Traductor

diumenge, 24 d’abril de 2016

Dòlmens a Aude I i Pyrénées Orientales IV

Seguint amb la nostra escapada per la Catalunya Nord, avui ens acostem a quatre megàlits situats encara més al nord; de fet, el primer d’ells ja no es troba al departament de Pyrénées Orientales sinó al veí Aude.

Des de l’allotjament, a Torreilles, ens dirigim cap el nord per la D11E fins empalmar amb la D81 i, posteriorment, amb la D83, en direcció a Lecaute. Deixant a l’esquerra les maques salines d'aquesta població, recorrem 15 quilòmetres per aquesta carretera, que al nucli de Les Capitelles, en entrar al departament d’Aude, canvia de D83 a D627. En arribar a Lecaute, trobem una rotonda i prenem la segona sortida, seguint per la D627 i evitant anar al centre de la població. 5.8 quilòmetres després, a una altra rotonda, prenem de nou la segona sortida i seguim per la D627 uns 650 metres més i ens incorporem a la D6009 en direcció Narbonne, Sigean i Port le Nouvelle. Després de 7.3 quilòmetres i havent passat una rotonda, prenem un desviament a l’esquerra en direcció a Roquefort des Corbières per la D66. Ja dins del poble, quan ens veiem obligats a desviar-nos del camí que portem, girem a l'esquerra seguint les indicacions cap a l'església per la Rue des Trois Moulins. Després de 280 metres, girem a la dreta cap al Camin del Bosc. Sense deixar el camí, després d'uns 4.4 quilòmetres arribem al dolmen.

Uns 40 metres abans del megàlit, trobem una bifurcació, però podem anar per qualsevol de les dues bandes perquè veurem fàcilment el sepulcre al tros de terra que queda entre les dues branques. Nosaltres vam fer un tros en cotxe i el vam deixar a Le Viala. Des d’aquí, vam continuar a peu per un camí força distret si ens fixem en les pedres del terra, ja que a moltes d’elles hi podrem trobar fòssils, principalment d’animals marins, fet que mostra fins on arribava el mar en temps molt llunyans.


No hem trobat gaire sobre aquest sepulcre, anomenat dolmen de l'Aven. Només una pàgina, el bloc sobre dòlmens perduts i trobats de la zona de Corbières i Minervois, aporta informació sobre ell, tot i que no indica el nom, ja que l'autor el creu inèdit (corregeix més endavant l'entrada dient que sí és conegut i es troba inventariat).

L'aparença del sepulcre és de dolmen simple, amb una cambra de 2 metres de longitud per 80 centímetres d'amplada, continguda en un túmul d'uns 8 - 9 metres de diàmetre.

Tornem al cotxe i anem ara als voltants de Salses. Desfem el camí que hem fet per a arribar al dolmen de l'Aven prenent la D6009 fins a Fitou, on girem a la dreta per a incorporar-nos a la D50 en direcció a Treilles. Després de 3.1 quilòmetres, girem a l'esquerra cap a Opoul i recorrem uns 900 metres, punt on deixem el cotxe. Agafem el camí de la nostra esquerra, marcat amb una fita groga de la línia de gas (TIGF), durant 680 metres, moment en què prenem el camí de la nostra esquerra i, poc després, un altre que surt a la nostra dreta. Seguim aquest camí 740 metres i arribem a una cruïlla, on prenem el camí de l'esquerra. Després d'uns 250 metres, hem de començar a tirar cap a la nostra dreta camp a través durant uns 360 metres més. No hi ha un corriol definit, però seguint el rastre d'altres que hi han passat abans, hauríem d'arribar sense gaires complicacions al sepulcre de l'Oliva d'en David.


Ens trobem davant d'una cambra de 1.70 metres de longitud per 1.40 d'amplada. Pel que hem trobat, la coberta va ser trencada d'antic en múltiples trossos, que es troben escampats al voltant de la cambra, possiblement per a violar la sepultura. Està continguda en un túmul d'uns 6 metres de diàmetre.

Va ser esmentada per primer cop el 1973. Tot i haver estat espoliada temps ençà, l'excavació realitzada el 1993 va treure a la llum nombroses restes òssies de, com a mínim 4 adults i un nen, peces de ceràmica, moltes d'elles de l'edat del Bronze, i una ascla de sílex. Aquestes troballes situen el sepulcre vers el Bronze antic francès, cap a finals del tercer mil·lenni a.C.

Després de dinar, tornem a intentar visitar els dòlmens que es troben prop del castell de Valmy. Des de Fitou, ens dirigim a Argelers, agafant la D6009 a la sortida de Fitou. La seguim fins que es transforma en la D900 i la deixem per agafar la sortida Argelers - Elna. Ara a la D914, fem 22 quilòmetres en direcció a Argelers i prenem la sortida 12 cap al castell de Valmy, on avui també hi ha corredors, però ja no està tan atapeït. Deixem el cotxe a l'aparcament del castell i prenem el camí que voreja els jardins del castell, tot enfilant-nos pel turó. Sense abandonar el camí principal, recorrem prop de quilòmetre i mig, girem a la dreta i veiem immediatament un corriol senyalitzat a la nostra esquerra cap al dolmen de la Cova de l'Alarb, al que arribem en poc més de 200 metres.


Ahir ja vam visitar una Cova de l'Alarb a Riembau, al terme municipal de Cotlliure. Aquest cop, es tracta de la Cova de l'Alarb de Valmy o d'Argelers, al terme municipal del mateix nom, i també és conegut com a dolmen del Mas d'en Jordi. 

Va ser publicat per primera vegada per Pierre Vidal el 1921 i va ser excavat el 1987 per Jean Abélanet, però sense obtenir troballes arqueològiques. És monumet nacional francès des del 1958.

Ens trobem davant d'un sepulcre de corredor amb una cambra trapezoïdal de 2 metres de longitud per 1.30 d'amplada i 1.20 d'alçada (dimensions internes). S'estima que la coberta pesa unes 6.50 tones.

Al voltant de la cambra poden veure's restes de túmul i el cròmlec de contenció, però no es conserven restes del corredor.

Pel tipus constructiu, segons en Josep Tarrús, es pot encabir dins la segona etapa dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà - Rosselló,  cap el 3500 - 3000 a.C.

Ens dirigim ara a un segon megàlit que està a uns 650 metres. Per arribar-hi, sortim del dolmen cap a l'oest seguint el corriol i empalmem amb un camí que arriba a la pista principal, que prenem cap a l'esquerra. Després d'uns 90 metres, agafem un altre camí que surt a la dreta i, 120 metres més endavant, prenem un corriol a l'esquerra (crec que senyalitzat) que ens duu al dolmen dels Collets de Cotlliure en uns 300 metres. 


Va ser descobert per Pere Ponsich el 1950 i esmentat per Lluís Pericot el mateix any a la segona edició de la seva tesi. Igual que el seu veí, és monument nacional des del 1958.

El seu estat no permet identificar si es tracta d'un sepulcre de corredor o d'una galeria catalana. No s'observen restes de corredor o passadís, però sí del túmul,  de 50 centíemtres d'alçada conservada i uns 7 o 8 metres de diàmetre. 

Les dimensions internes de la cambra són 1.40 metres de longitud per 1.20 d'amplada i conserva una alçada màxima de 72 centímetres. 

Tot i que no consten troballes arqueològiques, basant-se en la seva morfologia, en Josep Tarrús l'ubica cronològicament a la quarta fase dels sepulcres de corredor de la zona, és a dir, vers la primera meitat del tercer mil·lenni a.C.

Ens queda encara un tercer megàlit uns 500 metres més amunt i molt mal conservat, però el deixem per un altre dia perquè avui ja se'ns ha fet tard. 


Coordenades:

L'Aven: UTM(ETRS89): 31T, 492640, 4759119
Oliva d'en David: UTM(ETRS89): 31T, 495724, 4746570
Cova de l'Alarp: UTM(ETRS89): 31T, 502863, 4708107
Collets de Cotlliure: UTM(ETRS89): 31T, 502705, 4707641

dissabte, 23 d’abril de 2016

Megàlits als Pyrénées Orientales III

Tornem a anar cap a França amb els amics Manolo i Fina. Avui visitarem 5 monuments, el primer un dolmen situat a una urbanització que hi ha entre El Voló (en català) o Le Boulou (en francès) i el massís de l'Albera. En aquesta urbanització, anomenada Les Chartreuses du Boulou, seguirem pel carrer principal, l'Avenue d'en Carbouner; aquest carrer fa tota la volta a la urbanització, nosaltres el seguirem cap a la nostra dreta fins a trobar el carrer, també a la nostra dreta, de la Rue de la Balme, el que seguirem uns metres fins a trobar-nos amb un camí sorrenc que el travessa. Allà deixem el cotxe i ens posem a caminar pel camí cap a la nostra dreta i, en uns 115 metres, ens endinsem al bosc, "per dir-ho d'alguna manera", que hi ha, també, a la nostra dreta, just entre el camí i les cases de la urbanització. Allà, sense gaires complicacions, veurem les restes del dolmen de la Creu del Senyal.


D'aquest tros de dolmen (si fem una reconstrucció mental partint de les tres lloses que veiem a primer cop d'ull) només se sap que conserva un túmul amb una alçada d'entre 0.30 i 1 metre, deformat per una excavadora, d'uns 12.50 - 16 metres de diàmetre. Abélanet diu al seu llibre d'itineraris megalítics de la zona que realment el túmul original deuria de fer uns 12 metres.

La tipologia del megàlit no és clara, però Abélanet argumenta la possibilitat, tant per la orientació de la cambra, com per semblances amb els túmuls dels dòlmens gironins de l'altra vessant de l'Albera, que es podrien tractar del mateix estil constructiu... sepulcres de corredor. Per tant, podrien ser construïts al Neolític antic, vers el 4400 - 3600 a.C. (però, repetim que és una hipòtesi).

A les excavacions efectuades, aparegueren un munt d'esclats de quars, que tot i ser material local, ben bé es mereixerien ser estudiats, un fragment de ceràmica a mà de color vermell fosc i una pedra treballada, amb forma del que seria la part posterior d'una destral polida. No disposem dels resultats que argumentin una datació d'aquestes troballes.

Seguim la visita megalítica de la zona pel dolmen de Quadró, que de fet podem aventurar-nos pel mateix camí sorrenc on som, però en l'altra direcció, arribant-nos a Montesquiu d'Albera en català o bé Montesquieu des Albères en francès. En arribar al poble, ho farem per la Rue de Albères; quan s'acabi aquesta, seguirem a la nostra dreta per la Rue de la Fontaine, i en pocs metres virem a l'esquerra per la D-61 (Grand Rue), la que seguirem fins el primer desviament a la dreta, prenent la Chemin du Roi. Seguint per aquesta carretera aproximadament 1.4 quilòmetres, sortint del poble i endinsant-nos en zona de boscos i conreus, trobarem a l'esquerra de la carretera les restes del dolmen de Quadró.


Més que megàlit hauríem de dir restes, ja que únicament queda una gran llosa dempeus i s'observen tres més de caigudes al seu voltant. La llosa gran mesura 1.70 metres d'amplada, per 1,30 d'alçada màxima i té un gruix màxim de 28 centímetres. 

Com el seu anterior company, no disposem de gaire informació d'ell, només la que hem pogut extreure del mateix llibre de Jean Abélanet... i només són les dimensions, ja que no es parla de cap excavació.

Seguim cap el primer i únic "suposat" menhir que veurem avui, l'anomenat Laroque des Albères. Per arribar-hi des d'on som, seguim en la mateixa direcció per le Chemin du Roi; quan aquest s'acaba, virarem a la esquerra i seguirem uns 300 metres fins que trobem la Rue Longue, en la que girarem a la nostra dreta. Per ella seguirem rectes fins que, just abans de creuar un petit pont que porta la D-618 a sobre, virem de nou a la dreta, prenent una atrotinada carretera, que va paral·lela a la mencionada D-618. Per ella seguirem tot rectes, passant dues rotondes i endinsant-nos al nucli de Sant Genís de Fontanes o Fontanes en català, o bé Saint Génis des Fontaines en francès. Sent ja al nucli, cercarem la D-2, o, el que és el mateix, l'Avenue des Albères, que ens portarà fora del nucli, en direcció La Roca d'Albera en català o Laroque des Albères en francès. Al primer camí sorrenc a la nostra dreta que trobem en sortir del poble, trobarem just al seu començament, al seu voral esquerra, el menhir de Laroque des Albères.


Del monòlit no hem trobat res d'informació, però no sé, a tots ens va fer bona pinta, i en Manolo bé deuria de treure les coordenades d'algun lloc... Deixem la seva autenticitat a criteri personal.

Tot seguit, anem vers els boscos de l'Albera o Albéres, a cercar i trobar el dolmen de la Balma del Moro, també conegut com a L'Abri du Maure. Per apropar-nos-hi, continuem per la D-2 en la mateixa direcció creuant el poble de Laroque des Albères i, uns 100 metres abans d'arribar a l'última i crec que segona rotonda del poble, virem a la dreta prenent le Chemin de la Montagne. A partir d'aquí, és millor tirar de GPS, ja que es troba al mig del bosc a uns 2400 metres en línia recta del nucli; de fet, hi ha un camí senyalitzat, però molt costerut, pel que nosaltres no hi vam anar... Vam fer la volta tot buscant un camí més planer.


Conegut des de 1835 per un tal Jaubert de Réart, té la deferència d'ésser el primer monument megalític publicat de l'Albera. Es tracta d'un dolmen de corredor amb unes dimensions internes prou espectaculars, 2.35 metres de longitud màxima, 1.90 d'amplada i 1.75 metres d'alçada. Esmentar que la llosa de coberta fa 2.95 metres de longitud, per 3.00 d'amplada i un gruix d'entre 35 i 40 centímetres, fet que fa que tingui un pes aproximat d'unes 8.70 tones

A banda de l'estrictament sepulcre, es veuen fàcilment les restes del túmul circular, de pedruscall, que amida uns 15 metres de diàmetre. També a uns 15 metres del sepulcre es documenten unes pedres amb cassoletes, que no vam visitar per desconeixement.

El fet de que a l'excavació no es trobés res de res no ajuda a la seva datació, però per l'estil constructiu, Tarrús el col·loca a la línia del temps vers la primera meitat del III mil·lenni, entre el 3000 i el 2500 a.C.

Tornem al cotxe i anem a visitar l'últim sepulcre del dia, el dolmen de la Cova de l'Alarp. Per arribar-hi, ens apropem al nucli de Rimbau que es troba al terme municipal de Cotlliure en català, Collioure en francès. Per arribar-hi, ens dirigim cap a Argelers i allà prenem la D-914 fins a arribar al petit poble de Rimbau. Al poc de creuar-lo, passant unes feixes de vinyes a l'esquerra, aparcarem al costat d'un maco rierol (la riera de Ravaner). A peu, tornem enrere enfilant-nos pel camí que dona accés a les feixes que hem vist abans, i el seguim fins al final, o gairebé fins el final, buscant un lloc per on poder grimpar per les feixes. A la part alta d'elles, tot girant vers la nostra dreta, trobarem el dolmen. Recomano anar amb GPS, si no pot ser complicat trobar-lo.


Aquest dolmen és conegut des del 1921 per Pierre Vidal; a partir d'aquí, va tenir diverses visites Lluís Pericot al 1925 i al 1950, i Jean Abélanet al 1970, entre altres.

Josep Tarrús el documenta com un sepulcre de corredor estret, que dona accés a una cambra d'unes dimensions internes de 3.50 metres de longitud, 1.15 d'amplada i també 1.15 metres d'alçada conservada. Tot ell, construït en pissarra.

Del túmul, però, no es conserva res de res. Tarrús, a la seva tesi, argumenta que deuria de fer uns 8 - 9 metres de diàmetre. De materials arqueològics, només s'hi va trobar una sageta de sílex.

I amb això, s'acaba el dia d'avui. Volíem visitar els dòlmens del Collet de Cotlliure, però ens vam trobar l'accés tallat per una cursa de muntanya... Ja els veurem un altre dia.


Coordenades:

Creu del SenyalUTM(ETRS89): 31T, 488507, 4706041
Quadró: UTM(ETRS89): 31T, 490661, 4708616
Menhir de Laroque des AlbèresUTM(ETRS89): 31T, 494251, 4708874
Balma del MoroUTM(ETRS89): 31T, 495027, 4705395
Cova de l'Alarp de RimbauUTM(ETRS89): 31T, 504714, 4705769