Traductor

diumenge, 23 de febrer de 2014

Dòlmens a Clariana de Cardener

Cap de setmana a Solsona. Ahir vam veure els dòlmens "piperos" com dic jo i el del Pla de la Fossa. Avui, anem a Clariana de Cardener, que, com el seu nom indica, és a tocar del riu Cardener.

Agafem el cotxe i anem fins a Sant Ponç, a tocar, del pantà... lògicament de Sant Ponç.


Creuem el pantà per la presa i agafem el primer camí que veiem a la nostra dreta als pocs metres de la fi d'aquesta, el seguirem fins arribar a una casa pairal arreglada (de fet estava en obres quan hi vam anar). Allà deixem el cotxe, i, a peu, anem a buscar el megàlit.

Agafarem un camí que surt de la masia paral·lel al riu, fins a arribar a un franja enmig del bosc de matolls feta per passar el corrent elèctric. La seguirem cap a la nostra dreta i al cap d'uns quants metres, quan siguem més a prop del riu que en tot el camí, a mà dreta, enganxat a una torre elèctrica, trobarem el dolmen de Santa Constança I.


La cista solsoniana de Santa Constança I és datada al Neolític mig, vora el 3000 a.C. Les mides no les vam prendre (a partir d'ara portarem un metre), però segons Serra Vilaró, el megàlit tenia 2.14 metres de llarg, 1.30 d'amplada i 1.19 metres d'alçada.

Ara, a uns 15 metres "camp a través" cap a l'est, trobarem la cista solsoniana de Santa Constança II. És més petita i difícil de veure, però busqueu bé i la trobareu.


També és datada, com la companya, al Neolític mig i segons Serra Vilaró al costat nord té dues lloses de 1.25 i 0.47 metres, que jo diria que la de 1.25 ha caigut (no ho recordo bé), i una tercera a l'oest de 0.85 metres. L'alçada d'aquesta cista solsoniana és de 0'70 metres.
 
Vistos els dòlmens, tornem cap a Mollet, però ens parem abans de Cardona a veure el pont de Buidasacs, que segons la seva morfologia és datat d'entre els segles XVII - XVIII.


Admirem una estona el pont (és força espectacular), l'aigua del Cardener fresca i viva, donem un volt per la zona admirant l'antic molí i tirem cap a casa.
 
 
Coordenades:
 
Santa Constança I: UTM(ETRS89): 31T, 384585, 4645667
Santa Constança II: UTM(ETRS89): 31T, 384600, 4645670

dissabte, 22 de febrer de 2014

Dòlmens a Montmajor I

Cap de setmana amb allotjament a Solsona i, ja que érem de camí, ens parem al municipi de Montmajor. Tot agafant a Cardona la carretera B-420, que porta, adherint-se, a la C-26, cap a Berga. Nosaltres però no hi arribarem. Al quilòmetre 4.5 de la B-420 prendrem un camí que surt a mà dreta amb les senyalitzacions de Torrebadella i Claranés. Anirem cap a la primera, agafant el camí de l'esquerra de seguida que hi ha la bifurcació (el de la dreta porta a Can Claranés). Arribats al mas, més val que pregunteu als amables amos de Can Torrebadella, l'únic que sé segur, és que era tot anat pel camí que neix a tocar de la casa.

Ho sento, no puc donar informació de com arribar-hi, ens vam mig desorientar i un bon home ens va acabar apropant amb un cotxe atrotinat. Només recordo que era a la part alta d'un turó al costat del camí que comentava abans, que surt just darrera la casa. Al final, encara no se ben-bé com acabem visitant el megàlit del Serrat de les Pipes I... si no fos per aquell bon home, encara hi seríem!


Es tracta d'una arca amb vestíbul pou d'unes dimensions de 1.50 metres de llarg per 1.10 d'ample, i una alçada de 0.90 metres. Datem aquest sepulcre a l'època calcolítca, vers el 2000 - 1800 a.C. i, segons Antoni Mañé, fou reutilitzat en el Bronze final 1200 - 800 a.C.

A les seves excavacions, s'hi ha trobat ceràmiques, algun estri de sílex i poques i esmicolades restes humanes. Suposem que l'afirmació de reutilització del sepulcre per part de Mañé es deu afirmar amb aquestes troballes.

A uns 20 - 30 metres a l'oest d'aquest, trobarem el Serrat de les Pipes II.


Aquest megàlit és el germà petit del primer i consta d'unes dimensions de 1.80 metres de llarg, 1.20 d'amplada i 0.70 metres d'alçada. Data, com l'immediat germà, del Calcolític, entre el 2000 i el 1800 a.C.

Aquest també va ser sotmès a diferentes excavacions, amb resultats semblants al del company. Les troballes obtingudes tant d'un com de l'altre són dipositades al Museu Municipal de Berga.

Un cop visitats els dos megàlits "piperos", tornem al camí i ens dirigim cap a Can Claranés. Passarem pel bell mig de la masia, fins a arribar a un camí a la dreta pel que ens endinsarem, fins que trobem un altre que surt a la dreta, vers la vall. No l'agafarem, seguint pel camí fins arribar al final de la pista a una clariana. Del camí principal fins aquí, haurem fet uns 300 metres.

Tal i com arribes a la clariana, a la nostra esquerra veurem una sendera que puja vers la carena i, en 70 - 80 metres, veurem l'arca amb vestíbul pou del Pla de la Fossa.


El sepulcre megalític del Pla de la Fossa consta d'unes dimensions de 1.80 metre de llargada per 1.30 d'amplada, i es conserva una alçada de 1.40 metres. Pel tipus constructiu, es pot datar, com els seus veïns, sobre el 2000 a.C.

En aquest, s'hi trobaren a la seva excavació, una bona quantitat de fragments ceràmics de cinc recipients, dues peces més d'atuells de l'època, una pedra foguera de sílex i 12 dents de 8 individus adults, que ara mateix es troben, com les restes dels altres megàlits, al Museu Municipal de Berga.

Com va sent tard, iniciem el camí a Solsona, però ens aturem a Cardona per visitar el pont del Diable.


La construcció d'aquest magnífic pont, que segons diverses fonts no ha estat mai acabat, se situa a la primera meitat del segle XV tot i que, segons Antoni Bofarull, ja existia a l'etapa romana. La primera menció d'ell en qüestió és del 28 d'octubre de 1424.
 
Ara sí que per avui ja n'hi ha prou. Tornem al cotxe i anem cap Solsona, on farem aturada tècnica per a degustar, de nou, uns donuts espectaculars!!!! Demà també farem ruta de megàlits i s'han de recuperar les forces!!
 
 
Coordenades:
 
Serrat de les Pipes I: UTM(ETRS89): 31T, 393315, 4644681
Serrat de les Pipes II: UTM(ETRS89): 31T, 393296, 4644682
Pla de la Fossa: UTM(ETRS89): 31T, 392477, 4644351