dissabte, 19 de març de 2016

Menorca Talaiòtica III (part 2)

Després de dinar a Ciutadella, ens dirigim prop de la Naveta des Tudons a visitar una necròpoli d’hipogeus molt menys coneguda que la de Cala Morell, però no per això menys interessant. Per accedir-hi, prenem la carretera de Ciutadella a Maó (Me-1) i ens desviem a la dreta just passar l’esmentada naveta per un camí sorrenc amb una entrada asfaltada on hem de deixar el cotxe. Avancem pel camí i al poc trobem un prat a la nostra esquerra amb un mur de pedra seca a la nostra dreta que haurem de saltar. Per a fer-ho fàcilment, saltem al punt on hi ha un senyal de vedat privat de caça.


Seguim paral·lels al mur i al poc trobem una "avinguda" amb arbres a les dues bandes. Caminant per ella, trobarem els hipogeus a banda i banda. S'ha de tenir molta precaució a perquè no estan tan cuidats com els de Cala Morell i podria haver algun despreniment de roques.



El número 1 es troba a la dreta al poc d'iniciar el passeig. Disposa d'una àmplia entrada quadrangular amb alguna llosa tapant-la una mica. El seu interior és força espaiós i té diferents columnes.



També hi ha una xemeneia que es comunica amb l'exterior.

La cova 2 es troba pocs metres més enllà, a l'esquerra del camí, i és fàcil que ens la saltem, com ens va passar a nosaltres, ja que el seu accés no és visible des del camí. Té una curiosa porta d'accés rectangular amb una gran separació entre les roques que la formen a l'esquerra.


El seu interior és força ampli i té una pilastra. Com l'anterior, també té una xemeneia, però està colgada per roques.

Caminant uns metres més i també a mà esquerra, trobem el tercer hipogeu, amb l'entrada visible des del camí i que, segurament, ha perdut part de la façana per enfonsament. 


El seu interior és ovalat i té una columna central amb un rebaix rectangular, com per encaixar-li una figura, amb uns gravats als laterals.

Continuant el passeig, a mà dreta hauríem de trobar la quarta cova, però nosaltres no la vam veure tot i que la vam buscar força estona. 

Al final de l'avinguda, davant nostre, veiem l'hipogeu número 5. 


Passant l'estreta entrada, accedim a un interior ampli i amb columnes.


També té una xemeneia que comunica amb l'exterior i proporciona llum a la cavitat.

Per arribar al següent hipogeu, girem a l'esquerra pel camí que puja suaument. El seguim gairebé fins el final i trobem els últims hipogeus a mà esquerra.

El primer, el número 6, es troba una mica ensorrat i l'accés és més complicat que als anteriors.


El seu interior té molta pedra caiguda i alguna creu gravada.

Al seu costat, hauríem d'haver trobat la setena cova, però hi va haver sort, i vam trobar la vuitena al final del camí.   


Com l'anterior, el seu accés és més complicat, però l'interior és força espaiós.

Si voleu veure un vídeo sobre aquest complex i el conjunt veí dels Tudons, format per la famosa naveta, les restes d'un poblat i un altre hipogeu, podeu anar a aquest enllaç: Es Tudons. Curiosament, el vídeo només mostra els mateixos hipogeus que vam veure nosaltres, així que possiblement, els dos que ens van faltar deuen estar molt amagats per la veetació i deu ser difícil accedir-hi.

Finalitzada la visita i de tornada cap a l’apartament, ens aturem a un dels poblats propers a Ciutadella, el de Torretrencada. Es troba seguint la Me-1 cap a Maó fins al quilòmetre 39, on trobem un desviament senyalitzat  a la dreta cap el poblat. Seguint les indicacions, arribem a al seu aparcament sense problemes. El conjunt és una combinació de restes talaiòtiques, posttalaiòtiques i posteriors.

Després de recórrer uns 400 metres des de l’aparcament, accedim al poblat per un portell. Quan hi entrem, el primer que trobem és un hipogeu a nivell de terra, que havia servit com a cova d'enterrament.  


A continuació, trobem el recinte de taula, més aviat el que queda d'ell.


Curiosament, es pot observar que aquesta taula té l'habitual pilastra subjectant una pedra horitzontal, anomenada capitell, però hi ha una segona pilastra més estreta que dona estabilitat al conjunt. També es poden veure restes de les parets que la delimitaven. Pertany al període posttalaiòtic, desenvolupat aproximadament entre el 550 i el 123 a.C., data de la conquesta romana de l'illa.

Avancem deixant la taula a la nostra dreta i travessem un portell. Girem una mica a l'esquerra per trobar les deteriorades restes del talaiot del poblat, ja que estan camuflades per rocs que els pagesos de la zona van treure dels prats i van decidir acumular junt a d'altres ja existents, en aquest cas, junt a les pedres que conformaven el talaiot. 


Envoltant el talaiot, veiem un portell a la nostra esquerra que no travessem i un hipogeu, reutilitzat com a estable, igual que molts d'altres de l'illa.


Seguint la ruta, trobem un conjunt d'ullastres envoltats per una paret de pedra seca. Dins d'aquest recinte, hi trobarem una mena de sala hipòstila, però que no és com les típiques de l'illa.


Curiosament, aquest  espai sempre conté aigua (uns 60 - 70 centímetres) que es filtra del subsòl, com si fos una cisterna, i difereix de les habituals sales hipòstiles perquè, tot i que conté una columna de pedres amuntegades, el terra i les parets són repicades a la roca, mentre que el sostre és fet de grans pedres.

Seguint el corriol de la dreta, passem per un portell i arribem a un aljub modern una mica més endavant. Es pensa que aquest aljub pot ser construït sobre un altre dipòsit antic com el que hem descrit. 



A la dreta d'aquest aljub, trobem unes tombes antropomòrfiques, possiblement d'època medieval, excavades al sòl.



Al costat de les tombes, veiem un recinte molt similar a la "sala hipòstila" que hem comentat abans, però aquest ja no conserva la coberta en haver-se utilitzat com a pedrera en temps moderns.


Seguint el corriol, acabem la volta circular al poblat al primer hipogeu i retornem al cotxe. Durant tota la visita, hem vist amuntegaments de pedres tapant estructures. Possiblement, són restes de les cases del poblat ocultes per les roques que els pagesos han anat col·locant davant al llarg dels anys. Aviam si d'aquí a un temps es poden dedicar més recursos a la conservació d'aquest poblat i es destapen nous elements.

Tornant a la carretera Me-1, pel següent desviament a la dreta s’arriba al poblat de Torrellafuda, però el visitarem un altre dia perquè avui se’ns ha fet fosc.



Coordenades:

Hipogeu des Pinaret des Tudons 1: UTM(ETRS89): 31T, 576687, 4428636
Hipogeu des Pinaret des Tudons 2: UTM(ETRS89): 31T, 576725, 4428633
Hipogeu des Pinaret des Tudons 3: UTM(ETRS89): 31T, 576752, 4428570
Hipogeu des Pinaret des Tudons 5: UTM(ETRS89): 31T, 576825, 4428464
Hipogeu des Pinaret des Tudons 6: UTM(ETRS89): 31T, 576931, 4428666
Hipogeu des Pinaret des Tudons 8: UTM(ETRS89): 31T, 576940, 4428684
Poblat de Torretrencada: UTM(ETRS89): 31S, 578963, 4426974

Menorca Talaiòtica III (part I)

Comencem el dia partint des d'Arenal d'en Castell, on érem allotjats, prenent la ME-9 fins a Alaior, on girem a la dreta per la carretera nova, que en poca distància desemboca a la ME-1. Seguint-la, passem Es Mercadal i Ferreries, continuant fins a la seva fi, a Ciutadella. Quan ja som arribant a la ciutat... de fet som al polígon dels afores, girem a la dreta a la primera sortida de la primera rotonda que ens trobem, tot prenent la RC-1, fins a la següent rotonda, en la que també sortirem per la primera, a la nostra dreta, i prenent la carretera del camí de cala Morell. No te pèrdua, em sembla recordar que el camí al jaciment era indicat des de Ciutadella, i si no, anar fent cap a cala Morell.

Tot anant per la carretera, prenem la tercera sortida a la primera rotonda que ens trobem, agafant el carrer Lira. Aquest el seguim tot fent baixada, fins que veiem unes zones habilitades per a aparcar cotxes a la dreta de la carretera, allà el deixem, i continuem la baixada, ara a peu, pel carrer Lira, fins que als pocs metres trobem una corba a la dreta amb un pont que creua una petita entrada de mar, i a la seva esquerra un camí senyalitzat, on comença la visita de la necròpoli de cala Morell.


Visita molt i molt recomanable, la necròpoli té un total de 15 sepulcres (13 hipogeus excavats a la roca i 2 hipogeus d'estil paradolmen, amb corredor megalític d'accés) repartits en un agradable passeig. D'aquest gran cementiri podem dir que els seus sepulcres més petits són d'era dolmènica, vers el 2100 - 1600 a.C. i les més grans i complexes són d'era posttalaiòtica, vers el 550 - 123 a.C. Tot i que s'utilitzaren fins a ben entrada l'era romana.

Seguint l'itinerari marcat, ens trobem a mà dreta amb la primera de les coves sepulcrals, a la qual s'accedeix pujant unes escales modernes. 


El seu interior és de planta circular i conté un nínxol. Curiosament, la part interior del marc de la porta està decorada i es poden observar marques a les parets de les eines que es van emprar per construir la cavitat.

Seguint el camí, trobem la cova 2, l'accés de la qual ha cedit, però s'hi pot entrar a través d'una escletxa de la cova 3... nosaltres vam mirar el seu interior a través d'aquesta escletxa!




Destaquem d'aquesta cova un pilar en forma de "T" (s'intueix a la fotografia superior). Tot i que totes les coves han estat objecte d'espoli des d'antic, a aquesta es van trobar restes d'ossos humans, dues denes de pasta de vidre i alguns fragments ceràmics d'època post-talaiòtica.


Just al costat, la cova número 3 permet l'accés a través del que antigament era la façana, avui desapareguda, deixant la porta d'accés com si fos una finestra.




A continuació, trobem, en alt, la cova número 4.


Té una façana força impressionant, ja que imita una entrada amb columnes i llinda esculpides a la roca i presenta una cornisa a la part superior.

Per accedir al seu interior, també molt monumental, hem d'avançar pel camí i pujar les escales que donen al següent replà. Allà, trobarem un tros de façana enderrocat per on podem entrar-hi. Consta d'una sala central i de diverses cambres laterals més elevades. Té unes dimensions de 10.30 metres de longitud per 11.80 d'amplada.


Seguint el camí i just al costat de la cova 5, trobem unes quantes cavitats artificials ovalades a la paret, anomenades capades de moro, molt freqüents a l'illa, però la finalitat de les quals encara es desconeix.


Tot seguit, trobem uns abeuradors i l'entrada a la cova sepulcral número 5.




Aquesta cova, a la que s'accedeix saltant per on sóc a la foto, va ser modificada en època moderna (potser fa entre 200 i 300 anys) per a utilitzar-la com a cisterna i donar aigua als abeuradors que hem vist a l'entrada (a la cantonada inferior dreta de la imatge es veu un tros).

Una mica més endavant, trobem un altre grup de capades de moro.




El recorregut segueix amb la cova 7, ubicada uns 100 metres més amunt, i després gira cap a l'altra banda de la vall per anar a la cova 8. Nosaltres, en veure un corriol molt ben definit a la nostra esquerra, ens vam saltar aquest tros i vam anar directament a la 9...  la vam veure tan impressionant i es troba just davant de les últimes capades de moro, que cap allà hi vam anar.




Aquesta és una de les coves que té pati exterior, convertit en llac amb fauna local en alguns moments de l'any. Evidentment, no vam accedir al seu interior, però té una columna central rectangular i la seva planta és globular. A la foto, es poden veure uns orificis a la façana, resultat de la instal·lació d'uns tendals d'època moderna en ser utilitzada com a habitatge.  

Tot seguit, passant de llarg la cova 10, que vam veure a la tornada, vam arribar a la cova 13. Lamentablement, ens vam saltar les número 11 i 12, considerades les més antigues del complex, fet avalat per la seva fisonomia de paradolmen. Sincerament... la senyalització de la necròpoli es podria millorar perquè només es troben indicades les coves més interessants. Bé, al què anàvem... La cova 13 i la veïna 14 són d'àmplies dimensions i es troben davant de la carretera i de cara al mar. Han estat força modificades en època moderna i es poden observar marques d'eines a les seves parets.


La número 13 (foto superior) disposa d'un malmès pati exterior i dues columnes quadrangulars al seu interior.

Just al costat, trobem la cova número 14, de dimensions considerables. Al seu interior, de forma quadrangular, hi ha dues columnes quadrades una mica malmeses.


També té un pati exterior, amb tres capades de moro com a decoració a la façana est. 


Una mica més a l'est, trobem un nínxol excavat a la paret. 


Després d'aquesta cova, ja es troba la sortida del recinte, tot i que, en sentit oposat a la mateixa, podem trobar una altra cavitat que tampoc no vam visitar... Veient que ens faltaven coses, vam desfer el camí fins la cova número 10. 


Aquesta és similar a la veïna 9, amb un pati exterior inundat, però que pot ser vorejat per arribar a la cova. És de planta globular amb una columna rectangular. 

Si ens posem d'esquenes a la cova, tenim una vista global de la necròpoli, vista que ens serveix per a acomiadar-nos del recinte.


Ens dirigim ara a l'assentament costaner de Cala Morell, ubicat just sobre el mar. Tornem al cotxe i pugem pel carrer Lira fins la rotonda, a la que agafem la segona sortida, és a dir, el carrer Via Làctia. El seguim durant mig quilòmetre i trobem una cruïlla on girem a l'esquerra, encara pel carrer Via Làctia. Després d'uns 260 metres, arribem a una altra cruïlla estranya i tornem a virar a l'esquerra, aquest cop pel carrer de S'Auriga. Poc després, trobem una rotonda, on seguim recte, i, una mica més endavant, el carrer es bifurca i mor. Agafem el trencall de l'esquerra i aparquem a la zona habilitada. Des d'aquí, ja veiem el poblat a la punta de terra que queda darrere de l'aparcament i el camí que ens hi porta, que surt del costat dret d'on hem aparcat.  


Sincerament, tot i que des de lluny fa patxoca, les fotos no li fan justícia! A la nostra, es pot veure l'escala que puja fins el poblat (a l'esquerra de la imatge) i l'assentament a la part superior del turó. Si el busquem a Google Maps i ens acostem, veurem perfectament els naviformes del seu interior i la muralla que els envolta.

Tot i que encara es troba en fase d'excavació, es poden veure 13 habitatges naviformes, una estructura circular (que podria haver estat un far) i dues basses artificials de recollida d'aigua. Les feines arqueològiques realitzades al naviforme 11, el segon que es troba quan s'entra al poblat, van permetre datar-lo entre el 1600 i el 1450 a.C. per carboni 14, a l'inici del període naviforme.

Finalitzades les visites de Cala Morell, decidim anar a Can Angladó, nucli molt proper, però on és necessari fer molta volta per arribar-hi. Desfem el camí que ens ha dut al poblat fins la rotonda d'accés a la necròpoli. En ella, prenem la segona sortida direcció Ciutadella i arribem a una rotonda als seus afores, on agafem la primera sortida cap a la ronda RC-1 en direcció Cala en Blanes. Passem dues rotondes més sense desviar-nos de la RC-1 i, uns 350 metres després de la segona, prenem el desviament de la dreta, que duu a Son Bernat. Seguim uns 440 metres i agafem la segona bifurcació, que duu a Son Angladó en 1.6 quilòmetres. Deixem el cotxe a l'entrada de la finca (a la dreta a la bifurcació) i veiem que no podem passar a veure el recinte perquè es troba tancat. Des de fora, només podem veure una part del malmès talaiot 3 de Son Angladó, a la següent fotografia, és el que es veu entre els matolls.


Son Angladó compta amb dos talaiots més i un recinte de taula caigut, però veient l'estat del tercer talaiot, ja ens podem fer a la idea de com es troba la resta.

Una mica decebuts, emprenem camí a la següent destinació. Desfem el camí fins la RC-1 i la prenem en direcció Cala en Blanes. A la tercera rotonda que trobem, agafem la primera sortida cap a l'esmentada urbanització. Arribem a una altra rotonda, on prenem la primera sortida cap a l'Avinguda Pont del Gil. A continuació, girem per la primera a la dreta pel carrer Tramuntana. A la següent cantonada de l'esquerra, veiem una parcel·la sense urbanitzar amb unes roques blanquinoses... ja hem arribat a l'hipogeu de la Torre del Ram.


Tot i que hem vist fotos amb una reixa de fusta impedint l'accés, quan el vam visitar s'hi podia entrar a través d'unes escales modernes que hi ha sota els rocs que cobreixen el corredor, de 2.60 metres de longitud.


La cambra a la què accedim fa 8.80 metres de llarg, 2.50 metres d'amplada i 1.95 d'alçada, sent aquesta de forma rectangular, amb un banc escolpit al seu perímetre.

El més destacat d'aquest hipogeu són els gravats que trobem just entrar a la paret esquerra, consistents en dos vaixells i diverses línies gravades, creuades entre sí.




Podem datar aquest hipogeu a l'edat del bronze de l'illa, vers el 1600 - 1400 a.C., als inicis del període naviforme.

Un cop visitat i fotigrafiat, tornem al cotxe i ens dirigim a Ciutadella, per visitar el poblat talaiòtic de Montefí. A la rotonda on a primera hora ens hem desviat cap a Cala Morell, agafem ara la primera sortida. Més enllà, trobem una altra rotonda i seguim rectes, prenent la segona sortida. Arribem a una tercera rotonda i ara girem per la primera sortida. En pocs metres, veurem les indicacions del poblat de Montefí cap a la nostra dreta. Seguim aquest carrer fins que s'acaba i haurem arribat al poblat.

El poblat talaiòtic de Montefí es conservava en relatiu bon estat fins els inicis del segle XX i es podien admirar els seus tres talaiots i alguns dels seus 12 hipogeus, així com restes de cases talaiòtiques. A dia d'avui, però, d'aquestes no en queda ni una.

Entrem al poblat i de seguida trobem el talaiot nord-oest. Abans d’admirar-lo, tirem a mà esquerra per un corriol que passa per sota d’una figuera i arribem a un hipogeu. En ser ampli i força accessible, va ser modificat per a ser utilitzat com a establia.


Per seguir amb la visita, tornem al talaiot, que fa uns 20 metres de diàmetre i té una habitació a la part superior, com la majoria de talaiots menorquins.


A la foto, es pot veure una reixa a nivell de terra davant del talaiot. Es tracta de la tapa que es va col·locar recentment per a tapar l’accés a un dels hipogeus del poblat.

A continuació, anem una mica en diagonal cap a la cantonada que formen les parets de pedra seca del nostre davant per visitar un altre hipogeu. Aquest, deu ser per a compensar amb l’anterior, va ser habilitat per a la visita el 2014 i es força interessant. És ampli i disposa d’unes cavitats excavades a les parets a mode de nínxols.


Seguint el mur de la dreta, arribem a un portell que dona accés a un altre sector, on es troba el talaiot nord, de forma absidal.



Restaurat el 2014, té un habitacle força deteriorat al seu cim i una escala que li dona accés.

Anem ara al tercer talaiot, el sud-est, perfectament visible des d'on ens trobem.


És el més petit dels tres, però conserva restes d’un corredor circular a mitja alçada.

Des d’aquí, anem cap al camp de l’esquerra a visitar el primer dels tres hipogeus propers a aquest talaiot. Tot i que té una entrada petita, el seu interior és força ampli i complex, amb diferents estances. Durant el seu estudi, s’hi van trobar restes òssies.


Tornem cap al talaiot i ara seguim la paret de la nostra esquerra. Passant un portell, trobem el següent hipogeu.


És d’accés fàcil i el seu interior és força fosc, però podem observar que té una columna.

L’últim hipogeu es troba davant de l’anterior, però no es pot visitar, ja que es troba ple de pedres.


Sortint del poblat, ens  trobem, a tocar de l’aparcament, unes restes a mà esquerra modificades en època moderna, col·locant-hi una paret de pedra seca. No es pot determinar amb precisió què devia ser originalment, però bé podria tractar-se d’un altre talaiot.


Per acabar, davant de l’aparcament veiem una zona recentment excavada on hi ha restes prehistòriques indeterminades i romanes, entre elles, sitges i un altre hipogeu, reutilitzat a època romana com a femer.


Finalitzada la visita a Montefí, ens acostem a Ciutadella per agafar forces per a la tarda!


Coordenades:

Necròpoli de Cala Morell: UTM(ETRS89): 31T, 575256, 4433650
Poblat del Coll de Cala Morell: UTM(ETRS89): 31T, 575260, 4434535
Talaiots de Son Angladó: UTM(ETRS89): 31T, 573195, 4430791
Hipogeu de la Torre del Ram: UTM(ETRS89): 31T, 569082, 4428709
Poblat de Montefí: UTM(ETRS89): 31T, 573633, 4428646

divendres, 18 de març de 2016

Menorca talaiòtica II

Disposats a fer unes merescudes vacances, anem a Menorca (ja vam dir que tornaríem), fora de temporada alta... És quan s'hi està millor. L'illa és com un gran museu a l'aire lliure, les precioses cales quasi verges, els penya-segats amb les coves sepulcrals utilitzades a la pre-història, els poblats talaiòtics, sales hipòstiles, dòlmens, etc. Per aquesta raó, és el nostre destí preferit a l'hora de fer uns dies de desconnexió urbana.

Després de dinar a l'apartament que havíem llogat, anem cap a Alaior, disposats a veure el poblat de Torralba d'en Salort (ens vam trobar amb el recinte tancat, però cal intentar fer la ruta sencera el mateix dia). Per arribar-hi, cal desviar-se de la Me-1, a l'alçada d'Alaior, per la carretera d'Alaior a Cala en Porter, fins que veiem el poblat a mà dreta, enganxat a la carretera. No us podeu perdre, està indicat i disposa de zona d'aparcament per les visites.


Es creu que en el seu temps devia ser un dels poblats més importants de l'illa, datat del període naviforme 1750 - 1600 a.C., i habitat fins a l'edat mitjana. Consta d'un recinte de taula prou monumental, dos malmesos talaiots, una sala hipòstila, tres coves (dues sepulcrals i una a mode de cisterna), a part d'un parell de sitges, una era i diverses restes de cases.


(Plànol del fulletó informatiu del poblat)

No comentarem res de les antigues construccions del poblat, excepte de la Taula i el seu recinte, que ben bé es mereixen una certa menció, ja que tant un com l'altre són els més ben conservats de Menorca, i en els que la recerca arqueològica ha aportat més dades de tots els monuments d'aquesta era a l'illa

Aquí tenim el recinte de taula. Podem veure tots els pilars, amb la taula al mig.



I ara una foto de la taula amb la Cris al costat, per a que es vegi la comparativa d'alçada.


Aquestes dues construccions són datades, segons els resultats de l'excavació efectuada, a principis del primer mil·lenni a.C., tot i que la gran quantitat de restes trobades al recinte són dels segles III i II a.C. Aquestes restes confirmen l'ús del recinte com espai per als rituals religiosos de l'època (els objectes recuperats a les excavacions s'exposen al Museu de Menorca, a Maó).

Tornem a la zona d'aparcament i seguint per la carretera en la direcció que portàvem a uns 420 metres, a la nostra esquerra, rere un mur de pedra seca prou alt, veurem les restes de la malmesa Naveta de Torralbet Vell. Recomano anar tot fent una passejada, hi ha un carril bici i una vorera per a vianants prou ampla, que fa agradable la petita caminada (de fet, quan hi vam anar, hi havia molta gent que hi anava a córrer).


Aquesta naveta de construcció anterior al proper poblat (pretalaiòtica 2000 - 1400 a.C.) és de planta circular, amb corredor i una llosa perforada com a porta d'accés, es troba situada sobre un aflorament rocós, i té unes dimensions d'un diàmetre exterior de 6.50 metres, amb un corredor d'una amplada de 0.50 metres i una llargada de 2, que dona accés a una cambra sepulcral de 4.5 metres de longitud, per un ample de 2.10 i una alçada de també 2.10 metres.

Tornem al cotxe i ens dirigim cap al zoològic de Menorca tornant per la carretera fins a Alaior i prenent la Me-1 direcció Maó, i a uns 750 metres d'arribar al zoo, prendrem un camí que surt a mà dreta des de la mateixa Me-1 (el carrer de ses Vuit Quarterades). Als pocs metres, toparem amb un tancat, que obrint-lo ens donarà accés a la naveta de Biniac Occidental.


Aquesta naveta, descoberta el 1914 per J. Flaquer, està catalogada com de tipus intermedi, ja que el seu període constructiu és d'entre els dòlmens i les navetes de planta allargada, a finals del III mil·leni a.C., principis del II a.C.

Les excavacions realitzades van aportar quantitat de material d'era pretalaiòtica i talaiòtica inicial, juntament amb les restes òssies de 40 - 60 individus, i a l'exterior s'hi va trobar un munt de restes acumulades, fet que fa pensar en un buidat per una posterior reutilització a l'era talaiòtica, dada recolzada per la datació amb C14 feta per Antoni López i Lluís Plantalamor a les ja anomenades restes òssies, en las que va donar un valor del 837 a.C.

Aquest sepulcre col·lectiu té un diàmetre exterior de 5.95 metres, amb un corredor d'una llargada de 1.70 metres i una cambra de 4.25 metres de llargada per una amplada màxima de 1.75.

Visitada la naveta, tornem al cotxe i a la Me-1, la que continuarem fins al zoològic. Allà aparquem i nosaltres vam demanar si podíem veure la naveta sense pagar l'entrada del zoo, al que van accedir i ens van acompanyar al sepulcre de la naveta de Biniac Oriental.


Aquest sepulcre fou descobert per Francisco Hernández Sanz l'any 1901, però estranyament no ha estat mai excavat en la seva totalitat, ni tant sols ha estat restaurat, i això que es troba en un lloc prou concorregut. Sembla que de la naveta original només resten les tres lloses d'entrada. Es creu que el sepulcre es va ensorrar temps ençà, i, segons Maria Lluïsa Serra, es va reconstruir, sobrant diverses pedres que es troben formant un estrany quadrilàter prop de la naveta. Posteriorment, els ramaders van col·locar pedra seca per a utilitzar-la per a guardar el bestiar. 

Pel que fa a les dimensions, té una llargada exterior de 11.10 metres, una amplada de 10.70, un corredor de 4 metres de llarg, per una amplada màxima de 0.53 i una alçada de 1.15, i una cambra de 4.30 metres de llargada, una amplada de 2.34 i una alçada màxima de 2.35 metres.

Amb aquesta naveta, donem per finalitzades les visites d'avui i tornem a l'apartament. Nosaltres vam fer les visites en diferents dies, però per la seva proximitat les hem unit a la mateixa ruta. Es poden visitar tots els llocs el mateix dia, tenint en compte els horaris d'obertura del zoològic i del poblat. 


Coordenades:

Poblat de Torralba d'en Salort: UTM(ETRS89): 31S, 599508, 4418664
Naveta de Torralbet Vell: UTM(ETRS89): 31S, 599649, 4418257
Naveta de Biniac Occidental: UTM(ETRS89): 31S, 600212, 4419444
Naveta de Biniac Oriental: UTM(ETRS89): 31S, 600723, 4419015