Traductor

dissabte, 24 de gener de 2015

Dòlmens a Pinós III, Riner II i Cardona II

Aquest cop tornem cap al Solsonès, realment la zona m'agrada bastant... llàstima els incendis que ha patit, però el lloc on es conserva verge es preciós, molta natura, molts arbres, diversos rius i rierols que abeuren els boscos. A la zona hi ha quantitat de dòlmens, cistes, menhirs, etc... És un bon lloc per a fer una ruta de dissabte, sense caminar gaire, que últimament el temps està molt estrany... de fet aquest dia, després de visitar el primer sepulcre volíem veure un menhir que hi ha prop del santuari de Pinós, i mireu com estava...


La foto, la vaig fer amb el mòvil... però no és que no es vegi el cel perquè la càmera fos dolenta... és que era núvol... i ara inseriré una altra per acabar de rematar...


Increïble... pensant que veníem del primer dolmen... que sí, feia ventet... però tres sota zero a les 11:53 quan veníem del sol total!!

Bé, anem pel primer sepulcre del dia. Per arribar-hi, prenem la C-55, de Manresa a Solsona, desviant-nos a l'esquerra cap a Saló i Pinós, seguirem per aquí fins a arribar a Vallmanya. Just després del rètol de benvinguda al poble, veurem dos camins, seguirem el de la nostra esquerra, seguint la mateixa carretera, la que no deixarem, fins passar l'església de Sant Pere de Vallmanya a la nostra dreta. Tot anat per aquest camí, veurem un nou cartell de Vallmanya i una pista que surt a l'esquerra cap a Matamargó i diverses masies, entre elles Cererols. Girem per aquí i seguim tot rectes fins arribar a aquesta masia. Aquí deixem el cotxe.

A peu, creuem el mas pel camí principal i passem davant d'una bassa, on el camí fa un gir a la dreta. Seguirem per aquest camí vora els 900 metres fins a trobar una corba molt tancada a la dreta, amb fort pendent, anirem per aquí tot rectes deixant un coll a la nostra esquerra. Al passar aquest coll, aneu mirant al marge del camí de la nostra esquerra, a uns dos metres del camí es troba, juntament amb el mig destruït promontori de la Creu dels Albats, el que queda de la cista de la Creu Dels Albats.


Aquesta cista es data com a destruïda ja fa molts anys, documentant un sepulcre que ja estava enderrocat als anys 20, segons Mossèn Serra Vilaró.

La llosa gran que queda de la cista amida 2.30 metres de longitud per una amplada de 1.00 metres i consta d'un gruix de 40 centímetres, ara que pel seu voltant hi ha diverses lloses que bé podrien ser de l'antiga costrucció funerària. Mañé li suposa una cambra de 2.50 metres de llarg, 1.50 d'amplada i una alçada de 1.20 metres. Al seu interior, s'hi van trobar un collaret de denes de pecten (la vieira gallega de tota la vida) i dos cranis humans. D'altra banda Antoni Mañé, a la seva visita va trobar superficialment un raspador de sílex.

Segons la tipologia del sepulcre, el datem a principis del Calcolític, entre el 2200 i el 1800 a.C.

Tornem al cotxe i ens dirigim a la carretera LV-3002 de Cardona a Solsona i passat Su, abans d'arribar al Miracle, prendrem una desviació a Sant Just d'Ardèvol. El sepulcre es troba a un quilòmetre del desviament a mà esquerra del camí, just on creua un camí atrotinat.


La cista de Can Gangolells va ser restaurada l'any 1995, on li van col·locar la llosa de coberta, abans però, s'excavà el sepulcre recollint divers material ceràmic i peces de sílex. La cambra d'aquesta és rectangular, amb unes dimensions originals de 1.90 metres de longitud, 0.77 d'amplada màxima i 0.60 metres d'alçada.

Per la seva morfologia, datem la Cista de Can Gangolells en període del Neolític mig, vers el 3500 - 3000 a.C.

Ja comencem a tenir gana, però abans de dinar anem a veure una altra cista, aquesta situada prop de la masia del Solar, masia que dóna nom al sepulcre: Cista solsoniana del Solar I.

Per arribar-hi, tornem a la LV-3002 i ens arribem al Miracle, però no hi arribem, just quan veiem el rètol informatiu del monestir, veurem un camí que es surt a la nostra dreta, el prenem i, a poca distància, trobarem un encreuament en el que girarem bruscament, de nou, a la dreta. Seguirem uns dos quilòmetres fins a arribar a la masia del Vilaró, la que creuarem pel mig, acompanyats per la cridòria dels gossos. Seguirem pel camí uns 1500 metres més, llavors trobarem una bifurcació a la dreta que, en 500 metres, ens portarà a la masia del Solar (també amb gossos).

Seguim uns 600 metres més i em sembla recordar que vam aparcar a la dreta de la carretera, aprofitant un espai existent. Ja  a peu, pugem al camp per conrear que hi ha just a sobre la carretera, el creuem tirant un xic a la nostra dreta i travessem el camp a traves tot seguint corriols desdibuixats, sense pujar gaire,  ja que el dolmen es troba a no massa distància del camp per llaurar. Buscarem fins a trobar un mur de pedra seca, a uns 15 metres del camp. El dolmen es troba entre el camp i el mur, enganxat a aquest últim.


La cista solsoniana del Solar I té una llargada de 1.60 metres, una amplada de 1.03 i conserva 0.80 metres d'alçada, formant una planta rectangular. Dir també que el que Serra Vilaró va pensar que era la coberta, no es creu que ho fos, ja que les dimensions documentades de la llosa serien més petites que la coberta que necessitaria el megàlit. Es creu que podria ser una estela-menhir, avui en dia desapareguda.

Les troballes obtingudes per Serra Vilaró, tot i que el sepulcre fou excavat amb anterioritat pels pagesos de la zona, es troben al Museu Diocesà de Solsona, amb un gruix de restes òssies, set peces triangulars de sílex i un fragment de punxó d'os.

Anem a dinar, que amb el fred i vent que fa, no ve gaire de gust menjar-se un entrepà al mig de muntanya. Un cop dinats, prenem la carretera LV-3002 direcció Cardona i ens aturem a visitar el menhir de Gangolells. Situat poc després del quilòmetre 8, a una entrada per a cotxes a la nostra dreta, el megàlit és a tocar de la carretera.


El més que prominent roc amida 4.20 metres d'alçada, 1.00 d'amplada i uns 0.40 metres de gruix. Podríem datar el megàlit com el seu company sepulcre, cap al 3500 - 3000 a.C. Aquest menhir va ser traslladat uns 40 metres de la seva ubicació original.

Tornem al cotxe i seguim endavant uns 200 - 300 metres fins que veiem la pista de Can Gangolells, just allà aparquem el cotxe i tornem a peu per la carretera, en direcció el menhir, i en uns 50 - 100 metres, ens endinsem als camps llaurats de la dreta, on, a la primera rasa, veurem caigut al terra i trencat en dos el menhir d'Ardèvol.


El megàlit amida, segons la prospecció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat feta el 1995, 1.81 metres de llarg, 1.04 d'ample i de 40 a 26 centímetres de gruix. Datem el megàlit al Neolític, entre el 3500 - 3000 a.C.

Tornem a fer carretera en la mateixa direcció i, al quilòmetre 7 d'ella, veurem una entrada a mà dreta, allà deixem el cotxe, al costat de la Creu de la Llordella. A peu, ens dirigim al bosquet que hi ha just a la nostra dreta quan hem deixat l'asfalt. Al poc veurem, les restes del dolmen de Coma de Fontelles.


El sepulcre està del tot caigut, des de ja fa anys. De fet, Serra Vilaró, en fer l'estudi del megàlit, ja comenta que es troba en estat ruïnós, només es poden veure grans amuntegaments de pedres, en el què, posant un xic d'imaginació, reajuntant les lloses, em va semblar fer un petit dolmen de cambra simple, però com es diu en espanyol, "para gustos, los colores". Segons estimacions de Geseart i Albert Fàbrega, aquest megàlit faria en el seu dia 1.70 metres de llarg, 1.00 d'amplada i 1.00 d'alçada.


Coordenades:

Cista de la Creu dels Albats: UTM(ETRS89): 31T, 381899, 4633737
Cista de Can Gangolells: UTM(ETRS89): 31T, 378636, 4638655
Cista del Solar I: UTM(ETRS89): 31T, 381204, 4643320
Menhir de Gangolells: UTM(ETRS89): 31T, 378703, 4639560
Menhir d'Ardèvol: UTM(ETRS89): 31T, 379061, 4639351
Coma de Fontelles: UTM(ETRS89): 31T, 85641, 4638281

dissabte, 17 de gener de 2015

Paradolmen, menhirs i coves a Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt

Avui, després d'estar envoltants de polsim tota la setmana pel canvi de portes a casa, necessitem sortir a que ens toqui l'aire. I la millor opció és fer una ruta per la Serralada Litoral amb un boníssim guia, el Joan. El recollim a Montornès i ens dirigim cap a Vallromanes. Travessem el poble tot seguint la riera i enfilem una pista forestal en direcció a la font de Can Gurguí. La pista que seguim desemboca al GR 92 al Coll de Clau, on podem deixar el cotxe sense problemes, donat que aquest GR és una autopista! Des d'aquest punt, seguim el GR cap a la nostra dreta fins a l'alçada del quart pal de fusta de la línia elèctrica i ens endinsem al bosquet. Poc després, a la nostra esquerra trobarem el paradolmen del Boter, uns 4 metres més avall d'una paret granítica.
 

Tot i que no ha estat mai excavat, diversos experts en cultura megalítica indiquen que molt possiblement es tracti d'un sepulcre del Neolític final - Calcolític (vers el 2500 -2000 a.C.). Les seves dimensions interiors són 2,90 metres de longitud (1,00 metre sense coberta) per 0,80 metres d'amplada i una alçada màxima d'1,00 metre.

Tornem cap el cotxe i seguim les indicacions cap el Coll de Can Gurguí i la Creu de Can Boquet, passant pel mirador de la Cornisa, on podem parar còmodament a veure les vistes del Maresme, el Barcelonès i els dos Vallesos.

Continuem el camí cap a la Creu del Boquet, on hi ha el centre d'informació del Parc de la Serralada Litoral, i allà prenem el camí de més a la dreta i poc després el de l'esquerra. Continuem per aquesta nova pista uns 850 metres fins que veiem a l'esquerra una pista que tira amunt tornant un pèl enrere. Deixem aquí el cotxe i enfilem aquesta pista a peu. Després d'uns 300 metres, ens endinsem al bosquet de la nostra esquerra per un camí i agafem poc després un corriol a la nostra dreta, que ens durà a la Cova d'en Pau per la seva part posterior, en uns 25 metres més. 


Es tracta d'un abric granític utilitzat con a cova sepulcral, aproximadament entre el Neolític i el Calcolític (5000 - 1800 a.C.). Consta de dues cambres amb una superfície total de 4 metres de longitud per 2 d'amplada. Va ser excavada el 1950 i es va trobar força material. A la primera cambra, per exemple, una sageta i fragments de ganivets de sílex i fragments de ceràmica. Pel que fa a la segona cambra, les troballes van ser més importants: una destral polida, un ganivet de sílex, diverses plaques de pedra i vas de ceràmica fet a mà, així com gran quantitat d'ossos humans fragmentats i peces ceràmiques.

Desfem el corriol fins al camí i tirem cap a la dreta uns 150 metres, on veurem, sense dificultat, la Cova de la Granota.


Com la seva companya, es tracta d'una cavitat natural formada per blocs de granit reaprofitada com cova sepulcral entre el Calcolític i el Bronze Antic (2200 - 1500 a.C.). També consta de dues cambres a diferents nivells. La cambra superior mesura 4,oo metres de longitud per 3,30 d'amplada màxima i 1,65 metres d'alçada màxima. A la seva excavació del 1950 s'hi van trobar tres enterraments, quatre ganivets i tres sagetes de sílex i dues plaques de pedra. La cambra inferior, situada just sota l'anterior, va ser excavada el 1955 i s'hi van trobar quatre sagetes de sílex, una dena de collaret i dos fragments de ganivet. Curiosament, a aquesta cambra hi havia una gran pedra quadrangular de 40 centímetres de costat situada al bell mig.

Tornem cap el cotxe i ens dirigim ara cap al dolmen de la Roca d'en Toni, que ja vam visitar fa un temps (Dolmen a Vilassar de Dalt). Per a arribar-hi, desfem el camí fins a la cruïlla on es troba l'oficina d'informació del parc (Creu de Can Boquet) i prenem el camí de la nostra dreta. En menys d'un quilòmetre, arribem a l'esplanada on es troba el dolmen i hi deixem el cotxe. Ja a peu, tornem un pèl enrere i agafem el primer trencall que trobem a l'esquerra. El seguim fins trobar el primer trencall a la dreta, que s'estreny i arriba fins l'hàbitat dels Rocs d'En Sardinyà, a l'esquerra del camí. Aquests rocs són una agrupació de blocs granítics tancant una habitació més o menys circular de 20 metres de diàmetre.


A les diferents excavacions, s'hi han trobat cinc raspadors de sílex del Neolític antic, fragments de ceràmica cardial, tres destrals de basalt, una de diorita, una altra de fibolita, dues masses de molí, indústria lítica diversa, dos fragments de ganivets i un fragment de sílex negre, entre d'altres.

Darrere de l'habitacle, ens trobem amb el què podria ser una antiga pedrera.


Continuem caminant fins que trobem una pedra amb tendència circular, també a l'esquerra del camí.


Ens trobem davant de la Pedra de Can Boquet, un roc ple de cassoletes, d'entre 4 i 8 centímetres de diàmetre i de 0,5 a 1,5 centímetres de fondària. A més, a la seva part superior, es pot observar un gran orifici de 57 per 42 centímetres i 45 centímetres de fondària, possiblement utilitzat per a cristianitzar la pedra.

Seguim una miqueta més el camí fins a trobar el Castell de Pedra, que conté, a la seva part posterior, la Cova d'en Joan i una altra cavitat més petita.


La Cova d'en Joan té unes dimensions d'1,00 metre d'alçada per 2,00 d'amplada i 3,50 de fondària.

Quan va ser descoberta l'any 1977, a uns 70 centímetres de l'entrada per la part exterior, hi havia una paret de pedres tancant-la.  En treure's aquestes pedres, es va trobar una llosa de 80 centímetres de llarg, per 20 d'ample i 8 de gruix, iniciant un semicercle de 60 cm d'alçada que contenia tres esquelets en posició fetal. A més, s'hi van trobar dos fragments de sílex, fragments de ceràmica i una petita destral de basalt. Es pot datar aquest jaciment entre el Neolític final i el Calcolític (2500 - 1800 a.C.).

Continuem el camí pel pendent que queda davant del Castell de Pedra i baixem uns 100 metres fins trobar uns amuntegaments de pedres a la nostra esquerra. Entre ells, hi trobarem la Cova del Pont.

Sincerament, nosaltres trobem que és més fàcil arribar-hi des de l'ermita de Sant Salvador de Boquet. Aquesta ermita es troba seguint el corriol que surt en baixada des del Castell de Pedra. Una altra opció per a arribar-hi és agafar la pista des del dolmen de la Roca d'en Toni i agafar el camí que, a l'esquerra i poc abans d'arribar a la Creu d'en Boquet, duu a Can Boquet i Sant Salvador. Un cop aquí, deixem l'ermita i el mas a la dreta i trobarem un corriol que, pujant un pèl pel turó, ens porta a la Cova del Pont.

En un cas o en l'altre, recomanem dur les coordenades per anar-hi directes.


Aquesta cova és natural i, possiblement, va ser un lloc d'enterrament. A la seva excavació, efectuada el 1970 per J. Venutua, no s'hi van trobar restes humanes, però sí ceràmica feta a mà de diferents tipus i una destral de pissarra, que permeten datar la presència humana a la cova entre el Neolític i el Bronze Antic (5500 - 1500 a.C.).

Desfem el camí fins el cotxe i ens dirigim, tot seguint el GR-92, cap al nord, en direcció a Can Camat. Deixem camins a banda i banda fins que la pista el bifurca en dos; allà, prenem el camí de l'esquerra i el seguim uns 150 metres, fins a trobar a mà esquerra una entrada a un prat. Ja a peu, tenim dues opcions. Si anem pel camí, trobarem el menhir de Can Camat a la nostra esquerra sobre el talús. 


Si anem pel prat paral·lels al seu límit, el veurem a la nostra dreta, un pèl amagat entre la vegetació. 


Les seves dimensions són 1,90 metres d'alçada per 1,00 d'amplada. Mirant aquesta segona fotografia, no diríem que fa aquesta alçada, però per la part del darrere sí s'observa la seva magnitud real, però és difícil fer una foto, així que hem posat una foto de cada banda del menhir. En no tenir cap característica particular, no s'ha pogut datar amb exactitud dins de l'ampli marge temporal del Neolític al Bronze (5500 - 650 a.C.).

De nou al cotxe, fem mitja volta i tornem a la Creu d'en Boquet, on prenem la pista que porta a Vallromanes passant pel restaurant de Sant Salvador. Uns 700 metres després, deixem el cotxe i agafem el corriol de l'esquerra, endinsant-nos en un maco i humit bosquet. El seguim uns 500 metres fins una corba una mica tancada a l'esquerra. A banda i banda del camí trobarem els dos trossos del menhir de la Pedra del Diable. Si volem veure el fragment gran, hem de pujar al bosc de la nostra esquerra. Si volem veure el petit, hem de baixa un pèl a la nostra dreta.


Abans de trencar-se, el menhir mesurava 2,50 metres de longitud per 0,90 d'amplada i 35 centímetres de gruix. Segurament, el seu estat actual es deu als moviments de terres fets a la zona.


Tornem de nou cap el cotxe i continuem cap a Vallromanes per la que portàvem. Just arribar a la població, agafem el desviament cap a la urbanització de Can Tàbac i Oasis, pujant pel carrer de Consol Balet i seguint per Mare de Déu de Montserrat. Després d'uns 700 metres, deixem el cotxe i prenem el camí que surt a la dreta, just a una corba, fins arribar a una esplanada. Anem cap a la dreta fins a trobar un bosquet, on, caminant uns 25 metres, trobem la Roca Foradada del Turó del Tàbac.   


Aquesta cova artificial, de 1,40 metres de fondària per 1,10 metres d'amplada i 0,93 d'alçada, es troba esculpida a un gran bloc granític de 3,64 metres de longitud per 3,75 d'amplada i 2,66 metres d'alçada.

Fou descoberta el 1966 per Lluís Galera i Isern, que l'associà a altres troballes prehistòriques de la zona, mentre que, 10 anys més tard, en J. M. Cuyàs l'assimila a un forn (crec que sí, s'hi podrien fer pizzes a l'interior... però és massa feina, no?). El 1991, el col·lectiu GESEART la considera una cova sepulcral artificial.

S'hi han realitzat diverses prospeccions al seu entorn els anys 1999, 2003 i 2004, sense haver-se trobat restes associades. Tot i això, podria datar-se entre finals del Neolític i principis del Calcolític (2700 - 2200 a.C.). El roc granític conté reguerons i cassoletes.

Desfem el camí fins el cotxe i ens dirigim a la urbanització de Can Nadal, a Vilanova del Vallès, per finalitzar el completíssim matí. Allà, prenem el carrer de l'Alosa fins que es converteix en pista i, quan aquest s'acaba, prenem el camí de l'esquerra i aparquem. Ja a peu, seguim tot rectes i arribem fins una tanca, on agafem un camí que surt a l'esquerra. Just després, agafem un altre que surt a la dreta resseguint la línia d'alta tensió. El seguim fins trobar un dipòsit a la dreta i entrem al bosc que queda a la nostra esquerra. Baixant pel corriol marcat (compte, en alguns trossos no es veu gaire la senyalització), arribem a la Cova de Can Nadal II i uns 30 metres a l'est, trobem la Cova de Can Nadal I o de l'Escarpat.


Es tracta d'una cavitat en forma de balma d'uns 2,50 metres de longitud per 2,00 d'amplada i 1,50 metres d'alça màxima. Davant seu, hi ha una llosa que podria haver fet de tancament de la cambra sepulcral, al costat d'una altra llosa més petita, fet que va fer que l'Artur Osona, el 1892, l'esmentés per primera vegada catalogant-la com a dolmen. Es troba a la part inferior d'un aflorament granític que grans conté cassoletes i reguerons.

El 1951, en J. Ventura hi va fer una excavació, a la que ho va trobar restes esmicolades d'esquelets, fragments ceràmics i tres puntes de sageta amb peduncle i aletes. El 1992, s'hi va ser una prospecció, sense trobar-hi restes associades. Les minses restes no permeten datar la cova amb certesa.

Tornem a la Cova de Can Nadal II (foto inferior esquerra), també anomenada de l'Ermità, car fou utilitzada a l'Edat Mitjana com a eremitori (al seu interior, es pot observar una creu gravada a la paret).

La cambra, excavada artificialment a la roca, té unes dimensions de 4,50 metres de longitud per 2,00 metres d'amplada i 1,50 d'alçada.

Igual que la seva veïna, va ser catalogada per l'Artur Osona com a dolmen el 1892, va efectuar-s'hi una excavació el 1951, per en J. Ventura i s'hi va fer una prospecció el 1992. Les troballes associades a la cova són tres fragments de ceràmica grollera, dos fragments de sílex i un fragment de ganivet de sílex blanc de 3 centímetres de longitud. Tot i no haver-se trobat restes humanes, es podria haver utilitzat com a hipogeu o cambra sepulcral.

Si ens hi fixem bé, veurem que el corriol marcat baixa una miqueta més. Seguint-lo i només uns 50 metres cap el S-SE, trobem la Cova de Can Nadal III o Cova Fonda (imatge inferior dreta).

És la cavitat més curiosa de les tres i, tot i la proximitat a les anteriors i el seu fàcil accés, és també la més desconeguda. Té una entrada en rampa que sembla que t'hagi de portar al centre de la terra, però, tranquils, només fa 1,50 metres de fondària. La cambra té tendència arrodonida, amb una longitud d'uns 4,50 metres i una amplada de 2,50 metres.


La primera notícia global que es té de les coves és de l'any 1909, quan en Francesc Carreras  i Candi les identifica com a sepultures cristianes... suposem que per la presència de la creu gravada a la Cova de l'Ermità.

Després de visitar aquestes interessants coves, és hora de tornar a casa, a descansar i poder pair tots els elements que hem visitat.


Coordenades:

Paradolmen d'en Boter: UTM(ETRS89): 31T, 4442293, 4596193
Cova d'en Pau: UTM(ETRS89): 31T, 445493, 4597723
Cova de la Granota: UTM(ETRS89): 31T, 445580, 4597639
Pedrera de Can Boquet: UTM(ETRS89): 31T, 445271, 4597729
Roques d'en Sardinyà: UTM(ETRS89): 31T, 445252, 4597736
Pedra de Can Boquet I: UTM(ETRS89): 31T, 445251, 4597675
Pedra de can Boquet II: UTM(ETRS89): 31T, 445252, 4597673
Castell de pedra: UTM(ETRS89): 31T, 445201, 4597615
Cova d'en Joan:UTM(ETRS89): 31T, 445223, 4597606
Menhir de Can Camat: UTM(ETRS89): 31T, 445519, 4599153
Menhir de La Pedra del Diable: UTM(ETRS89): 31T, 444079, 4597258
Roca Foradada del Turó del Tàbac: UTM(ETRS89): 31T, 442529, 4598218
Cova de Can Nadal I: UTM(ETRS89): 31T, 443437, 4599741
Cova de Can Nadal II: UTM(ETRS89): 31T, 443400, 4599744
Cova de Can Nadal III: UTM(ETRS89): 31T, 443413, 4599722

diumenge, 11 de gener de 2015

Dòlmens a Begues

Diumenge pel matí i ja tinc ganes de que arribi la tarda... no per res... és que els Reis ens han portat uns carnets de soci per anar a veure el Barça - Atlético de Madrid, però fins les set de la tarda queda molta estona... sort que havíem quedat amb en Manolo i la Fina per a que ens fessin de guies per la seva zona, i les hores van passar molt ràpid. No hi ha res com anar amb algú que es conegui el terreny.

Primer, ens van dur al dolmen d'Ardenya, situat al Coll de la Creu d'Ardenya. Ben bé no sé com hi vam anar, conduïa la Fina, però cercant he trobat que des del nucli de Begues cal anar direcció a la urbanització Santa Eulàlia i pujar pel carrer Aragó fins a la riera de Can Sadurní. En arribar a la riera, s'ha de deixar el camí pel que veníem i prendre un trencall, a mà esquerra, que duu a la central elèctrica. A aquesta carretera, just quant passes per sota de la primera línia elèctrica, s'obre una pista forestal, a la nostra dreta. Seguirem aquesta pista fins la senyalització de la Creu d'Ardenya. Seguirem tot seguint la línia d'alta tensió, on creuarem un camí empedrat d'època medieval i, a uns vint metres després, agafarem un corriol que surt a la dreta i que en pocs metres ens durà a les restes del dolmen.


Segons els estudis publicats, aquest era un sepulcre amb corredor tipus galeria catalana, amb tipus de cambra no determinat, per la falta de lloses. Només es conserva el túmul, molt ben definit per cert i unes rengleres de lloses en posició radial respecte el que un dia fou el sepulcre. Entre aquestes lloses, es van localitzar un conjunt de pedres col·locades perpendicularment, fent un cromlech de contenció.

A l'excavació de l'any 2004, només es va recuperar del seu interior una punta de fletxa de coure, que fa datar el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític, a finals del tercer, inici del segon mil·leni. A la segona excavació, efectuada l'any 2005, es va trobar un segon anell de contenció de l'estructura, però de troballes, poques. Uns pocs fragments ceràmics i alguna resta de fauna. Tot i la inexistència de restes humanes, es veu tant clarament que en el seu dia fou un dolmen, que ningú diria que no ho és, se suposa que va rebre espoli i destrucció de les lloses de fa temps.

Tornem al cotxe i anem a visitar el dolmen de Campgràs. Agafem la C-32 fins la sortida 42 i allà ens dirigim cap el massís del Garraf, atravessant la urbanització Rat Penat pel carrer Maria Cristina Güell. Continuem pujant fins a trobar a mà esquerra un aparcament habilitat, on deixem el cotxe. A la nostra dreta, surt el GR-92, que duu al pic de La Morella. Poc després de deixar a la dreta el sender SL-C 99, ens endinsem a l'esquerra en direcció a un munt de rocs de color gris clar. Si hi parem una mica d'atenció, trobarem el dolmen abans d'iniciar la pujada al turonet.


Del megàlit no hi ha gaire informació, l'únic que he pogut trobar és que la llosa de coberta és la que resta desplaçada a l'esquerra de la fotografia tal i com la mirem,  i la que faria de capçalera ha caigut cap l'interior del sepulcre en els últims anys.

A la seva excavació, només es va trobar una moneda d'època medieval. Tot i això, la Generalitat  confirma l'autenticitat del Dolmen de Campgràs, i el defineix com una petita galeria catalana.


Coordenades:

Ardenya: UTM(ETRS89): 31T, 409500, 4578429
Campgràs: UTM(ETRS89): 31T,  409113, 4571587

diumenge, 4 de gener de 2015

Dòlmens a Gorafe VII: Llano de la Carrascosa (Andalusia)

Avui anem a Granada, però hem vist al llibret de Gorafe un dolmen de fàcil accés i molt interessant que no podíem deixar passar.

Agafem, de nou, la carretera GR-6100 en direcció Gorafe i anem fins poc després del quilòmetre 14, on trobem un camí a l'esquerra que es dirigeix cap a la cinglera. Aparquem el cotxe i caminem fins que trobem el barranc. Allà, girarem a la dreta i avançarem vorejant la cinglera fins a trobar el majestuós dolmen de Gorafe, Llano de la Carrascosa 186, també conegut com a Sepultura Grande.
   

De 4,30 metres de longitud, conserva dues grans lloses de coberta, una sobre la cambra trapezoïdal i una altra sobre el corredor. La més grossa de les dues fa 3,75 per 2,45 metres. A les diverses excavacions, s'hi han trobat un dard de tres puntes, un anell, una punta de llança de coure, una punta de fletxa de sílex, dos vasos i algunes restes ceràmiques més, i dos cranis humans. Sembla correspondre a l'època del Neolític final - Calcolític (2400 - 1800 a.C.).

Ara sí, tornem cap el cotxe, que l'Alhambra ens espera! Després de que la vaga dels controladors aeris de fa uns anys ens deixés amb la mel als llavis, a la fi podrem visitar-la!


Coordenades:

Llano de la Carrascosa 186 (Sepultura grande): UTM(ETRS89): 30S, 498330, 4143645 Aprox.

dissabte, 3 de gener de 2015

Dòlmens a Gorafe VI: Majadillas II (Andalusia)

Tornem de Baños de Alicún tot anant per la GR-6101. Deixant el cotxe on l'hem deixat a la ruta de la Sabina, tornem a caminar fins la cinglera, però aquest cop girem a la dreta caminant pel límit dels camps fins a trobar el primer megàlit de la tarda, el Majadillas 81.


Amb una llargada de 1.80 metres, una amplada indeterminada, ja que com es veu falta mig dolmen (pel que queda, se suposa que era pentagonal) i una alçada conservada de 1.50 metres, a les excavacions efectuades per part de Louis Siret i, anys més tard, García Sánchez i Spahni, es va recollir un aixovar de trenta-una puntes de fletxa i un ganivet, tots ells de sílex, un micròlit, un fragment de penjoll de pedra, una destral pulimentada, una espiral de fil de coure, ceràmiques i una dent, que podria ser de gos, a més de diversos ossos humans carbonitzats.

Amb molt bon ritme, que va quedant poca llum, seguim caminant. Com temíem quedar-nos sense llum vam decidir creuar el barranc (és fàcil) a una corba tancada que fa la cinglera. Vam sortir just davant del dolmen de Gorafe, Majadillas 83. No l'havíem vist, ens pensàvem que només era un amuntegament de pedres per posar una senyalització, però, en apropar-nos el vam distingir, d'entre elles.


Aquest dolmen, de 2.10 metres de llarg per 1.50 d'ample i una alçada conservada de 1.15 metres, és de planta poligonal i consta de terra enllosat.

A la seva excavació, García Sánchez i Spahni van extreure del seu interior un tros de punxó d'os, restes ceràmiques de quatre vasos i les restes humanes de dos individus, un adult i un nen.

Just davant d'aquest últim, caminant vers la cinglera, ens trobem amb el magnífic sepulcre número 84 de Majadillas.


D'unes dimensions de 3.20 metres de llarg, 1.45 d'ample i 1.95 d'alçada amb cambra trapezoidal, conserva part de la coberta, tant de la cambra com del corredor.

De la seva excavació, Louis Siret publica uns resultats de: una destral polimentada, un sicell de pedra, vint-i-dues puntes de fletxa i dos ganivets de sílex, diverses petxines, un punxó de coure, restes ceràmiques de nou vasos i vint esquelets humans.


Anys més tard, Sánchez i Spahni publiquen uns resultats de: disset puntes de fletxa, fragments de dos ganivets, una destral polimentada, un tros d'un punxó d'os i un de coure, denes de collar, diversitat de petxines, restes de nou vasos ceràmics, un d'ells reconstruït totalment amb parts trobades temps abans per Siret, i restes de vint-i-dos cossos humans; setze adults, tres joves i tres nens.

Ara sí tornem a l'allotjament, que demà anem a Granada, sobretot per a veure l'Alhambra.


Coordenades:

Majadillas 81: UTM(ETRS89):  30S, 495750, 4146845
Majadillas 83: UTM(ETRS89): 30S, 495840, 4146845
Majadillas 84: UTM(ETRS89): 30S, 495837, 4146863

Dòlmens a Gorafe V: Baños de Alicún (Andalusia)

A la fi, hem arribat a Baños de Alicún... dic a la fi perquè la Cris insistia molt en anar-hi, i això que és la necròpolis que queda més allunyada de Gorafe... jo per mi que havia vist alguna cosa, perquè la veritat, és l'estona a la que vaig gaudir més, i això que "únicament" hi ha vuit dòlmens.

Ens dirigim cap a Villanueva de la Torres per la GR-6100, però no hi arribem, ens desviem a la nostra dreta on s'acaba la carretera (quilòmetre 0). En un moment, passarem per davant d'un balneari (Balneario de Alicún de las Torres), deixant el cotxe al petit aparcament que hi ha davant d'aquest.

A peu, tornem enrere fins la corba que acabem de fer amb el cotxe, on veurem dos camins sorrencs, a la nostra esquerra, gairebé al vèrtex de la corba. Nosaltres agafarem el segon. Als pocs metres, ens trobarem al bell mig d'un desèrtic altiplà,  on seguint unes marques grogues començarem a veure megàlits. El primer, seguint el camí, clar i molt definit el trobarem poc abans de la cinglera.


Es el dolmen de Gorafe, Baños de Alicún 10, de cambra rectangular de 2.20 metres de llargada per 1.65 d'amplada. El belga Louis Siret va trobar-hi una punta de fletxa, dos ganivets, un fragment de sílex, un vas ceràmic i les restes de quatre cossos humans.

En aquest punt, el camí marcat fa un revolt i tot anat en direcció contrària a la que veníem, en uns 40 metres, veiem el Baños de Alicún 9. Aneu amb compte, doncs aquest sepulcre encara resta soterrat. Aquí veiem l'entrada.


Això si que és un dolmen en estat pur... dues paraules... im-pressionant!! Ara penjaré una foto de l'interior... que està un pèl cremada, però bé, es fa el que es pot!!


El dolmen número 9 és de cambra trapezoïdal, o això diuen els estudis, jo el vaig veure més aviat rectangular de 5 metres de llarg per 2.40 d'ample i una alçada de 1.75. El més curiós d'aquest megàlit és que no s'ha trobat cap resta del corredor, ni del túmul, fet que el fa únic. És com si fos un immens sepulcre de fossa que ara té entrada lateral. D'aquest megàlit no hem trobat dades de troballes arqueològiques publicades.

Seguim caminant en la mateixa direcció i, tirant un pèl a la nostra esquerra, fins a trobar, prop del camí de sorra que porta a Villanueva de las Torres, el megàlit número 8.


D'aquest dolmen, hi ha diverses dades, segons l'arqueòleg que hagi fet l'estudi. Per començar, Manuel García Sánchez i Jean-Christian Spahni van fer l'estudi dels megàlits de Baños de Alicún, determinant que en aquest sepulcre la cambra era trapezoïdal de 3.90 metres de llargada i una amplada de 2.80, amb un corredor de 1.80 metres de llarg per 0.95 d'ample.

En realitat el sepulcre és de cambra rectangular, fent 4.10 metres de llargada i de 3.00 a 3.10 d'amplada als seus punts més allunyats. A la intervenció arqueològica, Siret documentà, un vas ceràmic, un fragment de banya i dotze esquelets humans.

Bé, continuem la passejada pel petit altiplà fins a trobar el megàlit de Baños de Alicún 7.


Com es pot veure a la fotografia aquest sepulcre és de cambra quadrangular, però les seves dimensions no han estat publicades, tot i que ha estat estudiat per diversos arqueòlegs.

A la seva excavació, Louis Siret va trobar ganivets de sílex, un de sencer i tres fragments corresponents a altres ganivets, quatre vasos ceràmics i cinc esquelets.

Ara fem mitja volta i tornem a la carretera, després d'estar buscant algun camí per arribar a la resta dels dòlmens, sense èxit. Tornem a l'aparcament per a cotxes i agafem un camí que surt d'allà mateix, al costat d'una font. A partir d'aquí va ser on jo i la Cris vam "flipar".

Al poc de caminar té n'adones, que et trobes caminant entre la cinglera i una "paret" pleníssima de plantes (recordeu que a dalt de la cinglera és desert). Bé, doncs és que per la part alta d'aquesta paret hi ha un aqüeducte, i, és clar, creixen infinitat de plantes. El més impressionant és el canvi radical en uns pocs metres.


Els dòlmens són enmig dels pins que es veuen a la foto, i ara ve la pregunta que em vaig fer jo: I allà com collons hi arribo??... Doncs, per aquí Marc.


Una de les diverses coves que travessa l'aqüeducte per la seva base. Impressiona bastant anar veient gel pel camí i les coves... som al desert!!! I per si no n'hi  havia prou, en creuar aquesta petita cova encara era més maco. És un caminet d'uns dos metres, al lloc més ample, amb arbres pel mig, en el que a la teva dreta et queda el citat aqüeducte i a l'esquerra una sèquia, aquesta sí creada per la mateixa natura.


Seguim pel camí fins que s'acaba en un desnivell rocós on si pugem a la nostra dreta, ens quedem a l'alçada de l'aqüeducte, però, nosaltres anem a l'esquerra. Baixant aquest pendent, arribem al bosquet de pins que veiem des de l'altiplà, en el què amb una passejadeta a l'ombra trobarem quatre sepulcres.

Començant per aquest, el Baños de Alicún 4, on es conserva tot el túmul i només li resta una llosa de coberta.


Aquest exemplar tan ben conservat és, segons els estudis de planta trapezoïdal, de 3.70 metres de llargada per 2.10 d'ample i 1.90 metres d'alçada, amb l'entrada treballada buidant la llosa que fa de porta d'accés.

Siret va trobar en la seva excavació quatre puntes de fletxa, un fragment de sílex i dos esquelets humans. En posteriors excavacions, s'hi han trobat ossos humans en avançat estat de descomposició, uns pocs fragments de sílex i fragments ceràmics. 

Seguim la petita passejada (els quatre sepulcres estan a tocar un de l'altre) i avistem el número 6.


Amb cambra trapezoïdal i amb el corredor desaparegut, conserva unes dimensions de 3.45 metres de llargada, 1.80 d'amplada a la capçalera i 1.30 a l'altre extrem. Com a curiositat, dir que aquest megàlit té un esglaó a la seva entrada, que fa un metre.

L'aixovar recuperat del seu interior pel belga Siret fou d'onze puntes de fletxa de sílex, dos ganivets i fragments d'un tercer, acompanyant les restes de tres cossos humans.

Ara, ens dirigim al número 3, que, per cert, com el company anterior, té un esglaó a l'entrada, aquest de 1.20 metres.


Aquest megàlit es troba en estat ruïnós, fet que fa impossible mesurar les dimensions exactes. Però més o menys fa 1.00 metre de llargada per 1.80 d'amplada, sent més ample que llarg. Es conserven dues lloses de coberta desplaçades al costat del megàlit. En canvi, el corredor està prou ben conservat, es calcula que tenia una amplada de 70 centímetres.

No es va trobar cap tipus de resta arqueològica.

Continuem passejant i trobem el sepulcre més petit de la necròpolis, el Baños de Alicún 5.


L'últim megàlit de Baños de Alicún era, segons l'estudi fet als anys 1955 -1956, de planta trapezoïdal de 3 metres de llargada per 1.85 d'amplada i 1.20 d'alçada màxima. En el seu interior tampoc s'hi va trobar res. Cal dir que és un fet normalitzat a molts megàlits de Gorafe, degut a l'espoli que han rebut des de fa temps.

Com a dada cronològica, dir que aquesta necròpolis està datada a l'era calcolítica.


Coordenades:

(No són del tot fiables)
Baños de Alicún 10: UTM(ETRS89): 30S, 490393, 4151570
Baños de Alicún 9: UTM(ETRS89): 30S, 490430, 4151565
Baños de Alicún 8: UTM(ETRS89): 30S, 490455, 4151575
Baños de Alicún 7: UTM(ETRS89): 30S, 490460, 4151590
Baños de Alicún 4: UTM(ETRS89): 30S, 490197, 4151623
Baños de Alicún 6: UTM(ETRS89): 30S, 490190, 4151600
Baños de Alicún 3: UTM(ETRS89): 30S, 490220, 4151608
Baños de Alicún 5: UTM(ETRS89): 30S, 490217, 4151590

Dòlmens a Gorafe IV: Hoyas del Conquín (Andalusia)

Després de la ruta de Llano de Olivares, agafem el cotxe per a continuar baixant per la carretera GR-6100 fins trobar a mà dreta l'aparcament de la ruta d'Hoyas del Conquín, poc després del quilòmetre 12.

Començarem per la part alta de la ruta. D'esquenes a la carretera, a la nostra esquerra sobre un monticle veurem el dolmen Hoyas del Conquín 135.


Aquest dolmen de planta pentagonal té una petita cambra de 1,50 metres de longitud per 1 metre d'amplada i una alçada màxima d'1 metre. Al seu interior, s'hi van trobar restes de vuit persones i restes d'una copa d'època argàrica. Tenint en compte que aquestes sepultures estan datades dins del Calcolític (2200 -1800 a.C.), aquesta copa demostra la reutilització en l'època del Bronze inicial (1800 - 1550 a.C., moment en que va desaparèixer la cultura argàrica).

Tornem a l'aparcament i enfilem el camí que va cap a la muntanya vers la cinglera. Sense pèrdua, trobem el dolmen més gran de la ruta, el 134, també conegut com a Las Ascensias.


Aquest megàlit té unes dimensions de 3,85 metres de longitud, per 2,60 d'amplada i 2,20 d'alçada, amb un corredor de 0,80 metres de longitud. Com a curiositats, la cambra és excavada a la roca i un dels rocs de la coberta, de forma quadrada, fa 3 metres de costat. A les seves excavacions, s'hi han trobat diverses restes òssies, a més d'un fragment de punxó d'os, restes d'un punyal de coure i alguns trossos de ceràmica.

Seguint el camí cap el nord, el següent megàlit que trobem és el 133. 


De cambra pentagonal de 1,65 metres de llargada i 1,65 d'amplada, té una alçada de 0,90 metres i conserva part del cròmlec que l'envoltava. Respecte a les troballes, són àmplies: restes d'adults i nens, fragments de sílex i ceràmica i denes de collarets en os.

Seguint uns 20 metres més al nord, arribem al 132.


Curiosament, aquesta sepultura té un passadís una mica més llarg que la cambra. Mentre la cambra fa 1,70 metres de longitud per 1,40 d'amplada, el passadís fa 1,85 metres de longitud per 0,50 d'amplada. A la seva excavació, s'hi van trobar diverses restes humanes a més d'una petxina de cardium.

Des del 132, podem veure, on s'acaba el camí, el 239, descobert l'any 1998 durant una campanya d'excavació a la zona.


Disposa d'una cambra pentagonal de dimensions 1,56 metres de llargada, per 1,62 metres d'amplada i 1,42 d'alçada. A la seva excavació, s'hi van trobar restes de ceràmica i un parell de puntes de fletxa.

Desfem el camí fins a l'aparcament i travessem la carretera per a fer la part de ruta d'Hoyas del Conquín Bajo. Sense gaire esforç, trobem el megàlit 137 seguint el camí marcat.


Aquest dolmen pentagonal té unes dimensions de 1,60 metres de llarg, per 1, 30 d'ample i 1,35 d'alt. Durant les diverses excavacions, s'hi van trobar fragments de ceràmica, així com ossos humans i d'animals.

El següent sepulcre que trobem és el 138, a uns 75 metres de l'anterior.


Com els anteriors, la seva planta és pentagonal i és de dimensions similars al seu veí immediat, 1,70 metres de longitud per 1,35 d'amplada i 1,35 d'alçada. Conserva restes del cròmlec i algunes pedres de sustentació del conjunt. Pel que fa a les troballes, es van obtenir restes ceràmiques, una dena de collaret de petxina, fragments d'una destral i restes òssies.

Uns 50 metres més endavant, arribem al sepulcre d'Hoyas del Conquín 139.


Aquest petit dolmen pentagonal es trobava molt malmès i en risc de desaparició donada l'erosió del terreny, però va ser restaurat l'any 1999. No disposem de les dimensions, però ja es veu a la foto que és petitó i no conserva gaire alçada. Respecte a les restes trobades al seu interior, només es parla de trossos d'os.

Uns 56 metres més endavant, trobarem el megàlit 140, també restaurat el 1999.


També pentagonal i de petites dimensions, només es van recuperar restes òssies a la seva excavació.

Una miqueta més apartat, trobem el dolmen 141, al costat d'un mirador amb zona de descans sobre el riu Gor. No és el que el camí fet ens faci merèixer un descans, però les vistes des d'allà valen la pena.


Aquest últim sepulcre, difícil de fotografiar per estar situat en una zona en desnivell, és el més gran d'aquesta part de la ruta. La seva planta és trapeizoidal i fa 2,20 metres de longitud, per 1,50 d'amplada i 1,60 d'alçada. En aquest cas, les excavacions sí van donar troballes interessants: una destral polimentada, un fragment de destral de coure, deu sagetes, vuit ganivets de sílex, dos punxons d'ivori, un cilindre d'os esculpit, restes de vasos ceràmics i restes òssies d'animals i humans (d'onze individus com a mínim). Els experts daten aquesta sepultura entorn del Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

Després d'admirar les vistes del congost, desfem el camí fins el cotxe i ens dirigim al nostre següent destí, Baños de Alicún.


Coordenades:

Hoyas del Conquín 135: UTM(ETRS89): 30S, 498100, 4144645
Hoyas del Conquín 134, (Las Ascensias): UTM(ETRS89): 30S, 498184, 4144685
Hoyas del Conquín 133: UTM(ETRS89): 30S, 498171, 4144738
Hoyas del Conquín 132: UTM(ETRS89): 30S, 498171, 4144755
Hoyas del Conquín 239: UTM(ETRS89): 30S, 498167, 4144768
Hoyas del Conquín 137: UTM(ETRS89): 30S, 498136, 4144575
Hoyas del Conquín 138: UTM(ETRS89): 30S, 498125, 4144500
Hoyas del Conquín 139: UTM(ETRS89): 30S, 498117, 4144490
Hoyas del Conquín 140: UTM(ETRS89): 30S, 498077, 4144452
Hoyas del Conquín 141: UTM(ETRS89): 30S, 498065, 4144342