dissabte, 31 d’agost de 2013

Dòlmens a Aguilar de Segarra, Navàs, Sant Mateu de Bages II i Balsareny

Primer dissabte al matí després de les vacances d'estiu, necessitem veure dòlmens per a pair-ho! jeje.

Qualsevol excusa és bona per a fer una ruta de dòlmens i avui marxem cap el Bages, concretament, comencem per Aguilar de Segarra, on arribem a través de l'Eix Transversal. Sortim de l'eix a la sortida 114 i, per la carretera N-141b anem direcció Sant Pere Sallavinera passant per sota de l'eix. Cap al quilòmetre 24,6, tornem a passar per sota de l'eix i, just després, agafem el trencall de la dreta. Passat el pont sobre la via del tren, prenem la primera bifurcació a la dreta, en forma de pista forestal i indicant la masia de Serragallarda. La pista està en bon estat, però nosaltres vam aparcar el cotxe just al seu començament, al costat del contenidor. Abans d'arribar a la casa, a una corba, seguim la pista de la dreta que davalla fins una esplanada "abocador" i continuem uns 40 metres més fins a arribar a un trencall al costat d'una roca, on seguim cap a la dreta. Una vegada al cim del turonet, caminem cap el sud uns 50 metres més fins arribar a la cinglera. Allà a la dreta, a uns 10 metres, veiem el dolmen de Serragallarda.


Les dimensions internes aproximades d'aquesta cista megalítica són 1,90 metres de longitud per 1,40 d'amplada i 0,80 d'alçada. La coberta no es conserva completa, possiblement per accions de picapedrers, però s'observen trossos a l'interior de la cambra. Pel tipus de sepulcre i les restes trobades en superfície, es pot considerar que aquest megàlit correspon al Calcolític (2200 - 1800 a.C.).
 
Desfem el camí fins a la masia de Can Serragallarda i ara la passem de llarg, trobant una nova companya de ruta, una maca gosseta pastor alemany del mas que s'anima a venir amb nosaltres. Després de 450 metres, trobem una cruïlla, a la que seguim recte uns 150 metres més. Una vegada la pista comença a pujar, recorrem poc més de 500 metres fins a arribar a un prat. Aquí, ens dirigim cap a l'est pel mig del prat (vigilant que no ens vegi el pagès...) uns 300 metres, on trobem una altra pista que baixa i una carena. Pugem a la carena i avancem pel seu caire uns 200 metres. Una vegada dalt del turó, baixem en direcció sud vorejant un mur de pedra seca de separació de finques. Poc abans d'iniciar la pujada al següent pic, trobem la cista de Cal Biel integrada al mur divisori. Sincerament, la gossa ens va ajudar a trobar-la, ja que no és del tot senzill arribar-hi donat que no hi ha cap corriol definit i les lloses conserven tan poca alçada que queden mimetitzades entre la vegetació.


Aquest sepulcre té unes dimensions internes d'entre 1,60 i 1,90 metres de llarg, per 1 metre d'amplada i tan sols 0,60 metres d'alçada. Igual que la seva companya, no ha estat  excavada, però pel material trobat en superfície i la seva morfologia, es pot datar al Calcolític (2200 - 1800 a.C.). Va ser descoberta l'any 2003, pel que és possible que més endavant es pugui fer alguna excavació.
 
Desfem el camí i tornem al cotxe. Prenem de nou la pista asfaltada, anant cap a la dreta. La seguim uns 3100 metres, passant pel Molí de Boixadors, i deixem el cotxe, ja que hem d'agafar la pista que surt a l'esquerra i no és apta per al nostre cotxe.  Avancem per aquesta pista passant per les runes de Can Fontanet i, després d'uns 1100 metres, a l'inici d'una corba, a uns 15 metres a la dreta del camí, trobem el sepulcre de la Tomba del General Carlista o dolmen de Boixadors.


Aquesta cista megalítica, datada cap el Calcolític (2200 - 1800 a. C.), té unes dimensions internes de 1,90 metres de llarg per 0, 90 d'amplada i 0,75 d'alçada.
 
Tornem al cotxe i anem a menjar-nos l'entrepà a Rajadell mentre pensem cap on anar a la tarda, ja que encara els dies són llargs i tenim per davant moltes hores de llum. Mirant la bibliografia que portem, decidim anar a fer una ruta per la vall del Cardener, així que ens dirigim a Balsareny. Allà, agafem la carretera que porta a Súria, BP-4313, i aparquem a l'alçada de la residència canina "Els Tres Pins" situada a la dreta poc abans del quilòmetre 45. Des d'allà, continuem caminant una miqueta més fins que veiem, a la banda esquerra, una lona blava... Segons les indicacions, el dolmen que busquem hauria de ser allà... Travessem la carretera i, efectivament, sota la lona, trobem la cista del Pla del Coll en procés de restauració. Fem una foto com podem i diem de tornar a veure-la finalitzada.


I aquest estiu passat, ja ho estava, així que vam repetir la visita. La cista es troba just al talús de la carretera (podríem dir que és un miracle que encara existeixi tenint en ment el destí d'altres sepultures en aquestes situacions... i ha estat acondicionada i apuntalada per a mantenir la forma de cambra rectangular.


Les seves dimensions teòriques són 1,75 metres de llarg (vols dir que tant?), 1,30 d'ample i 0,90 d'alt. Pertany molt possiblement al Neolític final, entre el 2500 i el 2200 a.C.

De nou al cotxe, continuem cap a Súria fins al quilòmetre 53,7. Just abans de passar pel pont dels Barquets, agafem la pista de terra de la dreta i deixem el cotxe just al principi, ja que no és apta per a vehicle convencional. Quan la pista es bifurca, agafem la branca de la dreta fins que a la nostra dreta comença una altra pista (haurem fet uns 200 metres). Just a aquell punt, ens dirigirem cap a la nostra esquerra, endinsant-nos a la pineda, on trobem, a uns 10 metres de la pista, el sepulcre dels Barquets.


Ens trobem davant d'una cista solsoniana en risc de quedar camuflada entre la vegetació, ja que les seves dimensions en dificulten la visió des de lluny. Fa 1,07 metres de llarg per 0,75 d'ample i 0,50 metres d'alçada. Tot i que no ha estat excavada, per la seva morfologia podem datar-la al Neolític mitjà-recent (3500 - 2500 a. C.).
 
De tornada al cotxe, arribem a Súria i ens dirigim ara cap al nucli de Valls de Torroella o Colònia Valls, dins del terme municipal de Sant Mateu de Bages, per la carretera C-55 que duu a Cardona. Segons les indicacions que tenim, hem de prendre la pista forestal que porta a la granja Jorba, però després d'anar amunt i avall per Valls, no som capaços de trobar-la. Com que fa calor i no hi ha ningú al carrer a qui preguntar, ens dirigim al casino del poble a demanar ajut. Preguntem a la barra si algú ens pot indicar com arribar a la granja Jorba, però ningú no en sap res... aish, anem malament! Canviem la pregunta i els diem que estem cercant una sèrie de dòlmens prop del poble i ara la cosa canvia. El número de persones al nostre voltant augmenta i ens pregunten quins exactament i si tenim més informació. Traiem la nostra guia (llibre dels itineraris dolmènics per la Catalunya Central d'en Mañé), que passa de mà en mà... Després d'una estona, un bon home ens indica que ell en coneix un parell de l'altre costat de la carretera i ens indica com travessar-la i alguns detalls per a arribar als diferents sepulcres.
 
Acabat el nucli de Valls de Torroella, a mà dreta trobem una ampla pista forestal que poc després fa una corba pronunciada a la dreta tornant cap a Valls. Després de passar un mas, travessem per sobre la carretera C-55 per un pont de color groc i seguim aquesta pista sense agafar cap trencall. Quan ja portem uns 3,7 quilòmetres, veiem un mur de contenció de formigó a l'esquerra de la pista. Al revolt següent cap a l'esquerra, veiem a mà dreta tres pedres formant una "L", és el sepulcre megalític del Cap de la Carena del Pla del Llop o de les Comes, per la masia que hi ha un pèl més amunt. Val a dir que vam trobar el megàlit fàcilment per la indicació del mur de formigó que ens van donar al casino!!


Com es veu a la imatge, l'estat d'aquest dolmen és bastant ruïnós, tot i que, en fer angle, es poden determinar les seves dimensions barruerament: 2 metres de llarg, per 0,40 d'amplada i 0,75 d'alçada. En estar tan poc conservat, és difícil determinar la seva tipologia, però es pot datar dins del Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

Fem mitja volta i tornem a baixar cap a Valls per la mateixa pista. Després d'uns 2,8 quilòmetres, on veiem una línia elèctrica, deixem el cotxe al costat de la fita de la Diputació de Barcelona,  situada a l'esquerra del camí, i ens endinsem al "bosc" seguint la línia elèctrica. Passats uns 200 metres, arribem al dolmen i al menhir de Vinya Sala, separats un metre escàs. És molt més fàcil divisar el menhir, ja que el dolmen es troba força arrasat.


Aquest menhir estela, clarament treballat, té una alçada teòrica de 1,20 metres... El Marc no és un hobbit (fa aproximadament 1,75 metres), així que 1,20 em sembla poc... jo crec que l'alçada visible és propera a 1,60...  L'amplada i el gruix màxim són 0,45 i 0.17 metres respectivament. No se sap amb certesa si aquest menhir és del Neolític o bé del Calcolític, època en que es col·locaven menhirs indicant la presència d'un dolmen, ja que la zona no ha estat mai excavada.


Pel que fa al dolmen, és una possible cista neolítica construïda cap el 2000 a.C. a la qual només li resta una llosa en peu i una altra de caiguda. Tenint en compte aquestes lloses, es determinen unes dimensions de cambra de 2,20 metres de llarg, 0,48 d'ample i 0,65 d'alt.

Tornant cap a Valls, com encara hi ha llum, decidim anar fins a l'últim dolmen de la ruta. Un cop travessat el pont groc sobre la C-55, anem cap a la dreta, en direcció Palà de Torroella i Sant Salvador de Torroella. En entrar al nucli de Palà, la carretera es bifurca i l'abandonem, prenent la via de l'esquerra. Després de poc més de 100 metres, agafem el carrer que surt a l'esquerra (carrer del molí) fins que trobem un pont a mà esquerra. Travessat aquest pont sobre el Cardener, girem a la dreta i seguim per la pista asfaltada. Deixem el primer trencall i, en arribar al segon, agafem la branca de l'esquerra (direcció Els Elements), que seguim durant uns 2,1 quilòmetres. Prenem llavors una pista que surt a la dreta i que, en 400 metres, porta a la pagesia de Vallbona. Allà hi podem deixar el cotxe; bé, nosaltres vam coincidir amb la mestressa i ens va dir que el podíem deixar allà, però que no ens entretinguéssim o se'ns faria fosc per tornar. Després de jugar una miqueta amb un gatet de la casa, ens dirigim cap el nord-oest tot pujant un turó força costerut durant uns 10 minuts, fins que trobem una pista a l'esquerra. L'agafem, però, al poc, veiem una altra a la dreta que hem de seguir fins a arribar a una esplanada on hi ha una torre d'alta tensió. Seguint en la mateixa direcció uns 10 minuts més veiem un túmul entre els arbres a la dreta del camí (si continuéssim 50 metres més, arribaríem a una segona torre elèctrica). Dic veiem un túmul perquè, tot i que el dolmen és gran, no es veu gaire des del camí.


Aquest megàlit és la Tomba del Moro del Serrat de les Moles podria ser una arca amb vestíbul pou o bé un sepulcre de corredor. Les seves dimensions internes són 2,10 metres de llarg per 1,80 metres d'ample per 1,50 d'alt. Durant la seva excavació, no es van recuperar restes humanes, però sí ceràmica i sílex. Respecte a l'època de construcció, es pot encabir dins del Calcolític, concretament entre el 2000 - 1800 a.C. Sortosament, aquesta sepultura no ha patit gaires canvis des dels anys 20 del segle passat, fet que és d'agrair veient l'estat ruïnós d'algunes cistes i dòlmens propers a aquest.
 
Una vegada visitat el megàlit, tornem ràpidament cap a la masia, no fos cas que se'ns fes fosc com deia la mestressa!! i cap a casa, que avui sí marxem amb els deures ben fets.
 
 
Coordenades:
 
Serragallarda: UTM(ETRS89): 31T, 83092, 4622360
Cista de Cal Biel: UTM(ETRS89): 31T, 383702, 4622776
Tomba del General Carlista: UTM(ETRS89): 31T, 383057, 4625141
Pla del Coll: UTM(ETRS89): 31T, 405404, 4636332
Els Barquets: UTM(ETRS89): 31T,398935, 4634597
De les Comes: UTM(ETRS89): 31T, 395440, 4635905
Dolmen i menhir de Vinya Sala: UTM(ETRS89): 31T, 394685, 4633743
Tomba del Moro del Serrat de les Moles: UTM(ETRS89): 31T, 391124, 4635879

dimecres, 21 d’agost de 2013

Dolmen, menhirs i cròmlecs al Pla de Beret

Aquest cop anem a passar uns dies de vacances per la Val d'Aran. La intenció era relaxar-se amb les seves aigües i boscos, però noi, no hi ha manera, jejeje!! Vinga a fer excursions d'alta muntanya, i turisme rural!!

Un dels dies vam decidir anar a veure restes prehistòriques, que ja portàvem més o menys preparades des de Mollet.

Ens allotjàvem als afores de Vielha, és a dir, que a peu fins a Beret, "va a ser que no". Agafem el cotxe i anem fins a les pistes d'esquí de Baqueira - Beret, allà deixem el cotxe i ens posem a caminar en la direcció en la que hem vingut. Tornant pel voral de la carretera, ens trobarem el primer menhir, l'estela-menhir de la Pèira Arruja.


El gran roc amida 1.95 metres d'alçada i 50 centímetres per cara, menys una que en fa 38. Per la seva morfologia, sembla ser de l'època del Bronze final.

Baixem cap el prat a buscar el rierol que ve del turó situat davant nostre. Fàcilment, trobarem l'espectacular necròpoli del Tuc de Baqueira.


Consta d'un gran cròmlec ovalat de 20.50 metres de llarg i 13.40 metres d'ample. A l'interior s'hi observen possibles cercles d'incineració. Tot i que ha estat reutilitzada diverses vegades, es pot datar entre el Bronze final i l'edat de Ferro.

Seguim allunyant-nos de l'aparcament i gairebé tocant la desviació de la carretera cap a Orri, topem amb amb un cercle d'incineració, molt proper al GR 211.


Aquest cercle d'uns 3.50 metres s'anomena cròmlec deth Uelh deth Garona (de l'ull de la Garona, o el que és el mateix, el naixement del riu Garona). No s'ha datat amb exactitud, però deu ser de la mateixa època que els seus veïns.

Una mica més endavant i a l'esquerra continuant cap a la carretera d'Orri, arribarem a la següent parada, les restes tumulars d'un dolmen.


El dolmen deth Uelh deth Garona està força malmès i no conserva lloses de la seva estructura. La cambra amida 3.20 per 2 metres. No es té constància de cap excavació i, per tant, no hi ha un datatge d'aquest sepulcre.

Continuem caminant fins a trobar la desviació cap a Orri. La travessem i caminem uns 75 metres fins el menhir, que es troba sobre un turonet i és visible des de lluny.

La Pèira deth Uelh deth Garona és un bloc granític de forma triangular de 42 per 57 per 60 centímetres i 1.90 metres d'alçada. Està datada dins el període Neolític.

Val a dir que hi ha més restes prehistòriques a aquesta esplanada, teníem la intenció de veure-les, però el temps no ens va deixar acabar la ruta.

Va ser bastant impressionant. A la foto superior de la Cris amb la Pèira deth Uelth deth Garona es veu un dia boníssim... mireu als pocs minuts.


El núvol va avançar amb tal rapidesa que, en cinc minuts, estava tot completament tapat.

La malla que es veu a la foto és la que va per sota del telecadira de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret.
Coordenades:
Estela-menhir de la Pèira Arroja: UTM(ETRS89): 31T, 332871, 4732027
Cromlech de la necròpoli del Tuc de Baqueira: UTM(ETRS89): 31T, 333010, 4731579
Cercle d'incineració Deth Uelh deth Garona: UTM(ETRS89): 31T, 332287, 4730893
Deth Uelh deth Garona: UTM(ETRS89): 31T, 332415, 4731030
Menhir de la Pèira deth Uelh deth Garona: UTM(ETRS89): 31T, 331955, 4730791

divendres, 16 d’agost de 2013

Dolmen a Torrent

Anem a veure els meus pares al camping, i aprofitem que estem pel Baix Empordà per localitzar i visitar algun sepulcre.

Agafem la C-66 direcció La Bisbal i ens desviem a la primera rotonda cap a Torrent, seguint per la carretera, agafarem el primer camí que veurem a l'esquerra, asfaltat i a uns 300 metres de la rotonda. Seguirem el camí asfaltat fins al final, on veurem una rotonda, en la que girarem a la dreta, i al poc veurem un camí de terra, allà aparquem el cotxe. A peu, seguirem el camí de terra i, quan aquest es divideix en dos, si ens fixem, veurem com entre ells hi ha un turó. El dolmen del Cementiri dels moros o Puig Roig és a dalt de tot.

Recomano intentar la cerca del sepulcre pel camí de l'esquerra i intentar pujar fins al turó, vas directe. Nosaltres vam donar un munt de voltes.


Aquest dolmen a mi em va agradar molt, no només per les seves dimensions (13 metres de llargada per 2.5 d'ample), sinó per la seva morfologia, construcció i conservació. Tot i que l'estat del dolmen és d'abandó total.

Crida l'atenció que entre el corredor i la cambra gairebé no hi ha diferència d'amplada, ni d'alçada, el què el fa visiblement molt majestuós. Té un túmul visible de forma el·líptica de 22 metres per 16, el que vol dir que és un dels túmuls més grans de Catalunya. I com a cosa espectacul·lar, per si amb les dues dades que he aportat no n'hi ha prou, consta d'un munt de lloses col·locades radialment des del dolmen.


La vegetació tapa un pèl aquests radis, però bé, per a que us feu una idea, fixeu-vos en les lloses aixecades, totes mirant al dolmen.


Aquí se'n veu una de gran, entre les plantes amb el dolmen al fons.


I aquesta de la part del davant del dolmen, on també es veu una gran llosa a la part dreta de la fotografia.

A aquest sepulcre, s'hi han trobat diverses i nombroses restes, com a destacable, les més de 1200 peces dentals, fet que atorga al sepulcre la quantitat d'entre 100 i 120 inhumacions. Pel que fa a la seva cronologia, Pericot el situa al Calcolític, entre el 2000 - 1800 a.C.


Coordenades:

Cementiri dels Moros: UTM(ETRS89): 31T, 509640, 4645428

dissabte, 3 d’agost de 2013

Dòlmens i vil·la romana al Pla de l'Estany

Aquest cop anem a Banyoles. Fem una visita a les Estunes que té la capital del Pla de l'Estany, deixant el cotxe a tocar de l'estany més gran del país, i fent una caminadeta d'una mitja hora com a molt!!

Recomano fer una visita a aquesta curiositat natural en forma d'esquerdes a la roca que originen cavitats subterrànies. Sempre vigilant, no desllorigar-se un turmell, és molt fàcil aquí.


Si vols, et pots endinsar pel mig de les anomenades estunes. Jo, de fet, no em vaig poder resistir, maleint no haver portat el frontal per endinsar-me més i més.


Després d'admirar el racó, tornem al cotxe i anem direcció Pujarnol per la GI-524, parant  a la vil·la romana de Vilauba. Bé, comentem com arribar-hi. Sortint de Banyoles justament pel mateix carrer que hem seguit abans per anar a les Estunes i girant cap a la dreta a l'alçada de la font Pudosa, que ja la tindrem ubicada per la ruta d'abans... (si t'hi apropes, s'olora, però és quan s'acaba la ciutat, per si no heu anat a les Estunes) i s'ha d'agafar el segon trencall a l'esquerra, endinsant-nos per la GI-524, fins que veiem la vil·la.

La visita a Vilauba la vam fer a mitjans del 2013 i en aquells temps la carretera passava pel mig d'ella. Pel que tenim entès, ara han canviat el recorregut de la carretera, per a poder excavar aquesta zona, ja que les termes excavades de la vil·la han resultat ser de les més importants de Catalunya i es trobaven just sota la carretera. Segons el que he llegit, han variat la GI fent-la passar uns metres més avall.

  
Aquesta construcció és datada al segle I de la nostra era, tenint diverses actualitzacions de la vil·la durant el segon i el tercer segle.

Un cop feta la paradeta i la visita, seguim per la GI-524 en la mateixa direcció que portàvem. Seguirem per la carretera fins a trobar un desviament a la dreta amb el rètol indicatiu del dolmen de les Closes i un altre de Puigsuris. Al poc d'agafar el desviament, en un revolt a l'esquerra, veurem a la part dreta de la corba, una senyalització del dolmen. Allà deixarem el cotxe i saltant el filat del camí que surt de la mateixa corba, ens posem a caminar per ell, i en dos minuts (com a molt) veurem en pocs metres a la dreta d'aquest el dolmen.


A les excavacions al sepulcre, no s'hi ha trobat cap resta conservada de la seva primera època, calculada pel tipus arquitectònic. Té unes dimensions de 1.35 metres de longitud, una amplada de 1.30 i una alçada de 1.25 metres. És datat, segons el rètol informatiu, perquè no hem trobat cap tipus de datatge per internet, del 3000 - 2000 a.C.

Anem a fer l'entrepà, que ja hi ha gana!!

Tornem al cotxe i anem cap al poble de Sant Martí de la Mota, i tot anant per GIV-5191, a 2.5 quilòmetres del poble, trobarem el rètol indicatiu del dolmen del Turó de Sant Dalmau o de la Mota. Es troba a una parcel·la de la urbanització.


El megàlit fou erigit al Neolític final cap al 2700 - 2200 a.C., i va ser descobert l'any 1974. Fa uns quatre metres i és construït sobre la roca mare.

Les excavacions fetes al sepulcre de tipus galeria catalana van permetre trobar diferent i variat aixovar i restes òssies.

Vist el sepulcre, recollim i cap a casa.
 
 
Coordenades:
 
Les Closes: UTM(ETRS89): 31T, 477813, 4660783
Turó de Sant Dalmau: UTM(ETRS89): 31T, 480940, 4656184