Traductor

dijous, 31 d’octubre de 2013

Dolmen al Jaizkibel (Euskadi)

Una semaneta de vacances a Euskal Herria, ens agrada molt l'estil de vida d'aquella zona, al menys a mi!!

Vam fer una visita a Pasaia (sobretot, és bastant interessant la seva indústria marítima), des d'on surt la carretera (Jaizkibel errepidea) que mena a Hondarribia, passant per la muntanya del Jaizkibel. Quan ja vas de baixada, passat el quilòmetre 10, veurem a la dreta una entrada asfaltada amb zona d'aparcament. Es reconeix l'entrada fàcilment, ja que hi ha les runes de la torre carlista de vigilància de Santa Bàrbara i de l'antic parador de turisme. Ens endinsem a peu pels prats de gespa, després de fer un cop d'ull a la torre del segle XVIII i al mirador amb les runes del parador que funcionava fins el 1999. El dolmen el localitzarem tot caminant pels prats direcció sud-oest, com si volguéssim arribar al cim del Jaizkibel. Es troba a uns 350-400 metres.

 

Del dolmen d'Iskulin, només queda el forat que resta en desaparèixer les seves lloses, tot i que alguna encara és al seu interior. El túmul fa 9 metres de diàmetre per 1 d'alçada. El forat produït en l'extracció del dolmen fa 3 metres de diàmetre i gairebé 1 de fondària, encara que a la foto no ho sembli.

Va ser descobert l'any 1935 i, segons el descobridor, el túmul feia 16 metres de diàmetre i quedaven tres lloses del megàlit.

Avui en dia el seu estat és molt precari, accentuat en els últims anys, ja que els caçadors el fan servir d'amagatall per a la seva afició. De fet, sobre l'any 1955 el grup ARANZADI (la Real Sociedad Vascongada de Amigos del País) ja havia denunciat el seu deteriorament.

El sepulcre no ha estat excavat mai, el que fa encara més difícil datar-lo (per la seva morfologia, impossible).

Continuem baixant fins arribar a Hondarribia, final del nostre trajecte. Dir que el Jaizkibel conté més dòlmens, menhirs i cromlechs que esperem poder visitar en una altra ocasió.
 
 
Coordenades:
 
Iskulin: UTM(ETRS89): 30T, 593575, 4800363

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Cova a Sant Llorenç del Munt (Cova Simanya)

Aquest cop, acompanyats d'uns amics, el Jona i la Mire, farem cultura prehistòrica anant a les coves Simanya.

Ens dirigim a Terrassa, i allà prenem la carretera BV-1221, que seguirem travessant Matadepera, tot anat de pujada i, quan ja gairebé estiguem al cim del coll, veurem una zona d'aparcament molt gran a la nostra esquerra, allà deixem el cotxe... si podem, ja que s'omple d'urbanites i famílies senceres amb nens i avis. A peu, emprenem la carretera buscant la seva part més alta, i, al centenar de metres més o menys, veurem a la dreta de la BV-1221, una edificació moderna anomenada "Caseta dels Peons", on s'ubica l'oficina d'informació del parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Davant d'ella, surt un camí (GR-5), molt i molt còmode, que ens durà a Sant Llorenç Savall. Nosaltres no hi arribarem. Quan siguem al coll d'Eres, agafarem una sendera a l'esquerra, que porta a la cova Simanya (la gran, la petita i el Triangle). El camí es troba senyalitzat, no té pèrdua.

Pel camí disposem d'unes grans vistes, tot i l'escassa vegetació.


Al final, arribem a la cova Simanya. Nosaltres només vam visitar la gran. Grimpem pel pendent molt pronunciat de l'entrada i ens endinsem a la cova.

La foto de l'esquerra és de la pujada d'accés, i la de la dreta és ja des de dins, on si us hi fixeu es veuen dues coves més a la part dreta de l'entrada tal i com la mirem. Segons hem pogut esbrinar, les galeries que hi ha tot entrant per aquí són grandioses i de fàcil caminar en els seus primers 100 metres.

Un cop dins, vaig intentar fer una fotografia de la gran cova, però això de les càmeres compactes, no és que tinguin una qualitat extrema i per la falta de llum, no em quedava gens bé. Però la Mire és una crack amb això de les fotos, òbviament té una càmera d'aquestes "pata negra". Li he agafat una foto cap dins la cova des de l'entrada... espectacular!!! És immensa.

 
La cova té un total de 372 metres visitables... amb frontal (indispensable) i escarpins (molt recomanable). Tot i que la part que dóna més a l'entrada ja és força impressionant. Al massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, hi ha unes 300 cavitats, sent la cova Simanya una de les més grans i profundes, de fet la Simanya Gran, la Simanya Petita i la cova del Triangle connectaven per dins, tot i que avui en dia només connecten la Simanya Gran i el Triangle (només per a espeleòlegs), però crec que s'estava pensat tornar a obrir el pas a la Simanya Petita, tancada per la sedimentació del temps.
 

Si t'ho pares a pensar, és bastant lògic que aquestes coves fossin habitades a la prehistòria, tenien aigua a l'abast de la mà, es protegien del fred, en aquelles èpoques molt més dur que ara, i al mateix temps es protegien de possibles atacs animals o humans. Però això, a la cova Simanya s'hi han trobat restes del Neolític antic, Neolític final, Calcolític, Edat del Bronze, periode Iber i l'Edat Mitjana.

Un cop ens vam endinsar el màxim que vam poder (no portàvem calçat adequat per passar per l'aigua), tornem enrere fins al coll d'Eres, i seguim el camí direcció Sant Llorenç. Al poc de caminar, veurem un corriol a mà esquerra que en no gaires metres acaba en un pla, sense vegetació. Just allà, al bosquet de la dreta, cercarem la necròpolis visigoda del Coll d'Eres (d'entre els segles III i IV).


Aquesta necròpolis consta de 4 sepultures, dues de les quals han estat documentades, sent la primera una sepultura d'inhumació infantil, que demostrava un clar expoli. Només foren trobats diversos ossos. La segona corresponia a un home adult, del que es conserva gran part de l'esquelet, juntament amb l'aixovar funerari i una sivella de bronze decorada amb una representació del que sembla ser el Cavall d'Odin i dues serps amb caps d'ocell envoltant-lo. Les dimensions d'aquesta sepultura són de 2.15 metres de llarg per 0.56 d'ample al cap i 0.47 als peus, la profunditat és de 0.30 a 0.45 metres.
 
 
Coordenades:
 
Cova Simanya: UTM(ETRS89): 31T, 417561, 4614046
Necròpoli de Coll d'Eres: UTM(ETRS89): 31T, 417500, 4613680

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Dolmen a Taradell

Aquest cop anem cap a Osona, concretament a Taradell, on seguirem el PR C-42, que fa uns 15 quilòmetres.

Anem amb el cotxe per la carretera de Balenyà, tot creuant el poble, aquesta passarà a dir-se Passeig de Domènech Sert, i, seguint rectes, al poc tornarà a canviar de nom, per dir-se carrer de la Font. En aquest carrer abans d'arribar a una rotonda sortint del poble, veurem a l'esquerra del carrer una zona d'aparcament de sorra. Allà deixem el cotxe.

Ens posem a caminar tot baixant al preciós parc, al que s'accedeix des del mateix aparcament, seguint les marques del PR C-42. Un cop ja dins el parc, creuarem per sota el pont sobre la riera de Mansa, que just fa un moment l'hem creuat per dalt amb el cotxe. Creuant el parc pel seu camí general, anirem a petar al carrer de Vic, l'agafarem fins al primer carrer a la nostra esquerra (carrer de la Vilanova), el seguirem fixant-nos que aquest també canvia de nom als pocs metres, seguirem caminant i girarem pel primer carrer de la nostra dreta (carrer del Vapor). Aquest el seguirem fins la primera intersecció, a la que girarem a l'esquerra, i caminant uns metres sortirem a la carretera de Viladrau, la que seguirem a la dreta sortint del poble. Just sortir del nucli, ens enfilarem per la muntanya de la nostra esquerra, tot seguint un petit corriol.

Seguirem el corriol fins a petar a un camí al que girarem a l'esquerra, i als pocs metres a l'esquerra del camí veurem la creu dels Miquelets. 


Continuem pel camí uns metres més agafant una bifurcació a la dreta, que ens durà en breus instants a l'alzina del Pujol de Taradell, declarada com a arbre monumental.


Tornem al camí i el seguim en la mateixa direcció que veníem, deixant una gran bassa a la nostra dreta. Continuem pel camí tot seguint les marques, fins que el camí es transforma en dos, on agafarem el de la dreta i als pocs metres surt en un altre que també agafarem cap a la nostra dreta, endinsant-nos en un bosc.

Ara anirem amb cura, ja que hem d'agafar un corriol que surt a l'esquerra als pocs metres d'entrar al bosc. Aquest corriol és envoltat per exuberant vegetació, i seguint-lo sortirem a una mena de parc, creuant el Torrent de Santa Eugènia per un pontet. En arribar al parc, virarem cap a l'esquerra fins la Font del Drac.


Després de la font, seguirem caminant en la mateixa direcció resseguint el primer carrer asfaltat (carrer Tagamanent) fins que a l'extrem del parc trobarem l'ermita de Sant Quirze de Subiradells, ja documentada l'any 989, refeta poc després i restaurada als anys 60.


Visitada l'ermita, que per cert a mi em sembla maca, tornem a fer camí.

Prenem el carrer de Tagamanent i el seguim fins trobar un corriol a la dreta que s'endinsa al parc tot vorejant unes "cases xules". Seguim pel corriol, deixant un camí a l'esquerra fins a trobar una altra "casa xula", la que vorejarem sortint de nou a l'asfaltat on veurem una rotonda d'aquelles que no serveixen per a res.

Just davant de la rotonda, seguirem les marques en un terra de roca mare, fins a sortir a un camí que seguirem cap a la dreta i el seguirem fins a trobar una intersecció amb un altre camí. A aquesta intersecció, prendrem un corriol que surt en la mateixa direcció que portàvem.

Al cap d'una estona, quan de cop i volta, la vegetació es torna més exuberant en forma de bosquet, prenem un corriol més o menys ample cap a la dreta, que ens portarà creuant un camí, a les Cuines d'en Rocaguinarda.

Ara, hi ha un punt on has de baixar per la cinglera per accedir a les coves del bandoler Rocaguinarda.


Aquesta és la cuina d'en Rocaguinarda.


Per ser una cuina, té bones vistes, no creieu??


Tornem al bosc per on ens hem desviat, per a tornar a reprendre el camí d'abans i el seguirem fins que aquest surti a un més ample, que agafarem. Aquest es va tornant un corriol i al final acabes baixant una cinglera i resseguint-la amb la seva paret a la nostra dreta, amb bosc tancat a l'esquerra.


Al poc de passar la senyera de l'Enclusa, tornarem a sortir al camí i el seguirem fins a topar amb l'asfalt de la B-520 que travessa la ruta. La creuem i prenem el camí de la dreta, en el que agafarem la primera bifurcació en forma de camí, que surt a l'esquerra. El seguirem sense prendre cap bifurcació fins a arribar a una zona plena de grans rocs, on hi ha unes vistes espectaculars del castell de Can Boix o castell de Taradell.


Baixem del turó pel camí que en uns metres s'ajunta amb un altre, i, deixant una bifurcació a l'esquerra, seguim recte per ell fins a trobar un altre camí. Llavors girem a la dreta.

Per aquest camí que es va desdibuixant a trossos, anem caminant tot recte i en una estona arribem a l'únic dolmen de la ruta.


El dolmen de Sequers de Gasala fa 1.80 metres de llargada per una amplada de 1 metre i una alçada màxima de 0.90 metres. Aquest megàlit data del Calcolític, d'entre el 2200 -  1500 a.C.

La reconstrucció rebuda l'any 1981 per part del Centre Excursionista de Taradell no va ser gaire forta, només l'hi van colocar la coberta sobre. D'altra banda, a l'excavació per part del Museu Episcopal de Vic, s'hi van trobar varis ossos sencers completant un esquelet sencer i molts de fragmentats, fent impossible saber quants cossos contenia la cambra.

Continuem pel camí, passant per davant de ca La Gasala, seguint per ell fins a topar amb la carretera de Balenyà, a la que girarem a la nostra dreta fins entrar de nou al poble de Taradell.

Seguim per la carretera dins el poble, i ens desviem tot seguint les marques del PR, que ens portaran a l'ermita de Santa Llúcia, construïda del 1547 al 1561.


Continuem caminant tot seguint el PR i en poc arribem a la Torre de Don Carles, també coneguda com la Torre de la presó. 


Fou construïda entre el 1545 i el 1550, per ordre de Don Carles de Cruïlles i Vilademany, senyor de Taradell, per començar la fortificació del poble, la que no es va fer mai, degut a la seva mort.

La torre fa 15 metres d'alçada, amb una base cuadrangular de 4.5 metres i va ser restaurada a l'any 2000.

Per avui, ja n'hi ha prou, quina excursió més maca i interessant que hem fet. A més no és gaire llarga, ni gaire dura, està molt ben senyalitzada i vas veient coses diferents a cada moment. En el tros més llarg sense veure gaires coses, em vaig fer un fart de menjar cireretes d'arboç. Boníssimes!!!!

Recomano a tothom que feu aquesta petita ruta, realment és molt maca.


Coordenades:

Sequers de Gasala: UTM(ETRS89): 31T, 441456, 4634016

dissabte, 12 d’octubre de 2013

Dòlmens a Castellterçol II

Ens llevem d'horeta per a acostar-nos a Castellterçol a visitar una parella de dòlmens, els dòlmens del Criac. Del primer portem força informació, però del segon no n'hem trobat gaire... ens costarà localitzar-lo!?

A Castellterçol, agafem la carretera que va cap a Granera i aparquem el cotxe cap el quilòmetre 3,6, a una esplanada a la dreta de la carretera. Prenem el camí que surt d'allà i, en poc més de mig quilòmetre, trobarem una corba força tancada a la dreta. El dolmen del Criac es troba a la part del bosquet que queda a la dreta, a la zona de corba. Si ens hi fixem, el veurem des del camí, ja que és a molt poca distància d'ell.
 

Per la seva morfologia, està catalogat com a cista rectangular o cambra simple i se'l considera del Calcolític (2200 - 1800 a.C.). Les dimensions internes aproximades de la seva cambra són 1,60 m per 1,00 m. La seva alçada és superior a 1 metre, però no l'he trobat enlloc amb exactitud.
 
El sepulcre va ser descobert l'any 1935 per un veí de Castellterçol (Sr. Solé), i fou excavat el 1938 per un grup de castellterçolencs el 1938, trencant-se en dos la coberta durant aquests treballs. Posteriorment, el 1961 fou de nou excavat pel sr. Solé i en Ricard Batista, documentant divers material ceràmic, que acompanyaven una desena d'inhumacions.
 
Segons la informació que duem, al mateix bosquet, però uns 20 metres més al nord, hauríem de trobar el dolmen del Criac II. Ens posem per feina, però no hi ha manera. El sotabosc està crescut, només hem trobat un parell de referències d'aquest megàlit i això que, en teoria, és molt proper a l'altre... Acabem desistint, possiblement el sotabosc ja s'ha menjat aquest dolmen. És una pena, però tornem a casa amb un regustet un pèl amarg. Això sí, tornarem per la zona, ja que encara hi ha més dòlmens!

 
Coodenades:
 
Criac I: UTM(ETRS89): 31T, 424639, 4622094
Criac II: Destruït

dissabte, 5 d’octubre de 2013

Dòlmens a Querol

Avui, com a cosa especial anem cap Tarragona, a visitar dos dels pocs dòlmens existents a la província que hem trobat.

Per a localitzar el primer, és ben fàcil, anem fins el municipi de Valldossera (Querol) a la comarca de l'Alt Camp a Tarragona per la TV-2441, fins a la urbanització dels Ranxos de Bonany. En quan passem la carretera que mena cap a sant Jaume dels Domenys (T-244), que es creua en el nostre camí, és la segona entrada a mà esquerra (carrer Muntanya).

És la primera casa de la dreta del carrer (parcel·la 12). Es troba abandonada, així que si voleu visitar el sepulcre, que val molt la pena, haureu de saltar cap dins de la propietat.


La galeria catalana de Mas Pla és, sincerament, molt maca, diferent a les restes de megàlits que havíem vist fins ara (quan el vam visitar), guarda la porta d'accés a la cambra (jo sóc just darrere) i el terra d'aquesta és enllosat. El megàlit en si té un llargada total de 7.40 metres. Pel que fa a la cambra, consta d'unes dimensions de 3.85 metres de llarg, per 1.40 d'ample.

A la seva excavació l'any 1963 es van trobar diversos ossos, així com trossos de ceràmica i anells de bronze, però no es va extreure "ni gota" de sílex. Per les troballes obtingudes, es data el sepulcre al Calcolític, entre el 2200 - 1800 a.C.

Saltem de nou al carrer i amb el cotxe ens dirigim a la carretera que acabem de passar, cap a Sant Jaume dels Domenys (T-244), l'enfilem cap la dreta tal i com venim. Seguirem la T-244 fins que trobem un camí de terra que s'endinsa al bosc, a la banda esquerra de la carretera, just després de passar una casa, també a l'esquerra. Allà deixem el cotxe.

Ens posem a caminar pel camí, fins la segona bifurcació a l'esquerra, aneu amb compte no us despisteu, perquè sovint fan tasques de desbroçament al bosc i els camins es difuminen. Agafem la segona bifurcació i 30 - 50 metres abans d'arribar a un revolt bastant pronunciat a la dreta, ens endinsem pel bosc que queda també a la nostra dreta. D'aquest megàlit no us puc donar informació detallada de com arribar-hi, però podeu fer com nosaltres... buscar i buscar. L'únic que us puc dir és que no es troba gaire lluny del camí bifurcat del general que hem agafat, en un petit turó, creat amb les restes del túmul.


La cista megalítica de La Cabanyota és datada entre el Neolític final i Bronze final, entre 2500 - 650 a.C. i la cambra consta d'unes dimensions de 1.30 per 1.50, sent gairebé quadrada del tot. Guarda algunes pedres del cròmlec.

Va ser excavada l'any 1963, trobant en el seu interior trossos de ceràmica llisa.


Coordenades:

Mas Pla: UTM(ETRS89): 31T, 370936, 4583847
Cista  de la Cabanyota: UTM(ETRS89): 31T, 372402,4583490