Traductor

dilluns, 29 de setembre de 2014

Dolmen i menhir a Arenys de Munt i inscultures a Cardedeu

Ja s'acaba el cap de setmana romàntic, on vam fer la mini-ruta d'Inscultures i estela-menhir del Pla de la Calma, com la veritat no ha fet gaire bon temps en els últims dos dies, i avui dilluns (festa per a nosaltres) s'ha aixecat molt assolejat, decidim, anar a fer un volt per la muntanya.
Avui he estat jo el del "mono" de dòlmens, com ja no en tenim gaires de no vistos per la zona, vam buscar bé i vam decidir anar a Arenys de Munt.

Anem per la C-61, en sentit Vallgorguina a Arenys de Munt fins l'entrada de la urbanització Collsacreu, allà deixem el cotxe, i just al davant surt el GR-83 que seguint-lo porta al dolmen.

Com ha estat plovent gairebé un dia sense parar, nosaltres decidim tornar a peu per la C-61 uns metres i agafar un camí ample a la nostra esquerra, que després empalma amb al GR-83. En 1 quilòmetre més o menys de camí, després d'un parell de corbes i una forteta pujada, ens trobarem a tocar la vora esquerra del camí el dolmen del Parent Rost.


El megàlit en qüestió no ha estat excavat mai i es troba en molt mal estat, agreujant la seva salut el camí que han fet passar per allà mateix. Les pedres estan totes arrencades de terra de fa poc, es veuen les marques de la sorra. He trobat una fotografia anterior del megàlit, i "vaja", amb tots els respectes, el que diguin que no és un dolmen, com ho diuen, és per flipar!! Jo no sóc un gran expert, però bé després de veure 220 dòlmens, crec que quelcom se'm queda. M'ha semblat veure part de cròmlec i pedres del túmul clavades a terra fent monticles, a més són els únics rocs d'aquestes dimensions per la zona i curiosament tenen forma rectangular.

Deixem el sepulcre, no-sepulcre i tornem al cotxe. Ara ens endinsem amb ell a la urbanització, sempre seguint l'avinguda Montnegre fins el final, on s'acaba tallada pel bosc. Allà deixem el cotxe i caminem pel carrer asfaltat cap a l'interior del bosc, d'on surt un corriol que seguint-lo ens portarà en uns 50 - 100 metres al menhir del Pla de les Bruixes o de la Gauxa, que se situa al voral esquerre del camí, a una corba a la dreta.


El monòlit té unes dimensions de 2.45 metres de llargada per 0.85 d'amplada. Pel tipus de fotografia, sembla més petit, però és que és l'única que no m'ha sortit cremada!! Tot i les seves dimensions, les cares visibles com a mínim, estan molt pulides. Per la seva morfologia, Baldrís l'ubica al Neolític (3000 - 2500 a.C.).

Esmentar que a la zona, el tipus de granit d'aquest menhir és inexistent.

Desfem el corriol i tornem al cotxe, de camí cap a casa fem un volt i anem a Cardedeu a visitar una pedra amb gravats, segons Baldrís, un possible menhir. Quan som a Cardedeu anem direcció Cànoves per l'Avinguda d'Àngel Guimerà, que més tard va a parar a la BV-5108. Seguirem per aquesta carretera fins que veiem a mà dreta una carretera que mena a la urbanització de Les Pungoles. Just abans d'arribar a les cases, al primer camí a mà esquerra virem i a uns 200 metres trobarem al marge esquerra del camí la Pedra Foradada dels Quatre Termes.


És un possible menhir amb una gran creu a la cara visible i que a la cara inferior té multitud de cassoletes, segons els que l'han vist (jo, aquell dia, no tenia ganes de girar-la).

No he trobat el seu datatge, el que sí he trobat és que aquesta no és la seva ubicació originària, ara l'han ubicat utilitzant-la com a divisió fronterera dels quatre termes, d'aquí el nom. Al costat del possible menhir hi ha un planell informatiu d'això que he comentat.


Tornem al cotxe i cap a casa, que déu n'hi do amb el cap de setmana romàntic!!
 
 
Coordenades:
 
Parent Rost: UTM(ETRS89): 31T, 459882, 4608418
Menhir del Pla de les Bruixes: UTM(ETRS89): 31T, 461135, 4609437
Pedra Foradada dels Quatre Termes: UTM(ETRS89): 31T, 447175, 4613299

diumenge, 28 de setembre de 2014

Inscultures i estela-menhir al Pla de la Calma

Cap de setmana romàntic amb la Cris, però abans d'anar cap a Santa Maria de Palautordera, on teníem allotjament, volíem passar pel Pla de la Calma a intentar localitzar per tercera vegada, els gravats que hi ha en un roc a pocs metres al nord del dolmen del Pla de l'Ase Mort.

Les informacions trobades sempre ens han portat a aquest roc, el qual es troba al mateix corriol que surt prop del dolmen pujant al turó.

Aquest cop, però, teníem informació nova (just al costat del roc hi ha una pedra amb un parell de regerons). Per tant, tornem a la més que coneguda (per nosaltres) pedra que no té res.


I just al costat veiem això... sí, són gravats!!! (fotografia de sota).


Ara sí, ja teníem més clar que possiblement aquell roc sí que fos el que diuen que tenia gravats. Allà mateix i mòbil en mà, a buscar informació sobre el tema, la qual ens va anar bastant bé. Les fotografies antigues que vam trobar, les vam comparar amb el roc i ens van semblar força convincents com per poder afirmar que, sens dubte, els gravats han estat arrencats o bé li han donat la volta a la pedra... o no sé, és prou estrany!!

Tornem al cotxe i ens dirigim al poble del Montseny, on es troba actualment l'estela del Pla de la Calma.

Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha només entrar al poble, i a peu passem pel carrer existent al costat de l'església, fins que als pocs metres de pujada, trobem un camí preparat, amb bancs i tot. Seguint el camí i a tocar de vivendes, novament, surt un corriol a la dreta, pujant al turonet. Per aquest corriol en uns 100 metres arribarem a l'estela-menhir del Pla de la Calma.
 

Aquest menhir, en tenir aquests tipus de gravats, s'ha estimat que té una antiguitat d'uns 5000 anys. Per tant, fou erigit al Neolític. Pesa prop d'una tona i té unes dimensions de 1.85 metres d'alçada per 1.30 d'amplada, per 42 centímetres de gruix.
 
 
Coordenades:
 
Actuals del Pla de la Calma: UTM(ETRS89): 31T, 449624, 4623377
Roc amb gravats: UTM(ETRS89): 31T, 445403, 4627188

diumenge, 7 de setembre de 2014

Dòlmens a Castellterçol III, Santa Maria d'Oló i Castellcir II

Després de tornar a la rutina, decidim trencar-la fent una ruta i aprofitar l'ocasió per a visitar alguns dels dòlmens propers a casa.

Ens dirigim primer de tot a Castellterçol aviam si trobem dos dòlmens que no és la primera vegada que cerquem. Una vegada a Castellterçol, agafem la carretera de Granera, BV-1245, i aparquem el cotxe a l'esplanada que queda a mà dreta aproximadament al quilòmetre 3,6 (la mateixa que per anar al dolmen del Criac, Dòlmens de Castellterçol (II)). Prenem el camí i en poc temps passarem l'esmentat dolmen. Nosaltres seguirem sense desviar-nos del camí principal fins a trobar uns cartells de la Diputació que assenyalen una cruïlla de camins. Poc abans dels cartells, veurem a mà esquerra un turonet on, dalt de tot, trobem les minses restes del dolmen de Vilanova.


Com es veu a la foto, poc queda a banda del forat... alguna pedreta dispersa i algun tros de roca... Això, evidentment, dificulta la seva datació perquè no es van trobar gaires restes durant la seva excavació i la seva morfologia tampoc no ajuda. Podria ser o un sepulcre de fossa del Neolític Mig - Final (vora el 3000 a.C.) o bé una cista del Neolític Final - Calcolític (2500 - 2000 a.C.). Respecte a les dimensions, la cambra feia 1,50 per 1 metre.
 
Tornem al camí i prenem la pista de la dreta a la cruïlla. Durant una estona, seguirem el GR-177 fins que fa una corba pronunciada a l'esquerra. Allà, deixarem el GR i prendrem la pista que surt davant nostre, que no deixarem fins que no tinguem un altre remei que triar dreta o esquerra. Triarem el de la dreta i pujarem fins que veiem a la nostra esquerra que surt un caminet tallat per grans pedres i tancat amb un filat. L'obrirem (evitant que ens passi el corrent) i continuarem fins a trobar, a l'esquerra del camí, un túmul clarament visible entre els arbres.


El dolmen de la Clusella o Closella, que curiosament pertany a Castellcir, és una cista megalítica de dimensions considerables, que fou excavada per Ricard Batista el 1958, documentant unes troballes de set dents i quatre queixals. Respecte a l'època, els experts el situen al Calcolític, entre el 2200 i el  1800 a.C.

Tornem cap el cotxe per on hem vingut i, com és d'hora i fa bo, decidim pujar fins a Santa Maria d'Oló a menjar-nos l'entrepà, visitar el poble i, de pas, fer una parada a una cista situada poc abans d'arribar al nucli urbà. Per anar de Castellterçol a Santa Maria d'Oló, ens dirigim cap a la C-59 direcció Moià i l'Estany. Passat aquest darrer, deixarem a la dreta el desviament cap a l'Eix transversal i continuarem per la carretera BP-4313 fins que, aproximadament el quilòmetre 18,6, surt un camí a la dreta. En poc espai, el camí fa una esplanada i, just després, quan torna a ser camí, a la dreta, trobarem el Sepulcre del Pla de la Bassa de Can Garriga.
 

Aquesta cista del Neolític mig - recent (3500 - 2500 a. C.) té unes dimensions d'1,10 de longitud per 0,80 d'amplada per 1 m. d'alçada i no es pot dir que el seu estat de conservació sigui bo, ja que va ser espoliada temps ençà.
 
El setembre del 1987, Maria Àngels Petit l'excavà, i, tot i l'espoli, es van trobar fragments ceràmics i nou restes òssies d'un individu jove.
 
Com avui estem de sort i no se'ns resisteixen els dòlmens, de tornada cap a casa, decidim tornar a la masia del Verdaguer de Castellcir, on prop del dolmen al que la casa dóna nom, havíem llegit que també hi ha una cista. Així, que, tal com expliquem a l'entrada del dolmen de la casa nova del Verdaguer (Dolmen a Castellcir), a l'alçada del polígon de Castellterçol, agafem el camí que porta cap a Castellcir. Seguint el camí, agafarem el pont que apareix a la nostra esquerra i continuarem fins a arribar a una cruïlla de quatre pistes amb el senyal indicatiu de la masia del Verdaguer i la Casa Nova del Verdaguer. Allà a la dreta deixem el cotxe i ens endinsem al bosquet que surt davant nostre. Sense gaire esforç, trobarem dos túmuls amb algunes lloses a sobre, es tracta dels Enterraments del Bosc de Can Verdaguer.


El primer ens queda a la dreta i conserva l'estructura del túmul i dues lloses no gaire grans, uns 50 cm d'alt per 30 de gruix, col·locades paral·lelament. Fent la volta al túmul, observem, a la seva part posterior, l'interior del túmul,  ja que hi ha un forat fet per espoliadors (no sabem si van trobar quelcom a l'interior...).
 
Si ens col·loquem mirant les dues pedres, a la nostra esquerra queda un el segon túmul amb un munt de lloses més grosses, però sense cap tipus d'ordre, com si fos un dolmen caigut o també espoliat. 


Donat l'estat en què es troben els dos túmuls i la manca d'excavació, és difícil poder-los datar. Però bé, prehistòrics són.
 
Tornem a la pista i caminem fins la Casa Nova del Verdaguer. Aquesta vegada no tenim tanta sort i no hi ha ningú a la casa que ens pugui ajudar, així que ens hem de buscar les garrofes. Amb una explicació no gaire bona del patmapa i sense fotografies ni coordenades, cerquem entorn la casa i prop del dolmen, però sembla que no hi ha sort. Quan ja estem tornant resignats cap al cotxe, un cop passada la bassa i molt a prop del camí, a mà esquerra, veig unes pedres, tres com deien les indicacions, col·locades sospitosament. Per si de cas, fem unes quantes fotos i decidim buscar més informació a casa.

 
Efectivament, es tracta del sepulcre de fossa de la Casa Nova del Verdaguer (per una vegada, l'he trobat jo i no el Marc!!). Tot plegat és una mica confús, perquè tant el dolmen de l'altra vegada com aquest es diuen Verdaguer o Casa Nova del Verdaguer... jo ja no sé quin és el nom correcte de cadascú... Bé, tornant al nostre megàlit, podem dir que les seves dimensions màximes són d'1,3 m. de llargada per 0.7 d'amplada. Pel que fa a l'època de construcció, igual que per als enterraments del bosc, no es té cap informació.
 
Ara sí, tornem cap a casa, avui, orgullosos del nostre èxit en la recerca dolmènica!
 
 
Coordenades:
 
Vilanova: UTM(ETRS89): 31T, 423612, 4623141
La Clusella: UTM(ETRS89): 31T, 421836, 4624725
Pla de la Bassa de Can Garriga: UTM(ETRS89): 31T,  421892, 4638028
Bosc de Can Verdaguer I: UTM(ETRS89): 31T, 428494, 4625767
Bosc de Can Verdaguer II: UTM(ETRS89): 31T, 428476, 4625765
Cista de la Casa Nova del Verdaguer o Verdaguer: UTM(ETRS89): 31T, 428589, 4626190

dilluns, 1 de setembre de 2014

Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres

Dilluns, la Cris fa dues setmanes que treballa, plega a les 17:00 i va al gimnàs mentre jo dono classes de Català. A dos quarts de vuit ja estem preparats per a fer la dura ruta que ens portarà a a veure el menhir. Així doncs, chiruques, xocolata i una gran ampolla d'aigua... i crema solar per la Cris, que se'm crema ràpid!!

Sortim de casa i creuem l'Illa, passant pel "preciós" Ajuntament de Mollet del Vallès, fins que veiem a mà esquerra un fort pendent, que en pocs metres ens durà al parc de Can Mulà, al qual trobarem un edifici, antiga propietat dels amos de la gran empresa tèxtil que hi havia a Mollet i que ocupava gran part de l'Illa. Ara pertany a l'ajuntament igual que el parc, que temps enrere havia estat el jardí de la casa.

Entrem a l'edifici, avui en dia biblioteca, i, després de fer cua per a tornar uns llibres, demanem a la noia que ens ha atès, per veure el fabulós megàlit que tenen al pati, ens obre les portes del darrere i ens deixa davant de l'immens roc.
 
 
Es troba "súper-protegit" (no trepitgeu les pedretes del davant, salta una alarma!!), ja que és un dels menhirs més importants d'Europa per les seves característiques. Té gran quantitat de gravats curvilinis i, just sota de la marca de la palada de l'excavadora amb el qual el van descobrir, es pot veure gravada una cara humana.
 




 
Aquesta menhir es va trobar l'abril del 2009 durant les obres de construcció del parc i l'aparcament soterrat de les Pruneres, a uns 10 metres de fondària. Per això s'han conservat tant bé tots els gravats, tenint en compte que aquest megàlit és del Neolític, ara farà uns 5000 anys.

Té una llargada de 4.90 metres, de la qual 110 centímetres són enfonsats a terra, una amplada de 68 centímetres i un pes de 6200 kg. Tot i que és força imponent, de menhirs n'hi ha de més alts per Europa, però, dins de l'àmbit de les esteles-menhir, és un dels més alts del continent, sinó el més alt.
 
El tipus de roca no és autòctona de la zona ni de zones properes, és a dir, que el van transportar d'alguna manera.
 
Ara, ens dirigim al parc de les Pruneres, on el van trobar, ja que allà han erigit un "cutre-menhir" en record d'aquest. Amb palada i tot!!

 
 
Coordenades:
 
Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres: A la Biblioteca Municipal de Mollet del Vallès
"Cutre-menhir": Lloc original on es va trobar: UTM(ETRS89): 31T, 434631, 4598762