Traductor

dilluns, 30 de desembre de 2013

Dolmen a la Cellera de Ter

Avui farem una excursioneta, que més que excursioneta va acabar sent gairebé una passejada. Però hi tornarem... volem veure un poblat que hi ha just darrere de la muntanya per la qual fèiem peu.

Ens llevem d'hora i anem cap a La Cellera de Ter, tot conduint per la C-63, direcció Olot.

A la rotonda que hi ha l'entrada del poble, agafem la tercera sortida endinsant-nos al poble i aparquem al poc. Ens posem a caminar per la carretera principal del poble, fins que aquesta fa un gir a la dreta, on trobarem, en plena corva, un carrer a la nostra esquerra. L'agafarem i al tercer trencall a l'esquerra virarem per aquest (Mossèn Jacint Verdaguer). Seguirem el carrer fins al final, i en aquest punt, travessant-lo i mirant a la nostra dreta, veurem el Safareig de la Canal.


Aquest safareig va ser construït per l'ajuntament l'any 1929, i ha estat un dels punts neuràlgics de la societat del poble de La Cellera de Ter.

Un cop fetes les fotos i haver comprovat la temperatura de l'aigua... molt freda per cert... era 30 de Desembre!!, seguim endavant vers el camp de futbol, però no entrarem en el seu recinte, el vorejarem tot seguint les marques de la Ruta de les Pedreres (SL-C 9). Seguirem aquestes marques, passant per davant d'una fàbrica i anant uns metres per un camí paral·lel a la carretera, fins a trobar-ne un altre que surt de la C-63, en el qual veurem una bifurcació cap a la seva dreta. Agafarem aquesta bifurcació i seguirem pel camí fins les coves del Pasteral.


Aquestes coves artificials són realment la porta d'accés d'una mina de marbre, ja abandonada, però realment sí que hi havia una cova. L'accés al laberint natural es troba colgat a uns 5 metres d'alçada a l'esquerra de la porta esquerra de la fotografia... nomès per a espeleòlegs!!

Les dimensions d'aquesta cova natural, sumant-li les dimensions de les artificials, fan un total de 322 metres; faig la suma perquè en crear les mines d'extracció, es van carregar els passadissos naturals, que ara donen als passadissos de la mina. Però segons un estudi fet l'any 1967, en el que no s'esmenta la mina, els passadissos naturals fan un total de 290 metres.

Segons hem pogut saber, aquestes cavitats naturals foren utilitzades al Neolític antic com a hàbitat residencial, i foren reutilitzades durant el Neolític final i Calcolític com a necròpolis.

D'aquest jaciment s'hi van trobar restes d'un mínim de 22 individus, així com diversos materials, com ceràmiques, eines de pedra i d'os, i objectes d'ornament personal.

Nosaltres seguim cap amunt pel camí que veníem, endinsant-nos en un preciós bosc. Seguirem el camí fins a topar amb una clariana a la part alta de la muntanya. D'allà veiem un corriol que s'endinsa al bosc, paral·lel al que hem vingut, uns metres per sobre d'ell. Ens hi endinsem i en uns metres arribarem al dolmen de Colldegria, just davant d'unes immilllorables vistes del meandre del riu Ter.

 
Amb aquesta vista, tenim a la nostra esquena, a uns pocs metres, el dolmen de Colldegria. Sempre penso, que en el Neolític en sabien d'això de cercar el lloc pel "descans etern", jeje... clar que el paisatge tampoc era així.
 
Aquí teniu el dolmen de Colldegria.
 

Lamentablement, no hem trobat cap informació sobre el megàlit... Continuarem la recerca i actualitzarem la informació si trobem res.
 
 Coordenades:
 
Coves del Pasteral: UTM(ETRS89): 31T, 467350, 4647846
Colldegria: UTM(ETRS89): 31T, 467265, 4647426

dissabte, 28 de desembre de 2013

Dolmen a Sant Llorenç Savall

Avui, excursió en busca de dòlmens prop de casa.

Anem fins a Sabadell, i d'allà agafem la carretera que porta a Castellar del Vallès, sense deixar la carretera general. Al final del poble de Castellar, la carretera rebrà el nom de B-124, que seguirem en direcció Sant Llorenç Savall. Deixarem Sant Llorenç, continuant per la carretera B-124, fins que trobem després del desviament a Granera (BV-1245), una zona ampla al voral esquerre de la carretera, amb un parell de rètols. Allà aparquem i ens posem a caminar pel camí que surt d'allà mateix. El seguirem fins que veiem que som sobre la cinglera, just allà, el camí es bifurca, i nosaltres agafarem el de l'esquerra (penso que està indicat), que és el més ruïnós i va vorejant la mateixa cinglera, fins que aquest s'acabi. Allà virem 90º a la dreta i comencem la pujada al turó de la Roca Sereny, per un petit corriol existent (tranquils no s'ha de pujar fins dalt de tot!!). En no gaires minuts de pujada, arribarem a un pla, on trobarem les restes del dolmen de Roca Sereny.


Aquest megàlit data, segons el panell informatiu, del Neolític Final - Calcolític (2500 - 2300 a.C.) i tindria unes dimensions mig suposades de 1.50 metres de llarg, per 0.60 d'amplada i 0.50 d'alçada. Com es pot veure es troba en estat ruïnós.

A la seva excavació, s'hi va trobar divers i variat aixovar, com ceràmiques, botons d'os, llàmines de sílex i restes de mínim 6 cossos humans.

Un cop fetes les fotografies i llegida l'explicació del dolmen per part de la Cris (és una mania que té!!), tornem al cotxe i ens dirigim cap a Granera, per a intentar trobar el dolmen del Cementiri de Santa Cecília per segona vegada, però no el vam trobar pas, ja el donem com desaparegut (tot i portar les coordenades, aquestes ens duen a un bosquet ple de pinassa on no hi ha cap roca que faci indicar la presència d'un megàlit).
 
Anem a fer una mica més de muntanya ja que hi som (que no tot són dòlmens), i tornem cap a casa.
 
 
Coordenades:
 
Roca Sereny: UTM(ETRS89): 31T, 418320, 4616228

dilluns, 23 de desembre de 2013

Hipogeu i menhir a Dosrius

Avui anem a aprendre una miqueta més sobre la cultura prehistòrica. Havíem sentit a parlar dels hipogeus, però no n'havíem vist mai cap. Vam buscar i rebuscar per a satisfer la nostra curiositat, i en vam trobar un prop de casa!! A Dosrius.
Així doncs, agafem el cotxe i anem a Dosrius, aparquem a un descampat que hi ha a mà dreta per la carretera principal del poble, just quan acabes de passar la riera. Creuem la carretera a peu i agafem un carrer pel qual travessem el poble fins a arribar a la urbanització que hi ha quan s'acaba aquest. Que també la travessarem i, en el seu punt més alt, surt un ample camí de sorra que seguint-lo ens portarà a l'hipogeu (hi ha rètols indicatius). 

Un hipogeu és com una cova-dolmen, però la cambra no és natural, sinó que és una excavació humana, col·locant, això sí, les lloses del corredor igual que a les coves i als dòlmens, com es veu a la fotografia. Aquest hipogeu va ser descobert en cedir el seu sostre i se'l va batejar amb el nom d'hipogeu de La Costa de Can Martorell.

En aquest sepulcre calcolític, s'hi van trobar restes d'entre 195 i 205 cossos humans, a més de 68 puntes de sílex i animals domèstics. Segons les proves realitzades de carboni 14, fetes tant per la Universitat de Barcelona com per un companyia francesa especialitzada en el tema, l'edat de l'hipogeu és d'uns 4000 anys.

Sembla que hi deuria haver una confrontació bèl·lica, per la quantitat de morts en la mateixa època i de diversos sexes i edats. Tot i que a Catalunya no eren habituals aquest tipus de confrontacions.

Com a anècdota personal, ens disposem a tornar cap al cotxe i ens trobem un home de la zona, amb el que vam establir una llarga conversa sobre l'hipogeu, bastant interessant, que va acabar en conversa com a poc estranya, parlant de la N.A.S.A., vestits d'astronautes i extraterrestres... sense comentaris!!

De baixada cap al cotxe, a la primera casa que veiem, just on el camí comença a ser asfaltat, veiem un gran roc que junt amb un altre fan d'entrada a la torre. No ho sabíem, però el de la dreta és el preciós menhir de la Costa de Can Martorell. Així que hem hagut de tornar.


Aquest menhir se situa cronològicament parlant entre el Neolític mig i l'edat del Bronze. No es valora cap relació amb el proper hipogeu, ja que no es troba al seu lloc original. En un prncipi el menhir procedia del turó de la Gola,  ubicat al mateix Dosrius, on tampoc s'ha trobat quelcom relacionat amb el monolit. Aquest té una alçada total de 1.60 metres.
 
 
Coordenades:
 
Hipogeu de la Costa de Can Martorell: UTM(ETRS89): 31T, 451158, 4604882
Menhir de la Costa de Can Martorell: UTM(ETRS89): 31T, 451259, 4604854

diumenge, 1 de desembre de 2013

Dòlmens a Espolla II i Sant Climent Sescebes I

Avui toca caminar una mica!! jeje!!

Ens llevem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora... com diria el Pep i anem cap a Espolla. Deixem el cotxe just al costat de... com no podia ser un altre lloc, la cooperativa del poble (vi i oli), al carrer més exterior del poble. (A partir d'ara, la ruta l'explicaré de forma més fàcil per a fer caminant, nosaltres vam fer molt camp a través). Ens preparem i ens posem a caminar pel passeig del Celler fins a arribar a l'últim carrer del poble, on just la GI-602 fa una corba de 90º cap a l'esquerra. Nosaltres girarem cap a la dreta pel carrer d'el Puig d'el Mas i el seguirem, fins a trobar un camí a l'esquerra. Anirem per aquest camí fins al tercer trencall a la dreta i l'agafarem.

Segons el plànol, el sepulcre és amagat en una barraca de pagesos que hi ha al marge dret del camí, davant de l'entrada d'un gran hort, em penso que era d'arbres d'algun tipus. Però nosaltres, per estrany que sembli, ens vam trobar el camí tancat, dic estrany perquè el camí és ben ample. Vam travessar un bosquet de canyes típiques de riera per a accedir al camí de nou.

El corriol i el "canya" a través, el vam fer en un lloc que hi ha una petita arbrada amb unes casetes on guarden menesters del camp, just abans. Ens dirigirem cap els arbres, que els veiem a l'esquerra després d'un petit pendent, buscant un corriol que creua les canyes i surt al voral de l'hort del costat. Anant pel filat de l'hort, anirem al camí de davant, on, travessant-lo justament on hi ha l'entrada de l'hort, trobarem el dolmen amagat per una antiga construcció de cabana de pagesos.


Aquest dolmen de nom Puig de Pal data del Neolític, sobre el 3000 - 2500 a.C. I les seves dimensions  són de 1.50 metres de llargada, 1.15 d'amplada i 1.57 d'alçada, com es pot veure ha sigut reutilitzat fins a principis de segle XXI per l'homo-espollenc.

Tornem al camí pel qual hem girat la tercera a la dreta, i tirem direcció la que portàvem abans. Caminarem fins a trobar un camí cap a l'esquerra, que va vorejant els horts, i el  seguirem fins a petar a un camí més ample en el que girarem a la dreta. I a uns 80 metres  trobarem un camí a mà esquerra que ens durà en uns 80 metres més al dolmen del Prat Tancat. 


El megàlit està caigut, però es veu molt bé la seva morfologia, cal dir que a la llosa de coberta es veuen diverses petites cassoletes. Les dimensions de la cambra d'aquest dolmen són de 1.80 metres de llarg per 1.40 d'ample per també 1,40 metres d'alçada. Tarrús l'ubica cronològicament entre el 3500 - 3000 a.C.

(A partir d'aquí el camí és marcat amb uns dòlmens de colors, però jo l'explico igualment).

Tornem al camí, seguint en la mateixa direcció que abans fins a trobar-ne un altre que gira a la dreta, el qual seguirem fins la segona bifurcació a l'esquerra. És un camí també bastant ample, que en uns 100 metres mena en un altre, que agafarem cap la nostra dreta. En aquest camí, a pocs metres en la primera corba a l'esquerra, veurem un corriol que surt de la mateixa corba, al marge dret del camí. Aquest corriol ens portarà en uns 30 metres al dolmen de Tires llargues.


A la seva excavació, s'hi van trobar moltes i variades restes, que ubiquen la utilització del sepulcre des del neolític mig fins a l'edat del bronze. Aquestes restes es van trobar sobretot en el seu corredor, que amida 2.40 metres de llarg, una amplada de 0.80 i una alçada de 0.65 metres. D'altra banda, les dimensions de la cambra són 2.10 metres de longitud, 1.70 d'amplada i 1.30 metres d'alçada. Com ja hem dit, fou utilitzat contínuament durant gran part de la prehistòria, sent el seu erigiment cap al 4000 - 3500 a.C.

Seguirem pel corriol fins a tornar al camí ample d'abans i seguirem cap a la dreta, en el qual, passats uns 200 metres, agafarem un camí més petit, que surt cap a l'esquerra, just davant del gran hort que hi ha, dirigint-nos cap al Nord. A uns 30 metres de tornar a sortir a un camí ample, a mà esquerra trobarem el dolmen de La Gutina.


La cambra d'aquest té unes dimensions de 2.50 metres de longitud per 2 d'amplada i 1.75 metres d'alçada. D'altra banda el corredor d'accés fou construït amb murs de pedra seca i té unes dimensions de 4.15 metres de llargada per 0.50 d'alçada i entre uns 80 - 90 centímetres d'amplada. El megàlit fou erigit entre el 4000 - 3500 a.C.

Sortim al camí caminant els 30 metres que ens separen d'ell des del megàlit i virem a l'esquerra, seguirem per aquest fins a trobar-nos un altre camí que el creua. En aquest punt, veurem en direcció nord un camí més estret que va resseguint el puig que tenim al davant. L'agafem i en 20 - 30 metres veurem el menhir de la Murtra.

Que curiosament es va desestabilitzar durant la visita, però la Cris va ser ràpida i el va aguantar a lloc (a la foto ja l'havia aixecat del tot). Just darrere la Cris, es pot observar un altre petit menhir, aquest sense nom.


El més gran dels dos rocs es tracta d'un menhir en forma d'estela, datat al  neolític mig-recent. Té una alçada de 3.45 metres per 1.70 d'amplada i 0.45 de gruix. L'altre menhir fa 1.70 metres, per una amplada de 0.49 i un gruix de 0.75 metres.

(Penso que en aquest moment s'acaben els dòlmens de colors. Jo segueixo explicant.)

Tornem al camí més petit que ens ha dut al menhir i seguim endavant en el mateix sentit que portàvem, fins a sortir a un camí més ample, que agafarem cap a l'esquerra. A partir d'ara, aneu amb compte, ja que aquesta és zona de pràctiques militars.

Agafarem, tot anant pel camí ample uns 400 metres, un camí més petit cap a la nostra dreta, que serà el primer a la dreta des de la nostra irrupció al camí ample. El seguirem passant una barraca fins a trobar una bifurcació en forma de corriol molt pronunciada a la nostra esquerra, la qual seguirem i en uns 20 -30 metres veurem la Roca Tova.


El roc és de 2.50 x 1.50 metres,  i el seu interior està buidat humanament creant una cavitat de 2 x 2 metres. Va ser descobert pel grup empordanès GESEART, sense trobar cap resta material a l'interior, la qual cosa impedeix el seu datatge, ja que morfològicament tampoc es pot datar. Cal dir que en aquest jaciment no s'hi ha fet cap excavació arqueològica.

Seguim pel corriol fins que s'acabi, on en un pla, a la seva part més allunyada del camí, veurem el sepulcre de corredor de Fontanilles.


Aquest és un sepulcre de corredor o petita galeria catalana en U, datat del neolític final - calcolític, és a dir 3000 - 2500 a.C. Les dimensions de la cambra són 1.60 metres de longitud per 0.90 d'amplada per 1.35 d'alçada i el seu corredor té una llargada de 1.90 metres, tot i que la seva longitud ori­ginal devia de ser de 2.50 - 3 metres, segons la morfologia del túmul. La seva amplada i alçada conservades són de 80 - 90 centímetres d'ample per una alçada de 120 centímetres.

Jo crec que toca dinar!!!! Així doncs busquem un raconet maco fora de la zona militar, per si de cas, i ens mengem l'entrepà, que ja hi ha gana!!

Un cop dinats, tornem al cotxe i a la rotonda del costat de la cooperativa, prenem la tercera sortida. És una carretera local que porta al Coll de Banyuls vorejant Espolla i la seguirem sense entrar al nucli (hi ha indicacions dels dòlmens). Per anar a la primera parada, ens desviem a la dreta quan veiem l'indicador de la Font del Conill. En teoria, aquella pista duu fins el dolmen del Barranc, però no el vam poder visitar, ja que la pista està ensorrada al punt de pas de l'Orlina del Puig, just al costat de la zona d'esbarjo de la Font del Conill. Vam pensar en donar la volta, però com no teníem clar el camí per l'altra banda, i a prop teníem tres sepulcres més, vam decidir fer un canvi d'itinerari.

Tornem a la carretera local i la seguim fins que al quilòmetre 3.30 trobem la indicació del Mas Girarols a la dreta i un espai ample on deixar el cotxe. Ja a peu, continuarem per la carretera uns 170 metres fins a trobar, a l'esquerra, el corriol senyalitzat cap als dòlmens de mas Girarols. Comencem l'ascens a la muntanya pel corriol, més costós encara del normal, perquè bufava una tramuntana fortíssima; de fet, vam estar a punt de fer mitja volta, en quant vam veure un parell d'arbres caiguts recentment. Tot anat pel corriol uns 400 metres, trobarem el dolmen de Girarols I en un pla.

 

La cambra d'aquest sepulcre de corredor amida 2.20 metres de llargada, 1 d'amplada i 1.50 metres d'alçada i el corredor d'accés, fet de pedra seca, fa 3.20 metres de llarg, per 0.90 d'ample, per una alçada de 0.35 metres, tot i que segons els experts, antigament aquest corredor tenia una alçada de 1 metre.

És datat del 3500 - 3000 a.C. Tot i la seva antiguitat, es troba en un gran estat, ja que va ser restaurat pel ja conegut grup empordanès GESEART l'any 1997.

Seguim pujant i a poca distància trobarem el dolmen de Girarols II. (La foto ha quedat bastant malament, però tenint en compte el vent que feia, el sol a la meva esquena i el poc espai que tenia la Cris per poder agafar el dolmen... està genial!!).


La cambra d'aquest possible sepulcre de corredor amida 1.50 metres de longitud,  per 1  d'amplada i 1.20 metres d'alçada; en quant al seu corredor, el que es conserva faria 1 metre de llarg, per 1 metre d'amplada i 0.50 metres d'alçada. Aquest sepulcre, Tarrús el data a l'última part del neolític, sobre el 3000 - 2500 a.C.

Seguim la pujada sense deixar el corriol, tot carenant el cim d'aquest puig i agafant el GR-11 que surt just al costat del corriol enfilant-nos cap al següent, però no patiu que no és gaire!! (uns 500 metres), hi trobarem el rètol del dolmen de Puig Balaguer.


Novament, aquest megàlit és un possible sepulcre de corredor, i les dimensions de la  cambra són de 1.10 metres de longitud, 1.30 d'ample i 1.20 d'alçada. Malauradament, no queda cap resta del corredor d'entrada del dolmen.

Pel que fa a la cronologia, Tarrús el data com el seu company Girarols I, entre el 3500 - 3000 a.C.

- Bé, per avui ja n'hi ha prou, no Cris!!!
- Sí, sí, tornem a casa.
 
 
Coordenades:
 
Puig de Pal: UTM(ETRS89): 31T, 498807, 4693669
Prat Tancat: UTM(ETRS89): 31T, 498282, 4693020
Tires Llargues: UTM(ETRS89): 31T, 498242, 4693609
La Gutina: UTM(ETRS89): 31T, 498388, 4693789
Menhir de La Murtra: UTM(ETRS89): 31T, 498171, 4694472
Menhir de La Murta II: UTM(ETRS89): 31T, 498171, 4694470
Fontanilles: UTM(ETRS89): 31T, 497294, 4695269
Girarols I: UTM(ETRS89): 31T, 501295, 4696261
Girarols II: UTM(ETRS89): 31T, 501262, 4696319
Puig Balaguer: UTM (ETRS89): 31T, 501214, 4696729

diumenge, 24 de novembre de 2013

Dòlmens a Aiguafreda II i fortificació i dolmens a el Brull

Excursió maca la d'avui, d'aquelles que ens agraden a nosaltres de motxilla amb entrepans i cantimplora.

Ens llevem ben d'hora i anem cap a Aiguafreda per la C-17, ens endinsem al poble pel seu carrer central, creuant-lo de banda a banda. Just abans de tornar a agafar la C-17 de nou, després del desviament a Aiguafreda de Dalt, prenem una carretera que surt a la dreta direcció El Muntanyà. Seguirem per la carretera, creuant-lo, fins a trobar la BV-5301, en la que girarem a la dreta cap a El Brull.

En arribar a El Brull, agafarem el GR-2, que és la pista al principi asfaltada que surt davant de l'oficina de turisme. Aparquem el cotxe al poc de que la pista deixa de ser asfaltada, en un raconet que vam trobar, i ens posem a caminar seguint el GR.

Tot anant pel GR-2, trobarem una corba oberta a la dreta, on al final d'aquesta surt un camí que porta a la masia del Brull. Doncs al vèrtex d'aquesta corba, ens endinsarem al bosc a l'esquerra del camí, allà buscarem el dolmen del Pla del Boix i el trobarem a escassos metres de la cinglera. Aquest dolmen el vaig acabar de localitzar jo, de vegades crec que la Cris té raó amb això de que els ensumo. En arribar al megàlit, em vaig trobar un home escopeta en mà, assegut sobre el dolmen (a la foto es veu la motxilla del caçador a la dreta del sepulcre). El bon home no tenia ni idea d'on estava posant el cul!!


El dolmen del Pla del Boix és per la seva morfologia una cambra simple, com es pot comprovar a  les fotografies que hi ha d'abans de la seva destrucció per part del Centre Excursionista de Vic (com ells mateixos asseguren), el 26 de març de 1916. A l'excavació s’hi van extreure gran quantitat de restes òssies, collars, i fragments ceràmics amb els que es van poder reconstruir diferents vasos campaniformes. Aquestes restes són dipositades al Museu Diocesà de Vic (el mossèn era el cap de l'excavació). D'altra banda, anys més tard, el 1962 Ricard Batista el va tornar a excavar, lamentablement, d'aquesta no he trobat documentació.

Però per si el pobre monument no en tenia prou amb els vigatans, ara farà uns 45 anys l'alcalde del poble va enganxar a un picapedrer (del qual no diré el nom) emportant-se les lloses, li va cridar l'atenció i li va fer posar-les un altre cop a lloc. Alguna es va trencar, però bé, les pedres fins ara són totes al lloc, per si un dia el pensen reconstruir. Personalment, crec que això estaria molt bé, s'ha de mantindre el nostre patrimoni, i apart, el dolmen en si és bastant gran i les lloses són prou treballades.

Tornem al GR-2 i continuem en la mateixa direcció que portàvem. Passada una estona, trobem una bifurcació que mena de nou cap a la masia del Brull (la masia té tres entrades). Doncs a uns 30 - 45 metres, com a molt, d'aquesta bifurcació, seguint pel GR-2 veurem fixant-nos-hi bé, el dolmen de la creu de la Parròquia o Can Brull, al bosc que tenim a la dreta. S'ha de buscar ben buscat, ja que sembla una fossa.


La cista té unes dimensions de 1.50 metres de llarg, 0.80 d’ample i 0.70 metres de profunditat. No s'ha documentat cap prospecció.

Seguim pel GR2 fins que topem amb una desviació a l'esquerra, que puja vers la cinglera. En arribar, veurem una torre de fusta, no sé si és de vigilància o que és, en aquell punt seguirem cap l'esquerra, en sentit contrari al que portàvem pel GR, resseguint la cinglera i ens pocs metres arribarem al dolmen del Serrat de Puigventós.

S'ha d'anar amb cura a l'hora d'avançar, el dolmen es troba en estat ruïnós i pot ser que ens el passem de llarg.

La veritat és que no som bons fotògrafs, però a la foto es pot veure una llosa treballada, la llosa de capçalera i moltes restes de túmul. Al costat hi ha rocs amb marques de picapedrer, cosa que fa sospitar l'enderroc per part d'aquests.


El dolmen del Serrat de Puigventós va ser trobat el Març del 2013 per Francesc Casanellas, i ha estat verificada la seva autenticitat pel grup GESEART, entre altres. 

No hem trobat informació sobre el megàlit, però no esperem gaires dades d'aquest dolmen en un futur. Amb el nivell d'espoli que ha rebut, no creiem que es puguin donar gaires dades, com a molt el datatge, si l'excaven algun dia.

Tornem al GR-2 i després de deixar 4 bifurcacions a la dreta i l'última a l'esquerra, veurem una recta que acaba amb una corba oberta a la dreta. Al vèrtex d'aquesta corba, ens endinsem al bosc que queda a l'esquerra, anant cap la cinglera. I a pocs metres d'ella, trobarem el que queda del dolmen de Serra de l'Arca I o Serrat dels Moros, que, com els seus companys, van ser desmuntats i destrossats pels picapedrers. Hem trobat alguna foto molt antiga (vora el 1914) i val a dir que el dolmen ja es mostra mig caigut, però les lloses eren ben maques.


Aquest megàlit, quan existia, era segons cita Fortià Solà (rector d'Aiguafreda): “És, millor dit, era constituït per grosses lloses de pedra, que formaven una cambra rectangular, coberta per altres lloses semblants, d’uns 3 metres de llargada per 1’70 d’amplada i 1’80 ms. d’elevació. Un petit i baix corredor deixava penetrar a l’interior, i un túmulus d’uns 10 m. de diàmetre, fet de terra i rengleres de pedres dretes en degradació, protegia tota la construcció”.


El Centre Excursionista de Vic el va excavar el 1915 trobant-hi gran quantitat de restes, ossos, ceràmiques i un gran ganivet de sílex, que és encara a dia d'avui el més gran que s'ha trobat mai a Catalunya. Per les restes trobades, nosaltres l'ubiquem a època neolítica (sense mullar-nos gaire).

Seguim pel GR-2 en la mateixa direcció que tot el matí, passant una bifurcació a la dreta, i a uns 50 - 75 metres d'aquesta ens endinsarem al bosc a mà esquerra per intentar localitzar el dolmen de la Creu del Sastre.


No hem tobat gens d'informació sobre el megàlit, l'únic és que en aquest moment està sent estudiat. Però bé, dolmen és!! Creiem!! A la foto es veu una gran quantitat de pedruscall típic de túmul i aquesta gran llosa treballada als peus de la Cris.

Continuem pel GR. Seguim fins que trobem una petita bifurcació a mà esquerra del camí, a uns 50 - 100 metres abans d'un revolt molt pronunciat a la dreta. Allà, gairebé a tocar del camí, veurem la tomba de Casanova de Can Serra.


Aquesta possible tomba encara no ha estat excavada, però, sí que és bastant curiós l'amuntegament de pedres. Té bona pinta!!

Ara mateix, ja som molt més a prop d'Aiguafreda que d'El Brull, és a dir, que tornem al GR i donem la volta direcció El Brull. Anem a fer l'última visita prehistòrica del dia, encara que bastant posterior a les sepultures megalítiques.

Caminem sense pressa pel GR, deixant el nostre cotxe enrere, arribant a l'asfaltat i ens desviem per la primera a l'esquerra, que al poc deixa de ser asfaltada, evitant entrar als terrenys de la masia d'El Boix. Seguint el camí tot recte, arribarem a la Fortificació Ibèrica del Turó de Montgròs.

L'accés estava tancat així que vam fer una ullada per fora i vam disposar-nos a menjar l'entrepà... que no recordo de què era, però ens va semblar com si fos el pernil més bo que pugui existir. Mentre dinàvem, van començar a arribar cotxes, no sabíem què passava!! Amb la tranquil·litat que havíem tingut durant tot el sant dia!!

Resulta que per sort nostra, feien una visita guiada a la fortalesa, en la qual ens hi vam incloure al mòdic preu de tres euros. Així doncs, acabem ràpid l'entrepà i entrem al recinte de la fortalesa.

No explicarem gaire sobre la fortificació, el qui vulgui més informació, que es posi en contacte amb el centre d'informació de la rectoria d'El Brull.

Les primeres fotos són de la gran muralla. És increïble el pensar que aquesta construcció defensiva és feta pels Ibers, en una primera muralla al segle V a.C., que va ser re-fortificada durant diversos segles més, fins que fou mig destruïda cap a l'any 200 a.C. a mans dels Romans.


Segles més tard (al s.XII), en plena edat mitjana, fou utilitzada adossant cases a la muralla, abandonant-la del tot a mitjans del segle XIV.



Acabem amb una vista aèria de la Fortificació Ibèrica del Turó del Montgròs, extreta del folletó informatiu de la Diputació de Barcelona que et donen en fer la visita.



Acabada la visita... ara hem de tornar a pujar fins al cotxe!!!! Amb el dinar i la visita, havíem relaxat massa els músculs i era una *+@#~! tornar a pujar. Sort vam tenir que el guia es va oferir per a portar-nos amb el seu cotxe, fins dalt, on comença l'asfaltat.

Quan portes hores a les cames de puja i baixa per la muntanya, anar per l'asfalt és com anar per un núvol. Agafem el cotxe i cap a casa, passant pel bar de la plaça d'Aiguafreda a fer una cervesa, que per avui ja n'hi ha prou.


Coordenades:



Pla del Boix: UTM(ETRS89): 31T, 440456, 4627226
Creu de la Parroquia o Can Brull: UTM(ETRS89): 31T, 440229, 4626915
Serrat de Puigventós: UTM(ETRS89): 31T, 440149, 4626663
Serra del Arca I: UTM(ETRS89): 31T, 439509, 4625811
Creu del Sastre: UTM(ETRS89): 31T, 439328, 4625662
Fortificació Ibèrica del Turó del Montgròs: UTM(ETSR89): 31T, 439659, 4628212

dijous, 31 d’octubre de 2013

Dolmen al Jaizkibel (Euskadi)

Una semaneta de vacances a Euskal Herria, ens agrada molt l'estil de vida d'aquella zona, al menys a mi!!

Vam fer una visita a Pasaia (sobretot, és bastant interessant la seva indústria marítima), des d'on surt la carretera (Jaizkibel errepidea) que mena a Hondarribia, passant per la muntanya del Jaizkibel. Quan ja vas de baixada, passat el quilòmetre 10, veurem a la dreta una entrada asfaltada amb zona d'aparcament. Es reconeix l'entrada fàcilment, ja que hi ha les runes de la torre carlista de vigilància de Santa Bàrbara i de l'antic parador de turisme. Ens endinsem a peu pels prats de gespa, després de fer un cop d'ull a la torre del segle XVIII i al mirador amb les runes del parador que funcionava fins el 1999. El dolmen el localitzarem tot caminant pels prats direcció sud-oest, com si volguéssim arribar al cim del Jaizkibel. Es troba a uns 350-400 metres.

 

Del dolmen d'Iskulin, només queda el forat que resta en desaparèixer les seves lloses, tot i que alguna encara és al seu interior. El túmul fa 9 metres de diàmetre per 1 d'alçada. El forat produït en l'extracció del dolmen fa 3 metres de diàmetre i gairebé 1 de fondària, encara que a la foto no ho sembli.

Va ser descobert l'any 1935 i, segons el descobridor, el túmul feia 16 metres de diàmetre i quedaven tres lloses del megàlit.

Avui en dia el seu estat és molt precari, accentuat en els últims anys, ja que els caçadors el fan servir d'amagatall per a la seva afició. De fet, sobre l'any 1955 el grup ARANZADI (la Real Sociedad Vascongada de Amigos del País) ja havia denunciat el seu deteriorament.

El sepulcre no ha estat excavat mai, el que fa encara més difícil datar-lo (per la seva morfologia, impossible).

Continuem baixant fins arribar a Hondarribia, final del nostre trajecte. Dir que el Jaizkibel conté més dòlmens, menhirs i cromlechs que esperem poder visitar en una altra ocasió.
 
 
Coordenades:
 
Iskulin: UTM(ETRS89): 30T, 593575, 4800363

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Cova a Sant Llorenç del Munt (Cova Simanya)

Aquest cop, acompanyats d'uns amics, el Jona i la Mire, farem cultura prehistòrica anant a les coves Simanya.

Ens dirigim a Terrassa, i allà prenem la carretera BV-1221, que seguirem travessant Matadepera, tot anat de pujada i, quan ja gairebé estiguem al cim del coll, veurem una zona d'aparcament molt gran a la nostra esquerra, allà deixem el cotxe... si podem, ja que s'omple d'urbanites i famílies senceres amb nens i avis. A peu, emprenem la carretera buscant la seva part més alta, i, al centenar de metres més o menys, veurem a la dreta de la BV-1221, una edificació moderna anomenada "Caseta dels Peons", on s'ubica l'oficina d'informació del parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Davant d'ella, surt un camí (GR-5), molt i molt còmode, que ens durà a Sant Llorenç Savall. Nosaltres no hi arribarem. Quan siguem al coll d'Eres, agafarem una sendera a l'esquerra, que porta a la cova Simanya (la gran, la petita i el Triangle). El camí es troba senyalitzat, no té pèrdua.

Pel camí disposem d'unes grans vistes, tot i l'escassa vegetació.


Al final, arribem a la cova Simanya. Nosaltres només vam visitar la gran. Grimpem pel pendent molt pronunciat de l'entrada i ens endinsem a la cova.

La foto de l'esquerra és de la pujada d'accés, i la de la dreta és ja des de dins, on si us hi fixeu es veuen dues coves més a la part dreta de l'entrada tal i com la mirem. Segons hem pogut esbrinar, les galeries que hi ha tot entrant per aquí són grandioses i de fàcil caminar en els seus primers 100 metres.

Un cop dins, vaig intentar fer una fotografia de la gran cova, però això de les càmeres compactes, no és que tinguin una qualitat extrema i per la falta de llum, no em quedava gens bé. Però la Mire és una crack amb això de les fotos, òbviament té una càmera d'aquestes "pata negra". Li he agafat una foto cap dins la cova des de l'entrada... espectacular!!! És immensa.

 
La cova té un total de 372 metres visitables... amb frontal (indispensable) i escarpins (molt recomanable). Tot i que la part que dóna més a l'entrada ja és força impressionant. Al massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, hi ha unes 300 cavitats, sent la cova Simanya una de les més grans i profundes, de fet la Simanya Gran, la Simanya Petita i la cova del Triangle connectaven per dins, tot i que avui en dia només connecten la Simanya Gran i el Triangle (només per a espeleòlegs), però crec que s'estava pensat tornar a obrir el pas a la Simanya Petita, tancada per la sedimentació del temps.
 

Si t'ho pares a pensar, és bastant lògic que aquestes coves fossin habitades a la prehistòria, tenien aigua a l'abast de la mà, es protegien del fred, en aquelles èpoques molt més dur que ara, i al mateix temps es protegien de possibles atacs animals o humans. Però això, a la cova Simanya s'hi han trobat restes del Neolític antic, Neolític final, Calcolític, Edat del Bronze, periode Iber i l'Edat Mitjana.

Un cop ens vam endinsar el màxim que vam poder (no portàvem calçat adequat per passar per l'aigua), tornem enrere fins al coll d'Eres, i seguim el camí direcció Sant Llorenç. Al poc de caminar, veurem un corriol a mà esquerra que en no gaires metres acaba en un pla, sense vegetació. Just allà, al bosquet de la dreta, cercarem la necròpolis visigoda del Coll d'Eres (d'entre els segles III i IV).


Aquesta necròpolis consta de 4 sepultures, dues de les quals han estat documentades, sent la primera una sepultura d'inhumació infantil, que demostrava un clar expoli. Només foren trobats diversos ossos. La segona corresponia a un home adult, del que es conserva gran part de l'esquelet, juntament amb l'aixovar funerari i una sivella de bronze decorada amb una representació del que sembla ser el Cavall d'Odin i dues serps amb caps d'ocell envoltant-lo. Les dimensions d'aquesta sepultura són de 2.15 metres de llarg per 0.56 d'ample al cap i 0.47 als peus, la profunditat és de 0.30 a 0.45 metres.
 
 
Coordenades:
 
Cova Simanya: UTM(ETRS89): 31T, 417561, 4614046
Necròpoli de Coll d'Eres: UTM(ETRS89): 31T, 417500, 4613680

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Dolmen a Taradell

Aquest cop anem cap a Osona, concretament a Taradell, on seguirem el PR C-42, que fa uns 15 quilòmetres.

Anem amb el cotxe per la carretera de Balenyà, tot creuant el poble, aquesta passarà a dir-se Passeig de Domènech Sert, i, seguint rectes, al poc tornarà a canviar de nom, per dir-se carrer de la Font. En aquest carrer abans d'arribar a una rotonda sortint del poble, veurem a l'esquerra del carrer una zona d'aparcament de sorra. Allà deixem el cotxe.

Ens posem a caminar tot baixant al preciós parc, al que s'accedeix des del mateix aparcament, seguint les marques del PR C-42. Un cop ja dins el parc, creuarem per sota el pont sobre la riera de Mansa, que just fa un moment l'hem creuat per dalt amb el cotxe. Creuant el parc pel seu camí general, anirem a petar al carrer de Vic, l'agafarem fins al primer carrer a la nostra esquerra (carrer de la Vilanova), el seguirem fixant-nos que aquest també canvia de nom als pocs metres, seguirem caminant i girarem pel primer carrer de la nostra dreta (carrer del Vapor). Aquest el seguirem fins la primera intersecció, a la que girarem a l'esquerra, i caminant uns metres sortirem a la carretera de Viladrau, la que seguirem a la dreta sortint del poble. Just sortir del nucli, ens enfilarem per la muntanya de la nostra esquerra, tot seguint un petit corriol.

Seguirem el corriol fins a petar a un camí al que girarem a l'esquerra, i als pocs metres a l'esquerra del camí veurem la creu dels Miquelets. 


Continuem pel camí uns metres més agafant una bifurcació a la dreta, que ens durà en breus instants a l'alzina del Pujol de Taradell, declarada com a arbre monumental.


Tornem al camí i el seguim en la mateixa direcció que veníem, deixant una gran bassa a la nostra dreta. Continuem pel camí tot seguint les marques, fins que el camí es transforma en dos, on agafarem el de la dreta i als pocs metres surt en un altre que també agafarem cap a la nostra dreta, endinsant-nos en un bosc.

Ara anirem amb cura, ja que hem d'agafar un corriol que surt a l'esquerra als pocs metres d'entrar al bosc. Aquest corriol és envoltat per exuberant vegetació, i seguint-lo sortirem a una mena de parc, creuant el Torrent de Santa Eugènia per un pontet. En arribar al parc, virarem cap a l'esquerra fins la Font del Drac.


Després de la font, seguirem caminant en la mateixa direcció resseguint el primer carrer asfaltat (carrer Tagamanent) fins que a l'extrem del parc trobarem l'ermita de Sant Quirze de Subiradells, ja documentada l'any 989, refeta poc després i restaurada als anys 60.


Visitada l'ermita, que per cert a mi em sembla maca, tornem a fer camí.

Prenem el carrer de Tagamanent i el seguim fins trobar un corriol a la dreta que s'endinsa al parc tot vorejant unes "cases xules". Seguim pel corriol, deixant un camí a l'esquerra fins a trobar una altra "casa xula", la que vorejarem sortint de nou a l'asfaltat on veurem una rotonda d'aquelles que no serveixen per a res.

Just davant de la rotonda, seguirem les marques en un terra de roca mare, fins a sortir a un camí que seguirem cap a la dreta i el seguirem fins a trobar una intersecció amb un altre camí. A aquesta intersecció, prendrem un corriol que surt en la mateixa direcció que portàvem.

Al cap d'una estona, quan de cop i volta, la vegetació es torna més exuberant en forma de bosquet, prenem un corriol més o menys ample cap a la dreta, que ens portarà creuant un camí, a les Cuines d'en Rocaguinarda.

Ara, hi ha un punt on has de baixar per la cinglera per accedir a les coves del bandoler Rocaguinarda.


Aquesta és la cuina d'en Rocaguinarda.


Per ser una cuina, té bones vistes, no creieu??


Tornem al bosc per on ens hem desviat, per a tornar a reprendre el camí d'abans i el seguirem fins que aquest surti a un més ample, que agafarem. Aquest es va tornant un corriol i al final acabes baixant una cinglera i resseguint-la amb la seva paret a la nostra dreta, amb bosc tancat a l'esquerra.


Al poc de passar la senyera de l'Enclusa, tornarem a sortir al camí i el seguirem fins a topar amb l'asfalt de la B-520 que travessa la ruta. La creuem i prenem el camí de la dreta, en el que agafarem la primera bifurcació en forma de camí, que surt a l'esquerra. El seguirem sense prendre cap bifurcació fins a arribar a una zona plena de grans rocs, on hi ha unes vistes espectaculars del castell de Can Boix o castell de Taradell.


Baixem del turó pel camí que en uns metres s'ajunta amb un altre, i, deixant una bifurcació a l'esquerra, seguim recte per ell fins a trobar un altre camí. Llavors girem a la dreta.

Per aquest camí que es va desdibuixant a trossos, anem caminant tot recte i en una estona arribem a l'únic dolmen de la ruta.


El dolmen de Sequers de Gasala fa 1.80 metres de llargada per una amplada de 1 metre i una alçada màxima de 0.90 metres. Aquest megàlit data del Calcolític, d'entre el 2200 -  1500 a.C.

La reconstrucció rebuda l'any 1981 per part del Centre Excursionista de Taradell no va ser gaire forta, només l'hi van colocar la coberta sobre. D'altra banda, a l'excavació per part del Museu Episcopal de Vic, s'hi van trobar varis ossos sencers completant un esquelet sencer i molts de fragmentats, fent impossible saber quants cossos contenia la cambra.

Continuem pel camí, passant per davant de ca La Gasala, seguint per ell fins a topar amb la carretera de Balenyà, a la que girarem a la nostra dreta fins entrar de nou al poble de Taradell.

Seguim per la carretera dins el poble, i ens desviem tot seguint les marques del PR, que ens portaran a l'ermita de Santa Llúcia, construïda del 1547 al 1561.


Continuem caminant tot seguint el PR i en poc arribem a la Torre de Don Carles, també coneguda com la Torre de la presó. 


Fou construïda entre el 1545 i el 1550, per ordre de Don Carles de Cruïlles i Vilademany, senyor de Taradell, per començar la fortificació del poble, la que no es va fer mai, degut a la seva mort.

La torre fa 15 metres d'alçada, amb una base cuadrangular de 4.5 metres i va ser restaurada a l'any 2000.

Per avui, ja n'hi ha prou, quina excursió més maca i interessant que hem fet. A més no és gaire llarga, ni gaire dura, està molt ben senyalitzada i vas veient coses diferents a cada moment. En el tros més llarg sense veure gaires coses, em vaig fer un fart de menjar cireretes d'arboç. Boníssimes!!!!

Recomano a tothom que feu aquesta petita ruta, realment és molt maca.


Coordenades:

Sequers de Gasala: UTM(ETRS89): 31T, 441456, 4634016