dijous, 28 de març de 2013

Dòlmens a Espolla I

Per a acabar la Setmana Santa del 2013, ens acostem a Espolla i Garriguella a fer les últimes visites: cooperativa agrícola, Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera i, és clar, un últim dolmen. En triem un de fàcil i majestuós, el de la Cabana Arqueta, a Espolla.

Per a arribar-hi, agafem a Espolla la carretera GI-602 en direcció a Sant Climent Sescebes. Poc abans del quilòmetre 10,5 veurem a mà dreta el desviament cap el dolmen per una pista transitable en cotxe fins prop del dolmen. Nosaltres aparquem sota una olivera a la dreta del camí i enfilem cap al turonet on es troba el dolmen, ben indicat. Des de l'inici de la pista haurem recorregut uns 550 metres.


Aquest sepulcre de corredor fou construït cap el 2700 - 2.500 a. C. i les seves dimensions són uns 3 m de llarg per 2 m d'alçada i 2,2 d'amplada. Es conserva força bé, de fet, a les parts dreta i posterior del megàlit s'observen parets de pedra seca de la restauració realitzada a consciència l'any 1994 per GESEART.

La Cabana Arqueta és el primer dels monuments megalítics d'una ruta que permet visitar, sense gaire esforç, un conjunt de més de 15 elements escampats entre els termes municipals d'Espolla i Sant Climent Sescebes... per tant, hi tornarem!


Coordenades:

La Cabana Arqueta: UTM(ETRS89): 31T, 499024, 4692485

dimecres, 27 de març de 2013

Dòlmens a La Jonquera II i Cantallops I

Seguim amb les entrades de la Setmana Santa del 2013.

Agafem el cotxe i tirem direcció Cantallops per la GI-601. Al quilòmetre 3.2, surt un camí a l'esquerra direcció a l'ermita de Santa Llúcia, i al quilòmetre més o menys, hi ha un trencall a mà esquerra, el qual agafarem uns 300 metres. Aquí deixem el cotxe i agafem el camí que surt de nou a l'esquerra, el seguirem uns 100 metres fins a trobar-nos en una clariana. El megàlit és a uns 30 metres de la clariana en direcció sud-est, sobre d'un puig. Si us hi fixeu, es veu el rètol (el que en queda d'ell), ja que la vegetació gairebé ha desaparegut a causa de l'incendi del 2012. És complicat arribar-hi, perquè el camí fins al dolmen no està senyalitzat. Nosaltres ens vam passar de llarg l'últim trencall i vam haver de retrocedir...


El dolmen de Canadal és una cambra simple que pertany al III mil·leni a.C. i les seves dimensions són de 2.2 metres de longitud, 1.5 metres d'amplada i 1.4 metres d'alçada. Comentar que entre el 1912 i el 1920, el dolmen va ser dinamitat i no va ser restaurat fins el 1986 per GESEART, fent servir com a base una fotografia de l'any 1912. 

Anem a dinar a Cantallops, després agafem el cotxe i pugem fins al Coll de Madàs, per la pista que va de Cantallops al castell de Requesens. Ens aturarem a un revolt a 90º a l'esquerra amb els indicadors del Coll i dels dòlmens.

El primer que vam anar a veure és el que queda a l'esquerra del camí, seguint un corriol que puja al turó.


Aquest dolmen de nom Coll de Madàs I, és de tipologia galeria catalana i data cap al 2700 - 2200 a.C. Les dimensions de la cambra són 1.90 metres de longitud, 1.20 metres d'ample i 1.40 metres d'alçada.


La roca de coberta consta d'unes 30 cassoletes i gravats diversos.


Tornem cap al cotxe i agafem ara el caminet de la dreta. El primer dolmen que trobem és el de Coll de Madàs II, just al costat del camí però darrere d'una tanca de filferro que no va ser obstacle per a mi.


Es tracta d'un sepulcre de corredor de la segona meitat del IV mil·lenni a.C. amb dimensions internes de cambra de 1 metre de longitud, 0.75 d'amplada i 0.9 metres d'alçada.

Continuem uns 600 metres pel mateix camí fins a trobar un corriol a la dreta on s'indica el dolmen de Coma de Gall. El seguirem fins a arribar al megàlit.


Aquest sepulcre de corredor està datat entre el 3300 i el 2700 a.C. i té unes dimensions aproximades de 1.90 metres de longitud, 0.70 d'amplada i 0.70 metres d'alçada.

Refem el camí fins que a uns 50 metres abans d'arribar al dolmen de Coll de Madàs II surt un corriol un pèl desdibuixat a l'esquerra que ens durà al dolmen de Coll de Madàs III. Es tracta del més difícil de trobar donat que l'alçada de les lloses dificulta el seu avistament.


Es tracta d'un sepulcre de corredor del neolític final (2700 - 2200 a. C.) de 2.9 metres de longitud, 0.9 metres d'amplada i 0.4 metres d'alçada.

A la mateixa zona es poden trobar més dòlmens i inscultures, però, com ja es veu a l'última foto, està plovent i deixem els megàlits i el castell de Requesens per a un altre dia.


Coordenades:

Canadal: UTM(ETRS89): 31T, 491262, 4695450
Coll de Madàs I: UTM(ETRS89): 31T, 495145, 4697714
Coll de Madàs II: UTM(ETRS89): 31T, 495273, 4697668
Coma de Gall: UTM(ETRS89): 31T, 495711, 4697221
Coll de Madàs III: UTM(ETRS89): 31T, 495229, 4697664


dimarts, 26 de març de 2013

Dòlmens a Darnius i de Sant Joan de l'Albera

S'ha de reconèixer que les vacances de Setmana Santa de 2013 no les vam dedicar exclusivament a la recerca de dòlmens, però... aquest dia teníem "el mono"!! Ens llevem al càmping, envoltats de natura, i ens dirigim a Sant Llorenç de la Muga. Realment, el poble mereix una visita, molt maco...



En acabar la visita del poble, tirem cap al pantà de Boadella, al qual els veïns han aconseguit que acceptin canviar-li el nom pel de pantà de Darnius, que és el que realment hauria de ser, ja que estava pensat fer-ho majoritàriament a Boadella, però, a l'hora de la veritat, es va acabar fent ocupant més zona de Darnius que de Boadella.


Sortint del pantà, anem a Darnius, fem una visita ràpida al poble i agafem la carretera GI-503, que va a Maçanet de Cabrenys. A uns 3 quilòmetres, surt una pista forestal cap a la dreta, just al davant d'un rètol de l'ermita de Sant Esteve del Llop. Deixem el cotxe i pugem 1.5 quilòmetres per la pista i a la dreta d'aquesta, a un prat, estil "casa de Heidi", ens trobarem el dolmen del Mas Puig de Caneres. El que no sabíem és que seguint el camí, a uns 500 metres, hi ha el dolmen de Pardals!! Coses que passen quan no et prepares bé una ruta.

Aquest sepulcre data del 3500 a.C. i les seves mides són 2.40 metres de llarg, per 1.60 metres d'ample, per 1.30 d'alçada. Refem el camí i tornem al cotxe.

Després de visitar Maçanet de Cabrenys i dinar per allà, tornem cap a La Jonquera, passem la frontera francesa per El Pertús i tirem direcció Sant Joan de l'Albera per la D71. A uns 300 metres abans d'arribar-hi, aparquem el cotxe a la dreta de la carretera i comencem la pujada pel sender marcat en groc que surt a l'esquerra d'aquesta. La pujada té un desnivell d'uns 100 metres, però els puja en molt poc espai, és a dir, que el grau d'inclinació és considerable. Dalt de la pujada trobarem la Balma de na Cristiana.


Aquest megàlit data del Neolític final (2500 - 1800 a.C.) i la seva cambra té una llargada d'uns 4 metres, per 1.92 d'ample, per 1.60 d'alçada. Impressiona bastant, ja que amb la galeria d'entrada, el megàlit deu fer vora els 8 metres.


Coordenades:

Mas Puig de Caneres: UTM(ETRS89): 31T, 483910, 4692240
Balma de na Cristiana: UTM(ETRS89): 31T, 490627, 4703645

dilluns, 25 de març de 2013

Dòlmens, menhirs, inscultures i cromlech de La Jonquera I, Agullana I i Capmany I

La Setmana Santa del 2013 vam anar a la zona interior de l'Alt Empordà. Bona part d'aquesta zona es va cremar el juliol del 2012, com es veu clarament a les fotos... només cal comparar el paisatge de les fotos del dos primers dòlmens!!

Ens aconstem a la zona de Capmany, La Jonquera i Agullana per a fer una ruta megalítica circular i senyalitzada amb marques grogues (més o menys visible degut als arbres cremats...). Sense deixar en cap moment les marques, anirem trobant roques curioses, dòlmens, menhirs, etc. sense gaire dificultat.

Deixem el cotxe al poble de Capmany i anem cap al nord, agafant un camí cap a la dreta a la sortida del poble vorejant vinyes. Aproximadament després de fer un quilòmetre des de la sortida, deixem el camí i ens endinsem a un camp que queda a la dreta. Allà hi trobem la pedra oscil·lant de Rocamala, curiosa roca que s'aguanta sobre una altra recolzant ben poc tros de la seva superfície.


Tornant al camí, continuem cap el nord un parell de quilòmetres fins a trobar el dolmen de la Verneda, una mica desviat a la dreta del camí.


Sembla un possible sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal de dimensions interiors de la cambra de 2 metres de longitud per 1,5 metres d'amplada per 0,9 metres d'alçada. Per la seva morfologia, està datat cap el 3500 - 3000 a.C.

Tornem al camí que seguíem i continuem cap al nord fins que trobem la indicació cap a l'esquerra del conjunt del Quer Afumat, situat en plena zona cremada. Primer de tot, visitem el dolmen.


És un sepulcre de corredor entre el 3000 - 2500 a.C. Consta d'una cambra rectangular curta i un passsadís en forma de petita galeria catalana en U. Les seves dimensions internes són 1,5 metres de longitud per 1,4 metres d'amplada i 0,95 metres d'alçada.

Molt a la vora del dolmen, es troba el menhir del Quer Afumat II.


Té una alçada de 1,55 m, una amplada de 0,6 metres i 40 centímetres de gruix. Està datat cap a finals del neolític - calcolític (2500 - 2000 a.C.).

Continuem la ruta cap a la zona dels Estanys per a visitar el conjunt megalític de Mas Baleta, format per dos dòlmens i un cròmlec. Primer de tot, ens trobem amb el dolmen de Mas Baleta II, de tipologia indeterminada donat que està un pèl desmuntat.


Les seves dimensions internes són 1,9 m de longitud, 1,15 m d'amplada i 0,95 m d'alçada. Està datat cap el III mil·leni a.C.

A continuació, ens acostem a Mas Baleta III, que havia estat considerat com a dolmen quan es va descobrir, però que en realitat és un conjunt força complex.


Està format per un conjunt de menhirs de mida mitjana i petita que defineixen dos recintes adossats, un d'ells, amb un menhir més gran al centre i un passadís d'accés. El conjunt fa uns 16 m de llarg per 12 m d'ample i està datat al Neolític final - Calcolític (2500 - 2000 a.C.). El conjunt també conté cinc tombes circulars tumulars de l'edat del bronze final (1200 - 700 a.C.).

Vorejant el Mas Baleta, a mà esquerra de la seva entrada, se situa el dolmen de Mas Baleta I, que encara es conserva força dempeus tot i que la coberta ha començat a cedir.



Les dimensions internes de la cambra són 1,7 m de longitud, 1,5 m d'amplada i 1 m d'alçada. Per la seva morfologia, possible galeria catalana, correspon al III mil·leni a.C.

Baixant de Mas Baleta pel camí que dóna accés al mas, arribem a un camí que porta cap als estanys plens de joncs i on es reflexen amb nitidesa els núvols que comencen a amenaçar-nos.


Encara que seguim el camí marcat, localitzar el dolmen dels Estanys III no és tasca fàcil, ja que es troba gairebé arran de terra i l'entrada no és fàcil de veure. Tot i els obstacles, el Marc, que olora els dòlmens a distància, el localitza, pujant a un turonet prop de l'Estany Gros.
 

No es disposa de gaire informació, però es classifica o bé com a cista megalítica o bé com a dolmen simple, i està datat cap a finals del III mil·leni a.C. o principis del II mil·leni.

Continuant uns 400 metres el sender marcat i de nou en terreny planer, desviant-nos un pèl a l'esquerra del camí, gairebé topem amb el dolmen dels Estanys I.


Es tracta d'un dolmen simple datat aproximadament entre el 2000 - 1500 a.C., tipus vestíbul-pou, amb cambra rectangular curta. Les dimensions internes de la cambra són 1,5 m de longitud, 1,3 m d'amplada i 1 m d'alçada.

Tornem al camí i uns 300 metres més endavant, ensopeguem amb el dolmen dels Estanys II.


La cambra és subcircular allargada, amb nou lloses (una capçalera, sis suports laterals i dos muntants) i la coberta, de la qual només es conserva un fragment davanter, el que fa que se'l dati a la primera meitat del quart mil·lenni a.C. Les dimensions internes de la cambra són: 2,5 m de longitud, 1,3 m d'amplada i 1,05 m d'alçada.

Continuant pel mateix camí, arribem al menhir del Estanys I,  que "només" deu fer 1,7 m d'alçada fora del terreny, però té una amplada aproximada de 1,25 m, fet que li dóna una estètica diferent a la major part dels menhirs, que són més estilitzats, com el menhir dels Estanys II que trobem a continuació.


Aquest menhir, és el de Estanys II, clarament de forma fàl·lica, té unes mides aproximades de  2 m d'alçada externa, 2,6 m d'alçada total, 0,6 m d'amplada i 0,3 m de gruix. Ambdós menhirs estan datats cap al 3000 - 2000 a.C.


Continuant el camí, però força més endavant, gairebé uns dos quilòmetres, ens trobem amb el dolmen més petit de la ruta, el del Mirgoler.
 


Aquesta petita galeria catalana no és fàcil de trobar, ja que es troba a la tanca de separació entre finques i està molt mimetitzada donades les seves petites dimensions: 1,55 metres de longitud per 0,9 metres d'amplada i 0,7 metres d'alçada. Està datada aproximadament entre el 3000 - 2500 a.C.

Uns dos quilòmetres més endavant, deixant dos bifurcacions a mà dreta, arribem al dolmen de la Jaça d'en Torrent, com es veu a la foto, un pèl "xurruscat".



Les dimensions internes de la cambra són 1,75 m de longitud, 1,4 m d'amplada i 1 m d'alçada. És destacable que la llosa de coberta es troba trencada, diuen que possiblement pels focs que feien els pastors al seu interior per a entrar en calor. Per la seva morfologia, petita galeria catalana, por correspondre aproximadament al període 3000 - 2500 a.C.

Seguint el mateix camí, uns 500 metres més endavant, ens trobem amb l'últim dolmen de la ruta, el de la Barraca del Lladre.
 

Aquesta petita galeria catalana, de dimensions 1,55 m de longitud per 1,3 m d'am­plada per una alça­da d'1 m, correspon al principi del tercer mil·leni a.C.

Tot i no fotografiar tot el què hi ha a la ruta (hem passat per alt algun menhir) i que encara hi ha alguna clariana, comença a ploure, així que emprenem ràpidament el retorn cap a Capmany. Abans d'arribar-hi, però, ens aturem a la Pedra dels Sacrificis, per a la qual, cal desviar-se uns 150 metres a l'esquerra del camí. A la part superior, veiem una concavitat natural de forma ovalada que fa 1 metre de llarg per 0, 5 metres d'amplada i 0,4 metres de profunditat i, a la seva dreta, unes cassoletes disposades en forma de cara estil "El Crit" d'Edvard Munch...
 

Sense distreure'ns gaire més, arribem al cotxe i marxem cap al camping a fer una bona dutxa, ens l'hem guanyat!!
 
 
Coordenades:
 
Pedra oscil·lant de Rocamala: UTM(ETRS89): 31T, 493765, 4692007
La Verneda: UTM(ETRS89): 31T, 494159, 4693291
Quer Afumat: UTM(ETRS89): 31T, 493455, 4693172
Menhir del Quer Afumat II: UTM(ETRS89): 31T, 493462, 4693167
Mas Baleta II: UTM(ETRS89): 31T, 492893, 4694191
Cromlech de Mas Baleta III: UTM(ETRS89): 31T, 492953, 4694218
Mas Baleta I: UTM(ETRS89): 31T, 493000, 4694334
Estanys III: UTM(ETRS89): 31T, 492043, 4694164
Estanys I: UTM(ETRS89): 31T, 492204, 4693807
Estanys II:UTM(ETRS89): 31T, 492226, 4693701
Menhir dels Estanys I: UTM(ETRS89): 31T, 492252, 4693551
Menhir dels Estanys II: UTM(ETRS89): 31T, 492388, 4693532
Mirgoler: UTM(ETRS89): 31T, 492225, 4692527
La Jaça d'en Torrent: UTM(ETRS89): 31T, 490907, 4693051
La Barraca del Lladre: UTM(ETRS89): 31T, 491154, 4692738
Pedra dels Sacrificis: UTM(ETRS89): 31T,492179, 4691340

diumenge, 10 de març de 2013

Dolmen a Castellcir I

Aquest cap de setmana farem una excursió "no dolmènica"... que després no va ser així. Ens dirigim a Moià, cap al Molí de Brotons. El camí per arribar-hi és molt fàcil, agafem el GR 3 i agafarem un trencall de l'esquerra, està tot marcat ja que els jubilats de Moià acostumen a anar-hi a passejar. Només hi ha un moment que correm el risc de perdre'ns, ja que jo no recordo que estigués senyalitzat. Quan baixes pel camí senyalitzat, a punt d'arribar a l'ermita de la Mare de Déu de la Tosca, en un revolt molt pronunciat cap a la dreta, trobarem un petit corriol en el mateix sentit que el camí, enganxat a la paret, el seguirem i en cinc minuts, som al molí.

Aquest és el Molí de Brotons. Com es pot veure a la fotografia, té una gran quantitat d'aigua que raja pel Salt de la Tosca, més tenint en compte que és una riera. Just al costat vam trobar-nos una llúdriga nedant pel gorg, la vam fotografiar, però l'animal no parava quiet i la foto no va quedar gaire bé.


Tornem al camí senyalitzat des d'on sortia el corriol i el seguim direcció l'ermita, la deixem a la nostra dreta i en pocs minuts arribem al Molí de Marfà. Molt malmès pel pas del temps i l'abandonament.


Refem el camí, tornant a Moià on havíem deixat el cotxe, i ja tornant cap a Mollet decidim anar a cercar el dolmen de la Casa Nova de Cal Verdaguer (o Verdaguer). A l'alçada del polígon industrial de Castellterçol, girem a l'esquerra cap al polígon, d'on surt un camí que porta cap a Castellcir. En arribar a Cal Murri, agafem el trencall que va pel pont i després anem cap a l'esquerra. Sense deixar aquest camí, passem la casa de Verdeguer i poc després s'arriba a un mas amb cavalls a mà dreta i un bosquet a mà esquerra, on deixem el cotxe. Vam demanar permís al pagès de la Casa Nova de Cal Verdaguer per a poder passejar-nos per les seves terres i li vam demanar si coneixia la ubicació del megàlit. No va posar cap tipus de problema i ens va dur fins al dolmen, que era allà mateix.
 

Aquest megàlit, de nom Casanova del Verdaguer o del Verdaguer, data del Calcolític (2200 - 1800 a.C.). El túmul es troba força erosionat per l'activitat agrícola practicada a la zona i la manca d'alguna de les pedres fa que no sigui fàcil conèixer les dimensions reals del dolmen.
 
Fou descobert a l'any 1960 per L. Sala, J. Surroca i R. Batista i al trancurs del mateix any es va procedir a l'excavació del megàlit, que segons la documentació pertininent, foren diversos ossos i 90 dents, 11 d'elles de nen. També van trobar diversos fragments ceràmics, un botó i vint-i-dues peces de collaret. 
 
 
Coordenades:
 
Casa Nova del Verdaguer o Verdaguer: UTM(ETRS89): 31T, 428727, 4626158

diumenge, 3 de març de 2013

Dòlmens a Aiguafreda I

Sortim de casa ben d'hora i ens dirigim a Aiguafreda. La ubicació d'aquest poble m'agrada moltíssim. Llàstima de la C-17, que trenca per la meitat una gran quantitat de pobles de la zona.

Deixem el cotxe al poble i comencem a caminar direcció Aiguafreda de Dalt, primer per la carretera principal d'Aiguafreda, direcció El Muntanyà i Seva, i al final de tot, gairebé sortint del poble, on es torna a entrar a la C-17, girem a mà dreta. Es pot anar fins a Aiguafreda de Dalt, amb cotxe... però així té menys gràcia. Per tant, quan efectuem el gir deixem a la dreta la carretera que s'enfila fins a Aiguafreda de Dalt i una taula amb bancs que hi ha allà mateix, seguirem el PR-C 200 que va vorejant la Riera de Martinet fins a arribar a Aiguafreda de Dalt.

La masia està força restaurada, disposa d'un parell de taules i bancs, tipus zona d'esbarjo, amb llar de foc i tot, que no sé pas si deu ser propietat de l'ajuntament. La zona en si és molt maca, només cal veure la quantitat de verd que es veu... penseu que aquesta excursió la vam fer al març, a la primavera és impressionant!!



Donem la volta a la casa, i ens trobarem just acabar de vorejar l'església, el camí de terra per on pugen els cotxes. En aquest moment girarem cap l'esquerra, seguint el PR-C 200, direcció el Castell de Cruïlles, al qual no vam fer foto (anàvem un pèl justos de temps per a tot el que volíem veure), passarem el castell, fins que ens trobem un camí que surt a mà esquerra, indicant el dolmen de Cruïlles. El dolmen és a la part superior del camí.
 
 
El megàlit en qüestió no està gaire ben conservat ja que ha estat espoliat diverses vegades. La primera que es té constància és la del Centre Excursionista de Vic l'any 1917, que, per cert, és un nom constant a les cròniques d'espoliació de dòlmens (en aquells temps res estava protegit). A més d'extreure peces per al museu, van desplaçar la llosa de capçalera fora del megàlit. L'any 1962, després d'una recomanació de reconstrucció, aquesta llosa fragmentada va desaparèixer.
 
A l'excavació dels de Vic es varen documentar troballes òssies de diferents parts humanes, 25 peces dentals,  diversos fragments ceràmics, puntes, ganivets i ascles de sílex, alguns botons d'os i peces de pecten per ornamenta. Totes les troballes són dipositades al Museu Episcopal de Vic

Amidava 3.40 metres de longitud, per 1.70 metres d'amplada, per 1.30 metres d'alçada, i data del Calcolític, 2200-1800 a.C.

Tornem al PR-C 200 i continuem la marxa en la direcció que portàvem, fins que ens trobarem amb una masia en runes a la dreta del camí, la masia de Casanoves.
 

Al lloc on la casa té un accés des del PR, surt un corriol cap a la dreta, el dolmen de Casanoves es troba tot anant per aquí. No puc explicar com s'hi va fins al final, perquè no sé ni jo com el vam trobar, l'únic que puc comentar és què és baixant i després a la dreta, estarà a uns cinc minuts del trencall.
 

Aquest megàlit és més aviat un paradolmen i té una profunditat d'uns 3 metres per 2 metres d'amplada, i data del Neolític final. No hi ha publicada gaire informació, anirem actualitzant a mida que anem trobant coses.

Continuem pel camí fins a trobar l'encreuament del GR 2, en el qual seguirem per l'esquerra. Seguirem el camí fins que veurem a mà dreta una casa en runes, Casanova de Can Serra. Entrarem per un petit corriol que hi ha direcció a la casa. El dolmen de Casanova de Can Serra és allà, al costat de les runes. Del dolmen estrictament parlant no en queda gaire... encara bo, que el respectessin a l'hora de construir la casa.


No hem trobat les seves dimensions, però, per la seva morfologia, es pot datar al Calcolític (2200 - 1800 a.C.). 

Tornem al GR 2 i continuem la caminada en direcció a El Brull i en un estona veurem, al costat esquerra i senyalitzat, el dolmen de Can Serra de l'Arca II, més conegut popularment com el dolmen d'Aiguafreda, quan realment el seu pseudònim és el del dolmen de la Costa del Brull... Però bé, s'ha de dir que de tots els d'Aiguafreda, aquest és el que més sembla un dolmen, ja que va ser reconstruït per la gent del poble d'Aiguafreda als anys 70. Realment és un reclam turístic, s'hi apropa molta gent, que abans o després acaba al poble, mínim fent la cerveseta.


Aquest megàlit data del Calcolític i té unes mides aproximades (perquè amb tanta reconstrucció ha estat difícil trobar mides originals) de 2.90 metres de llarg per 1.20 metres d'ample, per 1.90 metres d'alçada.
 
A l'any 1917, mossèn Josep Gudiol, director del Museu Episcopal de Vic el va excavar, sense documentar cap troballa. Però en una altra excavació, feta per Ricard Batista l'any 1962, es van localitzar diferentes peces òssies molt fragmentades i dents humanes.
 
Seguint el GR-2 cap El Brull, trobarem més megàlits, però els deixem per a un altre dia i tornem cap a Aiguafreda. Ja gairebé al poble, passem per un dipòsit circular d'aigua on hi ha unes pedretes ben col·locades en forma de mini-dolmen, senyal inequívoca d'avís de restes arqueològiques.


No hem trobat gaire informació, però hi ha indicis de que es tracta d'una tomba d'època medieval.
 
 
Coordenades:
 
Cruïlles: UTM(ETRS89): 31T, 438568, 4625669
Casanoves:UTM(ETRS89): 31T, 438367, 4625152
Casanova de Can Serra: UTM(ETRS89): 439256, 4625610
Can Serra de l'Arca II: UTM(ETRS89): 31T, 439505, 4626272