diumenge, 11 de desembre de 2016

Dolmen a Campoussy II

Visita molt ràpida al monument megalític de Cayenne, també conegut com la Cova del Misser, vam caminar uns 50 metres!! que ara amb els nens s'han de buscar coses més faciletes. Ara, realment és força macot el sepulcre, amb el seu túmul encara ben definit i la cambra sepulcral pràcticament intacta.

Per arribar-hi, prenem la D619 de Campossí a Prada. Passat el quilòmetre 31, trobarem un camí sorrenc que surt a l'esquerra, amb un senyal de risc d'incendi, el prenem i en menys de 500 metres arribarem a un encreuament amb un altre camí. Allà deixem el cotxe i continuem a peu aquest camí cap a l'esquerra, tal i com hem arribat. Fem uns cinquanta metres endinsant-nos en un bonic bosc que hi ha la dreta del camí. En aquest bosc seguirem un corriolet desdibuixat que hi ha, que va en direcció com si tornéssim al cotxe, seguint-lo trobarem sense cap dificultat el sepulcre de Cayenne o de la Cova del Misser, a uns 20 metres de la pista.


El que cataloguen els experts francesos com a dolmen simple de la cova del Misser, a nosaltres no ens va semblar tant simple; tampoc no vam ser-hi molta estona, que els petitons tenien gana, pero bé, als dos ens va semblar veure lloses com si tingués un antic corredor. Consultant l'obra de Jean Abélanet, veiem que també esmenta aquesta possibilitat, i inclou un esquema del megàlit on es veu una perfecta alineació de la llosa lateral de la cambra respecte la del més que possible corredor. El que sí que vam veure amb molta claredat és el túmul, d'uns 5 metres de diàmetre i un fort desnivell.

Pel que fa a les seves dimensions, la cambra mesura 2 metres de longitud per 1.20 d'amplada. Com a curiositat, a la part de la capçalera hi ha un mur de pedra seca, ja que la llosa de capçalera és més estreta que la cambra, fet que podria indicar que inicialment la cambra era més estreta i va ser reformada.

Durant les excavacions al megàlit, es van trobar diversos vasos decorats d'estil Gobelet. Aquestes troballes ens indiquen una datació aproximada de cap a finals del tercer mil·leni a.C. (cap el 2200), ja a l'era calcolítica.

Molt proper, hi ha un menhir "fals"; realment es tracta d'un roc amb forma de menhir, degut a la erosió produïda pel vent sobre el bloc granític, de la mateixa forma que s'ha generat al proper Roc Cornut.


Coordenades:

Cayenne o Cova del Misser: UTM(ETRS89): 31T, 455296, 4725371

divendres, 9 de desembre de 2016

Megàlits als Pyrénées Orientales VII

Tornem a França pel pont de la Puríssima. Ahir, ja vam ser a Aude veient Megàlits a Aude II, avui però, ens quedem als Pyrénées Orientales. Veurem dos dòlmens i un menhir.

Comencem la ruta des de Felluns, sortint del poble per les pistes sorrenques, on la veritat si intento explicar com vam arribar, encara embolicaré més la troca, més val anar amb un GPS, de fet, no és tant complicat... Gairebé sempre vas pel camí central... Però hi ha molts desviaments. Si serveix d'ajuda, és proper al dolmen de la Cauna del Moro, megàlit que ja hem vist a la visita de Dòlmens als Pyrénées Orientales II.

La cambra simple del Roc de l'Arca, es troba en un bosquet, al costat d'uns camps de vinyes i just a sota d'un caos rocós, pel que vam estar buscant inscultures sense obtenir resultat positiu.



Segons Abélanet, la cambra amida interiorment 1.50 metres de llarg per 0.80 d'amplada i 1 metre d'alçada.

Les excavacions efectuades no han originat cap troballa, pel que datarem aproximadament el megàlit, pel seu estil arquitectònic de l'era calcolítica, vers el 2200 -2000 a.C.

Tornem al cotxe i desfem el desgarbell de camins que hem fet, però aquest cop deixant Felluns a la nostra esquena. De fet, el què hem de fer és anar a Ansignan, Ansinyà en Català. Un cop a Ansinyà, prenem la D9 i la seguim 4.7 quilòmetres. En aquest punt trobarem una desviació a la dreta que prendrem, endinsant-nos a la D21. Som als afores de la població de Caramany i podem observar el seu embassament, les aigües del qual van submergir la necròpoli de 9 cistes neolítiques del Camp del Ginebre, una autèntica llàstima! Tornant a la ruta... seguim 6.3 quilòmetres per la D21 tot entrant al poble de Belesta, Bellestar en Català. Just entrar i fent una corba pronunciada amb fort desnivell a l'esquerra, farem via per la D38, que seguirem uns 5.8 quilòmetres fins trobar a mà esquerra de la carretera un monòlit estil menhir modern. Allà deixem el cotxe i a peu ens endinsem pel camí sorrenc que hi ha darrera seu, travessant primer un camp de vinyes i després un bosc. Sortim del bosc i tornem a entrar a camps de vinyes, a uns 170 metres d'aquest punt, veurem, a l'esquerra del camí, un espai sense vinyes amb una certa elevació. En aquest promontori trobarem el trencat menhir de Pedra Dreta o Peyre Drète, estintolat a terra.


Fou esmentat per primera vegada l'any 1835, per Joseph Jaubert de Réart i encara era dempeus. El 1907 encara era dret, segons la informació que hem pogut trobar, però el 1965, quan el visitar Abélanet, ja restava estintolat i trencat, tot i que al lloc original. Va ser desplaçat uns 20 metres pel propietari dels camps. Sens dubte, l'estat actual és degut al treball del agrícola de la zona.

Les seves dimensions són de 4.42 de longitud i un gruix màxim de 1.10 metres. No ens consta cap troballa als voltatns, però es té constància que prop seu existien dos dòlmens, avui en dia desapareguts, i hi ha un roc amb cassoletes, també desparegut.

Desfem el camí i tornem al cotxe, per dirigir-nos a l'últim megàlit del dia, el sepulcre de Saint Martin. Per arribar-nos-hi, seguim la D38, en la mateixa direcció que portàvem abans, fins al seu final, uns 800 metres després. Aquí girem a la nostra esquerra per la D612 i als 4.5 quilòmetres, a l'alçada de Montner, girarem a l'esquerra prenent la D79 que seguirem 2.4 quilòmetres més, fins a arribar al nucli de Latour de France o La Tor de França en Català. Un cop al poble, ens desviarem a l'esquerra per la D17 direcció Cassagnes, Cassanyes en Català, i seguirem 2.4 quilòmetres, on veurem una carretera d'aquelles quitranadas d'antic a mà dreta. Per ella seguirem, sent el camí principal entre unes vinyes, fins a trobar un desviament a la dreta, a uns 440 metres de l'inici de la pista. Uns 460 metres després, trobarem uns camps de vinyes a mà dreta... Doncs bé, el sepulcre és al bosc que hi ha darrera d'aquest camp de conreu. Recomanem anar amb el GPS, ja que es troba un pèl amagat.

Aquí tenim el dolmen de Saint Martin, també conegut com a dolmen del Roc de l'Arquet o bé dolmen de Planezes.


Va ser descobert fortuïtament l'any 1995 per Robert Lafont i Monique Bourdanel, veïns de Latour de France. Va ser objecte d'una excavació l'any 1999 per Valérie Porra, on van sorgir diversos fragments ceràmics de les edats del Bronze i del Ferro. Tot i això, es creu que són de diverses reutilitzacions, ja que daten la seva construcció vers el Neolític final.

No tenim dades de les dimensions de la cambra sepulcral, només hem pogut saber que consta d'un túmul de 4 metres de diàmetre, i que la gran llosa de coberta mesura 2.70 metres de longitud, 1.80 metres d'amplada i 40 centímetres de gruix mig.

Lamentablement, els dies d'hivern són molt curts, així que la foscor no ens permet fer més visites i retornem al tranquil nucli de Fossa, on ens allotgem.

Tot i això, si voleu completar aquesta ruta, ja que es passa per Ansinyà, es pot visitar l'aqüeducte romà. Per arribar-hi, se surt de la població per la D9 cap a Caramany i Bellestar i al poc, just al punt quilomètric 46, veurem la indicació a l'esquerra cap al pont-aqüeducte. Prenem la pista que baixa fins els prats i girem a la dreta per a travessar el riu Agly per un pont. Just després, tornem a girar a l'esquerra i seguim fins topar amb l'aqüeducte. Per deixar el cotxe, hi ha un aparcament a la dreta. uns metres més amunt.


Aquest aqüeducte, encara en ús pel rec de les vinyes, va ser construït pels romans entre el 220 i el 270 d.C., tot i que ha estat modificat posteriorment, sobretot a època medieval. Conserva 29 arcades, té una longitud de 170 metres i una alçada de 15 metres sobre el riu Angly.


Coordenades:

Roc de l'Arca: UTM(ETRS89): 31T, 458960, 4734424
Pedra Dreta o Peyre Drète: UTM(ETRS89): 31T, 471937, 4730624
Saint Martin o Roc de l'Arquet o Planezes: UTM(ETRS89): 31T, 469456, 4733969

dijous, 8 de desembre de 2016

Megàlits a Aude II

Ens prenem uns dies de vacances i anem a la propera França, on hi ha quantitat de megàlits no gaire difícils d'arribar... és el que té ser pare i mare, s'han acabat les rutes de caminar molt durant uns anys.

Bé, ens dirigim cap a Vilaroja de Termenés (en Català), Vilaroja Termenés (en Occità) o bé Villerouge-Termenès (en Francès), més que res per fer una visita ràpida del maco poblet i dinar. Tot seguit, prenem la D-613, que és la carretera per on hem arribat, però ara l'agafem en direcció contrària. La seguirem passant Felinas de Termenés, fins a trobar la D-40 a la nostra dreta i per ella seguirem uns dos quilòmetres fins a trobar, just després d'una corba a l'esquerra, un caminoi, també a la nostra esquerra, que ja farem a peu. En uns 100 metres, ens endinsarem a "l'emmaranyat" que hi ha a l'esquerra, cercant i trobant, a uns 15 metres del camí, el menhir caigut de Moulintours.


Aquest monòlit amida 2.65 metres de llarg per 1.15 metres d'ample, i consta d'un pes aproximat de 4 tones. El fet de que sigui pedra calcària pot crear confusió amb antics gravats, però no he trobat cap informació que esmenti cap inscultura.

Vist el megàlit, tornem al cotxe i ens dirigim per la D-40 de nou cap a la D-613, la que prendrem en la mateixa direcció que abans, fins a arribar a la Ròca de Fan. Ja dins el nucli, girarem a l'esquerra per la D-1610, la que seguirem uns 4.6 quilòmetres fins a trobar a la nostra esquerra després d'una corba àmplia a la dreta, un camí sorrenc que em sembla recordar que tenia una tanca per a les vaques. Allà deixem el cotxe i a peu ens endinsem pel camí enfangat.

El primer que ens trobarem són uns prats on podem trobar el dolmen de Tres Peyros, nosaltres ens el vam saltar, per problemes amb el GPS, però sí que vam veure els dos següents.

Seguim pel camí principal fins a trobar un de més petit que surt a la nostra esquerra, que s'enfila al turó denominat L'Arquette. Seguint aquest camí uns 320 metres i endinsant-nos en un curiós bosc, trobarem a l'esquerra del camí, pujant una petita elevació tumular, el dolmen la Table des Maures o Table des Morts, crec recordar que era senyalitzat.



Lluís Pericot l'indica a la seva tesi l'any 1950, fet que va causar que molts cercadors de tresors l'anessin a excavar, no facilitant la seva conservació. Actualment, el sepulcre està en un estat prou deplorable, fent que sigui complicat definir el seu estil arquitectònic. El que sí que veurem clarament és el túmul, de fet, hi pujarem. Les mides aproximades de l'antiga tomba són de 3.30 metres de llarg per 1.20 metres d'ample.

L'any 1920 en unes prospeccions acurades al megàlit aparegueren 85 dents humanes, fragments d'ossos humans, l'anell de bronze i un penjoll de cardium. També em consta que aparegué una fulla de ganivet trencada, un botó amb perforació en "V" i un fragment d'ullal de senglar perforat. Totes aquestes troballes es troben al museu de Carcassonne.

Baixem del túmul, tornant al corriol pel que hem vingut i el seguim en la mateixa direcció, que va baixant sortint del paratge boscos i endinsant-nos en un entorn de prats i petits bosquets. Seguirem el corriol uns 400 metres, fins que en una raconada, on el camí segueix tot fent pujada, de nou cap al turó de L'Arquette, trobarem al seu vèrtex i al llindar d'un bosc, el dolmen de L'Arquette o dolmen des Escoumes.


D'aquest megàlit sí que no podem dir gaire, només que és conegut de temps ençà. Fou visitat per Pericot l'any 1950 per incloure'l a la seva tesi, però abans d'aquesta visita ja ho havia estat en diferentes ocasions, la més antiga d'elles, documentada, la produïda per Barnier el 1879. Però amb tantes visites no ens consta cap troballa, per poder argumentar una datació, ja que per l'estil arquitectònic tampoc es pot datar, degut a l'estat ruïnós en el que es troba.

Amb aquestes visites ràpides, torno cap el cotxe on m'esperen la Cris i els nens, passant pel davant del dolmen de Tres Peyros, de nou sense veure'l, i tirem cap a l'allotjament, demà serà un altre dia...

...Dia 23-06-2017, avui hem visitat per fi l'amagat (que realment no ho està) dolmen de Tres Peyros o Trois pierres. Però no va ser fàcil, no, i mira que es troba senyalitzat i tot. Al poc de començar el camí, 250 metres com a molt, veurem un corriol a l'esquerra, que s'enfila pel poc pendent del turó. Bé, doncs és per aquí. En uns 50 metres, arribarem a la part alta del turó, on el camí va virant cap a la dreta i passa just pel costat d'un filat. El dolmen es troba a uns dos metres creuant el filat.

Nosaltres teníem malament les coordenades i vam voltar per tot arreu, i mira que vaig ser donant-li l'esquena al dolmen, a uns 3 metres, just a un metre del filat. Mitja hora més tard, i tot suat, el vaig veure... I es veu... És força gran.


Després de veure el megàlit, i ja de tornada, al camí principal, sí que vaig veure el cartell indicant el dolmen, entre dos arbres. Però ja us dic, agafeu un corriol que puja a l'esquerra del camí principal.

Bé, aquest sepulcre és catalogat com a dolmen de corredor segons Lluís Pericot l'any 1950. Segons documentació, la cambra sepulcral amida 1.67 per 1.48 metres, i el corredor, que jo no vaig veure (deu estar destruït, ensorrat o amagat per la vegetació), amida o amidava 3.80 metres de llarg per 0.80 metres d'ample. Resten de la cambra sepulcral quatre lloses, que jo diria que són tres (una d'elles trencada per la meitat)... La de capçalera i una a cada banda. Té un túmul circular de 9.50 metres de diàmetre, prou visible just davant de la cambra.

A l'excavació, tot i que el megàlit fou violat diverses vegades d'antic, aparegueren un fragment de plat gris, un altre també de plat d'estil pirinenc, un altre tros de nansa cilíndrica, dos flocs de sílex i cinc perles d'ornamenta personal. També aparegueren materials corresponents a, com a mínim, l'Edat del Ferro, ja que aparegueren quatre tires d'or, una d'elles amb tres perforacions circulars.

Ara sí, després de finalitzar aquesta mini-ruta, marxem cap a l'allotjament passant per les maques Gorges de Galamús.


Coordenades:

Menhir de Moulintours: UTM(ETRS89): 31T, 465274, 4759258
Table des Maures o Table des Morts: UTM(ETRS89): 31T, 465616, 4752715
L'Arquette o des Escoumes: UTM(ETRS89): 31T, 465988, 4752899
Tres Peyros o Trois pierres: UTM(ETRS89): 31T, 465241, 4752690