Traductor

diumenge, 26 d’abril de 2015

Menhirs a Agullana II i Maçanet de Cabrenys

Aquest diumenge, farem una ruta que gran part és amb cotxe. Anem fins La Jonquera, entrant per la N-II direcció França. A la segona rotonda del carrer principal del poble, girem a l'esquerra, passant per sota de l'AP-7. En passar-la, virem a l'esquerra pel primer camí que veiem en aquesta direcció. En no masses metres, veurem un trencall, també a l'esquerra, indicant el menhir de Palaus. Vorejant un petit turó, pel primer camp de conreu, en pocs metres, trobarem sense cap dificultat el menhir.

Fou descobert temps ençà per Joan i Dolors Verdú, veïns d'Agullana, però no el van identificar com a menhir. Això últim ho feu GESEART l'any 1986.


El monòlit amida 3.20 metres d'alçada total, visibles d'ells 2.50, 0.78 metres d'amplada i consta d'un gruix de 0.38 metres.

Té al bell mig un gravat, en forma de jou, exactament igual al de la Pedra de Llinars (que es troba al Museu Municipal de Montmeló; Menhir a Montmeló), el de Castellruf (a les escales del carrer López de Castro de Santa Maria de Martorelles; Menhirs i poblat al Vallès Oriental i Occidental I), i guarda una certa relació amb l'espectacular menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres (Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres). I a la part superior de darrere, molt més polida i llisa, en té un altre; el que seria la cara del menhir antropomorf.


Encara que no s'hi ha trobat cap resta associada, per la tipologia i el seu gravat, se li estima una antiguitat d'entre 4000 i 5500 anys.

Tornem al cotxe i anem a intentar trobar el dolmen de Rocalba. Anem direcció Agullana i, just passar per sota la via del tren, ens endinsem pel camí que surt a la dreta. Vam arribar fins al peu del turó on es localitza, però les plantes estaven molt crescudes i molles, tant que vam decidir deixar-ho per un altre dia. No vèiem on posàvem els peus i ja anàvem xops! Els detalls de com arribar-hi, els explicarem quan el visitem.

Així doncs, de nou al cotxe, anem a fer una visita a Agullana, concretament a la plaça de l'església. Allà es troba l'exposició sobre la necròpoli de Can Bech de Baix, un cementiri de més de mil urnes d'incineració, de les quals s'han estudiat 413. Aquesta necròpoli està datada entre els segles X i VII a.C.


La necròpoli pròpiament dita va ser descoberta per Miquel de Palol, inquietat per unes troballes que es van localitzar a peu de la carretera que va a La Vajol, l'any 1927. L'any 1943, el seu fill Pere i un company, en Tomàs Pagès, també estudiant d'arqueologia a la Universitat de Barcelona, van continuar amb les prospeccions a la zona, essent descobridors, juntament amb el pare d'en Pere, de la necròpoli més important del mediterrani occidental.

Dins les urnes, es dipositaven les cendres del difunt juntament amb l'aixovar, aquest últim a vegades incinerat juntament amb l'individu, a vegades no, trobant-se divers material en perfecte estat de conservació. Podem veure un petit recull de troballes al Museu, com ganivets, puntes de fletxa, raspadors, agulles de cap, etc.

Els horaris de visita del Museu són: Dissabtes, diumenges i festius de 9h a 13h, i de dimarts a divendres a hores concertades, trucant al telèfon 972535206.

Sortint, anem a cercar el menhir del Mas del Puig o del camp de la Matalena. Deixem Agullana per la GI-501, girant a la primera sortida a la dreta. Aquesta, en pocs metres, deixa de ser asfaltada i esdevé una pista sorrenca, que al poc de circular-hi es torna cimentada. Seguirem el cimentat fins que ens trobem un rètol de prohibit el pas, a una intersecció de camins. Deixem el cotxe enganxat a la vora de la intersecció, i a peu seguim per la pista sorrenca de la dreta en la posició en la que hem arribat. El camí va fent la volta, i torna a la part superior del camí cimentat. Llavors agafarem una altra pista que surt del camí, a la seva dreta, al poc de tornar-hi i seguim pujant. Seguirem aquest vell camí, que es va desdibuixant envaït per les plantes, fins que sortim en un clar a tocar de la part dreta del camí. En ell, veurem sense cap dificultat el menhir del mas del Puig (aquí ens vam tornar a mullar).


Segons Tarrús... al que jo crec, el roc amida, 3.00 metres d'alçada, 1.90 metres d'amplada i 0.90 metres de gruix. L'alçada sembla inferior a la foto, perquè el menhir està inclinat cap a darrere. Cronològicament, el que podem dir, és que el cataloguen àmpliament com tots els menhirs de l'Albera, entre el Neolític mitjà i el Calcolític, entre el 3500 i 2000 a.C.

El menhir fou descobert per Josep Juanola i Campà, un veí d'Agullana, l'any 1990. Immediatament, va ser visitat per l'arqueòloga M. Teresa Genís, i l'any 1994 pel grup GESEART, sense trobar, en cap de les seves visites, cap resta asociada al menhir.

Tornem al cotxe i ens dirigim a Maçanet de Cabrenys. Aprofitem i dinem per allà. Just acabar l'àpat, agafem el cotxe per la GI-503 direcció França. En tres revolts sortint del poble, ens trobarem a la nostra esquerra, un cartell indicatiu, senyalitzant el menhir de la Pedra Dreta. Agafarem aquest camí sorrenc, i en uns 500 metres veurem el menhir a la dreta, a tocar del camí.


Aquest és primerament esmentat l'any 1911 per Joaquim Botet i Sisó. Però l'any següent, Manuel Cazurro, el cita i esmenta que hi ha informacions d'ell del segle XII, informacions que nosaltres no hem trobat pas...

Té una alçada de 2.00 metres, una amplada de 0.70 metres i un gruix màxim de 0.40 metres. No sabem quan es va reaixecar, si és que mai ha caigut, ni tenim les dimensions de llargada total, però el 1902 era dempeus, ja que hem trobat una foto antiga del Centre Excursionista de Catalunya on es veu el menhir.

Volíem veure més coses per la zona, però comença a ploure, i... per avui ja ens hem mullat prou. De camí veurem alguna cosa més...


Coordenades:

Palaus: UTM(ETRS89): 31T, 489609, 4694348
Mas del Puig o camp de la Matalena: UTM(ETRS89): 31T, 486976 , 4694546
Pedra dreta de Maçanet: UTM(ETRS89): 31T, 478681, 4692268

Dolmen a Cervià de Ter

De vegades, les previsions del temps no són del tot fiables... Avui, havíem decidit anar a l'Alt Empordà perquè, en principi, era on havia de fer millor temps de tot Catalunya, però hem hagut de sortir d'allà abans d'hora perquè se'ns ha posat a ploure... també cal dir que érem a la part de l'Empordà que toca amb la Garrotxa i allà el temps és més inestable.

Bé, després del dia mig truncat (Menhirs a Agullana II i Maçanet de Cabrenys), de tornada a casa convenço al Marc d'anar a veure un dolmen pel què hem passat molt sovint i no hem parat mai. Així que sortim de l'AP-7 per la sortida Girona N i anem direcció a Cervià de Ter, primer per la N-II i després per la GI-633. Just quan agafem aquesta carretera, trobem un camí en força mal estat a mà esquerra. Podem arriscar-nos a ficar-hi el cotxe o bé el podem deixar a la dreta de la carretera, on hi ha un petit tros on podem aparcar. Ja a peu, enfilem el camí, que en pocs metres es torna planer i travessa un bosc. El camí s'acaba desdibuixant i desemboca a un ampli prat on, a mà esquerra, trobem el malmès dolmen de La Castellana o Cabana d'en Manel.


Les restes que veiem són set lloses, només tres de les quals es troben a la posició original, tot i que el dolmen va ser "restaurat" l'any 2003. Dic "restaurat" perquè les lloses que eren escampades pel prat en haver estat mogudes durant les feines de llaurat del camp es van col·locar al costat de les que no s'havien mogut, però sense respectar la planimetria original del megàlit.

Les dimensions màximes de la cambra abans de la restauració eren 1,80 metres de longitud per 1,20 d'amplada, essent l'extensió màxima ocupada per les lloses de 3,20 metres de longitud per 2,30 metres d'amplada. L'alçada màxima conservada de les lloses és de 70 centímetres.

Cap de les diferents fonts bibliogràfiques consultades per a aquest sepulcre esmenten troballes, ja que segurament va ser espoliat antigament i es trobava enmig d'una àrea de conreu.

La zona fa una miqueta de pudor i el dolmen ja està vist, així que desfem el camí per arribar al cotxe i tornem cap a casa.


Coordenades:

La Castellana: UTM(ETRS89): 31T, 490384, 4656557

dissabte, 18 d’abril de 2015

Dolmen a Sant Aniol de Finestres

Petita excursió en grup avui. Anem a Amer, amb en Manolo, la Fina, l'Alberto i la Dominique. Per arribar-hi, sortim de l'AP-7, prenent la C-63 direcció Santa Coloma de Farners. Passem Santa Coloma, Anglès, La Cellera de Ter i arribem a Amer. On just, entrar al poble, davant les primeres cases i una parada de bus, veurem un camí asfaltat que surt a la nostra dreta, amb un rètol indicant Sant Climent d'Amer. Ens hi endinsem i seguim tot rectes el camí asfaltat, fins a trobar el desviament a Sant Climent a la dreta i La Barroca tot rectes, seguirem vers La Barroca, que és el cim pel qual ens passejarem avui.

A partir d'aquí, el camí és de sorra, però l'estaven asfaltant quan hi vam anar. Seguirem per aquí uns quilòmetres, fins a trobar un ampli espai a la dreta, just abans d'arribar a un tros de mas. Allà deixem el cotxe.

A peu, en endinsem per un camí, que surt de la mateixa "zona d'aparcament", donant-li l'esquena a la carretera, en aquest tros asfaltada. El camí no és difícil... ja hem pujat tot el desnivell de la cinglera de la muntanya, amb el cotxe... algun petit desnivell de pujada, amb el camí ple de còdols i rocs, però bé, és tot bastant suau.

Tot anat pel camí (per cert, ple de fòssils), ens trobarem un pal indicador amb una bassa natural d'aigua al costat. En aquest punt agafarem un corriol ample, que surt un xic a la dreta del camí, en el sentit que portàvem, direcció l'ermita de Sant Roc de la Barroca. A aquest camí amb sòl de roca mare, que va pujant fins l'ermita tornem a trobar gran quantitat i diversitat de fòssils: petxines, cargols de mar, eriçons, petxines de pecten, nummulites, etc.

Al cap d'una estona, el corriol s'endinsa pel mig del bosc, on comença a fer trossets amb cert grau d'inclinació i les arrels dels arbres, de tant en tant, surten per ell. En aquest moment, ja faltant poc per arribar a l'ermita, veurem a una corba a l'esquerra, en un tram de cert pendent, un corriol que s'endinsa pel bosc, marcat amb un amuntegament de pedres. L'agafem i en uns 25 metres arribarem al dolmen del Cementiri dels Moros de Sant Roc.


D'aquest jaciment no hi ha gaire informació, ja que, tot i estar localitzat en un lloc prou fàcil d'arribar, no s'han fet gaires prospeccions. Sabem que l'Albert Fàbrega amb en Josep Agustí hi van treballar, determinant una amplada de 0.80 metres i una llargada de 1.80 metres.

Aquest sepulcre té just al costat uns forats, no naturals i amb alguna llosa a l'interior, com a poc, un xic curiosos... no sé que deuria ser, però natural no és.


Fàbrega i Agustí esmentaren que encara que el conjunt podia semblar quelcom relacionat amb l'edat alt-medieval, però el fet de tenir una cista, ens ubica clarament a la prehistòria, donant-li encara més consistència el conjunt de lloses del costat i el poc visible túmul. Aquesta visió està recolzada pel patrimoni de la Garrotxa, que al seu web esmenta que podria ser una necròpoli de l'edat del ferro.
  
Tornem al camí principal i pugem fins l'ermita, on fem parada tècnica, que s'han de reposar forces. Fem una ullada a les maques vistes des de l'ermita.

Foto de Manolo Lara
Tornem cap al cotxe fent el camí a l'inrevés, agafant alguna petita variant per baixar del cim de la Barroca, però no allunyant-nos gaire del camí principal.

Quan arribem al cotxe, decidim anar a dinar al parc de Sant Salvador, al costat de la riera de Santa Coloma de Farners. Allà fem el "picnic" i el cafè al bar que tenen muntat. Jo ja pensava que ens acomiadaríem, però en Manolo tenia preparada una visita més. Així doncs, el seguim per l'AP-7, sortint-nos a Hostalric. Llavors, vam passar per sota l'autopista per un dels diversos passos estrets que la creuen, dirigint-nos cap a la zona de Fogars. Un cop creuada, seguirem el camí ample de sorra que hi ha direcció Barcelona. Passarem una gran casa i, just després, el camí s'allunya de l'autopista... quan es torna a apropar deixem el cotxe enganxat a la vora.

Ens posem a caminar i el camí es torna a allunyar de l'AP-7 vorejant un camp conreat; al poc, es torna a apropar i llavors agafarem un camí a la nostra esquerra que puja vers les muntanyes. Caminant per ell, surt un camí a la dreta, gairebé a la nostra esquena en el sentit de la marxa, que en pocs metres ens porta a... no sé com identificar això... bé, és un trílit modern.


Per internet, he trobat fonts, que asseguren que és un dolmen... jo diria que ni de broma, encara que hi ha una gran pedra just al davant, en posició com si fos la de capçalera.

Tornem al cotxe i ens encaminem cap a Mollet, on anem a prendre una cervesa tots sis per acomiadar la diada.


Coordenades:

Cementiri dels moros de Sant Roc: UTM(ETRS89): 31T, 471812, 4651903

diumenge, 12 d’abril de 2015

Menhir a Sant Hilari Sacalm

Avui farem una visita ràpida a un menhir a Sant Hilari Sacalm. L'excursió no era per a veure megàlits, volíem visitar el poble d'Osor, que ja havíem vist imatges per Internet i ens va fer gràcia.

Entrem a la capital de Les Guilleries tot anant per la carretera d'Arbúcies (GI-550), fins al punt on aquesta s'ajunta amb la GI-551 que ve a la nostra dreta. Just al davant, a una petita zona ajardinada, veurem el menhir de la Pedra Llarga... No vam buscar gaire, no!!


D'aquest roc no hi ha gaire a dir... només que va ser mesurat i re-aixecat l'any 1875 per J. Martorell, segons ell fa 1.80 metres d'alçada i 0.70 metres d'ample... jo diria que fa prop de 2.00 metres d'alçada visible, no el vaig poder mesurar (no portava els estris), i podria ser que si que fes els 0.70 metres d'ample. No se sap on era realment... però bé, no gaire lluny. El que tampoc se sap és si hi havia algun megàlit associat al menhir... al que jo dic que, i tant!!! Segurament destruït per la construcció de cases de Sant Hilari. A més, hem de tenir en compte que hi ha inventariada alguna cova, de molt difícil accés, molt propera.

Tornem al cotxe i ens dirigim a Osor, que es troba a 16 quilòmetres tot anant per la GI-542, que surt del mateix Sant Hilari. Tot anant per la carretera, trobarem a una corba un petit salt d'aigua, crec que per allà, per la part baixa de la muntanya, és on asseguren una cova prehistòrica.

Seguim un xic més i arribem a Osor... del poble, em va cridar l'atenció la gran quantitat de fonts que tenen, la veritablement preciosa riera que hi ha i la pau i tranquil·litat amb la que viuen.


Arquitectònicament, no és d'aquells pobles que diguis preciós, però s'ha de reconèixer, que els ponts sobre les rieres i molts raconets del poble són realment maquíssims. Hi ha una ruta circular marcada als carrers indicant els llocs més interessants de la població.

Per acabar, només dir que la població l'any 2012 era de 452 habitants, però no és un poble condemnat a l'extinció... tenen escola.



Coordenades:

Menhir de la Pedra Llarga de Sant Hilari: UTM(ETRS89): 31T, 459839, 4635664

dijous, 2 d’abril de 2015

Dòlmens a Senterada - Cérvoles i menhir a Senterada - Puigcerver

Últim dia de les mini-vacances pel Pallars. Ens llevem d'hora, carreguem el cotxe i ens dirigim al nucli de Senterada. Un cop allà, agafem la L-503 direcció la Pobleta de Bellveí i, abans de sortir del poble, prenem un desviament a la dreta que va al càmping i Puigcerver. El seguim fins a arribar al nucli, on uns metres abans, a la corba existent, aparquem al cotxe.

A peu, agafem un camí que surt al vèrtex d'aquesta corba enfilant-se vers la muntanya. El seguirem fins que veiem a una corba a l'esquerra amb un camí a la nostra dreta. Aquest camí va vorejant un camp de cultiu... no recordo de què era, però, eren uns arbrets. Bé, doncs al bell mig localitzem el menhir de Cal Casó.


Nosaltres vam seguir el camí vorejant el tancat, i li vam fer la foto des del prat que hi ha per sobre (les coordenades que donem són d'aquest punt). No he trobat informació, però bé, pel lloc on es localitza, no sembla pas que l'haguessin mogut, i, suposem que de restes arqueològiques pel seu voltant, no se'n deuen haver trobat, ja que està al mig del camp de conreu.

El gran roc amida 2.00 metres de llargada per 1.80 metres d'ample, i un gruix màxim de 0.60 metres (no se sap la llargada soterrada).

Tornem al cotxe i ens dirigim a Cérvoles. Per arribar-hi, és un pèl complicadet... anem al poble de Senterada on a l'avinguda Flamicell, veurem el que deu ser l'únic bar del poble. Al seu costat, la carretera s'estreny per tornar a fer-se ample després de les cases. Tot just passar aquest punt, girarem a l'esquerra, per un camí que puja vers la muntanya. Seguirem aquesta pista direcció Burguet, passarem el nucli i seguirem fins que veiem la senyalització del nucli de Cérvoles. A aquesta bifurcació de camins, deixem el cotxe a un raconet.

A peu, agafem el camí de la dreta, "el que no va cap al nucli", i anem per ell, tot rectes, fins arribar al sepulcre, després d'un bosc i una corba molt tancada a la dreta, amb una pista que surt cap l'esquerra. A uns metres de finalitzar la corba, veurem el megàlit a una zona sense arbres, també a la dreta del camí (hi ha un pal indicatiu). Aquest dolmen es troba a 1366 metres d'altitud.


El dolmen de La Cabaneta dels Moros de Sant Roc o de Cérvoles és del tipus constructiu denominat com a cambra pirinenca, de fet, com tots els sepulcres de la zona, per tant el datarem com la resta, entre el 2200 - 1800 a.C. Té unes dimensions de 1.60 metres de llarg, una amplada de 1.20 metres i una alçada, si no estigués caigut, de 1.30 metres.

L'any 1923 es va excavar, crec que per la Universitat de Barcelona, sense trobar cap resta arqueològica. Sabem que el 1991 va patir una altra prospecció per part de la Generalitat, de la qual desconeixem els resultats.

Ara tornem enrere i prenem aquella bifurcació que hi ha al principi de la corba, ara al final de la mateixa. Anem baixant per ella, entre cavalls, passant una construcció, i seguim baixant direcció l'extrem d'una llengua de la mateixa muntanya, sense vegetació. A mig camí d'arribar al final d'aquesta, trobarem al bell mig d'ella, tres grans rocs, anomenats les Lloses de Sant Roc.


Aquestes lloses tenen tota la pinta de ser un sepulcre en fase de construcció, més encara veient el terreny. Jo crec que era un sepulcre que volien erigir a l'extrem de la llengua de terra, dominant tota la vall. Aquesta hipòtesi encara pren més força quan a poca distància dels rocs es trobà ceràmica epicampaniforme, típica del calcolític i inicis del bronze.

Les dimensions dels rocs són semblants entre ells, menys la de la dreta de la fotografia, que és un xic més petita, tant de llarg, com d'ample, i un pèl més estreta.

Ara sí, tornem al cotxe i emprenem el camí de tornada a casa... s'han acabat les vacances, però tornarem a la zona.


Coordenades:

Menhir de Cal Casó: UTM(ETRS89): 31T, 331371, 4687205
Cabaneta dels Moros de Sant Roc o de Cérvoles: UTM(ETRS89): 31T, 327418, 4685380
Les Lloses de Sant Roc: UTM(ETRS89): 31T, 328216, 4684970

dimecres, 1 d’abril de 2015

Dòlmens a Senterada i Sarroca de Bellera

Tornem a la muntanya, avui amb la intenció de veure el famós dolmen de la Casa Encantada. Per intentar localitzar-lo, prenem la N-260 direcció El Pont de Suert i, després del quilòmetre 332, agafarem un desviament a l'esquerra que ens durà a Corroncui. Seguirem aquesta carretera, passant per dos passos canadencs per a camions i cotxes, fins que veiem a la nostra esquerra, poc abans d'arribar al poble, una zona mig habilitada per a deixar el cotxe, al costat d'un camí sorrenc ben definit que puja vers la muntanya i amb un pal indicador del dolmen de la Casa Encantada.

Allà deixem el cotxe, carreguem les motxilles i ens posem a caminar pel camí, anem pujant tot pensant que amb un 4 x 4 et pots estalviar el tram. La pujada s'acaba a un pla, per a mi espectacular, al qual vas caminant per sobre una manta de gespa, com si fos tallada del dia anterior, un típic paisatge d'alta muntanya amb matolls i gespa.

Seguirem pel camí, que es va desdibuixant... però tranquils, no té pèrdua i, a més, està marcat amb franges grogues. Baixem cap a un turó que hi ha, el creuem i seguim baixant, fins al turó següent per una roureda. Després d'aquesta, pugem un xic i, al punt més elevat, just al costat del camí, trobarem el dolmen de la Casa Encantada.


La cambra pirinenca (encara que temps ençà fou catalogada com una cista megalítica) de la Casa Encantada està datada del 2000 -1500 a.C. i reutilitzada probablement fins a l'Edat del Bronze. Fou el primer megàlit documentat a Catalunya, vers l'any 1872. La publicació inicial, però, resta desapareguda, encara que es coneix l'autor, l'any i el lloc de la publicació... "expedient X". La primera notícia documentada que es té d'ell és de principis del 1922, on Serra Ràfols i Bosch Gimpera l'excavaren per a la Universitat de Barcelona. Serra Ràfols tornà a excavar el sepulcre l'agost del mateix any, i, cito textualment: "Encara que no s'hi trobà res, recollirem la notícia d'haver-s'hi descobert un crani sencer i tal vegada algun altre objecte, avui tot en lloc desconegut". A això cal afegir que, segons la Generalitat, s'hi van trobar restes humanes, ceràmiques i algunes denes d'esteatita, i, segons Carreras Candi, a l'any 1900, Mir Casasses el va excavar, trobant ossos i una moneda ibèrica.

El sepulcre es troba a una alçada de 1396 metres i les seves dimensions varien segons la font d'informació... l'hauria d'haver mesurat!! Però bé, més o menys fa uns 2.00 metres de llarg, 1.50 d'ample i vora el 1.70 metres de profunditat actual... la cavitat de la cambra queda per sota del nivell del sòl, no és que la Cris faci dos metres!! Alguns autors asseguren 2.00, i fins i tot 2.25 metres d'alçada.

Un cop fotografiat, anem a cercar el menhir i el dolmen dels Rebolls..., però el menhir no el vam trobar i el dolmen està gairebé tocant Pinyana i el camí és força complicat... millor ho deixem per a un altre dia i anem a buscar els túmuls de la serra de Comillini que ens havia dit en Manolo un dia. A mig camí del turó on en teoria són els tumuls, vam veure un dels dos cotxes abandonats, que es diu que hi ha a la zona. Es veu, és de color blanc, i està enganxat a unes boixeres... diria... ni tant sols vam afluixar el ritme per mirar-lo. Ja anàvem amb una mica de pressa, que havíem d'anar a comprar i volíem veure el dolmen de Mas Pallarès, i vam decidir que quan tornéssim per la zona, ja veuríem els túmuls, juntament amb l'altre dolmen i el menhir.

Però cercant coordenades amb el mòbil, vam trobar un document que parlava d'un gran prat amb una cinquantena de túmuls, que a més era gairebé on érem. Jo recordava haver vist diversos túmuls, però em van semblar moderns. Ens hi vam fixar bé i, a part dels moderns, semblava que també n'hi havien d'antics.


Les foto no són gaire convincents de la denominada necròpolis tumular de la Coscona... si és que era aquesta... consta d'uns túmuls no gaire grans, que segons la Generalitat amiden entre 1.50 i 3.00 metres de diàmetre, tots menys el situat a la part més alta, que nosaltres no vam buscar, i, que també segons ells, té un diàmetre d'uns deu metres. La possible necròpoli tumular té unes dimensions de més o menys un hectàrea.

No s'ha trobat cap resta que ajudi a documentar i datar la suposada necròpoli, clar que tampoc s'ha excavat res, i per aquestes contrades trobar restes de fa uns 4000 anys a superfície... jo ho veig bastant complicadet.

Seguim el camí de tornada i en no massa arribem al cotxe. Ara ens dirigim a veure el dolmen de Mas Pallarès, així doncs prenem la carretera en direcció contrària a la que hem vingut, baixem el coll de Perves per la N-260 i agafem com si anéssim a la Pobla de Segur. Just passar el quilòmetre 322, veurem una entrada bastant tancada pel nostre sentit de la marxa, ens hi endinsem i en pocs metres entrarem a la propietat privada del Mas Rossell. Nosaltres vam aparcar el cotxe just entrar per la porta, a un espai que hi ha a la dreta, sota del dolmen, i a peu vam pujar fins la casa, on vam demanar permís a l'amo per veure el megàlit... estava tot enfeinat arreglant una punxada del tractor... ens va obrir la tanca per a les vaques i ens va acompanyar fins al sepulcre.


Aquest tros de cambra pirinenca data, com la resta de cambres pirinenques, del Calcolític, entre el 2000 i el 1800 a.C. Dimensionalment parlant, és bastant "heavy", sobretot la llosa de coberta, que arriba a fer 0.70 metres de gruix, per 3.20 metres de llargada i 2.60 metres d'amplada. La cambra, per això, fa 1.70 metres de longitud per 1.25 d'amplada màxima.

Segons hem pogut saber, l'any 1923 fou excavat, sense trobar cap resta arqueològica. Però segons la Generalitat de nou, s'hi va recollir una massa d'apèndix de botó i dos d'esteatita.


Coordenades:

Casa Encantada: UTM(ETRS89): 31T, 326251, 4690056
Possible necròpoli tumular de la Coscona: UTM(ETRS89): 31T, 325077, 4690009
Mas Pallarès o del Mas: UTM(ETRS89): 31T, 328177, 4689922