Traductor

dilluns, 10 de setembre de 2012

Coves a Serinyà

Disposats a visitar les famoses coves de Serinyà, ens llevem d'hora i prenem l'AP-7 direcció Girona, anirem per ella fins a trobar el desviament a Girona nord, Olot i Banyoles... sortida número 6. Anant tot rectes, agafarem la C-66, per la que continuarem fins a trobar el rètol indicatiu de les coves, poc abans d'arribar al nucli de Serinyà.

Nosaltres vam aparcar a la zona habilitada que hi ha just davant les coves i, com anàvem amb temps, vam anar a donar un volt, moment que la Cris va aprofitar per fer un amic. 


De nou al parc de les coves de Serinyà, vam visitar primer la cova de l'Arbreda. Actualment en aquesta cova s'hi segueix treballant, ja que és la més important de les tres coves visitables de que consta el recinte. És la més important per la gran quantitat de troballes "humanes" obtingudes a ella.
 
Aquesta cova va ser habitada pel Neandertal, fa uns 90.000 anys, fins fa uns 39.000, segons indiquen les restes, i, va seguir essent habitada pels sapiens, des dels 39.000 fins fa 16.000 anys.


(Ja, a la fotografia no es veu res, però es que és complicat!! S'ha de veure... penseu que els arqueòlegs baixen per aquestes escales per excavar).
 
Seguim per la cova de Mollet, que és a la que s'hi han trobat les restes humanes més antigues, ara farà uns 200.000 anys.
 

Per tant, al principi del Paleolític mitjà, l'Homo heidelbergensis ja habitava aquesta cova. 
Les excavacions efectuades a aquesta cova són molt antigues, tot i que el 2001 es tornà a obrir el jaciment. Al seu interior, a més de les restes de l'Homo heidelbergensis, també s'hi han trobat restes de diferents animals, entre ells l'ós de les cavernes, l'elefant antic, el rinoceront de les praderies, el linx de les cavernes, el cavall, la daina, el cabirol, la hiena, etc... Recordem que a aquestes èpoques l'homo era nòmada, no tenia un hàbitat fix.
 
Ara ja anem a per l'última, la del Reclau Viver. És amb tota seguretat la que es conserva millor, em sembla recordar que tenia dos habitacles, separats per una zona més estreta i amb el sostre baix.
 

Aquesta fou habitada pels Sapiens al Paleolític superior, fa uns 39.000 anys i fou habitada per ells fins fa 15.000, quan sembla ser que es va enfonsar un tros de sostre.
 
 
Posteriorment, a plena era Neolítica, quan els homes ja vivien en poblats, les coves es van reutilitzar, com a graner, quadres, i, esporàdicament com a refugi (fa 7.000 - 4.700 anys).

Res a veure amb la utilitat que se li donà entre el Neolític final i l'Edat del bronze, on les coves s'utilitzaren com a grans necròpolis, on s'enterraven els individus amb el seu aixovar funerari.
 
D'excavacions documentades, ens en consta una de Pere Alsius i Torrent a la segona meitat del segle XIX, que fou la inicial i podríem dir el descobridor d'aquest meravellós jaciment.

Josep Cata, el 1866 descobrí una nova cavitat, la Bora Gran, i cap al 1871 l'excavà. El 1882 l'historiador Edouard Harle i Pere Alsius començaren a excavar de nou la Bora Gran i al poc determinaren que era d'època magdaleniana.
 
Aquest fou el primer jaciment paleolític català. Les troballes foren cedides per la família d'Alsius al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Ja al segle XX, Josep Bosoms el continuà excavant i n'obtingué encara més troballes que l'anterior, dipositades al Museu Arqueològic de Girona. La següent fou el 1930, on Josep M. Corominas seguí l'excavació de la Bora Gran, i, per sorpresa de tots, va extraure prop de 17000 trossos de sílex, això sí, microlítics, dipositats al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, i seguí excavant altres coves de Serinyà. Del 1975 fins al 1987, es van fer excavacions interrumpudes a càrrec de la Generalitat i el Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, totes elles a la cova de l'Arbreda. I ja per acabar i fins a dia d'avui, l'any 1996 la Universitat de Girona amb el suport del Museu d'Arqueològia de Catalunya, va rependre els treballs. El Parc fou creat pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany l'any següent.
 
 
Coordenades:
 
Coves de Serinyà: UTM(ETRS89): 31T, 479008, 4667682

diumenge, 9 de setembre de 2012

Dòlmens, inscultures i pintures a La Roca del Vallès

Aquesta vegada, vam anar de ruta prop de casa. Vam aparcar el cotxe sota el castell de la Roca i a caminar! Agafant el costerut carrer Espronceda, al final de les cases, ja a zona plana, arribem a un bosquet on surt un camí a l'esquerra. La ruta està força ben senyalitzada per la Diputació de Barcelona i és difícil perdre's.


El primer dolmen que ens trobem és el de Can Planes, com es pot comprovar, de mides força reduïdes, 1,06 metres d'ample per 0,40 - 0,78 d'alçada, cosa que em va fer molta gràcia. A l'excavació només es van trobar un parell de fragments ceràmics. Esmentar també que el megàlit és una petita galeria catalana corresponent al Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

Seguint pel camí marcat, arribem a una indicació de la pedra de l'escorpí. Allà, surt un corriol a l'esquerra que s'endinsa un pèl al bosc per anar a trobar la roca foradada de Can Planes, també anomenada Pedra del Marxant.


Aquest roc, foradat artificialment, segons algunes fonts, amida 2,70 metres d'ample, per 3,20 de fondària i 1,70 d'alçada, mentre que, el que sembla un orifici petit, fa una cambra interior de 2,50 metres d'ample per 3,00 de fondària i 0,90 d'alçada. Sincerament, no el vam veure tan ample... La seva utilitat podria haver estat sepulcral durant el Neolític final i Calcolític (2700 - 2200 a.C.).

Sempre seguint la ruta senyalitzada, una vegada travessada la carretera d'Òrrius, arribem a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, de la meva família, vaja... Es troba habitada i no podem fer-hi les trobades de la família, així que continuem fent-les a Sant Cebrià de Cabanyes, a Sant Fost de Campsentelles.
 

Una miqueta més endavant, a la dreta, continua el camí de la ruta prehistòrica. Baixant per ell, arribarem al dolmen de Céllecs o la Cabana del Moro, que és del Calcolític (2200 - 1800 a.C.).


El megàlit té unes dimensions de  2,10 metres de longitud, per una amplada de 1,40 i una alçada conservada de 0,85. Al seu interior s'hi va trobar un únic fragment de terrissa a mà.
 
Continuem la baixada cap a La Roca i trobem, a l'esquerra del camí, el Plat del Molí, un bloc de pedra granítica que presenta a la part superior un buidat en forma de cassoleta circular i de poca fondària.
 

Seguint la ruta, s'arriba a la Pedra de les Creus, roca granítica plena de creus gravades. A més, hi ha una inscripció que diu "roca", que sembla no ser prehistòrica.


A continuació, hauríem d'haver vist les pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes, però per molt que vam mirar, no les vam saber trobar... estan un pèl amagades!!

Continuant el mateix camí, s'arriba a un punt de conflicte: la fita de la Diputació indica a la dreta al dolmen de Can Gol II i a l'esquerra la Roca Foradada. Decidim anar primer a veure el dolmen.
 

Ostres, no té tapa! Va ser el primer sense tapa i ens va cridar l'atenció. Ara, ja n'estem acostumats (és l'habitual). Com els anteriors, correspon al període del Calcolític (2200 - 1800 a.C.). Les dimensions actuals de la seva cambra són 1,70 metres de longitud, per 1,20 d'amplada i 0,80 d'alçada. En ell s'hi van trobar un ganivet de sílex i diverses ascles. Es diu de Can Gol II perquè existeix un altre anomenat Can Gol I, al qual s'arriba seguint la ruta, però nosaltres ens el vam saltar sense adonar-nos-en... així que vam tornar a buscar-lo un altre dia, però això ja ho explicarem.

Anant cap a l'esquerra, ens trobem amb la Roca Foradada de Can Gol, un gran bloc granític foradat artificialment que podia haver estat utilitzat com a tomba. Amida uns 2,40m de llargada per 1,60m d’amplada i 1,30m d’alçada.


A la seva prospecció es van trobar diverses ascles de sílex i variats fragments ceràmics del Neolític final i d'època Íbera.

Continuem baixant fins a la Roca, el dolmen de Can Gol I, el deixem per un altre dia!

I aquest dia va arribar uns mesos més tard. Amb el cotxe, ens acostem fins el final del carrer de la Ruta Prehistòrica. A mà esquerra, es troba un xalet, en venda quan hi vam anar, al jardí del qual es troba el megàlit, de tipus galeria catalana.


La foto està feta des del carrer, però la vorera puja en aquest tros expressament per a poder veure el dolmen còmodament. La cambra fa aproximadament 8 x 1,35 metres  i no conserva cap llosa de coberta. Pertany a l'època del Calcolític, entre el 2200 i el 1800 a.C.

Dia 7 de Febrer del 2015 , anem a fer un volt per la ruta prehistòrica de La Roca, però aquest cop aparquem el cotxe just davant de la casa on es troba el dolmen de Can Gol I, amb la sort que el propietari de la casa estava pel jardí... ens va convidar a passar per a veure millor el magnífic megàlit... des de dins impressiona bastant més... a més, feia poc que li havien fet un rentat de plantes.

 
El poc espai disponible per a fer una gran foto i el sol no ajuden gaire a que vist per fotografia impressioni igual que vist al natural, però bé... si algú el vol visitar, el xicot de la casa us atendrà gentilment, és molt amable.
 
 
En aquest tros de sepulcre, es van localitzar diversitat de troballes, entre elles: dues puntes de sageta, sis fulles de sílex, un fragment de ganivet del mateix material, diversitat de fragments ceràmics i un tros de dent.

Ens acomiadem del noi i ens posem a caminar vers el principi de la ruta tot tirant carrer avall i agafant la primera bifurcació a la dreta. Al final d'aquest carrer costerut, girem a l'esquerra deixant l'asfaltat tot endintsant-nos pel camí sorrenc més enganxat a les cases dels dos que hi ha. Al poc, visitem la Roca Foradada, i ens arribem a Can Gol II tot pujant el turó que hi ha just davant de la desviació a la Roca Foradada.

Ara anem a veure coses noves...

Baixem del turó i seguim la mateixa direcció que portàvem fins a trobar una bifurcació, on agafarem el camí de la dreta, el seguirem uns metres fins veure un gran roc... La Pedra de les Orenetes.
 

No queda gaire de les pintures, però les que encara resten visibles les podreu localitzar a la part posterior de la roca. És una pena i en certa part una vergonya, que tinguem un patrimoni de la humanitat reconegut tant a prop de casa, i el deixem desaparèixer... Hi ha documentades 32 formes pintades, de les quals jo no en vaig saber veure tantes.

S'estima que aquestes pintures foren creades entre el Neolític mig i el Calcolític inicial, entre el 3000 - 2000 a.C., i ajuden a datar-les els sis fragments de sílex trobats en la seva excavació, juntament amb gran quantitat de fragments ceràmics d'època neolítica final i algun d'època Íbera.


Coordenades:

Can Planes: UTM(ETRS89): 31T, 445034, 4604029
Roca Foradada de Can Planes: UTM(ETRS89): 31T, 445075, 4603571
Céllecs: UTM(ETRS89): 31T, 444271, 4601876
Plat del Molí: UTM(ETRS89): 31T, 444219, 4602117
Pedra de les Creus: UTM(ETRS89): 31T, 443585, 4602005
Can Gol II: UTM(ETRS89): 31T, 443145, 4601707
Roca Foradada de Can Gol: UTM(ETRS89):31T, 443121, 4601542
Can Gol I: UTM(ETRS89): 31T, 442806, 4601546
Pedra de les Orenetes: UTM(ETRS89): 31T, 443677, 4601891

diumenge, 2 de setembre de 2012

Dolmen a la Baronia de Rialb

Aprofitant un cap de setmana rural per Lleida, ens vam apropar a un dolmen, de mides considerables i en bon estat, ja que va ser traslladat l'any 1999, junt amb l'ermita que hi ha al costat (Santa Eulàlia de Pomanyons del s. XI), en la construcció de l'embassament de Rialb. Realment es trobava on ara és l'aigua. Per accedir-hi, a Ponts s'ha d'agafar la carretera que va a Isona (C-1412b) i agafar el camí de sorra que surt a mà dreta indicant Mas Pomanyons.


Aquest dolmen de nom Sòls de Riu o Espluga dels Tres Pilars, conegut antigament com a l'Espluga dels Tres Pilars, data d'aproximadament el 2000 a.C. i té unes mides aproximades d'uns 3 metres de llarg, per 2,3 metres d'ample i una alçada que varia del 1.70 al 1.85 metres. A la seva excavació es trovaren dos vasos de ceràmica a mà, una destral, dues puntes de fletxa i restes d'un mínim de dos cossos humans.
 
 
Coordenades:
 
Sòls de Riu: UTM(ETRS89): 31T, 351141, 4649501