dissabte, 16 de febrer de 2013

Dòlmens a Llobera, Riner I i Pinós I

Hora d'excursió un pèl lluny de casa. Ens dirigim cap al Solsonès, bé, més concretament al municipi de Torà, que és de la comarca de la Segarra. En arribar a Torà, ens dirigim direcció Solsona per la LV-3005. Passat Vallferosa, surt una carretera asfaltada a mà dreta que continuarem tot seguint els cartells indicatius de la masia de La Vila. Gairebé a la masia veurem un aparcament indicant el dolmen, ja anant per camí de sorra, a mà dreta. Deixem el cotxe allà i seguim a peu els cartells indicatius del dolmen. Passarem per davant de la casa, amb les respectives bordades dels seus gossos, i al poc de caminar ens trobarem enmig del túmul que cobreix aquest megàlit.


Està molt arreglat. Diria que vaig llegir que va ser el mateix propietari de la masia que li dóna el nom (per alguns), qui ho va fer, suposo que amb ajuda... perquè si ho va fer sol... jo no li portaria la contrària en res!!

Aquest megàlit va lligat a una discussió de per vida: És del Solsonès, o és de la Segarra?... o el que és el mateix, és el dolmen de Llobera o el dolmen de Llanera?? No ho saben ni ells, o bé sí que ho saben, però ningú es vol baixar del burro. Nosaltres, conflictes fora, l'anomenarem com dolmen de Llanera, que és el que posa a la pàgina del patrimoni de la Generalitat. Per tant, és de la Segarra. Respecte al nom, també podem trobar que és La Torre dels Moros o el dolmen de la Vila de Gola de Bous, etc.

Es diu que és el dolmen més gran de Catalunya... a mi no m'ho va semblar pas, sí que és molt gran però vaja... Puigseslloses, Vinyes Mortes II, La Creu d'en Cobertella, entre d'altres, em semblen més grans. Segons proves de C-14, restes trobades al sepulcre daten del 2550 a.C. D'altra banda, experts dolmènics daten la seva construcció d'entre el 3500 i el 2700 a.C., fet que indica una reutilització a època prehistòca, també trobant  restes d'època Ibèrica, dels segles II i I a.C., i proves d'una utilització com habitacle sobre el segle XVIII.
 
La seva cambra està formada per 5 lloses, amb una longitud de 4.70 metres. Amb el corredor té unes mides totals de 9.00 metres de llarg, 1.90 metres d'ample i 2.35 metres d'alçada en el seu punt més elevat. D'altra banda, documentarem certes troballes arqueològiques de Mn. Serra Vilaró al sepulcre: com un vas campaniforme, diversos vasos llisos neolítics, varis fragments d'atuells ceràmics, un molí barquiforme, una destral polimentada i diverses puntes de sageta de sílex.

Tornem al cotxe i anem direcció Cardona, ens pararem al santuari del Miracle. Al conjunt del santuari, val la pena dedicar-li una passejada, és maco. Jo li deia a la meva dona que em semblava un decorat de pel·lícules.     



Un cop visitat el santuari, agafarem un petit corriol que surt just davant dels edificis creuant la carretera, i puja al petit turó que hi ha al davant. Seguirem el corriol passant per un camp conreat, i a la part esquerra d'aquest, al final de tot del camp, just al costat de l'ermita de Sant Gabriel es troba el dolmen del Miracle. L'anomenen el Roc de la Mare de Déu.



Aquest megàlit mereix una explicació. Com es pot veure a la imatge, les pedres laterals no són pas de cultura megalítica, més aviat són de cultura urbana segle XX!! Del dolmen inicial només en queda la llosa de coberta.

Ara anem direcció Sú i tot seguit ens desviarem cap a Can Tristany. Per aquest camí de sorra, ens trobarem a un punt on hi ha un camí que el creua, que més que un camí és una petita entrada als camps conreats del costat. Al camp de la dreta del camí, es veu un caminet que s'endinsa al bosquet que hi ha al costat (molt maco per cert), net de sotabosc, però alhora fosc i salvatge. Als pocs metres, ens trobarem de cara  el dolmen de La Pera. Amida 4.80 metres de longitud, 1.80 metres d'amplada i 1.40 d'alçada, i el túmul farà uns 15 metres de diàmetre.


Aquest megàlit és considerat de tipus galeria catalana i va ser utilitzat no només en la seva data aproximada de construcció prehistòrica (Neolític final, cap al 2300 a.C.). Sembla ser que aquest sepulcre va ser utilitzat contínuament fins al 1000 a.C i després va ser mig desmuntat a l'època medieval. Van utilitzar les lloses per a la construcció de la necròpoli de cistes que hi ha darrera seu, a uns 15 metres.


Òndia!!!! Ens hem deixat un pel camí!!!... Tornem enrere fins a la carretera asfaltada i anem direcció Pinós, fins que trobem a mà dreta la masia de la Casa Cremada, on deixarem el cotxe. El dolmen anomenat com a dolmen del Collet de Su, o dolmen de la Casa Cremada, és just a la part superior del turonet que hi ha un pèl més endavant travessant la carretera. 


Aquest dolmen va ser restaurat l'any 1986, però la seva data de construcció és del Neolític final, cap al 2200 a.C. Igual que el dolmen de la Pera, també va ser reutilitzat, sobre el 1800 a.C. Amida 3 metres de longitud, per 2.20 metres d'amplada per 1.40 metres d'alçada.

Anem a dinar al santuari de Pinós... ja és hora... tinc gana!!! Encara que amb el ventet que feia, no vaig acabar de degustar l'entrepà tan tranquil·lament com m'hauria agradat.

Tot sortint del santuari, direcció Vallmanya, abans d'arribar a la casa de can Cabot i uns 600 metres abans d'un dipòsit d'aigua, surt un camí de sorra a mà esquerra, en direcció a la riera de Can Cabot. Seguirem el camí uns 350 metres, havent deixat a mà esquerra dos trencalls. Arribat aquest punt cercarem una cabana de pedra situada en la carena del davant, el dolmen de Can Cabot és dins seu.
 

És de tipus cambra pirinenca i les seves dimensions són de 2 metres de longitud, 1.55 d'amplada i 1.45 d'alçada, data del Calcolític, entre el 2000 - 1800 a.C. Ha estat, com es pot veure, aprofitat per a altres menesters, transformant el dolmen en cabana de pedra seca.
 
 
Coordenades:
 
Llobera, Llanera: UTM(ERTS89): 31T, 373566, 4639650
Hemidolmen del Roc de la Mare de Déu: UTM(ETRS89): 31T, 377626, 4640899
La Pera: UTM(ETRS89): 31T, 377438, 4635623
Collet de Su:UTM(ETRS89): 31T, 380185, 4635823
Can Cabot: UTM(ETRS89): 31T, 380720, 4633338

diumenge, 10 de febrer de 2013

Cròmlec de Pins Rosers i dòlmens i menhir al Corredor

Ens llevem el diumenge d'horeta, que tenim cita a Aigües del Ter Llobregat de Cardedeu - Llinars per a visitar el Cròmlec de Pins Rosés o Rosers, situat dins de les instal·lacions de la planta de tractament d'aigües. Per a arribar-hi, anem fins la rotonda que dóna accés a l'autopista AP-7 a Cardedeu i agafem el camí de les aigües que surt de la mateixa rotonda fins que arribem a l'entrada de les instal·lacions. Donem els noms al vigilant, que verifica que som a la llista i ens acompanya fins el cercle de pedres. Si no heu demanat cita prèvia a l'empresa, el més segur és que no us deixin entrar!!
 

 
El cròmlec, no us feu il·lusions, no és pas Stonehenge, però té el seu interès. Actualment, no queden més que tres pedres dretes i 8 de tombades, de les vint que tenia originàriament, col·locades entre plantetes decoratives... per dir-ho d'alguna manera...
 
Segons el cartell informatiu, està datat entre el 3400 i el 2200 a.C. i segons hem pogut esbrinar el cercle té uns trenta metres de perímetre. Va ser excavat i publicat l'any 1879 per Joaquim Mercader de Bell-lloc i també va rebre la "visita" de GESEART l'any 1991.


Per acabar d'aprofitar el matí, marxem cap el parc del Corredor per la banda de Dosrius i fem el camí cap al santuari fins on vam deixar el cotxe quan vam anar a Ca l'Arenes. A aquella alçada, a la dreta del camí i pujant pel turonet, es troben les restes caigudes del "dolmen" de Ca l'Arenes II.
 
 
No hi ha gaire informació sobre aquest "megàlit", trobant com a data de construcció l'extens període que va del 3500 al 650 a.C. Però hi ha fonts que contemplen la possibilitat que es tractés d'elements d'una pedrera no gaire llunyana. Per tant no seria un dolmen... no sé jo.
Pujant cap al santuari des de la banda de Vallgorguina, passat el dolmen de la Pedra Gentil, i a 250 m a l'est de la masia que li dóna nom al sepulcre que visitarem,  veiem a l'esquerra del camí, en un petit turó enboscat, el dolmen del Trull.
 

Amida 1,70 m de longitud, 1,40 m d'amplada i 1 m d'alçada i sembla que era una galeria catalana, ara completament destruïda, però que devia ser impressionant quan encara es trobava sencera. Segons Francesc Baldrís, data d'entre el 2200 - 1800 a.C. A la seva prospecció, no es trobar res.

Un temps més tard, vam saber de l'existència d'un menhir just allà que nosaltres no havíem vist aquest primer dia. Per tant, tornem fins al lloc amb la intenció de cercar-lo. El vam trobar just un metre sota del dolmen!!! Com pot ser que no l'haguéssim vist???


Aquest menhir caigut rep el nom de menhir del Trull. No hem trobat les mides, però és força gran. Alguns autors el tracten com a possible menhir i d'altres com a possible part del dolmen. Per nosaltres, veient les seves dimensions, bastant més grans que la resta de lloses del dolmen, i que no acabaria d'encaixar-hi fent una reconstrucció mental del megàlit, ens inclinem més cap a que és un menhir.
 
Volíem acabar la jornada visitant el menhir Mañé, que no és a gaire distància de la masia del Trull, i també el possible menhir de Ca l'Arenes III, però la pluja fa acte de presència i pensem que és millor deixar-los per a un altre dia.
 
 
Coordenades:
 
Cromlech de Pins Rosers: (Aigües del Ter Llobregat)
Ca l'Arenes II: UTM(ETRS89): 31T, 455128, 4607497
El Trull: UTM(ETRS89): 31T, 457295, 4609635
Menhir del Trull: UTM(ETRS89): 31T, 457294, 4609643

diumenge, 3 de febrer de 2013

Dòlmens a Moià III

Aquest cop, no anem gaire lluny, només a la comarca del costat, el Bages, més concretament a Moià. Aquesta comarca reclamada pels habitants com el "Moianès", és preciosa i sovint hem fet excursions per la zona. Molt recomanable, les coves del Toll i el molí de Brotons. Aquest cop, però, no vam anar a cap lloc d'aquests, teníem el full de ruta marcat per a cercar aquests dos dòlmens: el de Can Parès i el dolmen de les Umbertes.

Aquest primer, arreglat pel servei d'arqueologia i paleontologia del departament de cultura de la Generalitat l'any 2010. Arribar-hi és molt fàcil, i s'hi pot anar amb el cotxe fins a uns pocs metres del megàlit. Anem fins al quilòmetre 32 de la carretera de Moià a Vic i allà surt un camí de sorra a mà dreta que porta a Can Parés. El seguirem fins a uns conreus, amb espai per deixar-hi el cotxe i tot, el dolmen està allà, al vell mig del camp treballat.

 
Aquest megàlit data del Neolític final, Calcolític a l'edat del bronze, uns 4500-1500 a.C. Ja sabem que la data no és gaire precisa, però és el que hem trobat. És un dolmen de cambra simple i les mides que hem pogut trobar són les del túmul que amida uns 6'4 metres de diàmetre.
 
Ara anem al dolmen de les Umbertes. Aquest ens va fer una especial gràcia, ja que està ubicat a l'aeròdrom de les Umbertes. Ens va fer gràcia recórrer la pista d'enlairament per trobar aquest dolmen, gairebé al principi d'aquesta. Per arribar-hi, el més fàcil és seguir les indicacions a l'aeròdrom de les Umbertes que hi ha una mica abans d'arribar a Moià per la carretera C-59, seguint un camí que surt a mà dreta de la carretera.


Segons posa a la placa que hi ha al dolmen, aquest data del 2800 a.C., encara que cercant informació hem trobat que és del 1800 - 1500 a.C. Amida 1'60 de longitud per 1'55 d'amplada i 0'90 d'alçada. Cal dir que la pedra de coberta no és la seva, ha estat afegida en la seva restauració.
 
 
Coordenades:
 
Can Parés: UTM(ETRS89): 31T, 428572, 4629208
Les Umbertes : UTM(ETRS89): 31T, 427663, 4626400

dissabte, 2 de febrer de 2013

Dolmen a Vilassar de Dalt

Avui anem d'excursió en cotxe, cap a Vilassar de Dalt, on hi ha un dolmen conegut a la zona. Pot ser que no ho sigui tant com la Pedra Gentil de Vallgorguina, però, per a mi no hi ha color. Aquest és molt més maco.

Per arribar-hi, prenem la carretera de La Roca (BV-5001) direcció el poble que li dóna nom al poble. Abans d'arribar al centre de la vila, a un semàfor, virarem a la dreta, direcció Òrrius. Seguirem per aquesta bonica carretera fins a trobar el GR92, en el que girarem a la dreta, passant per davant de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Tranquils, es pot fer amb cotxe de qualsevol tipus aquest GR, de fet, penso que li falten cartells blaus i peatge per a ser una autopista de terra a Catalunya.

El seguirem un bon tros, fins a veure a mà dreta, el dolmen de La Roca d'en Toni o Can Boquet.
 
 
Aquesta galeria catalana data al Calcolític, cap el 2000 a.C. La cambra amida 1.40 metres de llarg, per 1.40 d'ample i, com es pot veure, la llosa de coberta és bastant "heavy", fa 3 metres de llarg, per 1.50 d'ample i 0.70 de gruix. Com a curiositat, dir que del costat de la Cris, aquesta sobrepassa la paret lateral de la cambra de bon tros. Per últim, dimensionalment parlant, dir que la llargada total del megàlit és de 2.75 metres.
 
Les excavacions que ha sofert són diverses i la majoria no documentades. Se sap que el Centre Excursionista de Catalunya el va excavar a principis del segle XX, però la documentació està il·localitzable (van trobar coses). Fou escavat de nou per Bosch i Gimpera, sense extreure cap resta. El 1950 per part del grup arqueològic de Vilassar de Dalt, i l'última i també l'única documentada el 1982 per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, només determinant la tipologia del sepulcre.
 
Quan ja hem admirat el sepulcre, ens posem en marxa per un camí que surt del megàlit en direcció sud-oest, el seguim i en pocs metres, a la nostra dreta ens trobem amb unes tombes medievals.
 
 
La necròpolis de Can Boquet consta de set tombes, entre elles una d'un infant. Es van localitzar l'any 1974 en els treballs de conreu del camp. A una d'elles, es trobà l'esquelet intacte, tal i com el van enterrar, amb les extremitats estirades.
 
 
Coordenades:
 
La Roca d'en Toni: UTM(ETRS89): 31T, 445108, 4598048
Necròpolis de Can Boquet: UTM(ETRS89): 31T, 445085, 4597996