dissabte, 20 de febrer de 2016

Dòlmens a Navès II

Ja toca anar a veure dòlmens, que portem uns dies que no sortim gaire... massa compromisos... Avui prenem rumb al Solsonès, on al terme municipal de Navès visitarem dos sepulcres.
Sortim de casa ben d'hora i ens dirigim a Solsona per la C-55. Un cop passat Cardona, agafem el trencall situat aproximadament al quilòmetre 64.5 en direcció a la casa de pagès Sant Grau. No deixem aquesta carretera fins que empalma amb la C-26, on girarem a l'esquerra. Seguirem fins trobar a la nostra dreta el desviament cap a Besora i Busa, ubicat poc abans del senyal del quilòmetre 114. Després d'uns 7.2 quilòmetres de pista, veiem a la nostra esquerra una pista de sorra una mica malmesa que davalla i després torna a pujar. La prenem i la seguim mentre podem amb el cotxe sense agafar cap trencall i després continuem a peu. Passant l'atrotinat tros i carenant el cim de la muntanya, on trobarem una bifurcació a la dreta, la prenem tot començant la davallada, al cap d'una bona estona, tot anant pel camí, mirant el paissatge de l'esquerra (de fet, és l'únic que pots observar... a la dreta tens muntanya), veurem un immens mas, amb un tros d'ermita romànica... l'ermita de  Sant Jaume, cap a ell ens dirigim. És l'antic nucli rural de Peà, al poc de passar-lo, girarem a l'esquerra per un ample camí, però desdibuixat a trossos, ja que l'herba es menja el caminoi. Aquí vam veure una cosa prou curiosa, un cadàver boví tot buidat pels carronyaires que hi ha a la zona. Seguim el camí, que va baixant vers la vall uns 500 metres, fins que aquest fa una corba prou pronunciada a la dreta; allà, a la banda esquerra del camí, trobem el dolmen de la Tomba del Moro de Peà.

De fet, es troba sota del sender... es pot veure la paret que porta el caminoi a la seva part superior. Es veu bastant bé, tot i que resta un pèl ensorrat del nivell actual. La cambra funerària amida 1.40 metres de llargada, per 0.85 metres d'amplada i 0.85 de fondària.

Parlem d'un sepulcre neolític sense una identificació clara d'un estil arquitectònic, ja que les cistes solsonianes tenen la llosa de coberta mòbil, que era per on feien les inhumacions, i aquesta no n'és pas, de mòbil.

La primera informació del megàlit és de l'any 1983, quan l'amo de les terres, el sr. Josep Guilanyà, va advertir de la troballa a en Josep Castany i el Lluís Guerrero. L'any següent fou excavat amb el permís del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya... poc després d'haver rebut una acurada violació; tot i això, es varen aconseguir diverses restes, totes trobades a l'exterior de la cambra, i, es clar, molt petites i destrossades. S'anoten 10 fragments de ceràmica a mà, 5 restes òssies molt desfragmentades i 4 peces dentàries, que han servit per determinar que al sepulcre hi havia un mínim de dues inhumacions, una d'un individu d'entre 10 i 15 anys i un altre d'entre 35 i 40.

La resta de troballes, a falta del C14, són les que ens poden ajudar a datar el sepulcre a l'era de les cistes solsonianes, tot i que, com hem comentat abans, la llosa de coberta no es desplaça. Això fa pensar que podria ser una cista de tipus arcaic construïda durant el Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

Tornem al cotxe i posem rumb al sepulcre d'El Puput. Desfem tot el camí fins la carretera C-26 i la prenem cap a l'esquerra, és a dir, cap a Berga. En poc més de 5 quilòmetres, girem a l'esquerra cap a la Vall d'Ora. A la bifurcació que ens trobem, agafem la branca de l'esquerra cap a Can Feliu. Un cop passada la casa, arribem a una cruïlla, on surt una pista per cada costat, i allà deixem el cotxe. A peu, continuem per la pista que portàvem i al poc trobem una bifurcació, on agafem la branca dreta, que, en pocs metres, ens duu a la tomba, situada just a a la dreta del camí. Des del cotxe, haurem fet només uns 160 metres.


Aquest sepulcre fou excavat per l'arqueòloga Joana Xandri l'any 1979, determinant que es tracta d'una cista solsoniana. La seva cambra amida 1.60 metres de llarg per 0.85 metres d'ample i té una fondària conservada de 0.85 metres... el tema de l'alçada seria si el reconstruíssim un xic perquè ara mateix està força detrossat. De fet, hem trobat documentació d'ell que diu que ja al 2008 donaven el dolmen com a desaparegut.

Es documenten diverses restes humanes, totes elles dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, d'un sol individu adult, possiblement un home per la tipologia de les restes. Com a parament funerari, es documenten 16 fragments d'estri d'os polit, 2 fragments ceràmics i 6 geomètrics de sílex. Ara, segons hem pogut saber, un dels violadors del dolmen assegura que hi va extreure, anys enrere, alguna destral de pedra polida i uns quants ganivets de sílex bastant grans.

Un parell de metres a la dreta del sepulcre tal i com arribem sortint del camí, veiem una llosa al terra, que, com a poc a mi, em va cridar l'atenció... vaig treure la pinassa que hi havia sobre seu, descobrint una cassoleta la mar de maca.

I amb aquesta última troballa inesperada, donem les visites per acabades que juga el Barça i això no ens ho perdem! L'horari aquest de les quatre de la tarda, et trenca tot el dia.


 Coordenades:
  
Tomba del Moro de Peà: UTM(ETRS89): 31T, 382785, 4657750
El Puput: UTM(ETRS89): 31T, 386711, 4651969

dimarts, 2 de febrer de 2016

Jaciment de Ca l'Estrada II, Canovelles

Avui anirem ben a prop de casa, concretament a Canovelles, on han descobert un poblat neolític quan estaven fent un forat a terra per començar a inserir els fonaments de l'escola Els Quatre Vents... actualment, i des de fa ja temps, els nens estudien en barracons prefabricats, i just quan a la fi comencen a fer una escola decent, els nens i nenes de Canovelles s'hauran d'esperar un xic més... però no gaire, ja que el pla de construcció de la nova escola no s'atura. El pla constructiu està programat de tal manera que les restes quedin exposades al seu lloc original, almenys això diuen. Seria bo que això que diuen es dugui a terme, ja que és un dels pocs assentaments neolítics a Catalunya, i realment el més ben conservat, i l'únic amb aquests sòls de cabana, un sistema de recollida d'aigua, i enterraments, a part dels fogars, tan ben conservats.

Com el lloc és certament únic i espectacular, crec que el millor és inserir una fotografia del poblat.
 

Ara, no sé si això és tot el que hi ha o hi ha més coses sepultades sota terra, perquè en  té tota la pinta, de fet, a l'estudi de la zona es parla d'un hàbitat d'uns 3000 metres quadrats, al meu parer, ha de ser bastant més gran del que es pot veure exposat (aquí no hi ha 3000 metres quadrats). Crec que amb un alineament de blocs, una petita "cisterna" (per dir-ho d'alguna manera) per a recollir l'aigua de la pluja, també hi ha dos enterraments, i només dos sòls de dues cabanes. Em sembla poca vivenda per una infrastructura tan ben delimitada i erigida.

Anem pas a pas, fixant-nos en les diferents construccions prehistòriques. La primera és el curiós alineament de rocs.
 

Els estudis creats del poblat pels entesos en la matèria diuen que seria un alineament per a la separació del món dels vius i el món dels morts, conclusió en la que no hi estic d'acord... les tombes són més properes al que seria el món dels vius, a poca distància de les cabanes... però bé, que tampoc els vull portar la contrària!

Just al costat, seguint el tall de les màquines que hi ha a la dreta de la foto, trobarem a la cantonada de l'excavació el primer fogar del jaciment... una altra cosa que no em quadra amb el parer dels arqueòlegs sobre el pensament de l'alineament... les vivendes són a l'altre costat... què fa un fogar al "suposat" espai per als morts... tenien fred? O potser era per a cuinar? Però bé, jo no sóc cap professional, només esmento el que molts afeccionats vam pensar quan ens van dir això.

Seguim endavant pel jaciment, i el primer que veiem és, al bell mig de la zona excavada, una depressió amb sòl pavimentat, per dir-ho d'alguna manera.
 
 
Aquesta depressió, segons els arqueòlegs, era per a recollir aigua de pluja, aquí sí que hi estic d'acord, tot i que tenen el Congost a tocar, que en aquelles èpoques a més, devia anar força més crescut del que va actualment. La depressió creada és prou gran... hi caben un quants litres aquí.

Seguim la visita tot apropant-nos a un enterrament... ja sabia que era un enterrament, ja que havia vist fotografies de l'excavació on es veu l'esquelet humà de l'individu, que hem pogut saber que tindria entre 50 i 65 anys, i que hi va ser inhumat farà uns 6500 - 6800 anys.
 

Com es veu, el sepulcre va ser mig destruït per la maquinària excavadora... tot i això, aquest va tenir més sort que el company, que sí que se'l van carregar del tot.

Encara bo, que d'aquest es va poder recuperar intacte l'esquelet humà, destrossant, això sí, l'aixovar que l'acompanyava... una cabra i un recipient que es va trencar en caure de la pala de la màquina... però el van poder reconstruir.

Al costat veiem el que potser és el més espectacular del poblat, els dos sòls de cabana.
 
 
Això està ben pensat, només cal omplir els terres de sorra, i compactar-la trapitjant-la, així et queda un sòl planer i ferm.
 
Al costat veiem unes lones, que no aixecarem pas... però segons el què hem pogut saber, són fogars. De tots ells, n'hi havia un que no s'apagava mai, així tenien el foc just quan el volien... no sé si el tenien cobert o quelcom així, més que res per evitar la pluja.

Seguint tot rectes pel jaciment veiem dos forats perfectament delimitats a la part superior esquerra de l'excavació. No sabíem ben bé què nassos era, però ens hem assabentat que es tracta de dues sitges d'era medieval, d'entre els segles XI i XIII.


Com a dada final anotarem un total de 6 fogars repartits a tot el poblat, que mitjançant el Carboni 14 han donat datacions d'entre el 4500 i el 4800 a.C.

Molt proper a aquest jaciment, se situa Ca l'Estrada I, on es van trobar l'estel·la menhir del mateix nom (podeu consultar l'entrada Menhirs i poblat al Vallès Oriental i Occidental I), un parell d'enterraments neolítics (d'una dona d'uns 25 - 30 anys i d'un nen d'un 5 - 7 anys), així com estructures posteriors (romanes i medievals). Aquest jaciment no es pot visitar, ja que va quedar sepultat per la ronda nord de Granollers.


Coordenades:
 
Jaciment Neolític de Ca l'Estrada II: UTM(ETRS89): 31T, 439962, 4608074