Traductor

dissabte, 28 de juny de 2014

Dòlmens a Pinell II i Bassella II

Aquesta ruta ha resultat ser molt, però molt descafeïnada. La intenció era veure uns deu dòlmens, que més o menys ja teníem controlats després d'una nit d'aquelles rotllo investigador que li agafen a la Cris. El que no vam tenir en compte és que just s'ha acabat la primavera i la vegetació està en el seu moment més exhuberant, que fa difícil l'accés al megàlits. Hi vam anar amb pantalons curts i bambes, ja que pensàvem que seria fàcil, però només vam veure dos dels deu que teníem previstos.

El primer, aquest, la Fossa del camí dels Casals. Sabem que hi ha un altre a una muntanya propera, però la pujada i la vegetació ens van fer desistir. Per arribar-hi, agafem a Solsona la C-149 direcció Sant Climenç. Passada la bifurcació a Sant Climenç i poc abans del quilòmetre 14, surt a la dreta una desviació cap als masos de la Vila i els Casals i a l'esquerra el camí cap a can Folch. Agafem la pista de la dreta (es pot arribar en cotxe fins la fossa) i no la deixem. Passem per la masia dels Casals, seguint les marques del GR-3, i continuem baixant uns 400 metres més fins que, després d'un revolt pronunciat i una lleugera baixada, en trobem amb el sepulcre a un altre revolt a la dreta del camí. Per si no el veiem, dos cartells informatius ens el marquen.

 
Aquesta cista solsoniana, data del 3000 a.C. i amida 1.75 metres de llarg,  80 centímetres a la zona més ample, per uns 90 centímetres d'alçada. A l'excavació es va localitzar, fragments d'un esquelet femení d'uns 25 anys, una dena de cal·laïta i dues fulles de sílex.

Visitat aquest sepulcre, decidim agafar el cotxe i anar a veure un altre molt proper, tot i que canvies de comarca. La Caixa del moro del Coll del Pauet, sepulcre de tipus cista solsoniana, ha estat traslladat, ja que estava "ocupant" una zona de conreu.

Aquest megàlit es troba actualment a una àrea de descans tot anant per la carretera C-14 cap a Andorra al quilòmetre 136, després de passar el pont sobre l'embassament de Rialb. No confondre's amb una benzinera que hi ha abans de creuar el pont que també disposa d'àrea de descans i del museu de la moto de Bassella.
 

Aquest sepulcre data del 3500 - 3000 a.C. i té unes mides de 0.75 metres d'alçada en el seu punt més elevat, 1.82 metres de llarg i una amplada màxima de 1.40.

Tornant vam anar a veure el megàlit del Pla del Coll, que ja l'havíem vist en una altra ocasió, però l'estaven arreglant, i l'altre dia vam veure una publicació de l'Albert Fàbrega comentant que ja estava finalitzat i destapat. Vam anar a fer-hi una ullada i alguna foto en condicions per a poder posar a l'entrada del blog on apareix.
 
 
Coordenades:
 
Fossa del camí dels Casals: UTM(ETRS89): 31T, 366063, 4647616
Caixa del moro del Coll del Pauet: UTM(ETRS89): 31T, 358802, 4654236

dissabte, 14 de juny de 2014

Dòlmens, menhirs i poblat a Palau-Saverdera I

Cap de setmana completet. Sortim dissabte ben d'hora i enfilem l'autopista cap a l'Alt Empordà. Primera parada: Mas Isach a Palau-Saverdera. Pugem fins dalt de tot de la urbanització, passant de llarg el poblat ibèric, i anem directes a veure el dolmen de Mas Bofill, ubicat al carrer de sobre del poblat, que és l'últim de la urbanització, i d'on surt un corriol a mà esquerra indicant el recorregut a fer per a visitar els dòlmens.

En poc més d'un minut, ens trobarem amb el que sembla una barraca de vinya, però que realment és el dolmen de Mas Bofill. Només en resta una part de la cambra i ha perdut la coberta, però se li va construir una paret frontal de pedra seca per tal de ser reaprofitat com a barraca.

Aquest sepulcre de corredor correspon al Neolític Mitjà (cap el 3500 - 2700 a.C.) i té unes dimensions aproximades de 1,6 m de longitud, 2,3 m d'amplada i 1,85 m d'alçada.

Continuem muntanya amunt pel mateix corriol, seguint sempre les marques grogues recentment repintades. Després de tres o quatre minuts de pujada, depenent del ritme de cadascú, s'arriba sense pèrdua al dolmen de la Devesa, de mides considerables i molt ben conservat.


Igual que l'anterior, és un sepulcre de corredor del Neolític Mitjà (3500 - 2700 a.C.). Amida 3,4 m de longitud per 2,4 m d'amplada per 2,05 m d'alçada.

Desfem el camí i tornem cap el cotxe, amb el que ens acostem al poblat neolític de Ca n'Isach, que com diu el seu nom, és a la mateixa urbanització, se situa a un lloc privilegiat a l'hora de controlar la zona. Aquest poblat va tenir tres fases d'ocupació entre el 4700 i el 2700 a.C. S'hi poden observar restes de diferents cabanes, fogars, sitges i, fins i tot, una cisterna.



Per a passar una mica la calor que comença a apretar, deixem per una estona el Neolític i tornem al present per a visitar una cooperativa agrícola de la zona. Després del tastet de vins, olis i productes de la terra, tornem a la Prehistòria. Ens acostem ara fins el poble de Palau-Saverdera i deixem el cotxe a la plaça de la Font de Dalt. Aquí comença un camí senyalitzat que ens durà en tres quarts d'hora als dòlmens de la zona del Rec de la Fontasia. Sense desviar-nos del camí, arribem en poc més de 15 minuts a la indicació del dolmen dels Escalons d'en Poet, anomenat Fontasia II per algunes fonts. 


Aquest megàlit caigut, de tipus sepulcre de corredor, pertany al neolític mitjà (3500 - 2700 a.C.) i té unes dimensions  aproximades de 2,3 metres de longitud, per 1,5 d'amplada i 1,55 d'alçada.

Tornem al camí i continuem cap amunt un parell de minuts per a trobar el paradolmen d'en Poet I, també del neolític mitjà (3500 - 2700 a.C.). No hem trobat informació sobre les seves dimensions, però es pot veure per la foto que no és gaire gran.


De nou al mateix camí, continuem un parell de minuts més fins al menhir d'en Poet.


Aquest menhir de granit té unes dimensions de 2,50 m d'alçada per 0,80 m d'amplada i 0,40 m de profunditat màxima i data del IV - III mil·leni a.C.

Des d'aquí, seguint el camí que porta cap als pins de darrere el menhir, anem al paradolmen d'en Poet II, situat just sota el pi més gran. Realment, no sabem qui era en Poet, però ha quedat ben immortalitzat!! Devia ser el propietari de les terres on es troben tots els monuments...


El paradolmen, corresponent al Neolític Mitjà (3500 - 2700 a.C.), té una entrada força petita, però la cambra té unes dimensions gens menyspreables, 2 metres de llargada per 1,80 m d'amplada.

Retornem al camí i seguim uns cinc minuts les marques fins al dolmen de la Fontasia.


Sembla ser un sepulcre de corredor del Neolític Mitjà recent (3000 - 2700 a.C.). Les dimensions de les restes són 1,55 m de longitud i 1,40 metres d'amplada. La seva alçada màxima és d'1,20 metres.

De tornada, el camí s'encreua amb el de la ruta dels dòlmens de la Febrosa i Sinols, però ja el farem un altre dia, que avui fa massa calor i l'itinerari sembla més dur.


Coordenades:

Mas Bofill: UTM(ETRS89): 31T, 511265, 4684713
La Devesa: UTM(ETRS89): 31T, 511406, 4684804
Poblat de Ca n'Isach: UTM(ETRS89): 31T, 511039, 4684874
Escalons d'en Poet o Fontasia II: UTM(ETRS89): 31T, 513133, 4684315
Paradolmen d'en Poet I: UTM(ETRS89): 31T, 513282, 4684378
Menhir d'en Poet: UTM(ETRS89): 31T, 513262, 4684364
Paradolmen d'en Poet II: UTM(ETRS89): 31T, 513200, 4684316
La Fontasia: UTM(ETRS89): 31T, 513291, 4684530

diumenge, 8 de juny de 2014

Dòlmens a La Selva de Mar II i Port de La Selva II

Aquesta ruta prehistòrica ha estat una mica descafeïnada, crec que haurem fet a peu 1 km, tot i que la ruta preparada originalment era començant per la ruta de La Selva de Mar I, que és dins d'aquest bloc, i, en baixar del Monestir de Sant Pere de Rodes, anar a visitar els megàlits.

Volíem anar a la platja una estona i hem decidit anar a cala Tamariua, al costat de El Port de La Selva, que a més de ser una cala molt maca, té uns dolmens que ens havíem deixat.
 
 
 
A les dues hores més o menys de ser a la platja decidim anar a veure els dòlmens de Mores Altes I i Mores Altes II. Agafem el cotxe i anem direcció al Monestir de Sant Pere de Rodes. A mig pujar, a un revolt molt marcat a la dreta, amb unes pintures rupestres del segle XXI de l'homo-català, com jo, aparcarem el cotxe. Seguim pujant la carretera, ara a peu, fins que trobem el primer revolt a mà esquerra on hi ha uns monticles de pedres senyalitzant els dòlmens. Saltem la tanca de la carretera i baixem pel corriol que surt d'allà mateix. A uns seixanta metres, ens trobem amb el megàlit de Mores Altes II.

Aquest dolmen data del Neolític, cap al 3500 - 3000 a.C. i té unes dimensions interiors de 3.5 metres de longitud, 2 metres d'amplada i 1.95 metres d'alçada. La llosa de coberta és realment impressionant...
 
 
Ens trobem admirant la coberta del megàlit i veiem a pocs metres al costat d'aquest el dolmen de Mores Altes I.
 
Aquest megàlit data, com el seu veí immediat, de la segona part del quart mil·lenni a.C., està molt malmès pel pas del temps, amb les lloses de capçalera desplaçades cap els dos costats. Té unes mides de 2.5 metres de longitud, 0.85 metres d'amplada i 0.4 metres d'alçada.
 
Aquest també té una curiositat al que deuria ser una de les lloses de coberta... no sembla pas natural això (part inferior esquerra de la foto).
 

Desfem el camí tornant al cotxe, ara anem direcció El Port de La Selva. Al poc de conduir, a un revolt molt pronunciat a mà esquerra, veurem una tanca que prohibeix l'accés a un camí. Doncs al costat dret de la tanca, surt un corriol, l'agafarem pujant la muntanya, i als cinc minuts d'ascens ens creuarem amb el dolmen de la Taula dels Lladres.
 

També data del 3500 - 3000 a.C. i les seves mides són de  2.15 metres de longitud, 1.5 metres d'amplada i 1.43 metres d'alçada. La llosa de coberta, també presenta cassoletes, però no és tant espectacular com la del veí ja visitat. Seguim el corriol amb un desnivell pronunciat uns 3 minuts com a molt i, a un replà, ens trobem amb el dolmen de La Mora.
 

És de la mateixa època que els altres i amida 1.8 metres de longitud, 1 metre d'ample i 0.67 metres d'alçada.
 
 
Coordenades:
 
Mores Altes II: UTM(ETRS89): 31T, 515138, 4686695
Mores Altes I: UTM(ETRS89): 31T, 515132, 4686700
Taula dels Lladres: UTM(ETRS89): 31T, 515595, 4686490
La Mora: UTM(ETRS89): 31T, 515508, 4686460