Traductor

dissabte, 23 d’abril de 2016

Megàlits als Pyrénées Orientales III

Tornem a anar cap a França amb els amics Manolo i Fina. Avui visitarem 5 monuments, el primer un dolmen situat a una urbanització que hi ha entre El Voló (en català) o Le Boulou (en francès) i el massís de l'Albera. En aquesta urbanització, anomenada Les Chartreuses du Boulou, seguirem pel carrer principal, l'Avenue d'en Carbouner; aquest carrer fa tota la volta a la urbanització, nosaltres el seguirem cap a la nostra dreta fins a trobar el carrer, també a la nostra dreta, de la Rue de la Balme, el que seguirem uns metres fins a trobar-nos amb un camí sorrenc que el travessa. Allà deixem el cotxe i ens posem a caminar pel camí cap a la nostra dreta i, en uns 115 metres, ens endinsem al bosc, "per dir-ho d'alguna manera", que hi ha, també, a la nostra dreta, just entre el camí i les cases de la urbanització. Allà, sense gaires complicacions, veurem les restes del dolmen de la Creu del Senyal.


D'aquest tros de dolmen (si fem una reconstrucció mental partint de les tres lloses que veiem a primer cop d'ull) només se sap que conserva un túmul amb una alçada d'entre 0.30 i 1 metre, deformat per una excavadora, d'uns 12.50 - 16 metres de diàmetre. Abélanet diu al seu llibre d'itineraris megalítics de la zona que realment el túmul original deuria de fer uns 12 metres.

La tipologia del megàlit no és clara, però Abélanet argumenta la possibilitat, tant per la orientació de la cambra, com per semblances amb els túmuls dels dòlmens gironins de l'altra vessant de l'Albera, que es podrien tractar del mateix estil constructiu... sepulcres de corredor. Per tant, podrien ser construïts al Neolític antic, vers el 4400 - 3600 a.C. (però, repetim que és una hipòtesi).

A les excavacions efectuades, aparegueren un munt d'esclats de quars, que tot i ser material local, ben bé es mereixerien ser estudiats, un fragment de ceràmica a mà de color vermell fosc i una pedra treballada, amb forma del que seria la part posterior d'una destral polida. No disposem dels resultats que argumentin una datació d'aquestes troballes.

Seguim la visita megalítica de la zona pel dolmen de Quadró, que de fet podem aventurar-nos pel mateix camí sorrenc on som, però en l'altra direcció, arribant-nos a Montesquiu d'Albera en català o bé Montesquieu des Albères en francès. En arribar al poble, ho farem per la Rue de Albères; quan s'acabi aquesta, seguirem a la nostra dreta per la Rue de la Fontaine, i en pocs metres virem a l'esquerra per la D-61 (Grand Rue), la que seguirem fins el primer desviament a la dreta, prenent la Chemin du Roi. Seguint per aquesta carretera aproximadament 1.4 quilòmetres, sortint del poble i endinsant-nos en zona de boscos i conreus, trobarem a l'esquerra de la carretera les restes del dolmen de Quadró.


Més que megàlit hauríem de dir restes, ja que únicament queda una gran llosa dempeus i s'observen tres més de caigudes al seu voltant. La llosa gran mesura 1.70 metres d'amplada, per 1,30 d'alçada màxima i té un gruix màxim de 28 centímetres. 

Com el seu anterior company, no disposem de gaire informació d'ell, només la que hem pogut extreure del mateix llibre de Jean Abélanet... i només són les dimensions, ja que no es parla de cap excavació.

Seguim cap el primer i únic "suposat" menhir que veurem avui, l'anomenat Laroque des Albères. Per arribar-hi des d'on som, seguim en la mateixa direcció per le Chemin du Roi; quan aquest s'acaba, virarem a la esquerra i seguirem uns 300 metres fins que trobem la Rue Longue, en la que girarem a la nostra dreta. Per ella seguirem rectes fins que, just abans de creuar un petit pont que porta la D-618 a sobre, virem de nou a la dreta, prenent una atrotinada carretera, que va paral·lela a la mencionada D-618. Per ella seguirem tot rectes, passant dues rotondes i endinsant-nos al nucli de Sant Genís de Fontanes o Fontanes en català, o bé Saint Génis des Fontaines en francès. Sent ja al nucli, cercarem la D-2, o, el que és el mateix, l'Avenue des Albères, que ens portarà fora del nucli, en direcció La Roca d'Albera en català o Laroque des Albères en francès. Al primer camí sorrenc a la nostra dreta que trobem en sortir del poble, trobarem just al seu començament, al seu voral esquerra, el menhir de Laroque des Albères.


Del monòlit no hem trobat res d'informació, però no sé, a tots ens va fer bona pinta, i en Manolo bé deuria de treure les coordenades d'algun lloc... Deixem la seva autenticitat a criteri personal.

Tot seguit, anem vers els boscos de l'Albera o Albéres, a cercar i trobar el dolmen de la Balma del Moro, també conegut com a L'Abri du Maure. Per apropar-nos-hi, continuem per la D-2 en la mateixa direcció creuant el poble de Laroque des Albères i, uns 100 metres abans d'arribar a l'última i crec que segona rotonda del poble, virem a la dreta prenent le Chemin de la Montagne. A partir d'aquí, és millor tirar de GPS, ja que es troba al mig del bosc a uns 2400 metres en línia recta del nucli; de fet, hi ha un camí senyalitzat, però molt costerut, pel que nosaltres no hi vam anar... Vam fer la volta tot buscant un camí més planer.


Conegut des de 1835 per un tal Jaubert de Réart, té la deferència d'ésser el primer monument megalític publicat de l'Albera. Es tracta d'un dolmen de corredor amb unes dimensions internes prou espectaculars, 2.35 metres de longitud màxima, 1.90 d'amplada i 1.75 metres d'alçada. Esmentar que la llosa de coberta fa 2.95 metres de longitud, per 3.00 d'amplada i un gruix d'entre 35 i 40 centímetres, fet que fa que tingui un pes aproximat d'unes 8.70 tones

A banda de l'estrictament sepulcre, es veuen fàcilment les restes del túmul circular, de pedruscall, que amida uns 15 metres de diàmetre. També a uns 15 metres del sepulcre es documenten unes pedres amb cassoletes, que no vam visitar per desconeixement.

El fet de que a l'excavació no es trobés res de res no ajuda a la seva datació, però per l'estil constructiu, Tarrús el col·loca a la línia del temps vers la primera meitat del III mil·lenni, entre el 3000 i el 2500 a.C.

Tornem al cotxe i anem a visitar l'últim sepulcre del dia, el dolmen de la Cova de l'Alarp. Per arribar-hi, ens apropem al nucli de Rimbau que es troba al terme municipal de Cotlliure en català, Collioure en francès. Per arribar-hi, ens dirigim cap a Argelers i allà prenem la D-914 fins a arribar al petit poble de Rimbau. Al poc de creuar-lo, passant unes feixes de vinyes a l'esquerra, aparcarem al costat d'un maco rierol (la riera de Ravaner). A peu, tornem enrere enfilant-nos pel camí que dona accés a les feixes que hem vist abans, i el seguim fins al final, o gairebé fins el final, buscant un lloc per on poder grimpar per les feixes. A la part alta d'elles, tot girant vers la nostra dreta, trobarem el dolmen. Recomano anar amb GPS, si no pot ser complicat trobar-lo.


Aquest dolmen és conegut des del 1921 per Pierre Vidal; a partir d'aquí, va tenir diverses visites Lluís Pericot al 1925 i al 1950, i Jean Abélanet al 1970, entre altres.

Josep Tarrús el documenta com un sepulcre de corredor estret, que dona accés a una cambra d'unes dimensions internes de 3.50 metres de longitud, 1.15 d'amplada i també 1.15 metres d'alçada conservada. Tot ell, construït en pissarra.

Del túmul, però, no es conserva res de res. Tarrús, a la seva tesi, argumenta que deuria de fer uns 8 - 9 metres de diàmetre. De materials arqueològics, només s'hi va trobar una sageta de sílex.

I amb això, s'acaba el dia d'avui. Volíem visitar els dòlmens del Collet de Cotlliure, però ens vam trobar l'accés tallat per una cursa de muntanya... Ja els veurem un altre dia.


Coordenades:

Creu del SenyalUTM(ETRS89): 31T, 488507, 4706041
Quadró: UTM(ETRS89): 31T, 490661, 4708616
Menhir de Laroque des AlbèresUTM(ETRS89): 31T, 494251, 4708874
Balma del MoroUTM(ETRS89): 31T, 495027, 4705395
Cova de l'Alarp de RimbauUTM(ETRS89): 31T, 504714, 4705769