desviació cap a Barbaruens, que surt a la nostra esquerra al vell mig del poble nou i creua el riu Éssera, tot apropant-nos al nucli de "Seira viejo". Passat el nucli, a uns 700 metres, abans d'una corba pronunciada a la nostra dreta, surt una pista a l'esquerra que prendrem, aquesta és la que ens apropa més. Nosaltres vam seguir la pista i vam aparcar en una entrada a un prat, també a l'esquerra, pocs metres abans d'on s'emprèn el corriol que porta al megàlit, en uns 15 minuts a pas alegre i en uns 25 a pas normal. El trajecte comença amb un caminet estret per on sembla que hi deu passar aigua quan plou; segueix travessant el riu per una passera i continua, més o menys ample en funció del tros, fins el dolmen. Hi ha senyalització cap a ell, però hem d'estar atents per no passar-nos el desviament.   

També s'hi pot anar travessant el riu... més o menys 1.5 quilòmetres abans d'arribar al poble nou, a la mateixa carretera veurem a mà dreta una font amb zona per aparcar, just a l'altra banda de la carretera hi ha un camí, que et permet baixar a l'Éssera i creuar-lo en èpoques seques, el dolmen queda a tocar... nosaltres no vam tenir aquesta sort, baixava massa aigua.


Aquest megàlit també és conegut amb el nom de dolmen de San Nicolau i, segons l'escriptora Carmen Castán, fou el 1997 quan Pablo Perigot i José Antonio Castán informaren de l'existència del megàlit. 

Segons ella també, els arqueòlegs José Luis Ona i María Fernanda Blasco l'excavaren i el confirmaren com a monument funerari prehistòric. De l'excavació, no hem pogut trobar res de res, tot i que segons hem pogut saber, als sepulcres de la comarca de Ribagorza, per norma, no s'hi ha trobat cap resta arqueològica.

Vist el megàlit, anem a dinar i comencem el retorn a casa.


Coordenades:

Seira o San Nicolau: UTM(ETRS89): 31T, 287693, 4705001

divendres, 13 d’octubre de 2017

Dòlmens a Tella-Sin

Tercer dia a Osca (Huesca) i anem cap a la part nord de la província a visitar dos megàlits i una sorpresa... Qui ens vam trobar a L'Ainsa?? Sí, al Manolo i la Fina, és que el món dolmènic és molt petit, jejeje. Però vaja que són d'aquí... sempre fa gràcia que ens trobem fora de Catalunya.

Bé, comencem pel conegut dolmen de Tella, també conegut com a Losa La Campa o Piedra Vasar, que és el primer que vam visitar. Per arribar, emprenem des de L'Ainsa l'A138, direcció França, Bielsa i Plan. Poc després de passar el riu Yaga, veurem una desviació a la nostra esquerra cap a Tella i la prendrem tot enfilant-nos per les montanyes de la zona. La seguirem 7 quilòmetres, on veurem un cartell indicatiu al dolmen de Tella, a mà la dreta de la pista asfaltada per la que anem. Allà al voral deixem el cotxe.

A peu, seguim pel corriol que surt a l'esquerra de la carretera, que baixa al que deu ser una petita riera, i puja per l'altre costat, en uns 40 metres. Allà, quan arribem a la clariana existent, veiem el conegut sepulcre de Tella a la nostra dreta.


La foto no està centrada, ho sé, però val la pena gaudir de les maques vistes que hi ha des del megàlit.

Es tracta d'un dolmen simple que conserva la coberta i sis lloses laterals. Les dimensions internes de la cambra són 1.60 metres de longitud per 1.40 d'amplada i 1.20 d'alçada màxima. Conserva minses restes del túmul.

Com moltes altres sepultures megalítiques, el dolmen de Tella ha estat utilitzat com a magatzem, en aquest cas, per a eines del camp. Els anys 50 i 70 es van realitzar unes campanyes d'excavació que van treure a la llum restes òssies humanes (entre elles un fragment de crani), i un punxó i una espàtula fets d'os.

Per localitzar el següent dolmen, el de Fandichuerre, és ben fàcil, només cal seguir, a peu, la "pista" que surt a l'esquerra de la clariana que deiem de Tella, mirant-ho tal i com hem arribat pel corriol. Seguirem aquesta pista uns 650 metres tot remuntant un fort pendent que ens duu a una plana i, seguint la pista, al sepulcre, que queda a mà esquerra, una mica amagat pels matolls.


Aquest dolmen fou descobert el 1987 per Luis Millán, membre molt actiu d'Hilarriak que està elaborant unes fitxes força completes dels megàlits del País Basc, Navarra i Osca. Tot i això, no es disposa de fitxa d'aquest sepulcre, pel que la informació sobre ell es limita només al seu descobridor.

Visualment i tenint en compte les característiques dels dòlmens de la zona, podem afirmar que es tracta d'una cambra simple de petites dimensions, que conserva totes les lloses i bona part del túmul.

Probablement, fou construïda a finals de Neolític o principis del Calcolític.

Ho deixem per avui, que no hi ha més megàlits propers dels que tinguem constància i ens anem a L'Aínsa a fer una visita pel nucli medieval.


Coordenades:

Tella, Losa La Campa o Piedra Vasar: UTM(ETRS89): 31T, 268518, 4718023
Fandichuerre: UTM(ETRS89): 31T, 268385, 4718635

dijous, 12 d’octubre de 2017

Dòlmens a Paúles de Sarsa

Avui, segon dia a Osca (Huesca), visitarem dos megàlits. Teníem constància de més per la zona, però amb els nens, per molt que ho vam intentar, va ser del tot impossible.

El primer que vam visitar, la cambra simple de Pueyoril o Puyurí. Per arribar-hi, ens desplacem fins la A2205 (que, més o menys, uneix Alquézar amb Boltaña) i ens desviarem per un trencall, que té una casa en runes a la cantonada, i que porta a Paúles. Just a l'inici d'aquest trencall, hi ha un aparcament i uns panells informatius sota taulat. D'aquí surt un camí que duu al dolmen de la Caseta de las Balanzas, un que no vam visitar degut a la nostra complicada logística. Deixant a l'esquerra aquest taulat, després d'uns 650 metres per aquesta carretera, veurem a mà esquerra un cartell i, darrere seu, un turonet. Allà deixem el cotxe enganxat al cartell, on surt un camí desdibuixat que ens portarà sense pèrdua al sepulcre en uns 330 metres vorejant el turonet. El dolmen queda a mà esquerra de l'ara corriol, després d'un petit promontori.



Aquest sepulcre, per estrany que sembli, no ha estat excavat, només sabem que fou localitzat sobre l'any 1990 per un tal David Gómez.

Es tractaria d'una cambra simple, d'uns 2 metres de llargada, per 1 metre d'amplada... Més o menys. La coberta resta trencada en tres lloses estintolades dins i fora del que seria la cambra sepulcral. D'altra banda, el túmul, que encara és prou visible, amida 12 metres de diàmetre i conserva una alçada d'1 metre.

Com hem dit, no ha estat excavat, però per la tipologia, els experts l'emmarquen al final del Neolític, principis del Calcolític.

Tornem al cotxe i ens dirigim a veure el segon i últim megàlit del dia, el de La Capilleta. A aquest és ben fàcil arribar, només hem de seguir la carretera en la mateixa direcció 1 quilòmetre fins a trobar a la dreta de la carretera, tocant a aquesta, una petita capella (San Isidro). Allà deixem el cotxe i seguim a peu per la carretera passant la capella. Uns 100 metres més enllà, i veurem, aquest cop al costat esquerre de la carretera, un turonet. El dolmen de La Capilleta es troba a la part alta d'aquest monticle.



Es tracta d'un dolmen simple, amb restes visibles tant de la cambra com del túmul, de 10 metres de diàmetre. La cambra devia de ser rectangular, però avui en dia només en resten dues lloses, com es veu a la foto.

La llosa gran fa 1.90 metres de llargada, pel que deduïm que és un dels laterals de l'antic espai funerari, tot i que si l'altre roc és el de capçalera, déu n'hi do també, ja que fa 1.44 metres de longitud... Pel que jo crec que falten diverses lloses dels dos laterals.

Cal indicar que la llosa més gran té un cercle gravat, tal com es veu a la fotografia inferior.



L'excavació produïda per María José Calvo l'any 1987 va constatar un sòl enllosat, restes òssies de 6 a 8 persones (tot i que se n'hi devien inhumar moltes més, ja que aparegueren més de 500 peces dentals, d'adults i d'infants), desenes de denes de collaret, tant discoïdals, com cilíndriques com d'estil dentàlium, petxines perforades, un penjoll d'os, un botó en V, dues puntes de fletxa de sílex i fragments ceràmics de l'època.

La prova de C14 feta sobre un conjunt de restes òssies li dona una datació del 2410 a.C., finals del Neolític, principis del Calcolític.

Les troballes arqueològiques podrien haver estat més nombroses, però es documenta que el 50% del túmul va quedar afectat pels camps de conreu del costat i per una construcció moderna, avui en dia enrunada, que va aprofitar certa part del megàlit.

Bé, després d'intentar veure fàcilment dos megàlits més i no aconseguir-ho, fem un descans a Boltaña i tornem a l'apartament... demà serà un altre dia.


Coordenades:

Pueyoril o Puyurí: UTM(ETRS89): 31T, 257850, 4687206
La Capilleta: UTM(ETRS89): 31T, 256811, 4687854

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Cròmlecs a Camporrotuno

Aquest cop, ens prenem uns dies de vacances i anem a Osca (Huesca), principalment a desconnectar un xic als peus dels Pirineus, però, ja que hi èrem, vam aprofitar per visitar algunes estructures prehistòriques.

Avui, el primer dia, arribem amb temps a l'apartament que havíem llogat i decidim desviar-nos un xic i visitar els sis cròmlecs de Yermos del cementerio.

Aquests es troben just al costat de la carretera A138. Per arribar-hi, la prendrem direcció l'Ainsa, i a l'alçada de l'embassament de Mediano, després de creuar un pont per salvar una branca d'ell i poc abans del quilòmetre 35, veurem un descampat en forma d'aparcament a la nostra dreta, on aturarem el cotxe. A peu, prendrem un corriol que surt de la cantonada de l'aparcament amb la carretera darrere d'un panell informatiu de la fauna i flora locals. En una cinquantena de metres, arribarem al conjunt de cròmlecs, que foren localitzats l'any 2008 per Javier Rey i excavats per ell mateix l'any següent, bé, el I, el II i van netejar el III.

Comencem pel cròmlec I de Yermos del cementerio.



Aquest té 7 metres de diàmetre i li resten 42 lloses, sent les quatre dels punts cardinals de mides un xic superiors. A l'excavació efectuada aparegueren, a la zona central del cròmlec, dues  lloses, les dues amb clars indicis de cremació. Al seu voltant, sorgiren diversos carbons, pels quals es podria datar el cròmlec per C14, i també diversos fragments d'os.

Encara que nosaltres no els vam veure així, els posarem per ordre numèric, per a fer un xic més fàcil la nostra explicació.

Així doncs, seguim amb el segon cròmlec.

De mides idèntiques al primer, són els dos més grans del conjunt. Aquest, però, té visibles 34 rocs.



És el cròmlec on ha aparegut més material dels dos excavats. A ell, s'hi va trobar diversos fragments ossis i algun fragment ceràmic. Entre les troballes òssies, destaquen dues dents humanes. Tot ell, com a l'anterior, amb mostres evidents d'incineració.

El tercer és dels més petits, amida 5 metres de diàmetre i conserva 24 rocs.



El IV en fa uns 6 metres de diàmetre, essent aquest un xic ovalat. Només conserva al seu lloc 20 lloses de l'antiga estructura.



Seguim pel V, que és el de més al Sud. Fa 5 metres de diàmetre i consta de també 20 rocs "in situ".



I per acabar, observarem el VI, que possiblement és el que fa més ràbia de tots. És el més petit, només fa 4 metres de diàmetre, i té 10 rocs visibles. La resta van ser soterrats en fer la nova carretera. Crec que, de tots ells, és el que es veuria millor, tenint en compte que al poc espai visible que queda es veuen els 10 rocs perfectament arrenglerats.



Pel que fa a la datació, hem trobat que poden situar-se entre el Neolític final i l'Edat del Bronze (2500 - 1000 a.C.). Està clar que la datació no s'ha fet mitjançant C14, ja que s'haurien datat amb més precisió.

Tornem al cotxe i anem a l'apartament que se'ns fa tard i els nens han de sopar. Demà més.


Coordenades:

Yermos del cementerio I: UTM(ETRS89): 31T, 267026, 4690330
Yermos del cementerio II: UTM(ETRS89): 31T, 267041, 4690311
Yermos del cementerio III: UTM(ETRS89): 31T, 267035, 4690318
Yermos del cementerio IV: UTM(ETRS89):  31T, 267040, 4690316
Yermos del cementerio V: UTM(ETRS89): 31T, 267034, 4690311
Yermos del cementerio VI: UTM(ETRS89): 31T, 267030, 4690316

dissabte, 2 de setembre de 2017

Poblat a Vilanova i la Geltrú

Ens llevem d'hora al matí... Amb els nens ja se sap, i decidim anar a Vilanova i la Geltrú a visitar les runes de l'Ibero-romà poblat de Darró. Per arribar-hi, és ben fàcil, només hem d'apropar-nos al passeig marítim, ple de resturants, i continues tot recte fins a la seva fi, just als peus del turó de Sant Gervasi. Allà, hi ha una rotonda en la que si gires a la dreta passes per sota la via del tren. Doncs bé, les restes del poblat, són aquí, als dos costats de la carretera, i als dos costats de la via del tren.



Aquesta és, potser, la part visible que més ens interessa, ja que és la part ibera, d'entre els segles V i I a.C. Just creuar la carretera, on ara es veuen cotxes aparcats, hi ha la zona visible més romanitzada, habitada des de mitjans del segle I a.C. fins l'era visigòtica, a mitjans del segle IV d.C.

Remarco això de visible perquè recordem que la via del tren passa per sobre del poblat i el parteix en dos, i, a sobre, també hi passa la carretera i el parteix en quatre. Aquest jaciment va ser descobert quan es van començar a construir els apartaments que queden entre el poblat i la platja, pel que el recinte no acabaria on es troba la tanca actual. De fet, sembla que sota l'aigua també hi ha restes. L'extensió total podria ser d'unes 4 o 5 hectàrees segons la informació de la fitxa de la Generalitat. Es creu que aquest poblat podria ser el nucli comercial més important de la Cossetènia.



Entrant en la descripció del poblat, les parts del mur que són com arrebossades són les parts originals de les runes del poblat iber, la resta és reconstruït.

Ara una foto de l'altre costat del carrer principal del que veiem del nucli iber.



Realment, el poblat és més gran del que es veu a la fotografia, però aquesta ens va bé perquè al centre la part dreta es pot admirar aquesta petita cisterna.


A la imatge inferior, es veu la que es creu que seria la distribució d'aquest tros de poblat.


S'observa com el plànol identifica sitges, forns, vivendes i tallers metal·lúrgics, i, tot i que no es veu al plànol i segons tenim entès, no només hi ha una cisterna, n'hi ha dues.

Ara, ja que hi som i que l'arqueòleg que ens fa la visita ens ho ofereix, anem a veure el terreny romà, molt menys estudiat a dia d'avui, però amb clars indicis de la civilització que l'ocupava.


Segons els informes de les excavacions realitzades, aparegueren un petit altar romà de vers mitjans del segle I a.C., una peça ceràmica de tipus itàlic, també del segle I a.C., un cap de lleó de marbre del segle II d.C. i diverses monedes, tant iberes com romanes. 

L'abandonament del poblat al segle IV, no fou un abandonament total, ja que s'utilitzà l'espai com a necròpoli de petites sitges, tapades amb petites teules i trossos d'àmfora, que és el que es produïa a aquesta zona de la vila romana. Aquests enterraments es realitzaren fins al segle VI.


Coordenades:

Poblat de Darró: UTM(ETRS89): 31T, 392212, 4563083

dissabte, 19 d’agost de 2017

Dolmen a Sabiñánigo

Avui visitarem un dolmen que ens quedava més o menys de camí a Nafarroa (Navarra), on la idea és passar uns dies de tranquil·litat a Lintzoain, típic poble euskaldun als peus dels Pirineus.

Tot anant cap allà per la carretera N330, ens desviem cap a Boltaña per la A-1604. Seguint aquesta carretera 10.6 quilòmetres, trobarem una pista a la dreta just després d'uns contenidors de reciclatge i la seguirem uns 6.5 quilòmetres. En aquest punt, trobarem a la nostra dreta un camí per a 4x4 que ens portarà al megàlit en uns 680 metres. El dolmen és col·locat en un lloc que la persona que hagi vist uns quants dòlmens ja s'ho ensuma, és a la part alta d'un monticle a la dreta de la pista, tocant aquesta.


La cambra simple d'Ibirque o la Caseta de las Brujas, amb unes dimensions internes de 2.10 metres de llargada, 1.70 d'amplada i una alçada conservada d'1.75, és força maca i resta ben conservada. La cambra és rectangular, construïda amb quatre lloses. A l'entrada del megàlit hi ha una altra pedra, de més petites dimensions, que faria funcions de tancament de l'habitació sepulcral. A la part posterior, hi ha una llosa caiguda, situada just darrere de la llosa de capçalera, quasi arrepenjada amb aquesta, que molt possiblement devia ser part de la coberta.

El túmul no queda del tot definit. Segurament, la localització del megàlit en aquest punt no va ser coincidència, ho deurien fer en aquest lloc per aprofitar part de l'aflorament rocós del mateix turonet. Tot i això, es veuen restes molt minses d'un antic túmul artificial. De fet, també es veuen restes d'un cromlech de contenció a la part més oest del megàlit.

Pel que fa a troballes arqueològiques, no en sabem res, l'únic que hem trobat ha estat l'afirmació de nombrosos espolis. Estem esperant un llibre de la zona, que potser ens aportarà llum en aquest punt.

D'altra banda i segons informacions rebudes de l'amic Manolo després d'haver visitat el sepulcre, es veu que molt proper al megàlit hi ha un túmul molt definit, que nosaltres no vam veure.

Dolmen vist, túmul no, seguim cap a Nafarroa!

Coordenades:

Ibirque o La Caseta de las Brujas: UTM (ETRS89): 30T, 726944, 4692896

dissabte, 12 d’agost de 2017

Dolmen a Queralbs

Això sí que és sortir de casa per anar a veure un dolmen, bé, i passar un dia en familia lluny dels cotxes i el rebombori de la ciutat. Prenem la C-17 i la seguim fins a Ribes de Freser; un cop allà, ens desviem cap a Queralbs. Entrant a Queralbs i passant per sota del cremallera que porta a Núria, veurem als pocs metres una corba molt pronunciada a la dreta on s'emprèn una carretera, que després és pista, això sí, molt ampla, que porta a Fontalba en 11.7 quilòmetres. La seguim fins la seva fi, on trobarem una zona per aparcar, normalment plena de cotxes d'excursionistes que fan l'últim tram fins al Puigmal o els pics propers, o a la Vall de Núria tot seguint el GR11. Allà, mirant cap al conegut cim de 2910 metres, veurem, a uns 10 metres de l'aparcament, el dolmen de Fontalba.

Sorpresa la nostra quan ens el trobem així...



Es troba en excavació... tant de temps volent veure'l, i quan per fi ens decidim a pujar, ens el trobem així, bé, és el que hi ha. Com comprendreu, la informació de la que podem disposar del megàlit és mínima, però almenys l'amic Manolo ens ha donat permís per inserir una de les seves fotos de Flickr sense les lones, i ens podem fer una millor idea de com és.

Foto de Manolo Lara
Estrany megàlit... és com una petita cista enllosada, amb els ortòstats que formen la cambra sepulcral poc o gens treballats.

Només hem trobat una referència al resum publicat per la Tribuna d'Arqueologia de la Generalitat dels anys 2014 - 2015, on s'indica que s'ha intervingut a aquesta cista... i de fet, per les lones, encara deuen estar a mig intervenir. Quan tinguem més informació, l'actualitzarem.


Coordenades:

Cista de Fontalba: UTM (ETRS89): 31T, 430162, 4690870

dissabte, 5 d’agost de 2017

Dòlmens a Gaià, Montmajor IV, Súria i Callús

Aprofitant el cap de setmana, ens desplacem a la frontera entre el Bages i el Berguedà per tal de visitar uns quants dòlmens urbanites, és a dir, d'aquells que arribes en cotxe fins gairebé el sepulcre.

Comencem anant al poble de Gaià. Per arribar-hi, agafem la C-58 fins a Castellbell i el Vilar, i després la C-55 en direcció a Manresa. Un cop allà, seguim per la C-16 en direcció a Berga i prenem la sortida 73 cap a Viver i Serrateix, Prats de Lluçanès i Navàs centre. A l'entrada d'aquesta darrera població, trobem una rotonda i prenem la segona sortida, cap a Prats de Lluçanès i Berga. A continuació, trobem dues rotondes més, on també agafem la segona sortida, seguint cap a Prats de Lluçanès i Gaià. Curiosament, a la segona de les tres rotondes parteix un passeig cap a la dreta, anomenat Passeig Ramon Vall, on es té constància de tres cistes soterrades... una llàstima, però és que es correspon amb el centre del poble. Per alguna remodelació, s'ho podrien repensar i fer-les visibles d'alguna manera (tot i que és força complicat).

Bé, seguint amb la ruta, arribem a Gaià per la BV-4401 després de 5 quilòmetres. Uns 630 metres més endavant del cartell informatiu de sortida del poble de Gaià, veiem a mà dreta un tros de carretera en corba pronunciada que actualment està en desús i el prenem. Parem al final d'aquest fragment de carretera i anem als arbres de la nostra esquerra, que queden a un petit reducte entre la carretera actual i l'antic fragment. La cista de Can Vidal o tomba del moro de Can Vidal es troba al bell mig d'aquests arbres.


Aquesta cista, publicada per primera vegada per Miquel Cura l'any 1977, mesura 1.75 metres de longitud per 1.25 metres d'amplada i conserva una alçada màxima de 0.80 metres.

Donat el seu mal estat de conservació i les repetides espoliacions sofertes, no s'han trobat restes associades que permetin datar el sepulcre amb exactitud. Només es pot dir que va ser construïda entre el Neolític final i el Bronze inicial, entre el 2500 i el 1500 a.C.

Després de fer un mos a Navàs, precisament al passeig on són les cistes soterrades, anem cap a Montmajor per vies secundàries per fer un camí més curt i més interessant. A la sortida de Navàs, passant per sobre de l'autopista C-16, agafem la BV-4235 cap a Viver. Passant per aquesta població i pel maco i petit nucli de Sant Joan de Montdarn, arribem a Montmajor per un camí rural (no té pèrdua si seguim els cartells informatius cap a aquesta població). Un cop a Montmajor, trobem una rotonda i girem per la primera sortida en direcció a Berga per la B-421. Després d'uns 700 metres, girem a l'esquerra i deixem el cotxe on el carrer s'acaba. Des d'aquí, seguim a peu pel camí que s'obre davant nostre i girem a l'esquerra més o menys als 200 metres prenent un corriol força marcat. Per ell, davallem 220 metres per a arribar a les minses restes del dolmen de Call Conill Gros, situades just al costat d'un arbre.


Les dues lloses supervivents no permeten veure davant de quin tipus de sepulcre som, les arrels i els espolis han fet que arribi així de malmès als nostres dies, però diverses fonts l'esmenten com a hemidolmen. Constava d'una cambra rectangular d'1.20 metres de longitud per 1.00 d'amplada i una fondària de 25 centímetres. Estava contingut en un túmul rectangular fet en tres nivells de pedra i tenia una coberta formada per una gran llosa plana.

Quan va ser excavat per Mossèn Serra Vilaró a principis del segle XX, es van recuperar un crani i altres restes òssies de més d'un individu, tres fragments de ceràmica amb decoració incisa, dotze denes de collaret, un penjoll de petxina i una vèrtebra de peix. Aquestes troballes es poden veure al museu diocesà de Solsona.

Seguint amb la volta pel Berguedà i el Bages, retornem a la carretera B-421 i la prenem en sentit sud cap a Cardona. Poc després, ja als afores de Montmajor, girem a l'esquerra per la B-420 direcció a Cardona. Un cop a aquesta població, agafem la carretera C-55 cap a Manresa i ens desviem cap a Súria i, posteriorment, cap a Castelladral per la B-423. Després d'uns 4.5 quilòmetres, deixem el cotxe a una entrada ampla de camí que trobem a mà esquerra. Prenem el camí cap a l'esquerra i, després de només 100 metres, veiem a la nostra dreta, just al marge del camí, el que queda del sepulcre de Cortès del Pi.



L'agent forestal Lluís Vila va donar informació de la troballa d'aquest sepulcre a l'arqueòleg aficionat surienc Albert Fàbrega, qui el va publicar per primer cop l'any 2006.

La cambra només conserva dues lloses, la de capçalera, trencada en dues parts, i una lateral del costat nord, pel que costa dir davant de quin tipus de sepulcre ens trobem. Per la banda nord, el túmul que cobria la tomba és clarament visible, ja que aquesta part no va ser afectada per la construcció de la pista. 

Per anar als següents monuments, prenem de nou la carretera i ens dirigim cap a Súria. Després de recórrer uns 400 metres, a la nostra dreta surt la carretera del Samuntà, que arriba fins el nucli rural del mateix nom i continua més enllà, gairebé en forma d'autopista forestal recentment aplanada. Si la seguim sense desviar-nos durant uns 2500 metres, després de passar per sobre de la riera d'Hortons, veiem a mà dreta els senyals del sender local del Samuntà i el de petit recorregut de Súria, PR-C 134, que s'enfilen pel turó. Just a aquesta cruïlla, veiem un roc que temps ençà era senyalitzat com a fita d'aquests senders... són les restes del dolmen de Samuntà o Llosa Dreta del Samuntà.


Documentat per primera vegada per l'Albert Fàbrega a un article de l'any 2000 i estudiat amb més detall per ell mateix sis anys més tard, no es pot assegurar l'autenticitat del sepulcre sense una excavació. Tot i això, els motius per a pensar que sí és un dolmen són més nombrosos que no pas per a que no ho sigui.

A dia d'avui, el més visible és la gran llosa de gres, que mesura 2.80 metres de longitud, per 1.25 d'alçada i té una amplada d'entre 30 i 35 centímetres. Quan l'any 2006 es va netejar la zona, es va trobar una altra llosa de dimensions similars (2.70 metres de longitud per 1.30 d'alçada i uns 40 centímetres de gruix) que quadra amb l'altra llosa en paral·lel, de manera que formarien els dos laterals de la cambra, mentre que la capçalera estaria feta per les tres rengleres de pedres seca que s'hi observen.

A continuació, podem fer dos camins diferents per a arribar al mateix destí. El primer, molt més curt i una mica costerut, ens porta en poc més de 20 metres a la Balma del Samuntà seguint les indicacions dels senders abans esmentats. Si volem acostar-nos més amb el cotxe, podem seguir 600 metres més i agafar el camí a la dreta; després de 220 metres més, arribem a la Balma.


Aquesta balma, documentada també per l'Albert Fàbrega l'any 2000, fou excavada l'any 2001 i es van obtenir resultats força remarcables. D'una banda, es van descobrir dos nivells d'inhumació superposats separats per una capa prima de llosetes, i es van recollir 574 fragments ossis de, com a mínim, 9 individus. La prova per C14 realitzada a les restes va permetre datar-les entre el 2459 i el 2141 a.C., pel que podem situar la construcció de la balma dins del Neolític final - Calcolític. Addicionalment, l'excavació va permetre visualitzar les característiques de la cambra, essent repicada a la roca. Es van col·locar pedres als laterals per a delimitar la cambra, que faria 1.00 metre de fondària per 0.75 d'alçada.

Ja de tornada a casa, fem una última parada per anar a un possible megàlit de recent descobriment. Des d'on som, desfem el camí fins a la carretera que duu a Castelladral i la prenem en direcció Súria. Un cop a aquesta població, girem a l'esquerra per anar a buscar la C-55 cap a Manresa. A l'alçada de Callús, agafem la sortida Callús Nord / Sant Mateu de Bages. Tot seguit, trobem una rotonda que fem completa i prenem direcció C-55 Manresa / Súria. Just després de passar la C-55 per sota, ens desviem a la dreta cap al cementiri de Callús i seguim 700 metres, fins trobar una pronunciada corba a l'esquerra que duu, passant per un pont, a la Rectoria de Godmar i el cementiri. Deixem el cotxe al voral i prenem, a peu, el camí que surt a la nostra dreta, que en pocs metres, mor a un prat conreat. Des d'aquí, hem d'avançar fins el final del prat per la seva banda esquerra i buscar algun punt per on poder pujar cap el bosc, on es troba el dolmen del Camp del Janet, i caminar cap a la dreta un pèl. El millor per trobar-lo és dur les coordenades del megàlit... l'explicació de "i seguir fins el tercer pi a la dreta" no és gaire útil.


Es tracta d'una cista que conserva tres lloses laterals i la coberta, tot i que es troba desplaçada de la seva posició original. Pel que fa al túmul, es poden veure pedres de petites dimensions al voltant del dolmen disposades circularment que podrien haver-ne format part, però no es veu clarament.

Va ser inventariat per primera vegada l'any 2009 a la memòria tècnica de patrimoni de Callús.

Finalitzada la visita, la idea era acostar-nos a Sant Mateu de Bages, on tenim alguns jaciments pendents, però la calor, propera als 40 ºC, i l'escalfor causada per un incendi a la propera població d'Artés, ens fan repensar-nos-ho i tornar cap a casa. Podem estar contents de la feina feta!


Coordenades:

Can Vidal: UTM(ETRS89): 31T, 411425, 4641502
Cal Conill Gros: UTM(ETRS89): 31T, 395235, 4653085
Cortès del Pi: UTM(ETRS89): 31T, 397150, 4635228
Llosa dreta del Samuntà: UTM(ETRS89): 31T, 395939, 4634754
Balma del Samuntà: UTM(ETRS89): 31T, 395755, 4634654
Camp del Janet: UTM(ETRS89): 31T, 399098, 4627664

dissabte, 8 de juliol de 2017

Dolmen a Orís

Tot i que el dia s'ha llevat rúfol, ens aventurem a anar a la zona del Bisaura. Després de visitar-la i degustar la seva gastronomia, ens dirigim a Orís, ja fora del Bisaura, on hi ha un megàlit poc conegut.

Per arribar-hi, agafem la C-17 i sortim a Orís per la sortida 79. A continuació, hem de seguir les indicacions cap a Saderra, on arribarem ràpid passant un parell de rotondes. Des de la segona, fem uns 1100 metres i arribem a una casa gran i molt cuidada que ens queda a mà esquerra. Allà aparquem i prenem la pista que surt, de nou, a mà esquerra de la carretera, just després de la casa. Aquesta pista és practicable en cotxe, però és privada i pugem a peu. La seguim aproximadament 1 quilòmetre fins que trobem una corba ampla a l'esquerra i, just al vèrtex, una zona desforestada a la dreta i una fita de pedres que marca un corriol que ens durà al dolmen (fita encerclada en vermell a la següent imatge).


El megàlit es troba perdut enmig del bosc, però si seguim el corriol sense desviar-nos, hi arribarem sense problemes. 


El dolmen de Saderra o Puig Castelló, que es troba al cim d'aquest puig, conserva dues lloses al costat de ponent i una més gran al costat de llevant. La coberta i la capçalera s'han perdut, però s'observen lloses properes que podrien ser fragments d'elles.

Pel que fa a les dimensions, la cambra mesura uns 2.50 metres de longitud per 1.20 d'amplada, amb una alçada màxima conservada de 1.25 metres. Les lloses es troben inclinades vers la cambra, pel que no fa la impressió de ser tan alt. Es conserven poques restes del túmul, però es pot apreciar a la banda dreta de la fotografia; segons Ricard Batista, que el va estudiar als anys 60, faria uns 6.50 metres de diàmetre.

Va ser excavat pel propietari de la finca i co-descobridor del megàlit, Xavier Calderó. Tot i haver estat espoliat d'antic, es van poder recuperar peces dentàries, diversos fragments d'os i ceràmica a mà. Posteriorment, uns excursionistes de Torelló van trobar, en superfície, un tros de ganivet de sílex. Amb aquestes troballes podem datar el sepulcre vers el bronze antic.

Tot i que no era la idea del dia, al final hem acabat veient un sepulcre. De fet, hem de dir que les coordenades són aproximades perquè no portàvem el GPS i el Maps del mòbil no ens acabava d'ubicar amb precisió.  


Coordenades:

Saderra o Puig Castelló: UTM (ETRS89): 31T, 437315, 4659897 (aprox.)

dissabte, 15 d’abril de 2017

Menhir i inscultures a Port de la Selva i Vilajuïga

Ens hem quedat la Setmana Santa a casa, recuperant-nos de l'intens viatge a Portugal, però és que ja ens avorríem, i vam decidir anar a fer una visita a algunes inscultures que ens faltaven per Vilajuïga i un menhir i més inscultures que no coneixíem a El Port de la Selva.

És bastant fàcil no conèixer totes les pedres gravades d'aquesta zona; de fet, és impossible veure-les totes. En Josep Tarrús en tenia inventariades ja unes 375 cap als 90, i a més d'aquestes, també s'esmenta que n'hi ha algunes gravades a era medieval per marcar el camí cap al monestir de Sant Pere de Rodes.

Comencem anant a Vilajuïga, tot pujant per la carretera GIP-6041 cap a l'esmentat monestir de Sant Pere de Rodes. Entre els quilòmetres 2 i 3 d'aquesta carretera i havent passat una corba a l'esquerra molt pronunciada seguida d'una de dretes, veurem, després d'una semi-recta d'uns 200 metres, una zona habilitada per a aparcar cotxes a la nostra dreta i un rètol informatiu de les inscultures de Planells. Seguirem el camí senyalitzat fins a trobar-nos amb aquests rocs, clarament gravats. Al costat n'hi ha d'altres que no vam veure... es va posar a ploure i ens va interrompre la visita.



Aquests són els tres primers rocs gravats de Planells, crec que en total se'n documenten una vintena. Sincerament, els tres primers són prou espectaculars, sobretot el roc I. Comencem per ell.


El primer sustrat consta de 11 cruciformes, 50 cassoletes, 1 lletra tau, 8 creus més lligades per reguerons i 3 cassoletes amb un petit regueró. Gran part dels gravats esmentats es troben units amb un reticulat que ocupa quasi la totalitat de la superfície del roc.

Al seu costat, trobem la tercera pedra amb gravats.


Aquesta, molt més discreta, té, 8 creus, 23 cassoletes i un halteriforme, sense cap connexió entre ells. El roc amida 1.60 d'amplada per 1.10 d'alçada.

I just al davant de la primera, veiem el roc número II.


Aquest conserva 3 creus, 22 cassoletes, 1 triple cercle, 1 halteriforme, 1 regueró en V, 1 tau i 1 signe en forma de P. Fa 2.20 metres d'amplada per 1.60 metres d'alçada.

Aquestes tres lloses van ser descobertes per membres del grup Via Pirena el gener del 2009. No hi ha una datació exacta d'aquestes obres d'art, però, per la seva morfologia, apunten vers el Neolític mitjà o el Calcolític, vers el IV - III milenni a.C.

Seguim la ruta marcada, tot seguint per la carretera, i ens aturem després d'un reguitzell de corbes, senyalitzades a 40, poc abanas del punt quilomètric 5, on veiem a la dreta una entrada sorrenca, amb un rètol indicatiu de les Creus de la Carena. Un cop més som aquí... No sé quantes vegades hi hem parat a aquesta esplanada, de fet, les inscultures ja les havíem vist quan vam fer la ruta dels dòlmens de Vilajuïga, però no sabíem que n'hi havia tantes... 

Avui definim les pedres II, III, IV, V, VI, i dos rocs més als que no li hem sabut trobar el número identificatiu. La número I està explicada a l'entrada a la que hem fet referència abans.

Aquí presentem la número II.


Els gravats que es troben a la roca són el d'una creu, dues cassoletes aïllades, una cassoleta amb regueró i una xarxa formada a base de reguerons i cassoletes.

Realment, no les vam veure per ordre numéric, ja que la V està just al costat de la II, però ho explicaré seguint aquest ordre per no embolicar-me. De la II , ens desviem a la seva esquerra per un corriol mig esborrat, apropant-nos a la petita "cinglera" que hi ha; just a la seva vora, trobarem la número III.


Aquest roc de 2.45 metres d'amplada per 1.15 d'alçada presenta una sola creu, ben visible a la seva superfície. Aquesta té una alçada de 20 centímetres i una amplada de 16.

Anem a visitar la quatre, que tot i que queda a una certa distància, i s'ha de passar per un lloc que no es troba gaire "habilitat", val molt la pena. Des dels rocs on ens trobem, agafem el camí que duu als dòlmens caiguts i al poc d'empendrel, trobarem un corriol a la nostra dreta que baixa direcció Vilajuïga. Agafant-lo, veurem la roca a la nostra dreta en pocs metres, darrere d'una altra amb una creu, que comentarem al final.



L'espectacular pedra IV té 10 cassoletes, 11 creus, 2 d'elles rematades amb cassoletes, 3 reguerons i dues cassoletes amb regueró. Les dimensions del sustrat són 1.15 metres d'amplada per 0.70 d'alçada.

Per anar a la pedra V, desfem el camí fins l'esplanada i anem de nou a la número II. Trobarem la V mirant a la dreta de la II.



Consta únicament d'una gran cassoleta ovalada de 17 centímetres d'amplada, per 14 d'alçada i 7 de fondària.

A la part de darrera del rocam on ens trobem, veurem el roc número VI. Aneu amb compte no caieu, ja que la roca es troba al límit de la plana, just al caient de la petita "cinglera".



Aquesta pedra de 0.70 metres d'amplada per 1.10 de llargada, presenta gravades tres cassoletes aïllades, dues de més petites unides per un regueró i tres creus, dues d'elles amb una cassoleta en un del seus extrems.

Totes aquestes inscultures van ser descobertes per part d'Enric Carreras i Miquel Dídac Piñeiro, membres del GESEART, entre el 1984 i el 1986. Val a dir que les descripcions de la roca inventariada com a número V de GESEART i Megalítica.cat no coincideixen i nosaltres descrivim la pedra V de Megalítica. 

Ara ens dedicarem a explicar els dos rocs gravats sense identificar que vam veure (no els hem sabut identificar en cap dels estudis i fotografies a les que hem accedit).

La primera que vam avistar és uns tres metres més enllà de les Creus de la Carena IV, tot anant com si caminéssim per la plana des de l'asfaltat.



Creiem que per la claretat de l'inscultura, junt amb la nul·la especificació del roc, es pot tractar d'una inscultura d'era medieval. Encara que per la tipologia en si del gravat, jo ho dubto bastant.

El mateix passa amb l'última roca que vam veure, situada a l'esquerra de la pedra número III, que conté nombrosos cruciformes que es veuen clarament, però no hem trobat informació al respecte, pel que podrien ser creus d'època medieval. De fet, no l'hem inclòs al nostre plànol, ja que creiem que no és prehistòrica.



A continuació, seguim la carretera fins l'aparcament del Mas Ventós, avui ple de cotxes perquè la zona d'esbarjo està atapeïda de gent fent graellades i gaudint del bon temps. Tot i que sembla haver-hi més inscultures per la zona, ens acostem només a veure un gran roc amb cassoletes perquè és de l'únic que teníem les coordenades. És ben fàcil de trobar: des de l'aparcament, baixem fins la casa del Mas Ventós i, quan ja som a la seva alçada, girem a l'esquerra i tirem rectes fins trobar el rocam que conté les cassoletes, separat del mas uns 20 metres.


Com es pot veure a la imatge, es tracta d'un conjunt de roques amb cassoletes, la major part d'elles de dimensions força grans. Com a mínim, n'hi ha una vintena.

Ens dirigim ara a un menhir descobert l'any 2006 prop del monestir de Sant Pere de Rodes. Continuem amb el cotxe fins l’aparcament del monestir i pugem a les restes medievals del poblat de Santa Creu de Rodes. Des d’allà, el menhir està senyalitzat, però es troba un pèl amagat. Deixant l’església de Santa Helena a la nostra dreta, veiem un mirador sobre el poblat, des d’on surt el camí que duu fins el megàlit muntanya amunt. Després de recórrer uns 150 metres ben costeruts, arribem a un replà on se senyalitza el menhir de Santa Helena. Per veure’l, haurem de mirar a la nostra esquerra i el veurem tombat a terra.


La seva alçada (ara, longitud) és de 2.40 metres i té un gruix de 0.80 metres, i és fal·liforme. A falta de troballes arqueològiques al seu voltant, no es pot datar amb precisió, però es pot incloure dins del marge temporal dels altres menhirs de la zona, entre el Neolític mitjà i el Calcolític (3500 - 1800 a.C.).

Amb la caloreta que fa i tenint en compte que els nens han de berenar, decidim deixar la recerca per avui i baixem a Vilajuïga a donar-nos un descans.


Coordenades:

Inscultures de Planells I: UTM(ETRS89): 31T, 509899, 4686918
Inscultures de Planells II: UTM(ETRS89): 31T, 509898, 4686915
Inscultures de Planells III: UTM(ETRS89): 31T, 509897, 4686920
Creus de la Carena II: UTM(ETRS89): 31T, 510709, 4686605
Creus de la Carena III: UTM(ETRS89): 31T, 510706, 4686611
Creus de la Carena IV: UTM(ETRS89): 31T, 510693, 4686580
Creus de la Carena V: UTM(ETRS89): 31T, 510710, 4686607
Creus de la Carena VI: UTM(ETRS89): 31T, 510713, 4686609
Creus de la Carena ??: UTM(ETRS89): 31T, 510693, 4686577
Creus de la Carena ??: UTM(ETRS89): 31T, 510702 4686614
Mas Ventós: UTM(ETRS89): 31T, 512258, 4685857
Menhir de Santa Helena: UTM(ETRS89): 31T, 513125, 4685900