diumenge, 14 d’agost de 2016

Dolmens als Pyrénées Orientales VI

Seguim a França... Avui veurem dos dòlmens de la zona, el de Roc Jalère o Font de l'Orry i el de La Cabaneta des Très Pèiras o Font de l’Arca.

Per arribar al primer d'ells, nosaltres veniem per la D14 com si anéssim de Molig a Catllà, però abans d'arribar a aquest últim nucli, ens desviem a l'esquerra per la D619 direcció Sournia. En 9.5 quilòmetres, trobarem, just passar una casa, un desviament a la dreta que seguint-lo 450 metres ens deixarà al costat del dolmen de Roc Jalère o Font de l'Orry. El sepulcre es troba a l'esquerra del camí pel que anem, al bell mig d'unes caixes d'aquestes prefabricades per a les abelles!!! O sigui, aneu amb cura, no destorbeu la pau i tranquil·litat dels petits animalons, o us emportareu un record!!!


La veritat, entre el sol, les abelles, l'embaràs de la Cris, que no sap si és alèrgica, i tot plegat, no ens el vam poder mirar gaire... Va ser allò de... Un dolmen més pel blog.


Però, ara a casa i amb el senyor Abélanet com a font d'informació, podem dir que aquest dolmen el va trobar ell mateix el 1967. Les dimensions internes de la cambra no les sabem, ja que aquest arqueòleg parla més de les lloses una per una, que de la cambra en sí. Pel croquis que ell publica, li estimem unes mides aproximades d'una longitud d'uns 2.20 metres, un amplada de 1.50 metres i una alçada màxima conservada de 1.15. D'altra banda, el túmul té uns 8 metres de diàmetre.

A l'excavació, varen sorgir abundants fragments ceràmics tornejats i dos fragments de coure. Aquests fragments es trobaven tant malmesos que no van ser suficients com per poder donar-li una datació al megàlit.

Tornem al cotxe i ens dirigim a visitar el sepulcre de La Cabaneta des Très Pèiras o Font de l’Arca, que trobarem fàcilment seguint la D619 en el mateix sentit que hem arribat. Després d'uns 6 quilòmetres, trobarem una zona per aparcar a la nostra dreta, a l'esquerra veurem una caseta de paret de pedra en sec, i uns metres abans, just davant de l'entrada de la zona habilitada per aparcar, un corriol, amb un cartell informatiu amb la indicació "dolmen a 50 metres".


Aquest dolmen simple és datat per la seva estructura vers el final del Calcolític, cap al 2000 a.C. Té unes dimensions internes de 1.50 metres de llargada, una amplada de 1.20 metres i una alçada conservada de 80 centímetres.

Aquest sepulcre va ser violat d'antic, i tot i això fou excavat per l'associació Conflent, però sense gaires resultats. Jean Abélanet va trobar en superfície una perla d'esteatita grisa, típiques dels ossaris calcolítics.

Val molt la pena admirar la coberta del sepulcre, que té una cinquantena de cúpules, que a principis del segle XX, Pierre Vidal, va dir erròniament que unint-les feien un dibuix d'un senglar; amb els mitjans d'avui en dia, es veu clarament que les cassoletes són col·locades aleatòriament a la superfície de la llosa de coberta.


Un xic abans d'on som i a peu de carretera, trobarem un conjunt rocós força curiós a l'esquerra segons veníem. Aquest és conegut com El Roc Cornut, tot ell és natural, no hi ha res de prehistòric, però val la pena visitar-lo.

Per ara, ja n'hi ha prou, que avui a banda d'aquests megàlits, també hem anat al Tren Groc i al monestir de Sant Miquel de Cuixà... Recomano anar als dos llocs.


Coordenades:

Roc Jalère o Font de l'Orry: UTM(ETRS89): 31T, 454076, 4724813
La Cabaneta des Très Pèiras o Font de l’Arca: UTM(ETRS89): 31T, 454633, 4728100

dissabte, 13 d’agost de 2016

Dolmen a Cornellà de Conflent

En aquesta visita a França, vam fer diverses rutes megalítiques, però el dolmen d'avui ens queda una mica apartat de les altres rutes, per això el posem a banda.

Per arribar al sepulcre és ben fàcil, arribes amb cotxe fins ell. Tot sortint de Vernet per la D27, direcció Saorra, a mig camí, a uns 2.8 quilòmetres de Vernet, veurem un camí sorrenc però ampli a la nostra dreta on hi ha una caseta de maons amb unes antenes, a poca distància de començar-lo. Per ell seguirem 2.2 quilòmetres més fins a veure, a la dreta de la pista, dins un tancat, el dolmen de Corbatorat o Coberturat.


Maco megàlit... La Cristina diu que és molt "fotogènic", òbviament falten diverses lloses (fou destrossat per una màquina que ampliava la pista els anys 1950), tot i ser catalogat com a dolmen simple. L'alçada conservada és de 1.25 metres i la seves dimensions internes són de 1.80 metres de longitud, per una amplada d'1.00 metre. La llosa de coberta fa 2.60 metres de longitud, 1.65 d'amplada i 0.50 metres de gruix, bon gruix tenint en compte que és la coberta.


Aquest dolmen fou restaurat el gener del 1982, quan reaixecaren la llosa de coberta, que es trobava estintolada a terra.

Una de les coses que ens va cridar l'atenció va ser el terra enllosat que té, clarament fet a posteriori de la seva utilització funerària (possiblement al 1982), però segurament en devia tenir un de molt semblant.


L'altra cosa que ens va sorprendre fou aquesta gran cassoleta a la seva coberta, de 16 centímetres de fondària per un diàmetre de 14 centímetres. També conserva una creu, avui en dia bastant difuminada, i que sembla, segons diversos autors, que podria no ser prehistòrica.


Amb aquesta visita, donem el dia per acabat i tornem a l'allotjament, demà seguirem amb els sepulcres i altre turisme per la zona.


Coordenades:

Corbatorat: UTM(ETRS89): 31T, 448014, 4712997

Megàlits als Pyrénées Orientales V

Nova ruta megalítica per "La France"...veurem coses prou disperses de qualsevol ruta a peu, això més l'afegit que a la Cristina li quedava un mes i mig per donar a llum a l'Arnau i a l'Ànnia, ens va fer plantejar rutes en cotxe.

Comencem pel primer megàlit del dia, que no sé ben bé com catalogar-lo, he trobat molt poca informació d'ell, però bé, és conegut com l'estructura megalítica de Les Fontetes.

Per arribar, ens dirigim de Targasona per la D618 direcció Angostrina, després de passar el punt quilomètric 7 trobarem un camí sorrenc a mà dreta, el qual seguirem a peu fins trobar una corba de 90º de nou a la dreta; en aquest punt, deixem el camí i ens endinsem camp a través pels prats que es troben just al davant, al bell mig d'ells trobarem el monument.


Podem dir que té unes dimensions internes de 3.10 metres de longitud, una amplada de 0.80 metres, i devia de tenir una alçada màxima de 0.85 metres. El més peculiar d'aquesta sepultura és que molt possiblement no hauria tingut coberta de pedra, sinó de fusta, ja que, com es veu, no hi ha cap llosa lateral amb la mateixa alçada.

Segons Antoni Mañé, Lluís Vidal i Carme Vila, a la seva excavació es trobaren restes antropològiques incinerades, recipients ceràmics, així com indústria lítica i metàl·lica, fet que permet datar l'estructura dins el Bronze final.

Ara anirem a visitar un menhir prou peculiar, la Pedra Dreta de Targasona. Per arribar, tornem a Targasona i girem a la dreta prenent el carrer de Lo Baynat de Baix. Aquest carrer es torna pista. Al poc, la pista es desvia cap a l'esquerra, just on surt un corriol tot recte, que seguint-lo a peu ens duu, en no arriba a 100 metres, al menhir de la Pedra Dreta de Targasona.


Com a mínim, podem dir que el menhir és un xic peculiar. Segons Tarrús i Carreras, aquest pot haver estat cristianitzat, i posen en dubte la seva datació prehistòrica. D'altra banda, Abélanet, al seu llibre "Itinéraires mégalithiques", cita un text del 1540, que parla d'una pedra dreta que podria ser aquesta.

L'única referència concreta que trobem és la de que fou descobert o redescobert per Pasques l'any 2012.

Per part nostra, el deixarem com a dubtós, per la nostra impressió i els comentaris de Tarrús i Carreras.

Tornem al cotxe i fem camí a Égat o Èguet. Just a l'entrada del poble, a uns horts que queden a mà dreta de la carretera trobarem això... Molts l'han documentat com un dolmen, però tant Tarrús i Carreras com Abélanet diuen que en realitat és un aflorament rocós.


Pel que nosaltres inserim una fotografia, però ni tant sols posem les coordenades. Ens fiem del criteri dels arqueòlegs. Si el voleu visitar, el trobareu amb el nom de dolmen de Pujalet.

D'Égat, seguirem per la D10F, direcció Font Romeu. Creuant el poble, quan la carretera s'acaba, girem a l'esquerra per la D618 direcció Mont Louis. 600 metres després, trobarem a mà dreta un aparcament gratuït. A la seva entrada, veurem el menhir d'Odeillo.


Només hem trobat la seva menció en webs franceses com a monòlit prehistòric... de fet ens fa més bona pinta que l'anterior. Consta d'una espècie de cassoletes en una de les seves cares, i per la seva fisonomia i treball són més semblants als típics menhirs prehistòrics, encara que no sé jo, també dubto de la seva autenticitat.

A les webs franceses posa que té una alçada de 1.50 metres... a nosaltres ens va semblar més alt.

Anem a per l'últim megàlit del dia, la cista megalítica de Lo Pou. Per arribar-nos-hi, anem fins a Eyne, Eina en Català, i prenem la rue carrer del Carreter, que es torna pista sorrenca als pocs metres. La seguirem fins a trobar una bifurcació a mà esquerra, nosaltres vam deixar el cotxe aquí, i continuarem a peu deixant la bifurcació a l'esquerra i seguint tot rectes per la pista per la que hem vingut. Al poc, vam veure que la decisió d'aturar el cotxe on el vam deixar fou la millor. A partir d'aquí, no us puc dir més, el millor és anar amb GPS, ja que la cista es troba dalt d'un petit promontori a la dreta del camí, encara que nosaltres vam anar travessant els camps, verds, però sense gaire arbres i sotabosc.


Segons Antoni Mañé, Lluis Vidal i Carme Vila, la cista té una longitud de 1.60 metres, una amplada de 1.30 i una alçada de 1.10 metres. Dins d'aquesta cista megalítica, s'hi va localitzar una altra de posterior, aquesta quadrada, d'uns 0.50 metres de costat i uns 20 centímetres d'alçada. Dins d'ella, es localitzaren restes cremades d'ossos i fusta.

Pel que fa a l'obra tumular, aquesta és el·líptica d'uns 8 metres de diàmetre, per 5  metres en l'altre sentit, i conserva 1 metre d'alçada.

A la seva excavació, sorgiren diversos fragments ceràmics, junt amb la caixa a mode d'ossari col·lectiu. 

Per a determinar-ne la datació del megàlit, es va efectuar una prova per C14 en un dels carbons existents a la cambra sepulcral, donant un resultat de cap al 2250 a.C., vers els principis del Calcolític. Tot i això, queda demostrada la seva reutilització com a crematori fins al Bronze final.

Donem per acabades les visites per aquí, tot i que n'hi ha més. De tornada a l'allotjament pararem a visitar el dolmen de Corbatorat, que l'hem posat en una entrada a banda, ja que es troba prou lluny de la zona per la que ara mateix caminem.


Coordenades:

Les Fontetes: UTM(ETRS89): 31T, 415460, 4704642
Menhir de Pedra Dreta de Targasona: UTM(ETRS89): 31T, 416972, 4705356
Menhir d'Odeillo: UTM(ETRS89): 31T, 421559, 4706358
Lo Pou: UTM(ETRS89): 31T, 424348, 4703607

dissabte, 6 d’agost de 2016

Pintures rupestres a El Cogul

Aprofitant els dies llargs de l'estiu, ens acostem a les comarques de Lleida a visitar un conjunt de pintures rupestres de gran importància: les de la Roca dels Moros d'El Cogul. Per arribar-hi, anem fins a Les Borges Blanques i allà agafem la carretera C-233 en direcció a Flix i Castelldans. Seguint per aquesta carretera i passat Castelldans, trobem un desviament a la dreta cap El Cogul per la LV-7021. Poc abans d'entrar al nucli d'aquesta població, trobem a mà esquerra el desviament cap a les pintures rupestres, a les que arribarem després de recórrer uns 500 metres. Deixem el cotxe a l'aparcament habilitat i anem al centre d'interpretació inaugurat recentment, on hi ha una petita exposició sobre la història de les pintures i on es projecta un audiovisual sobre el conjunt (podeu veure aquest audiovisual a la pàgina del jaciment: Vídeo "La Roca dels Moros").

La visita a l'abric és obligatòriament amb guia. Es comença dins del centre amb una mica d'explicació sobre el descobriment i la importància que tenen aquestes pintures, ja que comprèn un període de temps molt extens dins del Neolític, des del 8000 al 2000 a.C., i es complementen amb diversos gravats posteriors, d'entre el XX a.C. i el XX d.C. Finalment, es va fins l'abric on es troben les pintures, que representen unes 52 figures humanes i d'animals en diferents colors.

Com a les fotos costa molt veure cadascuna de les parts que composen el panell, a continuació mostrem l'explicació que es pot veure al centre d'interpretació, on, amb la mateixa distribució que tenen a l'abric, se separen les pintures per a la seva identificació. 


I aquesta és la imatge de l'abric... hi veieu res a primer cop d'ull? Cap el centre de la foto, podem veure en negre part de la composició 2 de la imatge superior... i poc més! In situ, tot i que costa, es poden distingir la majoria de composicions.


Anem ara a endinsar-nos als detalls. Comencem per la part inferior del centre i dreta del panell. 


En ella, podem distingir amb més facilitat els animals de les composicions 6, 4 i 7, algunes de les ballarines de la composició 8 i l'extrem dret de la composició 2. 

La composició més coneguda de tot el conjunt és precisament la 8, la de les ballarines. Conté nou dones que sembla que ballin al voltant d'una figura masculina, més fosca i situada al centre del grup de dones, amb un penis enorme. Inicialment, es pensava que aquesta pintura simbolitzava un ritus de fertilitat o una dansa fàl·lica, però, amb les múltiples investigacions, s'ha pogut demostrar que les dones van ser pintades per parelles en diferents moments 

A la següent fotografia, podem veure la composició 2 completa, les inscripcions en iber i llatí situades sobre ella i part de la composició 6.


Aquestes inscripcions estan situades sobre part de les pintures, així que ja en aquelles èpoques no respectaven gaire les coses més antigues. El text iber no ha pogut ser traduït, mentre que el llatí diu "Secundio votum fecit", que vol dir que "el Secundi ha votat". Sobre les composicions 4, 5, 6 i 7 també hi ha text en iber. En total, hi ha uns 250 caràcters gravats a més d'algun animal.

Pel que fa a les pintures, la composició 2 mostra una escena de caça en dos moments diferents i amb un estil més aviat esquemàtic. A la part esquerra, es veu l'animal banyut (podria ser un cérvol) que és apuntat per l'arc d'un caçador. A la part dreta, es veu el mateix animal amb les potes cap amunt, de manera que sembla que el caçador s'ha sortit amb la seva i l'ha matat.

En conjunt, podem veure majoritàriament animals i persones, però en diferents estils degut a l'ampli ventall de temps en què es van realitzar les pintures i gravats. Fins i tot, alguns dels conjunts s'han pintat en diferents moments. Per a fer-nos una idea:
  • Composició 1: Cap el 8000 a.C.
  • Composició 2: Cap el 2000 a.C.
  • Composició 3: Cap el 3000 a.C.
  • Composicions 4 , 5 i 6: Entre el 6000 i el 5000 a.C.
  • Composició 7: Els animals van ser gravats cap el 8000 a.C. i, posteriorment, entre el 6000 i el 4000 a.C. van ser repintats.
  • Composició 8: Entre el 5000 i el 3000 a.C.
  • Inscripcions gravades: Les iberes es van fer entre el 500 i el 200 a.C., mentre que les de caràcters llatins es van fer entre el 200 a.C. i l'any 0.
Addicionalment, al peu de l'abric s'han fet excavacions que han permès recuperar material lític i ceràmic. Entre el lític, hi destaquen làmines, fragments de ganivets i mitges llunes de sílex i una ascla denticulada. Pel que fa a la ceràmica, es van trobar dos fragments de ceràmica hispànica.

Un cop visitat el jaciment, retornem a casa. Deixem per a un altre dia les tombes antropomorfes medievals (necròpoli del Saladar) que es troben mig quilòmetre més enllà, fa massa calor i no anem equipats per a poder-les visitar, ja que s'ha de pujar un petit turonet i amb sandàlies d'estiu no és el més adient.

Coordenades:

Roca dels Moros: UTM(ETRS89): 31T, 307684, 4592918