Traductor

dissabte, 28 de febrer de 2015

Dòlmens a L'Estany, Moià V i Sallent

Avui anem a L'Estany, tot creuant Moià pel bell mig per la C-59, seguirem la carretera fins a trobar el poble. Deixem el cotxe on el vam deixar temps enrere per a visitar el dolmen del Puig Rodó, a la ruta Dolmen a Moià I (al costat de l'església). A peu, prenem la carretera sortint del nucli de cases, en la mateixa direcció, i agafem el primer camí que veiem a la nostra dreta (GR-3 i GR-177). Per aquesta pista, caminarem tot rectes uns dos quilòmetres fins a trobar una bifurcació a la dreta. La seguirem i, als pocs metres, pujarem mig camp a través per una clariana, fins a trobar, uns metres més amunt, un sender que carena els colls i porta al Serrat de l'Horabona anant en direcció contrària a la que hem vingut pel camí principal. Cal dir que, en finalitzar el primer coll, el sender ja ni es veu, però bé, s'ha d'anar fins dalt.

Ara bé, si voleu anar com nosaltres, vam calcular els turons, i vam pensar... dos turons abans del dolmen del Puig Rodó, ja que aquest es troba després del Puig Rodó en la direcció que portem... i en arribar al què crèiem que era, que és just quan el camí fa una corba a l'esquerra, vam pujar camp a través fins al cim del turó. Allà dalt, a una zona bastant neta, comparat amb la resta, vam localitzar la cista megalítica del Serrat de l'Horabona I.

És la I perquè, segons diversos autors, entre ells Mañé, existia una altra cista a poca distància, destruïda avui en dia.

 
La fotografia... com sempre, la vaig intentar fer de manera que sortís en ella el que jo crec que són lloses del sepulcre... davant de la cambra estirades al terra. A banda d'això, la cista megalítica del Serrat de l'Horabona fou excavada pel Centre Excursionista de Vic l'any 1923, però no es va documentar cap troballa.
 
Aquesta cista és datada entre el Neolític mig i final, vers el 3500 i el 2200 a.C. i consta d'unes dimensions de 1 metre de llarg per 1 metre d'ample.
 
Tornem al camí principal i el seguim rectes passant pel costat del dolmen del Puig Rodó, fins a arribar a una bifurcació de camins. Allà nosaltres girarem a la dreta, tot agafant un camí, amb cert desnivell de baixada, en el que passarem davant d'una casa molt xula a la nostra dreta, en no gaires metres. Seguirem pel camí fins la seva fi, on n'hi ha un altre que el creua, GR-3. Aquí, tornem a girar a la dreta, prenent el GR, seguint tot rectes fins veure, al marge esquerre del camí, un promontori amb l'anomenada Creu Vermella, que nosaltres veiem més aviat rosa.
 
Doncs el dolmen es troba al turó que hi ha just després en el sentit de la marxa. Creuem un filat a la vora esquerra del camí i anem pujant cap al cim del turó, per un sender desdibuixat a no gaires metres del camí principal. És difícil de trobar per les seves petites dimensions, però bé, amb paciència, és localitzable seguint el desdibuixat corriol que hi ha, fins que veiem una petita pujada a l'esquerra. Endinsant-nos al net bosc uns 50 metres, trobem el petit sepulcre del Puig Espelta.
 

La petita cista va ser descoberta a inicis dels anys 60 per J. Surroca i fou excavada per ell mateix poc després, trobant en el seu interior un esquelet humà sencer, diversos fragments ceràmics i una petxina de pecten amb perforació. Té unes dimensions de 1.30 metres de llargada i una amplada de 0.70 metres. D'altra banda, els experts daten el sepulcre al Neolític entre el 3500 - 2200 a.C.
 
D'aquí tornem a L'Estany, dinant al parc que hi davant l'església (pa amb tomàquet i embotit... del tot català, jeje).
 
Ara sí, prenem de nou el cotxe i anem a agafar l'eix, direcció Manresa. Seguirem la carretera deixant l'Estany i Moià a la nostra esquena. Ens sortim de l'Eix a la sortida d'Avinyó (la 154), passem el poble tot anant per la BP-4313 direcció a Balsareny. A aquesta carretera entre el quilòmetre 34 i el 35, veurem un camí sorrenc que puja per la dreta cap a Can Serarols. L'agafarem i, en tres-cents metres, a una corba a la dreta que té un espai on hi caben dos cotxes aparcats, deixem el cotxe. A peu, agafarem un sender que surt a l'esquerra del camí, quasi al començament de la corba, i, en uns 30 metres a mà dreta, trobarem el sepulcre de Can Pregones o de Cornet II.
 
 
Aquesta cambra pirinenca és datada, segons les troballes obtingudes i la seva morfologia, a l'edat del Bronze, entre el 1800 i el 1500 a.C. i consta d'unes dimensions (teòriques) de 1 metre d'amplada per 1 metre de llargada. Tot i que ha estat reconstruït als anys 70, canviant la llosa de coberta, es conserva una alçada de 0.90 metres.
 
En ell, s'hi va localitzar un bon grapat de troballes; entre elles, una punta de sageta de sílex, fragments de dos ganivets del mateix material, una petita rodella d'os i una altra de petxina, un cargol marí foradat i un fragment de peduncle.
 
Després d'aquest, tornem a Avinyó... juga el Barça!!!
 
 
Coordenades:
 
Serrat de l'Horabona I: UTM(ETRS89): 31T, 426907, 4634167
Puig Espelta: UTM(ETRS89): 31T, 428245, 4632217
Can Pregones o Cornet II: UTM(ETRS89): 31T, 412170, 4637860

dilluns, 23 de febrer de 2015

Dolmen a Puigverd d'Agramunt

De retorn a casa després de l'escapada de relax per la Noguera, fem l'última parada. Després de dinar a Agramunt, prenem la carretera L-303 (C-352) cap a Puigverd d'Agramunt i Cervera. Poc després del quilòmetre 19, agafem la pista que surt a la nostra dreta i la seguim uns 400 metres. Ja a peu, travessem el prat que queda a l'esquerra en direcció a una petita illa d'arbres, on trobarem les minses restes del dolmen del Tossal.


Tot i que és difícil determinar les seves dimensions i la seva tipologia, podria tractar-se d'un sepulcre de corredor força malmès de l'edat del Bronze (1800 - 650 a.C.).

S'han fet dos estudis del dolmen, un l'any 1964 i un altre el 2004, evidenciant una gran degradació entre ambdós estudis. A l'estudi inicial, es parla d'un corredor de 10,85 metres de longitud i 0,60 d'amplada mitjana, amb unes lloses que sobresurten del terra entre 50 i 70 centímetres. En canvi, en Josep Oriol Font comenta al seu informe de prospecció del 2004 que sembla endevinar-se un corredor amb quatre lloses d'una banda i una a l'altra entre la vegetació. Pel que fa a les mides de la cambra, el segon estudi indica una longitud de 3,10 metres per 0,85 d'amplada, amb dos ortostrats a la capçalera i tres més a cada banda, conservant-se només a la seva posició original els tres del costat nord. Respecte a la coberta, tot i que l'estudi del 1964 cita tres lloses de grans dimensions, només resta un tros dins de la cambra que podria ser una part d'una de les tres lloses.

Per acabar, s'han documentat diverses troballes: fragments de ceràmica decorada de l'edat del Bronze i ibèrica, abundants restes de sílex i alguns fragments de destrals de pedra polimentada.

Vist aquest sepulcre, emprenem el retorn cap a casa, que tinc classe d'anglès i al Marc li toca fer classe de català a la veïneta.


Coordenades:

El Tossal: UTM(ETRS89): 31T, 343193, 4626511

Dolmen i menhir a Montmagastre

Tot s'acaba... comencem l'últim dia de semi-vacances que ens havíem agafat per la Noguera, serà qüestió d'aprofitar el temps al màxim avui!!

Ahir a la nit, vam estar mirant si hi havia quelcom que ens cridés l'atenció per aquí a prop, a part del què ja portàvem nosaltres cercat, i vam trobar una necròpoli prehistòrica al poble de Gerb, que és a tocar de Balaguer. Vam decidir anar a fer un cop d'ull. Així doncs, ens dirigim cap allà. Un cop a Gerb, preguntem pel cementiri a la poca gent que hi pel carrer... la necròpoli de La Colomina es troba just davant d'aquest.


Denominada com a necròpoli tumular d'incineració, La Colomina és datada entre el 850 - 650 a.C. i consta d'un conjunt de túmuls sense elevació d'entre un i cinc metres de diàmetre. Òbviament, els han reconstruït, però crec que encara queda molt per excavar.

Sobre els còdols que veiem, que ja dèiem que eren reconstruïts, anava un altre empedrat enllosant el túmul. Al bell centre, una petita fossa amb una "àmfora" contenia les restes incinerades de l'individu i el seu aixovar. Just sobre seu, es col·locava una pedra en posició vertical per a senyalitzar la tomba. Aquesta senyalització no es conserva a totes les tombes.

L'any 1965 es van documentar setze túmuls i disset urnes, i l'any 1987, fent treballs per igualar el nivell de terres per a poder conrear, van aparèixer trenta túmuls més, aquests en perfecte estat.

Agafem de nou el cotxe i ens dirigim a Montmagastre tot anat per la C-26 fins a Artesa de Segre, on endinsant-nos al nucli, buscarem la L-512 direcció Tremp. Just al quilòmetre vuit de la carretera, girarem a la dreta prenent una carretera que ens portarà a Montmagastre. Parem el cotxe a l'última casa (Cal Donzell) que hi ha abans d'arribar al cartell de benvinguda al poble (uns cinc quilòmetres), just sota el castell. A peu, continuem per la carretera, en la mateixa direcció i als pocs metres veurem un cartell indicador, a la dreta del camí, senyalitzant la direcció en la que trobarem el megàlit, que, tot i les seves grans dimensions, està mig amagat. 


He fet la fotografia des de lluny... volia que sortís la immensa llosa de coberta, és la del davant, amb unes marques sospitoses de picapedrer. La volia fer una mica lateral, però la vegetació no em deixava.

El sepulcre amida 3.68 metres de llargada per una amplada de 1.70 metres a la capçalera, que va disminuint vers l'entrada fins a arribar prop dels 1.50 metres... fins on vam poder mesurar. L'alçada varia segons el punt, ja que el megàlit no ha estat excavat, i a més, està col·locat a un lloc amb un lleuger pendent. A nosaltres, ens va fer 1.30 metres dins la cambra i 1.70 a l'exterior de la part dreta del dolmen tal i com el veiem a la foto. Per la seva tipologia de cambra pirinenca, datem el megàlit entre 2200 - 650 a.C.

S'ha de dir que vaig trobar la primera resta d'aquest dolmen, i la meva primera troballa. Una moneda de 20 cèntims d'euro, que, segons els gravats que té, ha de ser antiga, surt un paio amb galteres... al costat posa Cervantes. No sé gaire de monedes, però m'atreveixo a datar-la de finals del segle passat.

Tornem al cotxe i anem enrere per on hem vingut, vigilant per la vora esquerra del camí, perquè quan portem més o menys un quilòmetre, veurem el magestuós menhir de Montmagastre.


La fotografia, no és gaire bona, ja ho sé... no acabem de entendre aquesta càmera, ens queda el cel cremat... sempre... però bé, per veure l'immens roc, ja n'hi ha prou, no??

Aquest menhir ha estat desplaçat diverses vegades, és a dir, que no es troba al lloc original. Té una alçada de 2.85 metres, el seu gruix varia d'entre 8 a 17 centímetres i una amplada d'entre 40 i 65 centímetres.

Just al costat, veiem una pedra... com a poc curiosa.


No sembla pas un menhir, però, si ho fos, no tindria cap relació amb el de Montmagastre, recordem que aquest ha estat mogut com a mínim tres vegades.


Coordenades:

Necròpoli de La Colomina: Davant del cementiri de Gerb
Montmagastre: UTM(ETRS89): 31T, 344983, 4648369
Menhir de Montmagastre: UTM(ESTR89): 31T,344576, 4648273

diumenge, 22 de febrer de 2015

Dòlmens a Vilanova de Meià I

Sortint de Seró, anem a dinar a Artesa, i tot seguit ens dirigim a Vilanova de Meià per la L-512, tot passant pel Pont d'Alentorn, que, com el seu nom indica, té un pont sobre el riu Segre. Seguim tot recte fins a trobar el desviament cap a Vilanova de Meià a la nostra esquerra (LP-9132), passarem Alentorn i seguirem rectes uns quilòmetres fins a Vilanova. En arribar al poble, es creua amb una altra carretera (LV-9131), cap a l'esquerra vas a Santa Maria de Meià i cap a la dreta, que és on anirem, al nucli del poble, nosaltres, però, el passarem de llarg tot sortint del poble. Continuarem per aquesta pista asfaltada endinsant-nos per les cingleres i muntanyes, i havent passat el quilòmetre tres girarem a la nostra esquerra per una pista sorrenca amb direcció Rubies, l'ermita de Meià i la Pedrera entre d'altres.

Ara ja és tot recte per aquesta pista, per la qual anirem deixant alguna casa al seu costat, creuarem algun camí atrotinat i passarem per davant del megàlit de Sòl Joaquim, que no vam veure, perquè és a uns metres de la carretera, però el vam visitar de baixada. Just abans de començar a pujar vers el Pla de la Gallina, (més o menys devem portar uns 4.4 quilòmetres de camí) veurem un camp tancat a la nostra esquerra amb una petita entrada, on deixarem el cotxe.

A peu, anem paral·lels al tancat, trobant el que sembla un camí per als tractors, que  baixa al que deu ser rierol en èpoques de pluja, el creuem i fem una forta pujada cap el següent coll. Un cop a dalt, seguint el camí de tractors a l'esquerra, trobarem a la dreta d'aquest entre arbrat, el megàlit de la Lloella del Llop I.


A aquesta cambra pirinenca se li suposen unes mides de 1.60 metres de llarg, per 1.80 d'ample i hi ha documentades dues excavacions; una l'any 1972 i l'altra el 1981. Segons la documentació pertinent, a aquestes excavacions s'hi va extreure: diferents ceràmiques d'edat prehistòrica i del segle XVIII, diverses perles de càrdium, un parell de puntes de cap de ferro, diferents peces d'ornamenta de bronze i tres incisius humans. Se li estima una datació del Bronze mig - final, entre el 1500 i el 650 a.C.

Un cop fetes les fotos i tota la pesca, tornem al camí "tractoril", i en la mateixa direcció i a uns 120 metres, també a la dreta, dalt d'un turó, buscarem el dolmen de la Lloella del Llop II.


En aquest sepulcre de tipus cambra pirinenca, la datació atorgada és exactament la mateixa que la del seu company d'un xic més amunt  i també té dues excavacions documentades (els mateixos anys que el Lloella I). En elles, s'hi ha trobat divers material ceràmic de diferents tipologies, tres dentàliums, diverses peces decoratives i variades peces d'ornament personal de bronze i una de plata. El sepulcre amida 2.10 metres de llargada per 1.60 d'amplada.

Amb aquestes dues visites, decidim cercar el dolmen del Pla de la Gallina tot seguint el que dèiem que devia ser un rierol en èpoques plujoses... al poc ens rendim... les coordenades ens ho senyalitzaven, certament bastant lluny i els dies no són encara suficienment llargs.

Així doncs, tornem al cotxe i tirem cap avall, aparcant un quilòmetre i mig després, just abans d'un revolt a l'esquerra. A uns 15 metres a la dreta del camí, a aquesta corba trobarem el dolmen de Sòl Joaquim.


Estem davant d'un altre dolmen simple de tipus cambra pirinenca, amb unes dimensions de 1.96 de llarg, per 1.10 d'ample. També ha rebut dues excavacions; la primera furtiva, i la segona vers l'any 1982, que documenta unes troballes de diferentes peces ceràmiques, nou peces de collaret de petxina perforades, acompanyant diverses restes òssies i dentals humanes.

Per avui n'hi ha prou, que ja queda poc Sol, així que marxem a Vilanova de la Sal, on tenim l'allotjament, a veure com perd el Barça la final de la Copa del Rei de bàsquet... què hi farem!


Coordenades:

Lloella del Llop I: UTM(ETRS89): 31T, 334389, 4652905
Lloella del Llop II: UTM(ETRS89): 31T, 334583, 4652758
Sòl Joaquim: UTM(ETRS89): 31T, 335621, 4653003

Estela-menhir-dolmen a Seró

Cap de setmana per la Noguera que, òbviament, vam aprofitar per a veure megalitisme per la zona. Ens dirigim a Seró, un poble petit d'aquells que m'agraden, que pertany a Artesa de Segre. Mireu si és petit, que la població a l'any 2009 era de 93 habitants.

Però la troballa més impressionant, prehistòricament parlant, ha estat localitzada aquí. Per això, li dediquem una entrada a part dels altres megàlits que vam veure aquell cap de setmana.
Arribem al poble tot agafant la C-14, des d'Agramunt a Artesa de Segre, girant a la dreta per la LV-3021 i passant per davant de Tudela de Segre. El següent poble és Seró. Sense baixar del cotxe en ple carrer principal veurem un escrit (Túmul / Dolmen megalític) en un mur que envolta un parc. A aquest parc, es troba el Museu amb el megàlit.

Aquí el teniu...

Tranquils, jeje, té una certa explicació la disposició de les lloses. Explicaré la mateixa història que ens van explicar a nosaltres...

Tot va començar quan iniciaren les obres per a la construcció del canal Segarra - Garrigues, que havia de portar aigua del Segre. Fent una rasa, a tres metres de profunditat, va aparèixer mig sepulcre, l'altra meitat se l'havia endut la màquina pel davant (tranquils que no se'l va carregar). Pararen les obres i excavaren el lloc, veient que totes les lloses eren gravades (centímetre a centímetre), per davant, per darrere, als costats... a la fi, tot!!! Estaven davant d'una cosa molt i molt estranya, diferent, única, un sepulcre amb totes les seves cares completament gravades. Per cert, aquest sepulcre tenia unes dimensions de 1.80 metres de llargada per 1.40 d'amplada. A l'excavació, es va trobar divers aixovar: ceràmiques, botons d'os de diferentes formes, més de 400 denes de collarets, nuclis i puntes de sílex, etc. Tot això acompanyant a diverses restes òssies humanes.

Van desmuntar el megàlit i documentar i examinar totes les lloses, veient que realment aquestes lloses eren, juntes, dues gegantines esteles i una altra de més petita. La primera faria uns 7 metres d'alçada, la segona mesuraria prop de 3 metres, mentre que la petita, que es conserva íntegra, fa 1.10 metres. L'estela més gran del conjunt està catalogada com l'estela més gran d'Europa.

Se suposa que en algun moment del Neolític final - Calcolític es van destruir les esteles i van fer amb elles el sepulcre. Té tota la pinta d'una guerra entre tribus, però també podria ser un canvi religiós o quelcom així.

Totes les visites són de pagament (5 €) i guiades, per tant, si el voleu visitar,  millor mireu el web: http://www.seroespaitransmissor.cat. Nosaltres us recomanem la visita, tant perquè els megàlits són espectaculars, com també perquè el recinte ha rebut premis per la seva arquitectura i disseny innovador.


Coordenades:

Reguers de Seró: Espai transmissor, a Seró

diumenge, 15 de febrer de 2015

Sepulcres i menhirs a Tossa de Mar II

Avui anem a Tossa de Mar. Abans de començar, ja dic que aquesta ruta és una ampliació de Paradòlmens i menhirs a Tossa de Mar I i dolmen i menhir a Calonge. Ho dic perquè passarem per diferents megàlits dels que no penjaré cap fotografia, ni donaré les coordenades (són a l'altra entrada).

Aparquem al mateix lloc on temps enrere vam deixar el cotxe, en fer l'altra ruta, prenent el mateix camí. Òbviament, ens vam apropar de nou al maco paradolmen de Pedra sobre altra.

Després de la ràpida visita, tornem al camí i continuem en el sentit que portàvem, seguirem tot rectes sense girar per cap altre, passant per un lloc on el camí s'estreny tornant-se un sender, amb vegetació exhuberant a banda i banda, i algun arbre caigut pel mig. Poc després que aquest sender giri cap l'esquerra, ens endinsem per la natura, també a la nostra esquerra tot buscant el paradolmen del Senglar, però no el vam trobar. Al cap d'una bona estona, ens rendim i tornem al sender, seguint en la direcció que portàvem. Deixant camins i corriols a la nostra esquerra, agafem el primer desviament que surt a la dreta, pel que caminarem rectes fins a parar a un camí més ample en què tirarem  de nou a la dreta. Llavors, prenem el segon desviament a l'esquerra, després el primer a la dreta, i el seguirem fins a veure a la nostra esquerra un camí que porta a les restes d'un poblat medieval i, a posteriori, al Puig de Cadiretes. La cista de Cadiretes es troba just davant, a l'altre costat del camí pel que anem, a un clar a poca distància d'aquest.


La cista de Cadiretes fa 1.50 metres de diàmetre en el seu punt més allunyat. No ha estat mai excavada, però en el tros de terra que la separa del camí, s'hi van trobar diverses peces de sílex i una mica més enllà, passada la bifurcació del puig de Cadiretes, es va localitzar una destral polimentada.

Tornem per on hem vingut i, al camí on abans hem fet l'últim gir a la dreta per arribar-nos a la cista, continuem rectes. A l'estona, veurem a mà esquerra a pocs metres del camí, darrere un arbret, la covatxa de ses Pinyaques.


Per nosaltres, la covatxa no té res de prehistòric; de fet, hem estat buscant informació i no hem trobat res. Al nostre parer, sembla ser una curiositat natural sense gaire interès (per part nostra), no com la que veurem tot seguit.

Seguim pel camí fins veure un altre que surt a la dreta. Per aquesta cantonera de camins, buscarem algun corriol desdibuixat que ens portarà al paradolmen d'en Garcia (teniu les coordenades a l'altra ruta). Un cop arribats al paradolmen, ens endinsarem per la natura tot seguint la direcció del que seria el corredor, si en tingués. Al poc, virarem a la dreta tot vorejant un gran roc i, enganxat a aquest, trobarem el curiós roc del Narigut.


Després d'admirar aquesta curiosa formació natural, tornem al camí d'abans i seguim la marxa en la mateixa direcció, fins creuar amb un altre camí, en el que seguirem vers la nostra dreta. Al poc, deixarem un altre a la nostra dreta, seguint rectes i passant de llarg el menhir de Montllor a la vora dreta del camí. Seguirem uns metres pel camí fins que després d'una pujada veurem, a la dreta del camí, un possible menhir caigut amb una marca del GR-92 en ell.


Tornem fins al camí que surt, ara a l'esquerra després del menhir de Montllor, el prenem fins a creuar amb un altre en el que girarem, de nou, vers la nostra esquerra. Ara seguirem uns 220 metres i després d'una minsa corba a l'esquerra, veurem a mà esquerra del camí, just sota seu, el Paradolmen del Reig. A mi em va semblar força maco... si amplieu la foto es poden veure quantitat de gravats en el roc principal del paradolmen.


Hem trobat informació que diu que aquest sepulcre va ser excavat per Joaquim Soler, però els resultats no han sigut publicats. Llàstima, aquest sepulcre té tota la pinta de ser molt interessant. Però jo, amb els gravats que té, i veient la resta de paradòlmens que hi ha a la zona, no dubtaria de la seva autenticitat.

Tornem al camí i seguim per la pista tal i com anàvem abans. Crec recordar que girarem a la dreta pel tercer camí que veiem (penso que era el menys clar dels tres), i, al poc, veurem també a mà dreta del camí el paradolmen de Ses Rates. Impressiona per les seves dimensions internes i el clar posicionament de lloses per aconseguir tancar la cambra.


Com havia dit abans, em va impressionar la gran cambra (la coberta també). Aquesta cavitat és de 11 metres quadrats i té una alçada mitjana de 1.30 metres.

L'any 2002 es va excavar i els arqueòlegs van datar el megàlit cap el Neolític final - Calcolític. D'aquesta època es van extraure un parell de fragments ceràmics i un altre parell de fragments de sílex. Posteriorment a l'edat del Bronze, es va tornar a utilitzar el sepulcre, trobant d'aquesta edat diversos fragments ceràmics. Però aquí no s'acaba la vida d'aquest paradolmen, ja que s'han trobat al seu interior fragments de ceràmica vidrada i també de metall... troballes que daten un últim aprofitament del sepulcre en era ja històrica.

Refem el caminet que ens porta al paradolmen i seguim pel que veníem, en la mateixa direcció, tot desviant-nos per la primera pista a la dreta, seguirem per ell fins a trobar diversos desviaments junts, a on nosaltres girarem pel primer a la nostra dreta, tot baixant a la vall. Comencem la pujada deixant camins i corriols a dreta i esquerra, fins a trobar una corba molt pronunciada a l'esquerra, on surt un altre camí a la dreta, tot just abans d'aquesta. Em sembla recordar cert grau d'inclinació en aquest últim camí... el seguirem fins trobar a mà esquerra la Caixa de la Vall del Roc. La veureu fàcilment, ja que és just a tocar de per on caminem, com a un petit promontori, degut a un esfondrament de terra a la seva dreta.


Diríem que això és una cista i més en saber que el terra és una gran llosa posada en horitzontal. Però segons excavacions efectuades el 2002, el més antic que es va extreure va ser un tros de ballesta de ferro per a matar ocells del segle XX. Amb aquestes dades, la Generalitat descarta la idea de la cista megalítica, però jo segueixo pensant que té tota la pinta.

Per últim, donem les dimensions de la teòrica cista de la Vall del Roc; aquesta fa 1.50 metres de llarg, 1.00 d'amplada i 0.75 metres d'alçada.

Fem mitja volta i tornem a la corba pronunciada, en la que seguirem cap amunt tot agafant el primer desviament a la nostra dreta i tot seguit el primer a l'esquerra en una bifurcació. Seguirem uns metres fins trobar un altre camí vers la nostra dreta, el qual, seguint-lo, ens durà poc abans de l'encreuament de camins al Menhir de l'Avi, al qual s'accedeix per un corriol molt ben definit que surt a la dreta del camí pel que veníem.


El gran roc té unes dimensions de 1.77 metres d'alçada, per 1.25 d'amplada i un gruix de 0.30 metres. Dir també que el menhir té soterrats 40 centímetres. No es pot assegurar l'edat d'aquest monòlit, però ens inclinem per una època semblant a la dels altres monuments de la zona, datant-lo entre el Neolític mig-recent i el Calcolític vers el 3000 - 1800 a.C.

A la part del davant, a l'altra banda del camí, hi ha un conjunt de pedres, on algunes fonts afirmen que és un paradolmen... jo no vaig veure res que m'ho semblés.

Continuem girant a la dreta a l'encreuament que dèiem abans, tornem a pujar i, en un bon tros, només fem que caminar deixant corriols. Seguirem fins que el camí es bifurca en dos, seguint el de la dreta. Al poc, hi ha un camí ample i ben definit a la nostra dreta, el qual deixarem, tot seguint pel camí que anàvem, fins a trobar el següent encreuament, en el que girarem a l'esquerra. Pocs metres després, veurem el menhir de Can Llach. 

D'aquí, ens endinsem per un camí-corriol que surt davant del menhir a l'altra banda de la pista. El seguirem, tot saltant, a la seva fi, al camí que hem fet abans per intentar trobar el paradolmen del Senglar, aquest cop, però, girem a l'esquerra tot fent el camí a l'inrevés d'abans. Tornem a passar pel maco sender amb arbres caiguts pel mig, passem per davant del paradolmen de Pedra sobre altra i ja som al cotxe de nou.

Suposo que, amb l'explicació, de vegades és complicat, però és que aquesta zona de Cadiretes és plena de camins, bifurcacions i corriols... és tot un laberint!!


Coordenades:

Cista de Cadiretes: UTM(ETRS89): 31T, 494179, 4622890
Roc del Narigut: UTM(ETRS89): 31T, 494032, 4622220
Possible menhir caigut: UTM(ETRS89): 31T, 494139, 4621938
Paradolmen del Reig: UTM(ETRS89): 31T, 493575, 4622193  
Paradolmen de Ses Rates: UTM(ETRS89): 31T, 493323, 4622112
Cista de la Caixa de la Vall del Roc: UTM(ETRS89): 31T, 493549, 4622491
Menhir de l'Avi: UTM(ETRS89): 31T, 493455, 4623319