dimarts, 31 de març de 2015

Dolmen a La Pobleta de Bellveí

Després de pujar fins a la Cabana del Moro de Reguard, anem a agafar forces a La Pobleta de Bellveí, a l'inici de la maca Vall Fosca. Però hi ha un problema... a aquestes terres es menja massa bé i sentim la necessitat de cremar una mica d'energia després de dinar. Solució? visitar el dolmen de la Cabaneta d'Envall, situat al nucli d'Envall, a només 3 quilòmetres de La Pobleta.

Per a arribar-hi, a La Pobleta, agafem la pista asaltada que porta a Envall i deixem el cotxe a la seva part alta, entre una casa en runes i un amuntegament de material de construcció. Anirem cap a una caseta situada a la nostra dreta i trobarem el corriol que hem de seguir darrere d'ella. Per a arribar al dolmen no té pèrdua, ja que l'estret corriol està senyalitzat amb marques liles i no té bifurcacions. Després de fer poc més d'un quilòmetre i remuntar més de 200 metres, arribem a una petita esplanada on trobem el bonic megàlit de la Cabaneta d'Envall.


Aquesta cambra pirinenca, redescoberta el 2007, té una longitud de 2,50 metres i una amplada de 1,30 metres. Pel que fa a l'alçada, és difícil de determinar, ja que només conserva dues lloses dretes i la resta han caigut, però sembla que no devia superar els 1,50 metres. Està formada per blocs de conglomerat. Conserva part del túmul i el cròmlec que el delimitava, d'entre 4,70 i 6,20 metres de diàmetre.

Segons els estudis, la Cabaneta va ser erigida a l'Edat del Bronze, cap el 1500 a.C.

Dic que la Cabaneta va ser redescoberta, ja que es troba a la part més alta del Serrat de la Cabaneta... i amb aquest nom, se suposa que ja devien conèixer aquesta Cabaneta, no?

Després de visitar el megàlit i beure un bon glop d'aigua per a mitigar la set que dona pujar al turó estant a 30 graus, emprenem la tornada!


Coordenades:

Cabaneta d'Envall: UTM(ETRS89): 31T, 334883, 4691002

Dolmen a Senterada - Reguard

Comença un nou dia al Pallars, per tant, una nova cerca de sepulcres... no és que no fem res més quan sortim de viatge, però a la muntanya s'hi està la mar de bé i, la veritat, és una afecció molt maca i sana, la nostra.

Anem cap a Reguard, tot prenent la N-260 que surt de La Pobla de Segur direcció Perves i el Pont de Suert. Passat el túnel d'Erinyà, prendrem la primera sortida a mà dreta, que ens indicarà Lluçà i Reguard. Al poc de creuar el riu Flamisell, deixarem a la nostra esquerra el desviament cap a Lluçà, seguirem rectes passant també el de Reguard, i seguint fins a trobar una bifurcació, on el camí de més a la dreta porta a una petita pedrera, i el de l'esquerra, que és el que prendrem, s'enfila vers la muntanya (tranquils, el 308, va pujar fins gairebé dalt de tot. Ho dic perquè al principi sembla que estigui en mal estat). Comencem a fer el que sembla una inacabable pista, i, admirant els boscos, ens arribem a un lloc on ens creuem amb una pista que porta a Montsor. Allà deixarem el cotxe, arraconat a la vora del camí, i a peu prenem el primer camí que surt a l'esquerra, tal i com hem vingut. Seguirem tot rectes per aquest fins passar una porta elèctrica, d'aquestes per a les vaques, que hem anat esquivant pel camí, sense mirar-les gaire als ulls!! Al poc de la porta de les banyudes (que déu n'hi do), el camí fa una corba a la dreta, on, al seu vèrtex, surt cap a l'esquerra, l'última pista que hem de seguir. Aquesta va carenant el cim tot baixant d'alçada, però no vegis com baixa... Seguint-la arribarem al megàlit, que es troba just a l'esquerra del camí, amagat entre boixeres.


La cambra pirinenca de la Cabana del Moro de Reguard està datada al Calcolític, entre el 2200 i el 1800 a.C. Té unes dimensions de 1.85 metres de longitud, 0.85 d'amplada i 1.55 metres d'alçada. D'altra banda, dir que el túmul és molt visible i està ben conservat.

L'any 1923 fou excavat per la Universitat de Barcelona, sense trobar cap material.



Coordenades:

Cabana del Moro de Reguard: UTM(ETRS89): 31T, 331893, 4684699

dilluns, 30 de març de 2015

Dòlmens a Conca de Dalt - Perauba i Baix Pallars - Peracalç

Avui ens posem en marxa amb la idea de veure uns quants megàlits, i, després d'un suculent i abundant esmorzar, prenem el cotxe i anem cap a Gerri de la Sal. Tot just arribar al que podríem denominar com el nucli urbà, prenem una carretera que surt a la nostra dreta, fent una corba prou tancada, amb un rètol que indica Montcortès, entre d'altres. L'enfilem, passant el citat poble i poc després l'estany que també rep el mateix nom. Passat l'estany, virarem per la primera carretera asfaltada que ens trobem a la nostra esquerra i la seguirem tot rectes 2.9 quilòmetres, on trobarem, a una corba a l'esquerra, un camí sorrenc que va cap la dreta en el seu vèrtex. Agafarem aquest camí deixant una pista, al poc d'entrar, que s'enfila per la muntanya a la nostra esquerra, i seguirem rectes per ell fins la primera corba a la dreta, on trobarem un espai al costat per a deixar el cotxe.

A peu, reprenem el camí que portàvem amb el cotxe. Deixarem un camí mig desdibuixat que surt a la nostra esquerra, seguint rectes pel camí uns 50 metres fins a veure un altre camí d'accés als camps per als tractors, també a l'esquerra. El primer dolmen del dia es troba just en aquesta intersecció, per sobre del camí principal (el dolmen es veu des del camí). De fet, poc després de la petita pista d'accés al camp, hi ha un petit corriol, que ens deixa al costat del megàlit en un parell de metres.


La cambra pirinenca de la Cabana de Perauba està prou ben conservada, només li manca la llosa de "porta", documentada en estudis anteriors (1894). No està gens malament tenint en compte que aquesta és una sepultura del Calcolític, vers el 2200 - 1800 a.C.

Era un sepulcre d'inhumació successiva, com demostren les restes de 6 - 7 individus adults i les de 4 infants que s'hi van trobar, arraconades a la paret, deixant espai per un nou enterrament.

Tornem al camí principal i de nou cap al cotxe, agafant aquell camí desdibuixat que hi ha poc abans d'arribar-hi. Caminem per ell tot rectes fins a veure a mà esquerra del camí un conjunt de bardisses i plantes diverses, just quan entrem a l'últim pla en el què el camí fa la volta. Entre les bardisses i flora de l'entorn, trobem les restes del possible dolmen de Fontanelles. 


La veritat és que té bona pinta, quan ets allà, es veu clarament un túmul antic recobert per  posterior pedregam, suposadament extret en l'aplanament del terreny per a fins conreables. També es poden veure unes lloses més petites, de la que se li suposa de coberta, a l'interior del que seria la cambra, com caigudes cap dins. No ens consta cap excavació.

Un cop fotografiat el possible sepulcre, anem a buscar les cavitats M35, M22 i M21... no en vam trobar cap, bé, tampoc és que hi dediquéssim molta estona perquè no ens hi hauríem pogut endinsar, són per a espeleòlegs amb un xic d'experiència, crec que sobretot la M35.

Amb la decepció de les últimes cavitats no trobades, refem el camí fins el cotxe, el passem, i seguim per ell fins a trobar un altre camí que surt a la nostra esquerra, baixant vers la vall de la mateixa muntanya. Caminarem per ell vorejant camps de conreu i boscos poc més d'un quilòmetre, fins que acabi el camí en un prat (també terra de conreu). Girant a la dreta, tal i com baixàvem pel camí, el creuem tot enfilant-nos al turó que hi ha just davant, on a la seva part alta, també a la dreta, en una zona sense arbrat, trobarem el dolmen de La Foleda.


Aquest sepulcre va ser catalogat i restaurat l'any 2013, i, tot i que quan es va fer aquesta acció, ja tenia mostres d'un continuat espoli. El megàlit és una cambra simple, tipus pirinenca on la datació podria ser, segons el tipus constructiu, vers el 3500 a.C. D'altra banda, a la seva excavació, encara que estigués espoliat, es van trobar diverses denes i restes humanes, entre elles una dent del 1500 a.C. segons el C-14.

Aprofitant la increïble vista que ens oferia el lloc, ens quedem a dinar amb la companyia del megàlit... encara no ens havíem cremat i aguantàvem el sol.

Ja dinats, tornem al camí principal i el seguim cap a baix. Gairebé arribant a l'asfalt per on hem vingut aquest matí, prenem aquella bifurcació (ara a la dreta) que puja vers la muntanya. No us espanteu que al principi puja bastant però després es calma, i fa baixada... clar que com dic jo mateix "tot el que puja... baixa, i tot el que baixa... puja!!"... sinó, tens un problema!!

Ja en plena baixada, a un revolt a l'esquerra, ensopegarem amb una entrada per a tractors a un camp. Endinsant-nos-hi, trobarem, al seu mig i a una zona no preparada per al conreu, el que molts han catalogat com a dolmen, inclòs els del Ministeri. A nosaltres no ens consta cap excavació i les lloses "no són clarament treballades", o sigui que a falta que algú ho excavi ho deixarem com una curiositat natural, ja que no veiem cap senyal dolmènica clara... potser la roca de coberta... no ho sé (jo no li vaig veure res). Podria ser una cova... (Segons informació d'en Manolo, aquesta pedra fou arrossegada pel pagès al fer el camp de conreu).

 

Tornem al camí, fent marxa enrere per on hem vingut i seguim baixant pel camí principal, on en finalitzar la segona corba amb cara i ulls a l'esquerra, veurem un corriol que s'endinsa al bosc. Seguint-lo uns cinc metres, veurem a mà esquerra a sobre del túmul que encara es conserva, el dolmen, aquest sí, dels Castellars d'en Pei.


La fotografia està feta per la part del darrere del megàlit, on es pot veure part de túmul i les lloses mig caigudes cap a l'interior del sepulcre. És bastant gran... més que per les dimensions de la cambra, per les dimensions de les lloses. I pensar com el pujaven... ufff, quina matadeta!!


És una gran cambra pirinenca, que fou excavada l'any 1922 per part de la Universitat de Barcelona. Excavació de la qual no es van obtenir resultats positius, no es va trobar res. Amb la falta de materials recuperats del seu interior i voltants, no es pot ajustar la datació d'aquest megàlit, donant-li, segons la Carta Arqueològica del Pallars Sobirà, una datació molt ampliada, entre el Neolític final i el Calcolític (2500 - 1800 a.C.).

Té una longitud de 2.40 metres, una amplada de 1.40 i una alçada de 0.80 - 1.00 metres. Però a mi, el que em va impressionar és el gruix de la llosa cobertora, que fa 60 centímetres en diversos punts.


Coordenades:

Cabana de Perauba: UTM(ETRS89): 31T, 333941, 4686767
Fontanelles: UTM(ETRS89): 31T, 333902, 4686413
La Foleda: UTM(ETRS89): 31T, 333006, 4687573
Curiositat natural dels Castellars d'en Pei: UTM(ETRS89): 31T, 334400, 4685934
Castellars d'en Pei: UTM(ETRS89): 31T, 334708, 4685606

diumenge, 29 de març de 2015

Dolmen a Baix Pallars - Peramea

El mateix dia que el dolmen de Montadó, un cop instal·lats a la fonda on dormiríem aquella nit, anem a fer un volt pel poble de Peramea, i, ja que hi érem, ens apropem al dolmen de la Cabana Mosquera o de Pujol. Per arribar-hi, sortim de la petita placeta que hi ha al bell mig del poble, tot agafant el carrer que surt al costat del bar (Can Pep). Fent carrer, es torna pista sorrenca, la que seguirem tot rectes ajuntant-se amb un altre camí. Seguint rectes, deixarem un altre a la nostra dreta, i, poc després, veurem, també a la nostra dreta, un bosquet amb un prat entre el camí i ell. Obrim el filat per a les vaques, endinsant-nos al prat, tot buscant un camí ample que travessa el bosc. Just creuar el bosc (uns 50 metres), sense buscar gens, veurem el dolmen, ja que aquest es troba al mig d'un prat.


El sepulcre de la Cabana Mosquera, encara que sembli de l'IKEA, és d'època calcolítica vers el 2200 - 1800 a.C. De fet, l'aspecte actual és el que se li va donar en el seu trasllat per a utilitzar-la com a cabana agrícola. Òbviament no es va trobar cap resta a l'excavació, produïda l'any 1922 per Bosch Gimpera i Serra Ràfols.

L'estudi al que hem pogut accedir d'aquesta cambra pirinenca assegura que les lloses del costat oest i la de coberta són del sepulcre calcolític; la resta també ho podria ser, encara que en moltes es veu obra de picapedrer.

Actualment, la cambra fa 2.75 metres longitudinalment per 2.40 d'amplada. L'alçada d'aquesta no es determina.


Coordenades:

Cabana Mosquera: UTM(ETRS89): 31T, 339174, 4687148

Dolmen a Isona i Conca Dellà

Setmana Santa i decidim gastar unes caixes regal que ens havien regalat per Nadal, anem al Pallars a passar quatre dies entre cavalls, vaques, ovelles, cabres, àligues, trencalossos, voltors, etc... A més de la diversa fauna, fent les nostres rutes, també veiem varietat de flora i boscos; pins, avets, roures, boixeres, etc... i també vam trobar una espècie molt curiosa, a 1300 metres d'alçada, de la que ja parlarem a la seva entrada pertinent.

Tot anant de camí a Baro, que és on dormim les dues primeres nits, prenem la carretera L-512, que surt d'Artesa de Segre direcció Tremp. Anant per ella, girarem a l'esquerra tot prenent la bifurcació cap a Toló, Perolet i Sant Salvador de Toló (L-912). Anem per la carretera tot rectes i vora el quilòmetre enfilem un camí sorrenc que puja a la nostra esquerra. Ja a la pista, seguirem uns dos quilòmetres, sempre tirant cap la dreta, fins a trobar el camí tallat per una cadena. Allà deixem el cotxe i a peu creuem el carenat, des del qual, caminarem uns 35 metres trobant a la dreta del camí una petita clariana. Ens endinsem per ella tot entrant al bosc per un laberint de corriols, que en uns 40 metres ens portarà al dolmen de Montadó.

Tot i que el megàlit sembla bastant "fet pols", la posició del sol i l'espès bosc no van ajudar a fer-li una foto que li fes justícia, és més maco del que sembla. Es veuen perfectament la cambra i el túmul, i al seu interior es pot veure part de la trencada coberta.


El sepulcre de Montadó fou catalogat per Antoni Bellart, tot i que la gent de la zona ja el coneixia de molt temps enrere. La cambra té unes dimensions d'uns 2 metres de llargada per 1 metre d'amplada. L'alçada no es pot assegurar, ja que hi ha restes tumulars dins seu i mai ha estat excavat, però se li estima vora el metre. Com a dada final, comentar que la cambra pirinenca o cista megalítica (segons l'autor) de Montadó data de l'edat del Bronze, vers el 1800 - 650 a.C. o del Calcolític cap al 2200 - 1800 a.C. (també varia segons l'autor).


Coordenades:

Montadó: UTM(ETRS89): 31T, 340439, 4655768

diumenge, 15 de març de 2015

Menhirs a Dosrius, Arenys de Munt i Vilalba Sasserra, i roca a Sant Iscle de Vallalta

Excursioneta megalítica de diumenge amb el Manolo i la Fina, i en Joan Boter, que com sempre ens va deixar admirats amb el seu coneixement del terreny. Les fotos, aquest cop, són molt bones, no és perquè haguem fet un curset accelerat... les va fer en Manolo, que d'això en sap una estona... nosaltres ens vam quedar sense bateria a la càmera.

La primera fotografia és des de la Torrassa o la Torrassa del Moro. És una torre romana, rehabilitada l'any 2011, d'una alçada total de 12.80 metres i una amplada de 9.34 metres de diàmetre. Es troba situada al cim del turó de Can Bordoi (Llinars), a 412 metres sobre el nivell del mar.


Havia estat plovent tot el disssabte i feia bastant fred; així doncs, tenim la gran oportunitat de veure el Montseny amb prou neu, i amb una nitidesa brutal.


Havent admirat les vistes i baixat la "set paparazzi" del Manolo, jeje, ens posem per feina tot buscant el camí que ens portarà a la cova del cau de la Mostela II, però no vam ser capaços de trobar-la. Vam decidir deixar-ho per un altre dia.

Anem a la casa-museu de Can Bordoi... molt, molt, molt recomanable, no només pel museu que conserva les troballes del Castell Vell (a mi em va agradar moltíssim), també per l'estil modernista de la casa... espectacular.

D'aquí, anem cap el Santuari del Corredor, però no hi arribem, ens aturem al camí que surt a la nostra esquerra direcció la masia de Ca l'Arenes, i tot caminant com si anéssim cap al dolmen, ens trobem a la vora esquerra del camí, el possible menhir de Ca l'Arenes III.


La veritat és que vist des de sota no té gaire pinta, però la cosa canvia quan el mires des del camí... No sé.


El roc amida 1.90 metres de llargada per 0.30 de gruix.

Tornem a la pista principal del Corredor, passant el Santuari i començant la devallada direcció Vallgorguina. Ens desviem per la primera pista que surt a la dreta cap a la Creu de Rupit, seguint tot rectes fins que surti a un camí, en el que girarem vers la nostra esquerra. Seguirem rectes deixant una pista a la nostra dreta, i uns centenars de metres més enllà, a la part dreta del camí, a uns sis metres d'ell, trobarem arrepenjat en un arbre el menhir de la Pedra Llarga (des que hem agafat la pista a la dreta de la general del Corredor, hem fet uns 1.7 quilòmetres).

Això sí que és segur un menhir, el de la Pedra Llarga (nom singular a Catalunya). El megàlit està trencat, ara amida 1.65 metres de llargada, 0,82 metres d'ample i 0.36 metres de gruix.


Abans de la trencadissa, l'any 1983, tenia una llargada total de 2.10 metres. L'altra part no sabem on es troba, suposo que escampada per la muntanya, però no la vam trobar... ni vam buscar molt a fons, tot s'ha de dir.

Tornem al cotxe i ens dirigim al Coll d'en Buac, seguint tot rectes pel camí fins a trobar una trifurcació, a la que agafarem el camí del mig, deixant el camí per on veníem. A poca distància, veurem un que surt a la nostra dreta (GR 83 en direcció a Mataró). Allà aparquem el cotxe, i ens endinsem pel bosc que queda a la nostra dreta. Creuem tot el petit puig per un  corriol que ens portarà, just a l'altre extrem, al tros jagut a terra del menhir del Pi d'en Buac. No sabem ben bé quin pi és... en vam comptar uns quants abans de tornar al cotxe per encaminar un altre megàlit.


Aquest també sembla que sigui la part superior d'un menhir més gran. Actualment, el roc amida 1.25 metres de llarg, 0.85 metres d'ample i 0.30 m de gruix, a falta de la part d'abaix.

Tornem novament al cotxe i anem a veure l'últim menhir del dia, el menhir Mañé, en honor al seu descobridor, l'Antoni Mañé. Desfem el camí fins la pista principal que travessa el Corredor i la seguim en direcció a Vallgorguina. Uns 200 metres després de la Masia del Trull, prenem un camí que surt a l'esquerra i el seguim uns 800 metres, passant per sota d'una línia d'alta tensió. A continuació, la pista es bifurca. Prenem la branca esquerra i aparquem a la part superior del collet del Trull. Veurem a l'esquerra un petit corriol, on es troba el menhir.


El petit menhir d'en Mañé també podria ser que estigués trencat... a part del trencament visible a la fotografia, per això, tan sols amida 1.07 metres de llarg, 0.53 d'amplada i 0.25 metres de gruix. Segons algunes informacions, el menhir consta d'uns petits gravats.

I ara anem a per l'última visita d'aquest intens matí de diumenge. Anem a veure les roques del Pla de Forcs. Tornem a la pista principal del Corredor i la prenem direcció Vallgorguina, creuem el poble i seguim tot rectes fins a la urbanització de Collsacreu, on agafarem el camí que vam fer per a trobar el menhir del Pla de les Bruixes, a la ruta Dolmen i menhir a Arenys de Munt i inscultures a Cardedeu.

Aquest cop, no ens endinsem per l'última part de l'Avinguda Montnegre, sinó que agafem un camí sorrenc, que surt poc abans de la seva fi. Tot anat rectes per aquest camí, passant diversos trencalls a dreta i esquerra, fins on el camí es binfurca. Aquí agafarem el camí de la nostra dreta, i al poc topem amb una altra bifurcació on seguirem per l'esquerra, cap al veïnat de Cal Paraire. Ara seguirem rectes una bona estona per ell, passant un encreuament (en el qual gairebé se'ns emporta un Nissan Patrol per davant... no ens veia ja que hi ha un fort pendent). Seguirem tot rectes una mica més, fins a trobar una cruïlla de diversos camins, on prendrem el de més a la nostra dreta. Als pocs metres, veurem una zona a l'esquerra on deixem el cotxe. Les roques del Pla de Forcs es troben a l'extrem est d'aquesta clariana, estan senyalitzades.


És un conjunt de pedres de 2.30 metres d'alçada molt i molt peculiar, no tan sols per les cassoletes i reguerons fets a les roques, sinó també és molt curiosa la seva forma i la dels arbres que neixen just al costat, abraçant els rocs, que, per cert, estan ratllats amb unes tires de quars, creant un més que curiós contrast.


Coordenades:

Possible menhir de Ca l'Arenes III: UTM(ETRS89): 31T, 455302, 4608122
Menhir de la Pedra Llarga: UTM(ETRS89): 31T, 457765, 4608157
Menhir del Pi d'en Buac: UTM(ETRS89): 31T, 458233, 4608167
Menhir Mañé: UTM(ETRS89): 31T, 456213, 4610203
Roques del Pla de Forcs: UTM(ETRS89): 31T, 462065, 4610897

dissabte, 7 de març de 2015

Poblat a Lloret de Mar / Maçanet de la Selva

Avui, excursió tranquil·la... anem direcció a Maçanet de la Selva tot prenent l'AP-7 i sortint-nos a la sortida 9-A, que va direcció Palamós per la C-35. Al poc de prendre-la, virarem per la N-II, direcció Barna, Malgrat i Blanes, a la qual trobarem a l'esquerra, just davant d'una casa amb porta metàl·lica, entre els quilòmetres 691 i 690, el desviament que ens portarà a la urbanització de Montbarbat en tres quilòmetres.

Un cop arribats a la urbanització, només us puc dir que el poblat és a la seva part més alta. Més val preguntar o fer servir el gps, tot i que indicacions viàries cap el poblat.

Després d'aparcar, vam anar a veure el suposat dolmen de Montbarbat, que jo crec que no és res, però hi ha fonts que el cataloguen com a pseudo-dolmen. 


Jo diria que de dolmen no té res, i tampoc no he trobat cap tipus d'informació sobre cap prospecció feta en ell. No sé... que cadascú opini el que vulgui.

Des del "dolmen", seguim un corriol en direcció sud-oest, que va resseguint l'última filera de cases, fins a petar a un camí més ample i condicionat. Enfilem aquest vers la part alta de la muntanya tot saltant una cadena per impossibilitar l'accés de cotxes. Al poc de caminar, començarem a veure la part de més al nord-est del poblat.


Seguim pujant pel camí, trobant noves excavacions un xic més amunt. En aquest punt és quan el poblat canvia de terme municipal, ficant-se a Lloret de Mar. Aquesta part és el que podríem dir el gruix del poblat.


Consta d'unes dimensions de 5.700 metres quadrats i fou habitat entre els segles IV i III a.C. La seva ubicació no és casual, ja que es troba just al cim del turó de Montbarbat, a 311 metres d'alçada i amb una excel·lent vista del terreny. A més de l'argument defensiu, també controlava les dues vies de comunicació més importants de la península.

Fou excavat l'any 1978 per la Universitat de Barcelona, excavació a la que s'hi va descobrir la seva muralla defensiva, amb dues torres. També es va excavar la zona de cases i el que seria l'era central. Tot i això, encara resta per excavar gran part del turó on afloren restes... com es pot comprovar si t'hi vas fixant a la visita (enmig del camí van sobresortint lloses i el que semblen murs).


De les troballes arqueològiques, s'hi va trobar una gran quantitat de ceràmica a mà, a més de ceràmica a torn ibèrica, una vaixella "de luxe" grega i diversitat d'àmfores ibèriques. I en quant a metalls, es van trobar diverses arracades i fíbules de bronze, i quantitat de ganivets i claus de ferro.


També s'hi han trobat diverses restes d'ornamenta personal, alguns molins de pedra, material de construcció i diversos ossos d'animals domèstics.

Nosaltres per avui ja pleguem. Baixem tot seguint el camí principal, que surt just al carrer de la urbanització on hem deixat el cotxe per visitar el "dolmen" i tornem a casa.


Coordenades:

Poblat de Montbarbat: UTM(ETRS89): 31T, 481421, 4620402 / 31T, 481552, 4620438