Traductor

dijous, 16 d’agost de 2012

Poblats i pintures rupestres al Matarranya

L'estiu del 2012 vam decidir conèixer el que tenim prop de casa, i què millor que gaudir d'aigües clares i fresques com les del Matarranya. Així doncs, agafem el cotxe decidits a passar cinc dies pel que els catalans i alguns aragonesos denominem com La Franja (de fet, els noms dels pobles, els rius i gairebé tot són en català i castellà oficialment, la gent parla en les dues llengües).

Després de visitar diversos pobles, rutes pel Matarranya i l'Ulldemó, amb bany inclòs, decidim fer un dia més cultural i cercar un xic de la prehistòria de la comarca, i des de Vall de Roures / Valderrobres, que és on ens trobàvem allotjats, ens dirigim per l'A-231 direcció Tortosa, en la qual agafarem un desviament a l'esquerra indicant l'A-1413 que porta a Calaceit / Calaceite passant per Queretes / Cretas. Poc abans d'arribar al poble, veurem a l'esquerra la indicació del poblat de San Antonio i de l'ermita de San Cristóbal.


En la fotografia superior es pot veure part del poblat iber de San Antonio en primer terme i en un segon, a la muntanya del davant, la gran ermita de San Cristóbal.

A la inferior es pot veure l'estructura de part del poblat que ha estat mig reconstruït.
 

El poblat consta de dues etapes d'ocupació, la primera és dels segles IV i V a.C., que ocupava només la part superior del turó, i una segona al segle III a.C., en la qual es va ampliar molt el poblat i es va construir una muralla amb diverses torres defensives i fins i tot una espècie de cisterna tipus bassa per a la recollida de l'aigua de pluja. A la part inferior del poblat, s'ha pogut constatar que les cases eren de dues altures, aprofitant el desnivell de roca.

L'abandonament del poblat fou causat, segons diuen els experts, per la conquesta romana, que en aquest punt geogràfic va ser cap el segle II a.C.

Només esmentar que aquest és el poblat més important de la comarca del Matarranya.

Tornem al cotxe i tirem per la A-1413 un quilòmetre enrere direcció Queretes / Cretas, en aquest punt veurem a mà esquerra la senyalització del poblat iber de Tossal Redó.

Ens hi endinsem a peu fins a trobar el poblat, no gaire lluny, a la part superior d'un turó.


Investigant, he trobat que realment hi ha dos poblats, també ibers, de Tossal Redó, el Gran Tossal Redó, que és el que es troba arreglat i explotat turísticament per la comunitat aragonesa, i un altre molt proper anomenat el Petit Tossal Redó, que està en runes.


Urbanísticament parlant és clavat al seu veí San Antonio, un carrer principal, amb les cases als dos costats. Aquest "només" té una cinquantena de cases i és datat del segles VI i VII a.C. Després de molt buscar, no hem trobat cap data d'abandonament del poblat, però amb la proximitat del poblat de San Antonio, jo diria que poc a poc els habitants van emigrar cap aquest, i més tenint en compte l'ampliació que va rebre aquest.

Ja de tornada cap a Vall de Roures / Valderrobres, parem a Queretes / Cretas i agafem un camí de terra, però molt bo que mena cap al poblat dels Castellans i que en el seu camí trobarem les pintures rupestres del Gascons i la Roca dels Moros, i una cista molt però molt estranya, tant estranya que encara estem pensant si comptar-la o no!! Al final sí, tot i que és protohistòrica (període iber). Aquí teniu la fotografia de la cista.


Segons el planell "cutre" que hi ha allà es el túmul d'una cista Ibera, de la qual les lloses que feien de cambra han desaparegut. Com no hem trobat cap nom a la cista, se'l posem nosaltres, la bategem amb el nom de Cista Protohistòrica de Queretes, aquesta data del 500 a.C.

Bé, a mig camí, parem en veure el rètol de La Roca dels Moros. Sorpresa la nostra quan ens trobem això:


Les han arrancat!!!

Continuem el camí a peu, una mica emprenyadets i a poca distància arribem a Els Gascons:


Més emprenyada!!! M'emprenyo fent l'entrada del bloc, i ja fa dos anys d'aquesta ruta!!

Investigant, hem trobat que aquestes pintures van ser venudes al museu d'Arqueologia de Barcelona (actualment Museu d'Arqueologia de Catalunya on, curiosament, s'hi troben el dolmen i el menhir de Vinya Monera...). Ja ho podrien haver venut als d'Aragó, que són d'ells. A més, a l'arrencament de la pedra del seu lloc original, les pintures dels Gascons van ser destruïdes totalment.

Per baixar-me una mica els fums posaré unes pintures rupestres que vam veure dos dies abans, tot caminant pel Matarranya, són a mig camí entre Beseit / Beceite i El Parrissal i s'anomenen La Fenellassa. Tranquils... no cal caminar des de Beseit, pots anar amb cotxe, al final hi ha una zona d'aparcament previ pagament.

Així doncs, caminem una estona, seguint els rètols indicatius cap al Parrissal, fins veure la indicació de La Fenellassa. Creuem el riu per un pontet rudimentari i admirem els grafitis rupestres.


Es veuen tres homes pintats en vermell, just a sota de la marca d'humitat de color negre,. Realment es veuen 8 figures i part d'una altra, però en fotografia es difícil de veure. S'ha de tenir en compte que aquestes pintures daten per la seva morfologia des del Neolític fins a l'Edat dels Metalls.

Ara sí, continuem fins al poblat iber d'Els Castellans, aquest poblat m'agrada i això que no hi vaig arribar... (em feia mal la cama en pujar un fort pendent que porta al poblat), però la Cris sí que va pujar, i en veure les fotos... un altre cop emprenyat!!! M'agrada perquè no sembla gaire restaurat, que potser sí!!


I l'entrada al poblat és espectacular, bé, a mi m'ho sembla!



Aquest poblat va ser habitat entre els segles VI i II a.C., i, buscant informació sobre ell, he trobat que l'accés aquest fotografiat, no és l'accés principal, sinó la porta del darrere.

El poblat en sí, no és gaire gran, uns 70 metres de llarg, per 30 d'ample, i la distribució urbana és idèntica als seus veïns, un carrer central amb l'accés a les vivendes a banda i banda.

Ara sí, tornem al cotxe i anem a descansar a Vall de Roures / Valderrobres, fent una volta pel poble.

El dia que tornàvem cap a Catalunya, com m'havia quedat amb l'ànsia d'Els Castellans, li proposo a la Cris d'anar a veure algun poblat tot fent turisme urbanístic del segle XXI de tornada. Ella accepta la petició i posem rumb als poblats de les Escodines i San Cristóbal amb el maleter del cotxe ple a rebentar de coses.

Des de Vall de Roures / Valderrobres, agafem el cotxe i tornem a anar a Calaceit / Calaceite passant pel davant dels poblats de San Antonio i Tossal Redó. Un cop a Calaceit girem a l'esquerra per la N-420 en la qual, al cap d'un quilòmetre, agafarem la bifurcació que mena a Massalió / Mazaleón, on no hi arribarem, ja que els poblats són abans.

Primer trobarem senyalitzats a la dreta, els dos poblats ibers d'Escodines, Escodines Altes i  Escodines Baixes. A la seva excavació es va determinar que aquests dos poblats eren un degut a la poca distància entre ells (uns 100 metres) i la urbanització i restes trobades. 

Aquest és Escodines Altes.


I aquest, Escodines Baixes, amb Escodines Altes a la part superior del turonet.


Segons les troballes obtingudes, l'assentament data del segles VIII i VII a.C.

Un cop fetes les fotografies, tornem al cotxe i continuem direcció Massalió / Mazaleón i, poc abans d'arribar al poble, veiem el rètol indicatiu del poblat de San Cristóbal (bé, despoblado segons el cartell...). Es pot pujar amb cotxe fins al poblat, el camí està habilitat per a que els feligresos puguin anar a l'església de San Cristóbal, just al costat del poblat. Que poguéssim pujar amb el cotxe fins allà mateix va anar de conya, el temps se'ns tirava a sobre!! I més quan el vam veure, ja que ens va semblar bastant gran, i t'hi estàs una estona.


L'assentament va ser habitat als segles VII i VI a.C.

Tornem al cotxe i anem a casa, que déu n'hi do quines vacances!!
 
 
Coordenades:
 
Poblat de San Antonio: UTM(ETRS89): 31T, 263281, 4543098
Tossal Redó: UTM(ETRS89): 31T, 265520, 4542970
Poblat dels Castellans: UTM(ETRS89): 31T, 260617, 4540124
Cista Protohistòrica de Queretes: Abans de la Roca dels Moros, a l'esquerra del camí.
Pintures de la Roca dels Moros: Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Pintures dels Gascons: UTM(ETRS89): Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Pintures de la Fenellassa: UTM(ETRS89): 31T, 263946, 4519666
Escodines Altes: UTM(ETRS89): 30T, 742341, 4547737
Escodines Baixes: UTM(ETRS89): 30T, 742509, 4547584
San Cristóbal: UTM(ETRS89): 31T, 257323, 4548835