Traductor

dissabte, 24 de novembre de 2012

Dolmen a Moià I

Síííí!!! A la fi hem trobat el dolmen del Puig Rodó!! cal dir que tot gràcies a sant wikiloc, i això que no era difícil!!! Però se'ns resistia.

El primer dia que vam anar a l'Estany, vam caminar i caminar, donant voltes i no el vam trobar. Vam preguntar a un pare i un fill que feien ruta amb les motos de muntanya. El pare va trucar a casa seva per a que l'avi de la família li expliqués on era exactament, però no va servir de res. De tornada a L'Estany, vam aprofitar, ja que hi érem, i vam dinar al poble. El dia ventós i fred, et feia desitjar una bona i calenteta escudella (molt bona, de pagès). Per acabar l'excursió, en sortir de dinar, vam passar pel Monestir de Santa Maria de l'Estany, realment, molt recomanable!


El segon dia, vam decidir que era millor utilitzar les noves tecnologies , i val a dir que va ser bufar i fer ampolles, ens va portar directes, gràcies als companys de wikiloc.

Per arribar-hi cal agafar el GR-3 que passa per l'Estany, on podem deixar el cotxe. Caminem pel GR fins arribar al turó del Puig Rodó, meravellosa vista, per cert. No pugem al turó i el deixem a mà dreta, i quan l'acabem surt un caminet també a mà dreta, l'agafem i quan arribem a la primera corba, ens parem i mirem a la nostra esquerra, el dolmen és allà, dalt del turonet existent al costat esquerre de la corba (es veu des del camí).  Em sembla recordar que davant hi ha una bassa pels bombers.


Aquest és un sepulcre de cambra simple o pirinenca. La cambra en si fa 1'70 metres de llarg per 1'25 metres d'ample i una alçada conservada de 1'30 metres. Té un petit vestíbul de 0'92 metres de llarg per 1'13 metres d'ample i el túmul del sepulcre fa uns set metres de diàmetre. El dolmen data del Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

A les excavacions fetes al megàlit, es va extreure variat aixovar de sílex i d'os, restes ceràmiques i quatre cranis humans

El que és curiós és que el dolmen té un gravat en forma de creu a la coberta, fet que indiquen l'intent de cristianització del megàlit.





 Coordenades:

Puig Rodó: UTM(ETRS89): 427639, 4633201

diumenge, 11 de novembre de 2012

Megàlits a Vilalba Sasserra

Un altre diumenge ennuvolat... què fem? Anem a veure un dolmen? Apa, som-hi!!

Aquesta vegada, anem cap a Cardedeu i agafem la carretera de La Roca a Sant Celoni (C-35). Abans d'arribar a Vilalba Sasserra, agafem un desviament a mà dreta que va paral·lel a la carretera i no ens costarà gaire trobar el dolmen de Pedra Arca sota un enorme / gegant pi pinyoner. De fet, amb aquesta referència, és fàcil localitzar des de la carretera el dolmen, fent de límit entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra.

El dolmen de Pedra Arca, tot i que sembla petit perquè es troba enfonsat respecte el terreny, amida 1,75 metres de longitud per 1,40 metres d'amplada.


Amb motiu de la rehabilitació d'urgència que es va fer l'any 1992, es va localitzar divers material de sílex, divers material treballat, elements ceràmics i un parell de monedes, una de cinc cèntims de l'any 1878 i un ardit del 1624 - 1655, lògicament encunyat a Barcelona.

Com a curiositat, a la llosa de coberta s'hi poden veure fins a 19 cassoletes inscrites a la pedra. El megàlit està datat a l'època del Calcolític (2200 –1800 a.C.).


Aquesta foto és del 29 de Desembre del 2014, que vam decidir fer un tomb per la comarca.

Abans d'ahir, dia 7-12-2017, tornem per enèsima vegada al megàlit, aquest cop, però, anem de passada, seguim pel mateix carrer tot anant direcció al polígon. Just creuar l'autopista per sota, virarem a l'esquerra per una pista sorrenca en bon estat i la seguirem direcció els masos de Can Janer, Can Pau Rector i Can Freginals.

Passem el desviament d'aquest últim i seguim per la pista, que poc a poc va empitjorant, fins que arribem a un lloc on ja no podem passar amb el nostre cotxe, que sí que podríem amb un 4x4, i fins i tot amb un SUV, que no és el nostre cas. Si anem amb un cotxe alt, seguim fins a trobar a la nostra esquerra una trialera.


Jo vaig pujar amb mon pare (la Cris es va quedar amb el nens i ma mare), que té un SUV, fins aquí.

Enfilarem a peu per l'atrotinat camí-corriol, que arriba a la part alta del cim, on surt un corriol ben definit a la nostra esquerra i que ens acosta al megàlit. Al principi és costerut, però, al poc, planeja pel cim de la muntanya, fent-nos anar en direcció contrària de la que hem arribat. Al poc i després d'una baixada, trobarem a mà esquerra, veient-lo entre els petits arbres que hi ha, el menhir de Can Freginals.


Monòlit de recent troballa, fou Teresa Benet, guarda forestal del parc del Montnegre i el Corredor, qui el trobà l'estiu del 2011 amb motiu de la senyalització d'una ruta per BTT.

Té unes dimensions de 2.20 metres de llarg per 1.15 d'amplada i un  gruix de 0.40 metres. La part superior del menhir resta trencada per un dels laterals, igual que un dels laterals del que en el seu dia fou la base. Es documenta a la seva part bocaterrossa una cassoleta gravada, que no es podrà estudiar fins que no es plantegi el seu re-aixecament.


 Coordenades:

Pedra Arca: UTM(ETRS89): 31T, 452964, 4611261
Menhir de Can Freginals: UTM(ETRS89): 31T, 454905, 4609058

diumenge, 4 de novembre de 2012

Dolmen a Sentmenat

Cap de setmana negre... ara plou... ara no. Diumenge pel matí... fa millor dia i decidim anar a veure un dolmen, però ràpid, no sigui que torni a ploure!!!!

Així que anem per feina i agafem el cotxe per anar cap a Sentmenat. Un cop allà, agafem la carretera que va cap a Castellar del Vallès fins arribar a la urbanització de Can Vinyals. Per la part esquerra d'aquest nucli, busquem el carrer de la Serra Cavallera o bé el carrer de la Llosa. A partir d'aquests carrers, surt un camí de sorra molt rogenca, que va donant la volta al turonet on és el sepulcre. És fàcil d'arribar, a més, el dia que nosaltres hi vam anar estava tot el camí marcat per "mini-dòlmens".
 
 
Aquest és el dolmen de Serra Cavallera, que ha estat excavat diverses vegades, sense cap resultat. De fet, a la primera excavació que es té constància, l'any 1977, caigueren un parell de lloses, però fou excavat i reconstruït l'any 2007 pel col·lectiu GESEART.
 
 
Les dimensions de la cambra són de 1.70 metres de llarg, 0.95 d'ample i conserva una alçada 1.15 metres. A aquest majestuós megàlit se li otorga una datació d'entre el 1500 i el 1200 a.C.
 
 
Coordenades:
 
Serra Cavallera: UTM(ETRS89): 31T, 426348, 4608786

divendres, 2 de novembre de 2012

Dolmen a Dosrius

Tot tornant cap a casa des de Santa Cristina d'Aro després de veure el dolmen de Mas Bousarenys, vam decidir pujar al al parc del Montnegre - Corredor a visitar el dolmen de Ca l'Arenes. Per arribar-hi, s'ha d'accedir al Corredor per la carretera de Llinars a Dosrius. Després de fer uns 3,8 quilòmetres, en arribar a una bifurcació, s'ha d'agafar la pista de l'esquerra i continuar-la fins a la masia de Ca l'Arenes. Des d'allà, hi ha cartells indicatius fins a arribar al dolmen.
 
 
Es tracta d'una galeria catalana petita restaurada l'any 2006, quan es trobaven totes les lloses caigudes. Originàriament, data del neolític final (3000 - 2500 a.C.). Davant del dolmen, hi ha un cartell informatiu amb fotos anteriors a la seva reconstrucció.
 
Relativament a prop, es troba el dolmen de Ca l'Arenes II, en estat força deteriorat, però d'aquest ja en parlarem més endavant.
 
 
Coordenades:
 
Ca l'Arenes: UTM(ETRS89): 31T, 455109, 4608478.

Dòlmens i menhirs a Romanyà de la Selva I i Santa Cristina d'Aro I

Maca excursió la que vam fer per la part més interior de la Costa Brava. Bé, excursió, excursió, no gaire, vam fer la ruta dels Gegants del bosc de Romanyà de la Selva, molt ben acompanyats, per cert, per en Roc i en Duc, dos gossos que no coneixíem, als quals vam batejar ràpidament. La caminada està molt ben senyalitzada i és gairebé impossible no veure els dos dòlmens que inclou la ruta.


La primera parada, però, és un menhir, el de la Murtra, datat a l'època del Neolític recent, principis del Calcolític (3000 - 2500 a.C.), tot i que Xavier Niell li dona més possible antiguitat 4000 - 2500 a.C. Sí, sí, ho sembla i és així, té forma fàl·lica. És un enorme penis de 2.35 metres d'alt.


El menhir de la Murtra fa una longitud completa de 3.05 metres (visible + soterrat), sent així el menhir més gran del Baix Empordà. Fou publicat per primera vegada per Manuel Cazurro l'any 1912 i va ser aixecat de nou l'any 1952, per Lluís Esteva, amb l'ajut del mossèn i rector de Bell-lloc, Gumersind Vilagran.

El lloc on es va trobar el menhir i els seus voltants no han estat mai excavats, pel que no hi ha cap tipus de resta relacionada.

Deixem l'enorme penis a la nostra esquena, sempre vigilant perquè a un penis, i més d'aquestes dimensions, no se li dona mai l'esquena, i continuem cap a la següent parada.

Aquest és el preciós dolmen de la Cova d'en Daina, reconstruït per tota la gent del poble, sota les ordres de Lluís Esteva l'any 1956. És molt espectacular, de fet és BCIN, Bé Cultural d'Interés Nacional, no és d'estranyar, ja que van reconstruir tant el dolmen, com el cròmlec i certa part del túmul.


Fou descobert a finals del segle XIX pel propietari de les terres, Pere Cama i Casas. Fou excavat per ell i el seu germà Josep, trobant moltes restes associades al megàlit. Fou publicat l'any 1894 a un setmanari de Sant Feliu de Guíxols.

Com hem dit abans, Lluís Esteva i la gent del poble el van restaurar l'any 1956, però en Lluís ja portava temps excavant-lo 1954 - 1956.

Aquest dolmen, una galeria catalana, data, segons Xavier Niell, vers el 3000 - 2500, tot i que segons informació que hem pogut trobar, d'altres autors el daten del 2700 al 2200 a.C., per tant podria ser datat al Neolític o bé al Calcolític. Amida 7.60 metres de llarg per 1.70 d'ample i 1.50 d'alçada màxima. Amb aquestes dimensions, què difícil és fer-li una foto on s'agafi sencer i es vegi la seva magnitud!!


La cambra en concret fa 4.35 metres de llarg, 1.60 d'ample i 1.50 metres d'alçada, pel que té un corredor relativament curt, comparat amb Mas Estanyet, per exemple.

El cròmlec resta intacte, encara té els 37 rocs que fan contenció a les terres i pedres del túmul d'11 metres de diàmetre.

De la gran quantitat de restes localitzades, hem sabut que entre elles hi ha diverses restes humanes, fragments ceràmics amb decoració incisa i sense, divers material lític de sílex, moltes denes d'esteatita i cal·laïta, dues plaquetes de fibrolita, dues de sorrenca, dos punxons de metall, una dena de collaret de vidre i diversos fragments de ceràmica iberoromana.

Creuant la carretera, en una espècie de parc, amb caminets molt ben definits, ens trobem sense cap tipus de complicació amb la Cista de la carretera de Calonge.


Aquest sepulcre és d'epoca neolítica mitjana final, aproximadament datada del 3400 - 3000 a.C. És un sepulcre de tipus cista megalítica i mesura 2.50 metres de llarg per 1.00 metre d'amplada i una alçada màxima de 0.75 metres.

A la seva excavació es recolliren, entre d'altres restes, fragments de ceràmica a mà llisa.

Els nostres companys d'aventura, en Roc i en Duc ens abandonen en aquest punt, possiblement era l'hora de la teca!! Nosaltres seguim endavant!!

Tornem direcció Romanyà, agafem el primer camí que surt a mà esquerra passat el poble, a pocs metres a mà dreta, a tocar del camí, ens trobem amb el dolmen del Camp d'en Guitó.


Conegut temps ençà per Josep Mª Cama, però no fou fins al 1952 quan Lluís Esteva i Ricard Pla l'excavaren i el restauraren. Aquest paradolmen consta d'una cavitat interior de 2.20 metres de llargada per 0.70 d'amplada i té una alçada d'1.00 metre.

Davant seu hi ha unes lloses estintolades que em va donar la sensació que devien de formar part del megàlit. Aquesta impressió ha estat confirmada per en Xevi, que ho documenta en el seu llibre de la zona, com a restes del corredor. Segons ell també, a una de les lloses del sepulcre hi ha gravada una cassoleta.

A l'excavació de Lluís Esteva va sorgir un sol tros ceràmic prehistòric.

No hem trobat datació d'aquest paradolmen, però en general, es daten durant l'època calcolítica i l'edat del bronze (2200 - 700 a.C.).

Tornem al cotxe i anem cap a la urbanització Roca de Malvet de Santa Cristina d'Aro. Ens dirigim a la parcel·la número 95 (carrer dolmen Mas Bousarenys). No és tan fàcil de trobar com sembla perquè els números de les parcel·les no són correlatius... a saber per què!! La parcel·la es troba a la dreta del carrer i hem d'anar rectes i girar a l'esquerra per a ficar-nos darrere de la casa de la parcel·la del costat. És realment gran (la llosa de capçalera fa 2.36 metres d'alçada) i gairebé es pot recórrer per l'interior sense ajupir-se gaire. Es conserva força bé, tot i ser la zona d'esbarjo preferida per als nens de la zona. De fet, vam treure del seu interior unes quantes branques de palmera que havien col·locat com a decoració.


Aquest megàlit fou esmentat per primer cop per Manuel Cazurro, l'any 1912, catalogant-lo com a galeria coberta. Anys més tard al 1918, un alemany resident a Sant Feliu de Guíxols l'excavà recuperant un gran aixovar, que fou cedit al Museu d'Història de Sant Feliu vers el 1974. L'any 1953, Lluís Esteva i un grup de col·laboradors el van restaurar, i el 1957 l'excavà cientificament.

El megàlit de Mas Bousarenys amida en total uns 6 metres de llarg, 4 d'ells a la cambra, que fa 1.80 d'amplada, per 1.70 d'alçada. Del túmul, d'uns 9 - 10 metres de diàmetre, en queden restes visibles, el cròmlec també és visible en diversos punts.

Les troballes arqueològiques d'aquest sepulcre foren prou nombroses, entre elles, fragments d'òssos humans i l'aixovar que acompanyava als difunts, del que destaquen deu ganivets de sílex, sis puntes de fletxa, diversos fragments ceràmics campaniformes i una vintena de, grans de collaret, una placa de pissarra i diversos objectes lítics. També pels volts del megàlit s'hi ha trobat ceràmica ibera, iberoromana i un tros d'una fíbula romana.

Xavier Niell Ciurana data el monument entre el 3200 i el 3000 a.C.


 Coordenades:

Menhir de la Murtra: UTM(ETRS89): 31T,498859, 4633916
Cova d'en Daina: UTM(ETRS89): 31T, 499400, 4633901
Cista de la carretera de Calonge: UTM(ETRS89): 31T, 499390, 4633737
Camp d'en Guitó: UTM(ETRS89): 31T, 498371, 4633804
Mas Bousarenys: UTM(ETRS89): 31T, 499730, 4631101