Traductor

dijous, 29 de desembre de 2016

Dòlmens a Gard I

Primera visita al departament francès de Gard.

Començarem pels dòlmens que hi ha a terres del nucli de Saint Jean du Pin, un poblet als afores d'Alès i que trobarem fàcilment tot sortint d'aquesta població per la D50. Quasi bé passat el petit poble de cases, girarem vers la nostra dreta prenent la D217, per la que seguirem 3.4 quilòmetres, trobant a aquesta distància un desviament que surt de la carretera, com si seguíssim tot rectes, ja que aquesta fa una corba a l'esquerra, amb una senyalització de camí tancat. Per ella ens endinsem i al poc més del quilòmetre aturem el cotxe a la dreta del camí, just en una corba prou tancada a l'esquerra. Al vèrtex d'aquesta corba mirant cap el que seria el cim de la muntanya surt un corriol costerut que ens portarà sense pèrdua al dolmen de Sogne A o dolmen número 12 de la Sogne (la GARA, el GESEART francès, ajunta les necròpolis de Montcalm i Sogne). Recordo que el corriol va vorejant la muntanya, fins a un punt on puja tot recte vers el cim, al que no arribarem, però la pujada és dura, tot i que curta.


Segons Jean Salles, arqueòleg i membre de la GARA, "En Tarrús o en Carreras francès", es tracta d'un dolmen de corredor, amb un passadís d'accés d'uns dos metres de longitud. La cambra és de planta pentagonal, d'1.40 metres de llargada per 1.20 d'amplada. El sòl de la tomba és enllosat, tot i que no sabem si originalment ho era, o és producte de la restauració, igual que la llosa de coberta de la cambra. Aquesta restauració deu ser posterior al 1992, quan es va excavar científicament la tomba. Els experts la daten vers el Neolític final, cap el 2500 a.C.

El túmul de forma ovalada, ara molt visible, fa 8 metres de llargada per 6 metres d'amplada. Al seu interior, s'hi va trobar un raspador de sílex. Es documenta la recuperació d'uns 5 metres de cròmlec de contenció.

D'altra banda, ni a la cambra, ni al corredor, no hi va sorgir cap material arqueològic associat.

Tornem al cotxe, fent el fort pendent proper al dolmen de Sogne A, aquest cop de baixada... Quasi que la prefereixo de pujada. En arribar al cotxe, seguim per la mateixa pista per la que anàvem amb ell, però ara a peu. Al poc, entrarem en uns terrenys privats. Seguirem pel camí que voreja un parell o tres de cases i acaba en un filat, el creuem i seguim el camí, a partir d'aquí, corriol. En uns 150 metres més, arribarem al sepulcre de Sogne B o la Sogne 13, just al final del bosquet.


Aquest megàlit és bastant més modern... De l'edat de bronze final, vers el segle VII a.C., segons informacions de la GARA. La cambra de la cista és rectangular, amb 1.20 metres de llarg per 0.70 metres d'ample. El túmul, prou visible, no ha estat excavat, però sí que s'hi han trobat restes del cròmlec de contenció. D'altra banda, la cambra del sepulcre sí que ha estat excavada, sorgint només una pedra de molí de granit i fragments de quars desgastats. 

Tornem al cotxe i fem via cap a la necròpoli de Montcalm, o del Mas de la Cabane. Per arribar, tornem a la D217, en la que girem a la dreta continuant en la direcció que veníem abans. En 600 metres i un parell de corbes, veurem a la dreta una desviació cap a Jauvert i Malabuisse. Tot anat per ella, en 1.5 quilòmetres ens toparem amb una ramificació en la seguirem per la pista asfaltada de la dreta, que crec recordar que després ja no ho està, fins a trobar un conjunt de desviaments. Nosaltres prendrem el primer de la nostra dreta, tot anant cap la granja La Cabane. En arribar a  ella, aturem el cotxe al voral de la pista.

A peu, seguim el camí que surt de la granja, aquest no habilitat per a cotxes utilitaris, en la mateixa direcció que hem arribat. Al poc de passar la construcció, creuem per uns camps nets d'arbres que hi ha a la nostra dreta i a partir d'aquí no us puc guiar més. Heu de buscar un corriol que hi ha, que passa més o menys a prop de tots ells. El primer megàlit, aquest, el de Montcalm I, que seguint el corriol hi passes per sobre.


Seguim el corriolet, però, el II no el trobem. Ja a casa, hem esbrinat tot cercant informació sobre aquesta necròpoli, que el que en el seu dia fou anomenat dolmen de Montcalm II, en realitat es tracta d'una llosa natural, sense cap tipus d'intervenció humana.

Seguim la ruta, cercant i trobant sense cap dubte el dolmen número III de la necròpoli.


Ens posem en marxa de nou, buscant el número IV i trobem el dolmen V de Montcalm.


Continuem pel corriol, buscant a dreta i esquerra, fins localitzar el VII, dolmen des Jusclades.


Ara venen les dues tombes més expectaculars, reconstruïdes per la GARA a la dècada dels 90. El primer el de Montcalm IX.


D'aquest megàlit de túmul d'uns 12 metres i prou visible, hem pogut saber que la cambra té unes dimensions de 2.60 metres de llarg per 1.80 metres d'amplada. Pel que fa al petit corredor de 1.80 metres de longitud, està construït de blocs de micaesquist. En canvi, no presenta cap resta del cròmlec.

A la intervenció arqueològica, aparegueren 685 perles d'esteatita, 4 puntes de fletxa de sílex, 1 penjoll, i diverses i molt fragmentades restes òssies. Segons les troballes i la morfologia del megàlit, aquest és datat vers el Neolític final.

Després, el VIII, que em sembla recordar que es troba a l'altre costat del camí a la mateixa alçada.


El primer que veiem és aquesta cassoleta a la llosa de coberta.


En aquest punt, vam fer la volta...tot i que un tros més lluny hi ha el Moncalm X o de la Croupatassière i prop hi ha un menhir. Érem amb els nens i vam fer torns per a fer la necròpoli. Òbviament així es triga més estona.

Ja tornant, la Cris, que va ser la primera en recórrer la necro, va trobar les restes del VI, crec que a l'esquerra del camí en aquesta direcció.


I poc després les restes del IV, on la càmera de fotos ens va fer una mala passada donant-nos error en la fotografia... Igualment no es veu res megalític, és un gran túmul. Tot i això, hem posat les coordenades, el trobareu amb facilitat.

Recomano ferventment anar amb GPS, els megàlits són prop del camí, però, és fàcil no veure'ls... Tots menys el I. Bé i el VIII i el IX, que són restaurats i es veuen amb claredat pel desboscat i les seves dimensions.

Per anar al següent megàlit, prenem el cotxe i tornem pel camí que hem fet fins la D217, a la que seguirem en la mateixa direcció que quan ens hem desviat per a veure la necròpoli de Montcalm. La seguirem 1.9 quilòmetres, on trobarem un desviament asfaltat a la nostra dreta, i per ell continuem 500 metres. A partir d'aquí, millor anar amb les coordenades, tot i que hi ha un corriol que t'hi porta... El dolmen es troba només a uns 130 metres, però hi ha fort pendent.

Aquest és el megàlit de Gournaouchou (B) o Carnoulès.


Segons hem pogut saber, Gournaouchou és una petita necròpoli de tres dòlmens, que són tots bastants propers, però, també hem trobat que l'únic que es conserva és el de Gournaouchou B.

A dia d'avui, no disposem de més informació sobre les necròpolis. Hem demanat informació al grup GARA. El dia que disposem de més dades, actualitzarem aquesta entrada del blog.


Coordenades:

 Sogne A: UTM(ETRS89): 31T, 581701, 4886522
Sogne B: UTM(ETRS89): 31T, 581255, 4886438
Moncalm I: UTM(ETRS89): 31T, 581045, 4886936
Montcalm III: UTM(ETRS89): 31T, 580992, 4886917
Moncalm V: UTM(ETRS89): 31T, 580969, 4886903
Moncalm VII: UTM(ETRS89): 31T, 580944, 4886890
Moncalm IX: UTM(ETRS89): 31T, 580913, 4886839
Moncalm VIII: UTM(ETRS89): 31T, 580887, 4886831
Moncalm VI: UTM(ETRS89): 31T, 580953, 4886911
Moncalm IV:  UTM(ETRS89): 31T, 580975, 4886911
Gournaouchou (B) o Carnoulès: UTM(ETRS89): 31T, 579256, 4884435

dimarts, 27 de desembre de 2016

Megàlits a Hérault I

Avui entrem per primera vegada, i no serà l'última, a terres d'Hérault. Veurem diversos sepulcres i un monòlit no gaire espectacular, tot visitant la zona.

Comencem amb la intenció de veure el Prieuré de Saint Michel de Grandmont (segle XII), i els tres dòlmens, un menhir i unes roques amb aspecte de pedra de sacrificis que hi ha a les seves terres, però era tancat per vacances i ens vam haver de conformar amb veure dos dels megàlits des de la pista que envolta les terres del priorat. Amb les ganes que tenia jo de veure el conegut dolmen de Coste Rouge!... Què hi farem...

El primer en entrar per les nostres retines van ser les restes del dolmen de Grandmont.



Dolmen que deuria de ser bastant grosset, com podem veure a la següent fotografia, segons les dimensions del què creiem deuria de ser una de les lloses laterals, però ben bé no ho sabem... No vam poder entrar, ja que els terrenys del priorat són tancats amb un filat.



A aquesta última fotografia, s'observen la mar de bé, també, les restes de pedregam de l'antic túmul.

No hem aconseguit trobar gairebé res d'informació del megàlit, només, segons Bruno Marc, que conserva una de les lloses laterals, i els dos capçals de la cambra funerària... A banda de l'esmentat túmul, prou evident des de la distància. Segons ell, aquest té dos murs concèntrics de forma circular i en pedra seca, a forma de cròmlec.

Les restes del sepulcre passen més aviat desapercebudes pel proper dolmen de Belvédère, que es troba uns metres més amunt. De fet, el vam veure abans, a la part alta del petit turonet que hi ha, però com anàvem amb cotxe vam seguir per la pista uns metres més fins a trobar-nos amb un eixamplament d'aquesta. Allà vam deixar el cotxe, i resulta que és just aquí, a la dreta del camí, on es troben les restes del dolmen de Grandmont.

A peu tornem enrere per la pista uns 100 metres, trobant-nos al mateix costat del camí que el company, i dalt d'un petit turó, el dolmen de Belvédère.


 

Ho sento, però entre que quedes més baix que el megàlit, la distància (la fotografia, és amb zoom) i el sol, no es va poder fer més.

D'aquest sí que hi ha informació sobre les seves dimensions: fa 3.20 metres de longitud per 2.10 d'amplada. No la vam poder veure, evidentment, però té una creu a la llosa de la dreta... Una creu cristiana, ja se sap el que feien a l'era medieval.

Pel que fa a les possibles excavacions, no hem trobat res, tot i que és monument històric francès des del 1914. 

De nou, ens posem en camí per vistar el proper megàlit de la Bruyère d'Usclas o Oustals de las Fadas, i just al seu costat, veurem la cista que rep el mateix nom. Per arribar-hi, tornem a la D153 i la seguim cap a la nostra dreta uns 600 metres, on veurem un camí sorrenc també a la nostra dreta, i per ell ens endinsem. Just entrar, veurem un altre que surt a la nostra esquerra, aquest és el que ens aproparà a les tombes. En uns 200-280 metres més, veurem un camí definit, però un pèl desdibuixat segons com estiguin les plantes, a la nostra esquerra, que ens portarà directes i sense dificultat a les tombes en un parell de minuts... com a molt.

Comencem pel més visible, el dolmen de la Bruyère d'Usclas o Oustals de las Fadas, també declarat monument nacional el 1914.


S'estima que la seva coberta pesa unes 8 tones, que està trencada en dos trossos; un d'ells es conserva a lloc, mentre que el segon es troba caigut al costat de la capçalera. Si aquesta llosa estigués sencera, faria 4.10 metres de longitud, pel que seria de les cobertes més grans de la regió. La cambra fa 2.85 metres de llarg per 2.25 d'ample.

A la part esquerra de la fotografia podem veure part d'un alineament de pedres, que són els vestigis d'un possible corredor. Si ens hi fixem, també podem veure restes del peristàlit que donava suport al túmul del sepulcre.

Construït entre el 3500 i el 2500 a.C., va ser utilitzat fins voltants del 1700 a.C.

Al Ferro antic és quan es va construir la cista que hi ha adherida al costat dret del dolmen, tal i com arrribem pel camí, aprofitant el mateix túmul que el sepulcre neolític. Aquesta és la cista de la Bruyère d'Usclas o Oustals de las Fadas.


Aquesta cista només conserva una llosa lateral i es pot apreciar que és de mida molt inferior al dolmen.

El Groupe Archéologique Lodévois va tamisar les restes d'espoliació dels sepulcres i va poder recuperar puntes de fletxa, quatre perles de vidre blau i fragments de ceràmica, a més de tres fragments d'un braçalet de bronze decorat amb motius típics de l'edat del Ferro.

Seguim la ruta megalítica pels megàlits de Croix de l'Yeuse. Per arribar-hi, tornem a la D153, que als 11 quilòmetres passa a ser la D9 o la Rue de St. Guilhem, i la seguim creuant el nucli d'Arboraç. Havent passat el poble, virarem a l'esquerra per la D122 i la seguirem tot carenant la muntanya. Aturem el cotxe davant d'un camí que baixa a la nostra dreta, just abans de començar uns grans camps de vinyes. Allà, a la banda esquerra del camí pel què anem, veurem amb moltíssima facilitat la reconstrucció del sepulcre de Croix de l'Yeuse B... 


Fou destruït d'antic, i reconstruït modernament. A la plana a la que ens trobem, a més veurem un altre sepulcre i un túmul fals, ja que a la zona, s'ha intentat fer un centre d'interpretació dolmènica. En teoria, hi ha panells informatius de cadascun, però actualment no es llegeixen.

Els dos següents megàlits (el prehistòric i el túmul fals), els trobarem seguint el corriol que surt des del dolmen visitat, anant en direcció contrària a la que hem arribat.

Trobarem el sepulcre de la Croix de l'Yeuse en no gaire més de 200 metres, anomenat així per la presència, temps ençà, de la creu del mateix nom sobre el megàlit.



Aquest dolmen, datat al Neolític final de la zona (3200 - 2800 a.C.) conserva la cambra i part del corredor, i el túmul és força visible. Fou restaurat per eliminar la creu que el coronova. 

Per acabar la ruta, retornem a l'últim revolt de la carretera per on hem passat amb el cotxe fa uns minuts, on hi ha el teòric menhir de Croix de l'Yeuse.



Deixem-ho en teòric perquè a nosaltres no ens ho va semblar pas, però si en Bruno Marc ho diu... ell sabrà més que nosaltres... (hem de tenir en compte que la foto és feta pel seu costat més passable). Mesura 1 metre d'alt.

Pels voltants, hi ha moltes més coses, però és un dia d'hivern i es fa fosc d'hora, així que ho deixem per avui.



Coordenades:

Grandmont: UTM(ETRS89): 31T, 530267, 4842225
Belvédère: UTM(ETRS89): 31T, 530205, 4842294
Bruyère d'Usclas o Oustals de las Fadas: UTM(ETRS89): 31T, 530992, 4842803
Cista Bruyère d'Usclas o Oustals de las Fadas: UTM(ETRS89): 31T, 530994, 4842805
Croix de l'Yeuse B: UTM(ETRS89): 31T, 539767, 4840010
Croix de l'Yeuse: UTM(ETRS89): 31T, 539755, 4839780
Menhir de Croix de l'Yeuse: UTM(ETRS89): 31T, 540082, 4839596

diumenge, 11 de desembre de 2016

Dolmen a Campoussy II

Visita molt ràpida al monument megalític de Cayenne, també conegut com la Cova del Misser, vam caminar uns 50 metres!! que ara amb els nens s'han de buscar coses més faciletes. Ara, realment és força macot el sepulcre, amb el seu túmul encara ben definit i la cambra sepulcral pràcticament intacta.

Per arribar-hi, prenem la D619 de Campossí a Prada. Passat el quilòmetre 31, trobarem un camí sorrenc que surt a l'esquerra, amb un senyal de risc d'incendi, el prenem i en menys de 500 metres arribarem a un encreuament amb un altre camí. Allà deixem el cotxe i continuem a peu aquest camí cap a l'esquerra, tal i com hem arribat. Fem uns cinquanta metres endinsant-nos en un bonic bosc que hi ha la dreta del camí. En aquest bosc seguirem un corriolet desdibuixat que hi ha, que va en direcció com si tornéssim al cotxe, seguint-lo trobarem sense cap dificultat el sepulcre de Cayenne o de la Cova del Misser, a uns 20 metres de la pista.


El que cataloguen els experts francesos com a dolmen simple de la cova del Misser, a nosaltres no ens va semblar tant simple; tampoc no vam ser-hi molta estona, que els petitons tenien gana, pero bé, als dos ens va semblar veure lloses com si tingués un antic corredor. Consultant l'obra de Jean Abélanet, veiem que també esmenta aquesta possibilitat, i inclou un esquema del megàlit on es veu una perfecta alineació de la llosa lateral de la cambra respecte la del més que possible corredor. El que sí que vam veure amb molta claredat és el túmul, d'uns 5 metres de diàmetre i un fort desnivell.

Pel que fa a les seves dimensions, la cambra mesura 2 metres de longitud per 1.20 d'amplada. Com a curiositat, a la part de la capçalera hi ha un mur de pedra seca, ja que la llosa de capçalera és més estreta que la cambra, fet que podria indicar que inicialment la cambra era més estreta i va ser reformada.

Durant les excavacions al megàlit, es van trobar diversos vasos decorats d'estil Gobelet. Aquestes troballes ens indiquen una datació aproximada de cap a finals del tercer mil·leni a.C. (cap el 2200), ja a l'era calcolítica.

Molt proper, hi ha un menhir "fals"; realment es tracta d'un roc amb forma de menhir, degut a la erosió produïda pel vent sobre el bloc granític, de la mateixa forma que s'ha generat al proper Roc Cornut.


Coordenades:

Cayenne o Cova del Misser: UTM(ETRS89): 31T, 455296, 4725371

divendres, 9 de desembre de 2016

Megàlits als Pyrénées Orientales VII

Tornem a França pel pont de la Puríssima. Ahir, ja vam ser a Aude veient Megàlits a Aude II, avui però, ens quedem als Pyrénées Orientales. Veurem dos dòlmens i un menhir.

Comencem la ruta des de Felluns, sortint del poble per les pistes sorrenques, on la veritat si intento explicar com vam arribar, encara embolicaré més la troca, més val anar amb un GPS, de fet, no és tant complicat... Gairebé sempre vas pel camí central... Però hi ha molts desviaments. Si serveix d'ajuda, és proper al dolmen de la Cauna del Moro, megàlit que ja hem vist a la visita de Dòlmens als Pyrénées Orientales II.

La cambra simple del Roc de l'Arca, es troba en un bosquet, al costat d'uns camps de vinyes i just a sota d'un caos rocós, pel que vam estar buscant inscultures sense obtenir resultat positiu.



Segons Abélanet, la cambra amida interiorment 1.50 metres de llarg per 0.80 d'amplada i 1 metre d'alçada.

Les excavacions efectuades no han originat cap troballa, pel que datarem aproximadament el megàlit, pel seu estil arquitectònic de l'era calcolítica, vers el 2200 -2000 a.C.

Tornem al cotxe i desfem el desgarbell de camins que hem fet, però aquest cop deixant Felluns a la nostra esquena. De fet, el què hem de fer és anar a Ansignan, Ansinyà en Català. Un cop a Ansinyà, prenem la D9 i la seguim 4.7 quilòmetres. En aquest punt trobarem una desviació a la dreta que prendrem, endinsant-nos a la D21. Som als afores de la població de Caramany i podem observar el seu embassament, les aigües del qual van submergir la necròpoli de 9 cistes neolítiques del Camp del Ginebre, una autèntica llàstima! Tornant a la ruta... seguim 6.3 quilòmetres per la D21 tot entrant al poble de Belesta, Bellestar en Català. Just entrar i fent una corba pronunciada amb fort desnivell a l'esquerra, farem via per la D38, que seguirem uns 5.8 quilòmetres fins trobar a mà esquerra de la carretera un monòlit estil menhir modern. Allà deixem el cotxe i a peu ens endinsem pel camí sorrenc que hi ha darrera seu, travessant primer un camp de vinyes i després un bosc. Sortim del bosc i tornem a entrar a camps de vinyes, a uns 170 metres d'aquest punt, veurem, a l'esquerra del camí, un espai sense vinyes amb una certa elevació. En aquest promontori trobarem el trencat menhir de Pedra Dreta o Peyre Drète, estintolat a terra.


Fou esmentat per primera vegada l'any 1835, per Joseph Jaubert de Réart i encara era dempeus. El 1907 encara era dret, segons la informació que hem pogut trobar, però el 1965, quan el visitar Abélanet, ja restava estintolat i trencat, tot i que al lloc original. Va ser desplaçat uns 20 metres pel propietari dels camps. Sens dubte, l'estat actual és degut al treball del agrícola de la zona.

Les seves dimensions són de 4.42 de longitud i un gruix màxim de 1.10 metres. No ens consta cap troballa als voltatns, però es té constància que prop seu existien dos dòlmens, avui en dia desapareguts, i hi ha un roc amb cassoletes, també desparegut.

Desfem el camí i tornem al cotxe, per dirigir-nos a l'últim megàlit del dia, el sepulcre de Saint Martin. Per arribar-nos-hi, seguim la D38, en la mateixa direcció que portàvem abans, fins al seu final, uns 800 metres després. Aquí girem a la nostra esquerra per la D612 i als 4.5 quilòmetres, a l'alçada de Montner, girarem a l'esquerra prenent la D79 que seguirem 2.4 quilòmetres més, fins a arribar al nucli de Latour de France o La Tor de França en Català. Un cop al poble, ens desviarem a l'esquerra per la D17 direcció Cassagnes, Cassanyes en Català, i seguirem 2.4 quilòmetres, on veurem una carretera d'aquelles quitranadas d'antic a mà dreta. Per ella seguirem, sent el camí principal entre unes vinyes, fins a trobar un desviament a la dreta, a uns 440 metres de l'inici de la pista. Uns 460 metres després, trobarem uns camps de vinyes a mà dreta... Doncs bé, el sepulcre és al bosc que hi ha darrera d'aquest camp de conreu. Recomanem anar amb el GPS, ja que es troba un pèl amagat.

Aquí tenim el dolmen de Saint Martin, també conegut com a dolmen del Roc de l'Arquet o bé dolmen de Planezes.


Va ser descobert fortuïtament l'any 1995 per Robert Lafont i Monique Bourdanel, veïns de Latour de France. Va ser objecte d'una excavació l'any 1999 per Valérie Porra, on van sorgir diversos fragments ceràmics de les edats del Bronze i del Ferro. Tot i això, es creu que són de diverses reutilitzacions, ja que daten la seva construcció vers el Neolític final.

No tenim dades de les dimensions de la cambra sepulcral, només hem pogut saber que consta d'un túmul de 4 metres de diàmetre, i que la gran llosa de coberta mesura 2.70 metres de longitud, 1.80 metres d'amplada i 40 centímetres de gruix mig.

Lamentablement, els dies d'hivern són molt curts, així que la foscor no ens permet fer més visites i retornem al tranquil nucli de Fossa, on ens allotgem.

Tot i això, si voleu completar aquesta ruta, ja que es passa per Ansinyà, es pot visitar l'aqüeducte romà. Per arribar-hi, se surt de la població per la D9 cap a Caramany i Bellestar i al poc, just al punt quilomètric 46, veurem la indicació a l'esquerra cap al pont-aqüeducte. Prenem la pista que baixa fins els prats i girem a la dreta per a travessar el riu Agly per un pont. Just després, tornem a girar a l'esquerra i seguim fins topar amb l'aqüeducte. Per deixar el cotxe, hi ha un aparcament a la dreta. uns metres més amunt.


Aquest aqüeducte, encara en ús pel rec de les vinyes, va ser construït pels romans entre el 220 i el 270 d.C., tot i que ha estat modificat posteriorment, sobretot a època medieval. Conserva 29 arcades, té una longitud de 170 metres i una alçada de 15 metres sobre el riu Angly.


Coordenades:

Roc de l'Arca: UTM(ETRS89): 31T, 458960, 4734424
Pedra Dreta o Peyre Drète: UTM(ETRS89): 31T, 471937, 4730624
Saint Martin o Roc de l'Arquet o Planezes: UTM(ETRS89): 31T, 469456, 4733969

dijous, 8 de desembre de 2016

Megàlits a Aude II

Ens prenem uns dies de vacances i anem a la propera França, on hi ha quantitat de megàlits no gaire difícils d'arribar... és el que té ser pare i mare, s'han acabat les rutes de caminar molt durant uns anys.

Bé, ens dirigim cap a Vilaroja de Termenés (en Català), Vilaroja Termenés (en Occità) o bé Villerouge-Termenès (en Francès), més que res per fer una visita ràpida del maco poblet i dinar. Tot seguit, prenem la D-613, que és la carretera per on hem arribat, però ara l'agafem en direcció contrària. La seguirem passant Felinas de Termenés, fins a trobar la D-40 a la nostra dreta i per ella seguirem uns dos quilòmetres fins a trobar, just després d'una corba a l'esquerra, un caminoi, també a la nostra esquerra, que ja farem a peu. En uns 100 metres, ens endinsarem a "l'emmaranyat" que hi ha a l'esquerra, cercant i trobant, a uns 15 metres del camí, el menhir caigut de Moulintours.


Aquest monòlit amida 2.65 metres de llarg per 1.15 metres d'ample, i consta d'un pes aproximat de 4 tones. El fet de que sigui pedra calcària pot crear confusió amb antics gravats, però no he trobat cap informació que esmenti cap inscultura.

Vist el megàlit, tornem al cotxe i ens dirigim per la D-40 de nou cap a la D-613, la que prendrem en la mateixa direcció que abans, fins a arribar a la Ròca de Fan. Ja dins el nucli, girarem a l'esquerra per la D-1610, la que seguirem uns 4.6 quilòmetres fins a trobar a la nostra esquerra després d'una corba àmplia a la dreta, un camí sorrenc que em sembla recordar que tenia una tanca per a les vaques. Allà deixem el cotxe i a peu ens endinsem pel camí enfangat.

El primer que ens trobarem són uns prats on podem trobar el dolmen de Tres Peyros, nosaltres ens el vam saltar, per problemes amb el GPS, però sí que vam veure els dos següents.

Seguim pel camí principal fins a trobar un de més petit que surt a la nostra esquerra, que s'enfila al turó denominat L'Arquette. Seguint aquest camí uns 320 metres i endinsant-nos en un curiós bosc, trobarem a l'esquerra del camí, pujant una petita elevació tumular, el dolmen la Table des Maures o Table des Morts, crec recordar que era senyalitzat.



Lluís Pericot l'indica a la seva tesi l'any 1950, fet que va causar que molts cercadors de tresors l'anessin a excavar, no facilitant la seva conservació. Actualment, el sepulcre està en un estat prou deplorable, fent que sigui complicat definir el seu estil arquitectònic. El que sí que veurem clarament és el túmul, de fet, hi pujarem. Les mides aproximades de l'antiga tomba són de 3.30 metres de llarg per 1.20 metres d'ample.

L'any 1920 en unes prospeccions acurades al megàlit aparegueren 85 dents humanes, fragments d'ossos humans, l'anell de bronze i un penjoll de cardium. També em consta que aparegué una fulla de ganivet trencada, un botó amb perforació en "V" i un fragment d'ullal de senglar perforat. Totes aquestes troballes es troben al museu de Carcassonne.

Baixem del túmul, tornant al corriol pel que hem vingut i el seguim en la mateixa direcció, que va baixant sortint del paratge boscos i endinsant-nos en un entorn de prats i petits bosquets. Seguirem el corriol uns 400 metres, fins que en una raconada, on el camí segueix tot fent pujada, de nou cap al turó de L'Arquette, trobarem al seu vèrtex i al llindar d'un bosc, el dolmen de L'Arquette o dolmen des Escoumes.


D'aquest megàlit sí que no podem dir gaire, només que és conegut de temps ençà. Fou visitat per Pericot l'any 1950 per incloure'l a la seva tesi, però abans d'aquesta visita ja ho havia estat en diferentes ocasions, la més antiga d'elles, documentada, la produïda per Barnier el 1879. Però amb tantes visites no ens consta cap troballa, per poder argumentar una datació, ja que per l'estil arquitectònic tampoc es pot datar, degut a l'estat ruïnós en el que es troba.

Amb aquestes visites ràpides, torno cap el cotxe on m'esperen la Cris i els nens, passant pel davant del dolmen de Tres Peyros, de nou sense veure'l, i tirem cap a l'allotjament, demà serà un altre dia...

...Dia 23-06-2017, avui hem visitat per fi l'amagat (que realment no ho està) dolmen de Tres Peyros o Trois pierres. Però no va ser fàcil, no, i mira que es troba senyalitzat i tot. Al poc de començar el camí, 250 metres com a molt, veurem un corriol a l'esquerra, que s'enfila pel poc pendent del turó. Bé, doncs és per aquí. En uns 50 metres, arribarem a la part alta del turó, on el camí va virant cap a la dreta i passa just pel costat d'un filat. El dolmen es troba a uns dos metres creuant el filat.

Nosaltres teníem malament les coordenades i vam voltar per tot arreu, i mira que vaig ser donant-li l'esquena al dolmen, a uns 3 metres, just a un metre del filat. Mitja hora més tard, i tot suat, el vaig veure... I es veu... És força gran.


Després de veure el megàlit, i ja de tornada, al camí principal, sí que vaig veure el cartell indicant el dolmen, entre dos arbres. Però ja us dic, agafeu un corriol que puja a l'esquerra del camí principal.

Bé, aquest sepulcre és catalogat com a dolmen de corredor segons Lluís Pericot l'any 1950. Segons documentació, la cambra sepulcral amida 1.67 per 1.48 metres, i el corredor, que jo no vaig veure (deu estar destruït, ensorrat o amagat per la vegetació), amida o amidava 3.80 metres de llarg per 0.80 metres d'ample. Resten de la cambra sepulcral quatre lloses, que jo diria que són tres (una d'elles trencada per la meitat)... La de capçalera i una a cada banda. Té un túmul circular de 9.50 metres de diàmetre, prou visible just davant de la cambra.

A l'excavació, tot i que el megàlit fou violat diverses vegades d'antic, aparegueren un fragment de plat gris, un altre també de plat d'estil pirinenc, un altre tros de nansa cilíndrica, dos flocs de sílex i cinc perles d'ornamenta personal. També aparegueren materials corresponents a, com a mínim, l'Edat del Ferro, ja que aparegueren quatre tires d'or, una d'elles amb tres perforacions circulars.

Ara sí, després de finalitzar aquesta mini-ruta, marxem cap a l'allotjament passant per les maques Gorges de Galamús.


Coordenades:

Menhir de Moulintours: UTM(ETRS89): 31T, 465274, 4759258
Table des Maures o Table des Morts: UTM(ETRS89): 31T, 465616, 4752715
L'Arquette o des Escoumes: UTM(ETRS89): 31T, 465988, 4752899
Tres Peyros o Trois pierres: UTM(ETRS89): 31T, 465241, 4752690