Traductor

diumenge, 11 de desembre de 2016

Dolmen a Campoussy II

Visita molt ràpida al monument megalític de Cayenne, també conegut com la Cova del Misser, vam caminar uns 50 metres!! que ara amb els nens s'han de buscar coses més faciletes. Ara, realment és força macot el sepulcre, amb el seu túmul encara ben definit i la cambra sepulcral pràcticament intacta.

Per arribar-hi, prenem la D619 de Campossí a Prada. Passat el quilòmetre 31, trobarem un camí sorrenc que surt a l'esquerra, amb un senyal de risc d'incendi, el prenem i en menys de 500 metres arribarem a un encreuament amb un altre camí. Allà deixem el cotxe i continuem a peu aquest camí cap a l'esquerra, tal i com hem arribat. Fem uns cinquanta metres endinsant-nos en un bonic bosc que hi ha la dreta del camí. En aquest bosc seguirem un corriolet desdibuixat que hi ha, que va en direcció com si tornéssim al cotxe, seguint-lo trobarem sense cap dificultat el sepulcre de Cayenne o de la Cova del Misser, a uns 20 metres de la pista.


El que cataloguen els experts francesos com a dolmen simple de la cova del Misser, a nosaltres no ens va semblar tant simple; tampoc no vam ser-hi molta estona, que els petitons tenien gana, pero bé, als dos ens va semblar veure lloses com si tingués un antic corredor. Consultant l'obra de Jean Abélanet, veiem que també esmenta aquesta possibilitat, i inclou un esquema del megàlit on es veu una perfecta alineació de la llosa lateral de la cambra respecte la del més que possible corredor. El que sí que vam veure amb molta claredat és el túmul, d'uns 5 metres de diàmetre i un fort desnivell.

Pel que fa a les seves dimensions, la cambra mesura 2 metres de longitud per 1.20 d'amplada. Com a curiositat, a la part de la capçalera hi ha un mur de pedra seca, ja que la llosa de capçalera és més estreta que la cambra, fet que podria indicar que inicialment la cambra era més estreta i va ser reformada.

Durant les excavacions al megàlit, es van trobar diversos vasos decorats d'estil Gobelet. Aquestes troballes ens indiquen una datació aproximada de cap a finals del tercer mil·leni a.C. (cap el 2200), ja a l'era calcolítica.

Molt proper, hi ha un menhir "fals"; realment es tracta d'un roc amb forma de menhir, degut a la erosió produïda pel vent sobre el bloc granític, de la mateixa forma que s'ha generat al proper Roc Cornut.


Coordenades:

Cayenne o Cova del Misser: UTM(ETRS89): 31T, 455296, 4725371

divendres, 9 de desembre de 2016

Megàlits als Pyrénées Orientales VII

Tornem a França pel pont de la Puríssima. Ahir, ja vam ser a Aude veient Megàlits a Aude II, avui però, ens quedem als Pyrénées Orientales. Veurem dos dòlmens i un menhir.

Comencem la ruta des de Felluns, sortint del poble per les pistes sorrenques, on la veritat si intento explicar com vam arribar, encara embolicaré més la troca, més val anar amb un GPS, de fet, no és tant complicat... Gairebé sempre vas pel camí central... Però hi ha molts desviaments. Si serveix d'ajuda, és proper al dolmen de la Cauna del Moro, megàlit que ja hem vist a la visita de Dòlmens als Pyrénées Orientales II.

La cambra simple del Roc de l'Arca, es troba en un bosquet, al costat d'uns camps de vinyes i just a sota d'un caos rocós, pel que vam estar buscant inscultures sense obtenir resultat positiu.



Segons Abélanet, la cambra amida interiorment 1.50 metres de llarg per 0.80 d'amplada i 1 metre d'alçada.

Les excavacions efectuades no han originat cap troballa, pel que datarem aproximadament el megàlit, pel seu estil arquitectònic de l'era calcolítica, vers el 2200 -2000 a.C.

Tornem al cotxe i desfem el desgarbell de camins que hem fet, però aquest cop deixant Felluns a la nostra esquena. De fet, el què hem de fer és anar a Ansignan, Ansinyà en Català. Un cop a Ansinyà, prenem la D9 i la seguim 4.7 quilòmetres. En aquest punt trobarem una desviació a la dreta que prendrem, endinsant-nos a la D21. Som als afores de la població de Caramany i podem observar el seu embassament, les aigües del qual van submergir la necròpoli de 9 cistes neolítiques del Camp del Ginebre, una autèntica llàstima! Tornant a la ruta... seguim 6.3 quilòmetres per la D21 tot entrant al poble de Belesta, Bellestar en Català. Just entrar i fent una corba pronunciada amb fort desnivell a l'esquerra, farem via per la D38, que seguirem uns 5.8 quilòmetres fins trobar a mà esquerra de la carretera un monòlit estil menhir modern. Allà deixem el cotxe i a peu ens endinsem pel camí sorrenc que hi ha darrera seu, travessant primer un camp de vinyes i després un bosc. Sortim del bosc i tornem a entrar a camps de vinyes, a uns 170 metres d'aquest punt, veurem, a l'esquerra del camí, un espai sense vinyes amb una certa elevació. En aquest promontori trobarem el trencat menhir de Pedra Dreta o Peyre Drète, estintolat a terra.


Fou esmentat per primera vegada l'any 1835, per Joseph Jaubert de Réart i encara era dempeus. El 1907 encara era dret, segons la informació que hem pogut trobar, però el 1965, quan el visitar Abélanet, ja restava estintolat i trencat, tot i que al lloc original. Va ser desplaçat uns 20 metres pel propietari dels camps. Sens dubte, l'estat actual és degut al treball del agrícola de la zona.

Les seves dimensions són de 4.42 de longitud i un gruix màxim de 1.10 metres. No ens consta cap troballa als voltatns, però es té constància que prop seu existien dos dòlmens, avui en dia desapareguts, i hi ha un roc amb cassoletes, també desparegut.

Desfem el camí i tornem al cotxe, per dirigir-nos a l'últim megàlit del dia, el sepulcre de Saint Martin. Per arribar-nos-hi, seguim la D38, en la mateixa direcció que portàvem abans, fins al seu final, uns 800 metres després. Aquí girem a la nostra esquerra per la D612 i als 4.5 quilòmetres, a l'alçada de Montner, girarem a l'esquerra prenent la D79 que seguirem 2.4 quilòmetres més, fins a arribar al nucli de Latour de France o La Tor de França en Català. Un cop al poble, ens desviarem a l'esquerra per la D17 direcció Cassagnes, Cassanyes en Català, i seguirem 2.4 quilòmetres, on veurem una carretera d'aquelles quitranadas d'antic a mà dreta. Per ella seguirem, sent el camí principal entre unes vinyes, fins a trobar un desviament a la dreta, a uns 440 metres de l'inici de la pista. Uns 460 metres després, trobarem uns camps de vinyes a mà dreta... Doncs bé, el sepulcre és al bosc que hi ha darrera d'aquest camp de conreu. Recomanem anar amb el GPS, ja que es troba un pèl amagat.

Aquí tenim el dolmen de Saint Martin, també conegut com a dolmen del Roc de l'Arquet o bé dolmen de Planezes.


Va ser descobert fortuïtament l'any 1995 per Robert Lafont i Monique Bourdanel, veïns de Latour de France. Va ser objecte d'una excavació l'any 1999 per Valérie Porra, on van sorgir diversos fragments ceràmics de les edats del Bronze i del Ferro. Tot i això, es creu que són de diverses reutilitzacions, ja que daten la seva construcció vers el Neolític final.

No tenim dades de les dimensions de la cambra sepulcral, només hem pogut saber que consta d'un túmul de 4 metres de diàmetre, i que la gran llosa de coberta mesura 2.70 metres de longitud, 1.80 metres d'amplada i 40 centímetres de gruix mig.

Lamentablement, els dies d'hivern són molt curts, així que la foscor no ens permet fer més visites i retornem al tranquil nucli de Fossa, on ens allotgem.

Tot i això, si voleu completar aquesta ruta, ja que es passa per Ansinyà, es pot visitar l'aqüeducte romà. Per arribar-hi, se surt de la població per la D9 cap a Caramany i Bellestar i al poc, just al punt quilomètric 46, veurem la indicació a l'esquerra cap al pont-aqüeducte. Prenem la pista que baixa fins els prats i girem a la dreta per a travessar el riu Agly per un pont. Just després, tornem a girar a l'esquerra i seguim fins topar amb l'aqüeducte. Per deixar el cotxe, hi ha un aparcament a la dreta. uns metres més amunt.


Aquest aqüeducte, encara en ús pel rec de les vinyes, va ser construït pels romans entre el 220 i el 270 d.C., tot i que ha estat modificat posteriorment, sobretot a època medieval. Conserva 29 arcades, té una longitud de 170 metres i una alçada de 15 metres sobre el riu Angly.


Coordenades:

Roc de l'Arca: UTM(ETRS89): 31T, 458960, 4734424
Pedra Dreta o Peyre Drète: UTM(ETRS89): 31T, 471937, 4730624
Saint Martin o Roc de l'Arquet o Planezes: UTM(ETRS89): 31T, 469456, 4733969

dijous, 8 de desembre de 2016

Megàlits a Aude II

Ens prenem uns dies de vacances i anem a la propera França, on hi ha quantitat de megàlits no gaire difícils d'arribar... és el que té ser pare i mare, s'han acabat les rutes de caminar molt durant uns anys.

Bé, ens dirigim cap a Vilaroja de Termenés (en Català), Vilaroja Termenés (en Occità) o bé Villerouge-Termenès (en Francès), més que res per fer una visita ràpida del maco poblet i dinar. Tot seguit, prenem la D-613, que és la carretera per on hem arribat, però ara l'agafem en direcció contrària. La seguirem passant Felinas de Termenés, fins a trobar la D-40 a la nostra dreta i per ella seguirem uns dos quilòmetres fins a trobar, just després d'una corba a l'esquerra, un caminoi, també a la nostra esquerra, que ja farem a peu. En uns 100 metres, ens endinsarem a "l'emmaranyat" que hi ha a l'esquerra, cercant i trobant, a uns 15 metres del camí, el menhir caigut de Moulintours.


Aquest monòlit amida 2.65 metres de llarg per 1.15 metres d'ample, i consta d'un pes aproximat de 4 tones. El fet de que sigui pedra calcària pot crear confusió amb antics gravats, però no he trobat cap informació que esmenti cap inscultura.

Vist el megàlit, tornem al cotxe i ens dirigim per la D-40 de nou cap a la D-613, la que prendrem en la mateixa direcció que abans, fins a arribar a la Ròca de Fan. Ja dins el nucli, girarem a l'esquerra per la D-1610, la que seguirem uns 4.6 quilòmetres fins a trobar a la nostra esquerra després d'una corba àmplia a la dreta, un camí sorrenc que em sembla recordar que tenia una tanca per a les vaques. Allà deixem el cotxe i a peu ens endinsem pel camí enfangat.

El primer que ens trobarem són uns prats on podem trobar el dolmen de Tres Peyros, nosaltres ens el vam saltar, per problemes amb el GPS, però sí que vam veure els dos següents.

Seguim pel camí principal fins a trobar un de més petit que surt a la nostra esquerra, que s'enfila al turó denominat L'Arquette. Seguint aquest camí uns 320 metres i endinsant-nos en un curiós bosc, trobarem a l'esquerra del camí, pujant una petita elevació tumular, el dolmen la Table des Maures o Table des Morts, crec recordar que era senyalitzat.



Lluís Pericot l'indica a la seva tesi l'any 1950, fet que va causar que molts cercadors de tresors l'anessin a excavar, no facilitant la seva conservació. Actualment, el sepulcre està en un estat prou deplorable, fent que sigui complicat definir el seu estil arquitectònic. El que sí que veurem clarament és el túmul, de fet, hi pujarem. Les mides aproximades de l'antiga tomba són de 3.30 metres de llarg per 1.20 metres d'ample.

L'any 1920 en unes prospeccions acurades al megàlit aparegueren 85 dents humanes, fragments d'ossos humans, l'anell de bronze i un penjoll de cardium. També em consta que aparegué una fulla de ganivet trencada, un botó amb perforació en "V" i un fragment d'ullal de senglar perforat. Totes aquestes troballes es troben al museu de Carcassonne.

Baixem del túmul, tornant al corriol pel que hem vingut i el seguim en la mateixa direcció, que va baixant sortint del paratge boscos i endinsant-nos en un entorn de prats i petits bosquets. Seguirem el corriol uns 400 metres, fins que en una raconada, on el camí segueix tot fent pujada, de nou cap al turó de L'Arquette, trobarem al seu vèrtex i al llindar d'un bosc, el dolmen de L'Arquette o dolmen des Escoumes.


D'aquest megàlit sí que no podem dir gaire, només que és conegut de temps ençà. Fou visitat per Pericot l'any 1950 per incloure'l a la seva tesi, però abans d'aquesta visita ja ho havia estat en diferentes ocasions, la més antiga d'elles, documentada, la produïda per Barnier el 1879. Però amb tantes visites no ens consta cap troballa, per poder argumentar una datació, ja que per l'estil arquitectònic tampoc es pot datar, degut a l'estat ruïnós en el que es troba.

Amb aquestes visites ràpides, torno cap el cotxe on m'esperen la Cris i els nens, passant pel davant del dolmen de Tres Peyros, de nou sense veure'l, i tirem cap a l'allotjament, demà serà un altre dia...

...Dia 23-06-2017, avui hem visitat per fi l'amagat (que realment no ho està) dolmen de Tres Peyros o Trois pierres. Però no va ser fàcil, no, i mira que es troba senyalitzat i tot. Al poc de començar el camí, 250 metres com a molt, veurem un corriol a l'esquerra, que s'enfila pel poc pendent del turó. Bé, doncs és per aquí. En uns 50 metres, arribarem a la part alta del turó, on el camí va virant cap a la dreta i passa just pel costat d'un filat. El dolmen es troba a uns dos metres creuant el filat.

Nosaltres teníem malament les coordenades i vam voltar per tot arreu, i mira que vaig ser donant-li l'esquena al dolmen, a uns 3 metres, just a un metre del filat. Mitja hora més tard, i tot suat, el vaig veure... I es veu... És força gran.


Després de veure el megàlit, i ja de tornada, al camí principal, sí que vaig veure el cartell indicant el dolmen, entre dos arbres. Però ja us dic, agafeu un corriol que puja a l'esquerra del camí principal.

Bé, aquest sepulcre és catalogat com a dolmen de corredor segons Lluís Pericot l'any 1950. Segons documentació, la cambra sepulcral amida 1.67 per 1.48 metres, i el corredor, que jo no vaig veure (deu estar destruït, ensorrat o amagat per la vegetació), amida o amidava 3.80 metres de llarg per 0.80 metres d'ample. Resten de la cambra sepulcral quatre lloses, que jo diria que són tres (una d'elles trencada per la meitat)... La de capçalera i una a cada banda. Té un túmul circular de 9.50 metres de diàmetre, prou visible just davant de la cambra.

A l'excavació, tot i que el megàlit fou violat diverses vegades d'antic, aparegueren un fragment de plat gris, un altre també de plat d'estil pirinenc, un altre tros de nansa cilíndrica, dos flocs de sílex i cinc perles d'ornamenta personal. També aparegueren materials corresponents a, com a mínim, l'Edat del Ferro, ja que aparegueren quatre tires d'or, una d'elles amb tres perforacions circulars.

Ara sí, després de finalitzar aquesta mini-ruta, marxem cap a l'allotjament passant per les maques Gorges de Galamús.


Coordenades:

Menhir de Moulintours: UTM(ETRS89): 31T, 465274, 4759258
Table des Maures o Table des Morts: UTM(ETRS89): 31T, 465616, 4752715
L'Arquette o des Escoumes: UTM(ETRS89): 31T, 465988, 4752899
Tres Peyros o Trois pierres: UTM(ETRS89): 31T, 465241, 4752690

dissabte, 19 de novembre de 2016

Dolmen a Canapost

Aprofitant que anem de visita a L'Estartit, fem una mica de volta i ens acostem a Canapost (terme municipal de Forallac) a veure una cista i un menhir, que més tard hem sabut que no és autèntic i, per tant, no en parlarem. Gràcies Xevi per la informació!

Per arribar a la cista, anem a Canapost i allà ens ubiquem a la GI-644 que va de Vullpellac a Ullastret i la Serra de Daró. Després del quilòmetre 2 i just abans d'arribar a una rotonda, prenem el camí antic de Canapost, que surt a la nostra dreta i que retrocedeix gairebé paral·lel a la carretera. El seguim uns 570 metres i deixem el cotxe al voral del camí per prendre a peu un caminoi que duu a una casa. En pocs metres, aquest camí s'acaba al Puig d'en Roura, on trobem la cista del mateix nom.


Aquest malmès sepulcre només conserva tres lloses dempeus, donant lloc a una cambra que mesura 1 metre de longitud per 0.80 d'amplada i 1 metre d'alçada.

Va ser descoberta l'any 2004 quan els arqueòlegs Daniel Punseti, Maria José Caja i l’Escola Taller de les Gavarres es trobaven fent prospeccions a la zona per tal de delimitar l'àrea d'influència de la pedrera propera dels Clots de Sant Julià, però no ha estat objecte de cap excavació, pel que no es pot determinar la datació del sepulcre. Pot semblar medieval pel treball en una de les lloses, però, per les dimensions, nosaltres apostem a que és prehistòric, possiblement reaprofitat a era medieval.

Finalitzada la visita, anem cap a L'Estartit, que els nens han de menjar i se'ns tira el temps a sobre. Deixem per un altre dia anar a veure la pedrera. I per finalitzar, una recomanació: si teniu temps, al centre del poble, es pot visitar a més una necròpoli medieval al costat de l'església romànica de Sant Esteve.




Coordenades:

Cista del Puig d'en Roura: UTM(ETRS89): 31T, 505691, 4646380
Necròpoli de Sant Esteve de Canapost: UTM(ETRS89): 31T, 506002, 4647042

dissabte, 12 de novembre de 2016

Menhirs a Roses IV

Anem a Roses amb la idea que els dos nous membres de la família, l'Arnau i l'Ànnia, "vegin" el seu primer megàlit. Després, si hi ha temps, anirem a veure un dolmen trobat recentment a Romanyà, el sepulcre de Can Reparat.

Arribant a Roses, anem a dinar, que amb els nens la logística és molt més llarga i complicada. Tot seguit anem a visitar de nou el sepulcre del Cap de l'home. Sent allà, valorem si anar a Romanyà i decidim deixar-ho per un altre dia, que ara es fa fosc molt ràpid i tenim un bon tros de camí... Decidim, però, anar a visitar els dos menhirs de Mas Marès. Es troben a la mateixa carretera que prenem per anar a la Creu d'en Cobertella (carretera a Cala Montjoi); seguim una mica més fins que trobem a mà esquerra un camp de vinyes i, just acabar el camp, veurem el gran monòlit de Mas Marès I.


El monòlit no es troba al seu lloc original... Segons tinc entès el van trobar estintolat, al vell mig del camp de vinyes que hi ha just al costat, tot i que per la fisonomia del terreny ben bé podria ser que d'un bon principi el seu emplaçament fos on es troba a l'actualitat, un xic més amunt d'on es va trobar caigut. Amida 2.95 metres d'alçada, per 0.80 d'amplada i 0.33 metres de gruix. El gran roc fou reaixecat el maig del 2006.

Havent aparcat el cotxe a la dreta de la carretera on hi ha un espai perfecte per deixar l'automòbil, ens apropem al menhir. Quan hi som, veiem uns 20 metres més amunt, el més petit menhir de Mas Marès II, amb unes dimensions de 1.14 metres d'alçada, 0.52 d'amplada i un gruix de 0.34 metres.


Amb la feina feta, tornem a casa, que es farà fosc en breus moments i els nens han de menjar.


Coordenades:

Menhir de Mas Marès I: UTM(ETRS89): 31T, 516759, 4678038
Menhir de Mas Marès II: UTM(ETRS89): 31T, 516778, 4678054

diumenge, 14 d’agost de 2016

Dolmens als Pyrénées Orientales VI

Seguim a França... Avui veurem dos dòlmens de la zona, el de Roc Jalère o Font de l'Orry i el de La Cabaneta des Très Pèiras o Font de l’Arca.

Per arribar al primer d'ells, nosaltres veniem per la D14 com si anéssim de Molig a Catllà, però abans d'arribar a aquest últim nucli, ens desviem a l'esquerra per la D619 direcció Sournia. En 9.5 quilòmetres, trobarem, just passar una casa, un desviament a la dreta que seguint-lo 450 metres ens deixarà al costat del dolmen de Roc Jalère o Font de l'Orry. El sepulcre es troba a l'esquerra del camí pel que anem, al bell mig d'unes caixes d'aquestes prefabricades per a les abelles!!! O sigui, aneu amb cura, no destorbeu la pau i tranquil·litat dels petits animalons, o us emportareu un record!!!


La veritat, entre el sol, les abelles, l'embaràs de la Cris, que no sap si és alèrgica, i tot plegat, no ens el vam poder mirar gaire... Va ser allò de... Un dolmen més pel blog.


Però, ara a casa i amb el senyor Abélanet com a font d'informació, podem dir que aquest dolmen el va trobar ell mateix el 1967. Les dimensions internes de la cambra no les sabem, ja que aquest arqueòleg parla més de les lloses una per una, que de la cambra en sí. Pel croquis que ell publica, li estimem unes mides aproximades d'una longitud d'uns 2.20 metres, un amplada de 1.50 metres i una alçada màxima conservada de 1.15. D'altra banda, el túmul té uns 8 metres de diàmetre.

A l'excavació, varen sorgir abundants fragments ceràmics tornejats i dos fragments de coure. Aquests fragments es trobaven tant malmesos que no van ser suficients com per poder donar-li una datació al megàlit.

Tornem al cotxe i ens dirigim a visitar el sepulcre de La Cabaneta des Très Pèiras o Font de l’Arca, que trobarem fàcilment seguint la D619 en el mateix sentit que hem arribat. Després d'uns 6 quilòmetres, trobarem una zona per aparcar a la nostra dreta, a l'esquerra veurem una caseta de paret de pedra en sec, i uns metres abans, just davant de l'entrada de la zona habilitada per aparcar, un corriol, amb un cartell informatiu amb la indicació "dolmen a 50 metres".


Aquest dolmen simple és datat per la seva estructura vers el final del Calcolític, cap al 2000 a.C. Té unes dimensions internes de 1.50 metres de llargada, una amplada de 1.20 metres i una alçada conservada de 80 centímetres.

Aquest sepulcre va ser violat d'antic, i tot i això fou excavat per l'associació Conflent, però sense gaires resultats. Jean Abélanet va trobar en superfície una perla d'esteatita grisa, típiques dels ossaris calcolítics.

Val molt la pena admirar la coberta del sepulcre, que té una cinquantena de cúpules, que a principis del segle XX, Pierre Vidal, va dir erròniament que unint-les feien un dibuix d'un senglar; amb els mitjans d'avui en dia, es veu clarament que les cassoletes són col·locades aleatòriament a la superfície de la llosa de coberta.


Un xic abans d'on som i a peu de carretera, trobarem un conjunt rocós força curiós a l'esquerra segons veníem. Aquest és conegut com El Roc Cornut, tot ell és natural, no hi ha res de prehistòric, però val la pena visitar-lo.

Per ara, ja n'hi ha prou, que avui a banda d'aquests megàlits, també hem anat al Tren Groc i al monestir de Sant Miquel de Cuixà... Recomano anar als dos llocs.


Coordenades:

Roc Jalère o Font de l'Orry: UTM(ETRS89): 31T, 454076, 4724813
La Cabaneta des Très Pèiras o Font de l’Arca: UTM(ETRS89): 31T, 454633, 4728100

dissabte, 13 d’agost de 2016

Dolmen a Cornellà de Conflent

En aquesta visita a França, vam fer diverses rutes megalítiques, però el dolmen d'avui ens queda una mica apartat de les altres rutes, per això el posem a banda.

Per arribar al sepulcre és ben fàcil, arribes amb cotxe fins ell. Tot sortint de Vernet per la D27, direcció Saorra, a mig camí, a uns 2.8 quilòmetres de Vernet, veurem un camí sorrenc però ampli a la nostra dreta on hi ha una caseta de maons amb unes antenes, a poca distància de començar-lo. Per ell seguirem 2.2 quilòmetres més fins a veure, a la dreta de la pista, dins un tancat, el dolmen de Corbatorat o Coberturat.


Maco megàlit... La Cristina diu que és molt "fotogènic", òbviament falten diverses lloses (fou destrossat per una màquina que ampliava la pista els anys 1950), tot i ser catalogat com a dolmen simple. L'alçada conservada és de 1.25 metres i la seves dimensions internes són de 1.80 metres de longitud, per una amplada d'1.00 metre. La llosa de coberta fa 2.60 metres de longitud, 1.65 d'amplada i 0.50 metres de gruix, bon gruix tenint en compte que és la coberta.


Aquest dolmen fou restaurat el gener del 1982, quan reaixecaren la llosa de coberta, que es trobava estintolada a terra.

Una de les coses que ens va cridar l'atenció va ser el terra enllosat que té, clarament fet a posteriori de la seva utilització funerària (possiblement al 1982), però segurament en devia tenir un de molt semblant.


L'altra cosa que ens va sorprendre fou aquesta gran cassoleta a la seva coberta, de 16 centímetres de fondària per un diàmetre de 14 centímetres. També conserva una creu, avui en dia bastant difuminada, i que sembla, segons diversos autors, que podria no ser prehistòrica.


Amb aquesta visita, donem el dia per acabat i tornem a l'allotjament, demà seguirem amb els sepulcres i altre turisme per la zona.


Coordenades:

Corbatorat: UTM(ETRS89): 31T, 448014, 4712997

Megàlits als Pyrénées Orientales V

Nova ruta megalítica per "La France"...veurem coses prou disperses de qualsevol ruta a peu, això més l'afegit que a la Cristina li quedava un mes i mig per donar a llum a l'Arnau i a l'Ànnia, ens va fer plantejar rutes en cotxe.

Comencem pel primer megàlit del dia, que no sé ben bé com catalogar-lo, he trobat molt poca informació d'ell, però bé, és conegut com l'estructura megalítica de Les Fontetes.

Per arribar, ens dirigim de Targasona per la D618 direcció Angostrina, després de passar el punt quilomètric 7 trobarem un camí sorrenc a mà dreta, el qual seguirem a peu fins trobar una corba de 90º de nou a la dreta; en aquest punt, deixem el camí i ens endinsem camp a través pels prats que es troben just al davant, al bell mig d'ells trobarem el monument.


Podem dir que té unes dimensions internes de 3.10 metres de longitud, una amplada de 0.80 metres, i devia de tenir una alçada màxima de 0.85 metres. El més peculiar d'aquesta sepultura és que molt possiblement no hauria tingut coberta de pedra, sinó de fusta, ja que, com es veu, no hi ha cap llosa lateral amb la mateixa alçada.

Segons Antoni Mañé, Lluís Vidal i Carme Vila, a la seva excavació es trobaren restes antropològiques incinerades, recipients ceràmics, així com indústria lítica i metàl·lica, fet que permet datar l'estructura dins el Bronze final.

Ara anirem a visitar un menhir prou peculiar, la Pedra Dreta de Targasona. Per arribar, tornem a Targasona i girem a la dreta prenent el carrer de Lo Baynat de Baix. Aquest carrer es torna pista. Al poc, la pista es desvia cap a l'esquerra, just on surt un corriol tot recte, que seguint-lo a peu ens duu, en no arriba a 100 metres, al menhir de la Pedra Dreta de Targasona.


Com a mínim, podem dir que el menhir és un xic peculiar. Segons Tarrús i Carreras, aquest pot haver estat cristianitzat, i posen en dubte la seva datació prehistòrica. D'altra banda, Abélanet, al seu llibre "Itinéraires mégalithiques", cita un text del 1540, que parla d'una pedra dreta que podria ser aquesta.

L'única referència concreta que trobem és la de que fou descobert o redescobert per Pasques l'any 2012.

Per part nostra, el deixarem com a dubtós, per la nostra impressió i els comentaris de Tarrús i Carreras.

Tornem al cotxe i fem camí a Égat o Èguet. Just a l'entrada del poble, a uns horts que queden a mà dreta de la carretera trobarem això... Molts l'han documentat com un dolmen, però tant Tarrús i Carreras com Abélanet diuen que en realitat és un aflorament rocós.


Pel que nosaltres inserim una fotografia, però ni tant sols posem les coordenades. Ens fiem del criteri dels arqueòlegs. Si el voleu visitar, el trobareu amb el nom de dolmen de Pujalet.

D'Égat, seguirem per la D10F, direcció Font Romeu. Creuant el poble, quan la carretera s'acaba, girem a l'esquerra per la D618 direcció Mont Louis. 600 metres després, trobarem a mà dreta un aparcament gratuït. A la seva entrada, veurem el menhir d'Odeillo.


Només hem trobat la seva menció en webs franceses com a monòlit prehistòric... de fet ens fa més bona pinta que l'anterior. Consta d'una espècie de cassoletes en una de les seves cares, i per la seva fisonomia i treball són més semblants als típics menhirs prehistòrics, encara que no sé jo, també dubto de la seva autenticitat.

A les webs franceses posa que té una alçada de 1.50 metres... a nosaltres ens va semblar més alt.

Anem a per l'últim megàlit del dia, la cista megalítica de Lo Pou. Per arribar-nos-hi, anem fins a Eyne, Eina en Català, i prenem la rue carrer del Carreter, que es torna pista sorrenca als pocs metres. La seguirem fins a trobar una bifurcació a mà esquerra, nosaltres vam deixar el cotxe aquí, i continuarem a peu deixant la bifurcació a l'esquerra i seguint tot rectes per la pista per la que hem vingut. Al poc, vam veure que la decisió d'aturar el cotxe on el vam deixar fou la millor. A partir d'aquí, no us puc dir més, el millor és anar amb GPS, ja que la cista es troba dalt d'un petit promontori a la dreta del camí, encara que nosaltres vam anar travessant els camps, verds, però sense gaire arbres i sotabosc.


Segons Antoni Mañé, Lluis Vidal i Carme Vila, la cista té una longitud de 1.60 metres, una amplada de 1.30 i una alçada de 1.10 metres. Dins d'aquesta cista megalítica, s'hi va localitzar una altra de posterior, aquesta quadrada, d'uns 0.50 metres de costat i uns 20 centímetres d'alçada. Dins d'ella, es localitzaren restes cremades d'ossos i fusta.

Pel que fa a l'obra tumular, aquesta és el·líptica d'uns 8 metres de diàmetre, per 5  metres en l'altre sentit, i conserva 1 metre d'alçada.

A la seva excavació, sorgiren diversos fragments ceràmics, junt amb la caixa a mode d'ossari col·lectiu. 

Per a determinar-ne la datació del megàlit, es va efectuar una prova per C14 en un dels carbons existents a la cambra sepulcral, donant un resultat de cap al 2250 a.C., vers els principis del Calcolític. Tot i això, queda demostrada la seva reutilització com a crematori fins al Bronze final.

Donem per acabades les visites per aquí, tot i que n'hi ha més. De tornada a l'allotjament pararem a visitar el dolmen de Corbatorat, que l'hem posat en una entrada a banda, ja que es troba prou lluny de la zona per la que ara mateix caminem.


Coordenades:

Les Fontetes: UTM(ETRS89): 31T, 415460, 4704642
Menhir de Pedra Dreta de Targasona: UTM(ETRS89): 31T, 416972, 4705356
Menhir d'Odeillo: UTM(ETRS89): 31T, 421559, 4706358
Lo Pou: UTM(ETRS89): 31T, 424348, 4703607

dissabte, 6 d’agost de 2016

Pintures rupestres a El Cogul

Aprofitant els dies llargs de l'estiu, ens acostem a les comarques de Lleida a visitar un conjunt de pintures rupestres de gran importància: les de la Roca dels Moros d'El Cogul. Per arribar-hi, anem fins a Les Borges Blanques i allà agafem la carretera C-233 en direcció a Flix i Castelldans. Seguint per aquesta carretera i passat Castelldans, trobem un desviament a la dreta cap El Cogul per la LV-7021. Poc abans d'entrar al nucli d'aquesta població, trobem a mà esquerra el desviament cap a les pintures rupestres, a les que arribarem després de recórrer uns 500 metres. Deixem el cotxe a l'aparcament habilitat i anem al centre d'interpretació inaugurat recentment, on hi ha una petita exposició sobre la història de les pintures i on es projecta un audiovisual sobre el conjunt (podeu veure aquest audiovisual a la pàgina del jaciment: Vídeo "La Roca dels Moros").

La visita a l'abric és obligatòriament amb guia. Es comença dins del centre amb una mica d'explicació sobre el descobriment i la importància que tenen aquestes pintures, ja que comprèn un període de temps molt extens dins del Neolític, des del 8000 al 2000 a.C., i es complementen amb diversos gravats posteriors, d'entre el XX a.C. i el XX d.C. Finalment, es va fins l'abric on es troben les pintures, que representen unes 52 figures humanes i d'animals en diferents colors.

Com a les fotos costa molt veure cadascuna de les parts que composen el panell, a continuació mostrem l'explicació que es pot veure al centre d'interpretació, on, amb la mateixa distribució que tenen a l'abric, se separen les pintures per a la seva identificació. 


I aquesta és la imatge de l'abric... hi veieu res a primer cop d'ull? Cap el centre de la foto, podem veure en negre part de la composició 2 de la imatge superior... i poc més! In situ, tot i que costa, es poden distingir la majoria de composicions.


Anem ara a endinsar-nos als detalls. Comencem per la part inferior del centre i dreta del panell. 


En ella, podem distingir amb més facilitat els animals de les composicions 6, 4 i 7, algunes de les ballarines de la composició 8 i l'extrem dret de la composició 2. 

La composició més coneguda de tot el conjunt és precisament la 8, la de les ballarines. Conté nou dones que sembla que ballin al voltant d'una figura masculina, més fosca i situada al centre del grup de dones, amb un penis enorme. Inicialment, es pensava que aquesta pintura simbolitzava un ritus de fertilitat o una dansa fàl·lica, però, amb les múltiples investigacions, s'ha pogut demostrar que les dones van ser pintades per parelles en diferents moments 

A la següent fotografia, podem veure la composició 2 completa, les inscripcions en iber i llatí situades sobre ella i part de la composició 6.


Aquestes inscripcions estan situades sobre part de les pintures, així que ja en aquelles èpoques no respectaven gaire les coses més antigues. El text iber no ha pogut ser traduït, mentre que el llatí diu "Secundio votum fecit", que vol dir que "el Secundi ha votat". Sobre les composicions 4, 5, 6 i 7 també hi ha text en iber. En total, hi ha uns 250 caràcters gravats a més d'algun animal.

Pel que fa a les pintures, la composició 2 mostra una escena de caça en dos moments diferents i amb un estil més aviat esquemàtic. A la part esquerra, es veu l'animal banyut (podria ser un cérvol) que és apuntat per l'arc d'un caçador. A la part dreta, es veu el mateix animal amb les potes cap amunt, de manera que sembla que el caçador s'ha sortit amb la seva i l'ha matat.

En conjunt, podem veure majoritàriament animals i persones, però en diferents estils degut a l'ampli ventall de temps en què es van realitzar les pintures i gravats. Fins i tot, alguns dels conjunts s'han pintat en diferents moments. Per a fer-nos una idea:
  • Composició 1: Cap el 8000 a.C.
  • Composició 2: Cap el 2000 a.C.
  • Composició 3: Cap el 3000 a.C.
  • Composicions 4 , 5 i 6: Entre el 6000 i el 5000 a.C.
  • Composició 7: Els animals van ser gravats cap el 8000 a.C. i, posteriorment, entre el 6000 i el 4000 a.C. van ser repintats.
  • Composició 8: Entre el 5000 i el 3000 a.C.
  • Inscripcions gravades: Les iberes es van fer entre el 500 i el 200 a.C., mentre que les de caràcters llatins es van fer entre el 200 a.C. i l'any 0.
Addicionalment, al peu de l'abric s'han fet excavacions que han permès recuperar material lític i ceràmic. Entre el lític, hi destaquen làmines, fragments de ganivets i mitges llunes de sílex i una ascla denticulada. Pel que fa a la ceràmica, es van trobar dos fragments de ceràmica hispànica.

Un cop visitat el jaciment, retornem a casa. Deixem per a un altre dia les tombes antropomorfes medievals (necròpoli del Saladar) que es troben mig quilòmetre més enllà, fa massa calor i no anem equipats per a poder-les visitar, ja que s'ha de pujar un petit turonet i amb sandàlies d'estiu no és el més adient.

Coordenades:

Roca dels Moros: UTM(ETRS89): 31T, 307684, 4592918

dissabte, 16 de juliol de 2016

Dòlmens a Puig-reig i Castellar del Riu

Aquesta vegada, passarem el cap de setmana pel Berguedà amb el Manolo, la Fina, la Dominique i l'Alberto. Dissabte visitarem algun dolmen i el diumenge pujarem, si no fa massa calor, al Moixeró i acabarem la festa amb un arrosset al refugi del Serrat de les Esposes.

Per començar, ens dirigim a Puig-reig per la C-16 i prenem la sortida 80. Arribem a una rotonda, on agafem la segona sortida en forma de camí que s'enfila per la muntanya. De seguida, el camí es complica i decidim deixar els cotxes i continuar a peu cap a la masia i l'ermita de Cal Pallot. Des de l'inici de la pista, quan portem més o menys 1.1 quilòmetres, arribem a una cruïlla i seguim per la branca dreta. Sense deixar la pista principal durant poc més de dos quilòmetres i seguint les indicacions cap a La Caseta Negra, trobem a la nostra dreta la masia de Cal Pallot, que sembla abandonada avui dia. Vorejant-la, ens acostem a Sant Andreu de Cal Pallot, petita ermita romànica del segle XII que conserva part d'una necròpoli de tombes antropomorfes datada cap al segle XI, és a dir, que seria anterior a l'existència del temple.


La necròpoli està formada actualment per 18 sepultures que es reparteixen pel rocam, tot i que en podrien haver estat més, ja que aquesta roca es va aprofitar per a la construcció de l'església i es pot veure perfectament com alguna de les tombes estan partides i desplaçades vers la posició original. A la codina també s'observen les restes d'alguna sitja.

Desfem el camí cap a la masia i pugem fins La Caseta Negra. La deixem a la nostra dreta i després deixem a l'esquerra una estança coberta. Passem un primer camí a la dreta que mena  uns camps de conreu, però seguim una mica més fins arribar a un altre camí, on anem cap a la dreta. En gairebé mig quilòmetre, deixem el camí i ens endinsem al bosc (aquí millor fer servir les coordenades) uns 100 metres fins a trobar les minses restes de la cista de Cal Pallot. 


Com es pot observar, només conserva dues lloses col·locades en forma de "L". La més gran, corresponent a un lateral de la cista, mesura 1.30 metres de longitud per 0.78 metres d'alçada. També es poden veure les restes del túmul quadrangular, d'uns 20 centímetres d'alçada, delimitat per un cromlec de grans pedres.

Va ser excavat per mossèn Serra Vilaró abans de 1927 i, tot i haver estat espoliat, va trobar restes de dos individus, sent un crani la part més destacable. A més, va trobar una peça de dentàlium, un disc de petxina foradat i dos petits fragments de ceràmica rogenca. Pel que fa a l'època constructiva, pel tipus de ceràmica es pot incloure el sepulcre dins del Bronze mig (1500 - 1200 a.C.).

Desfem el camí cap el cotxe i anem a dinar i fer un passeig per Gironella. Quan la calor afluixa una mica, pugem fins al Santuari de la Mare de Déu de Corbera, agafant la carretera que va de Berga a Espinalbet i seguint fins el santuari, on podem deixar el cotxe i gaudir de les maques vistes cap a la vall. Des d'allà, agafem la pista que porta al Coll de l'Oreller després de recórrer uns 560 metres. Aquí, deixem la pista i agafem el camí que surt a la nostra dreta. Recorrem prop de mig quilòmetre més i llavors comença la recerca d'una caminoi marcat amb fites que ha d'aparèixer a la nostra dreta (de nou, mirar les coordenades no està de més). El corriol, continuament marcat per fites, baixa per la vessant de la muntanya amb un desnivell moderat. Després d'uns metres, arribem a una esplanada amb un espessor d'arbres menor. Allà, sense gaire esforç, veurem a la nostra dreta les cistes I i II del Coll de l'Oreller.


La primera cista és la que es conserva millor, formant una cavitat de 1.65 metres de longitud, per 1,12 metres d'amplada i 0.88 metres. Es pot veure un tros de la coberta sobre la cista i múltiples trossos escampats pel voltant, sense tenir la certesa de si pertanyen a la primera cista o bé a la segona, que es troba just al costat. Quan va ser exacavada per Serra Vilaró el 1921 ja havia estat violada i ja es trobava en l'estat de conservació que descrivim, tot i que conservava una de les lloses de coberta sencera. Pel que fa a les troballes, en descriu les restes de dos esquelets, un vas ceràmic i diversos fragments de punxons d'os.


La segona cista, força imperceptible a la imatge, es troba molt malmesa, a la que li resten dos ortostats, un visible a la foto i l'altre amagat per la brolla a la seva dreta. Serra Vilaró indica que tenia la mateixa fondària que l'anterior, 88 centímetres, i no hi va trobar cap resta humana ni de parament funerari.

El mossèn encara en cita una tercera, que, tot i portar les coordenades, no vam ser capaços de trobar i que actualment deu estar completament tapada per fullaraca i sorra, ja que algunes fonts la donen per perduda.

Aquesta necròpoli es pot datar a l'època del Neolític mig - recent, entre el 3500 i el 2500 a.C.

Per la clariana on es troben els sepulcres, hi ha moltíssima llosa escampada, que bé podrien ser restes d'algunes altres cistes. Per exemple, vam trobar un roc falcat de terra que ens va resultar prou sospitós.


Amb un gustet agredolç, tornem cap el cotxe i ens dirigim a l'hotel, que bé ens hem guanyat un descans i s'han d'agafar forces per demà.



Coordenades:

Cal Pallot: UTM(ETRS89): 31T, 409950, 4648100
Coll de l'Oreller I: UTM(ETRS89): 31T, 402078, 4664103
Coll de l'Oreller II: UTM(ETRS89): 31T, 402078, 4664105
Restes sospitoses del Coll de l'Oreller: (UTM(ETRS89):31T, 402075, 4664098