Traductor

dimarts, 28 d’agost de 2012

Poblat a Palafrugell / Llafranc

De vacances a l'Estartit, on el meu tiet ens va deixar el seu apartament, així teníem molt més a prop diferents zones amb gran quantitat de megàlits. Però no tot són els megàlits, com afeccionats a la prehistòria, també ens criden l'atenció els poblats, que és el que veurem avui.

Prenem el cotxe i ens dirigim a Palafrugell, on agafem l'autovia que va a Llafranc; un cop aquí, anem vers el far de Sant Sebastià, que val la pena admirar-lo una bona estona. Va ser construït el 1851, pel Ministeri de Foment, amb el nom de "Plan general de alumbrado de España e islas adyacentes".



Hem de tenir en compte que aquest far es veu des de 32 milles nàutiques (59 quilòmetres), fet que el fa el far més potent de tota la costa catalana. Avui en dia completament automatitzat, perdent així els tres llocs de treball que incloia en el passat. Però, bé s'hi ha fet un hotel - restaurant, aprofitant l'encant de la contrada, que deu aportar bastants llocs de treball... pensant en positiu... perquè nosaltres el veiem tan proper a les restes que se'ns fa impossible no pensar que es deuen haver carregat mig jaciment.

Allà trobarem les restes, molt i molt arreglades del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda.



Situat a 156 metres sobre el nivell del mar, però tocant el penya-segat, té una superficie d'uns 300 metrtes quadrats. La datació que se li dóna és d'entre els segles V i I a.C., tot i que s'hi han trobat restes del segle VI a.C.

El poblat en si són quatre cases amb els seus carrers, que es veuen perfectament després de l'estudi i posterior consolidació de la Universitat de Girona l'any 1998 (per mi massa "consolidat"). A més de quinze sitges i un forn.

Fou descobert el 1960 per Joan Badia i Homs, acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i nascut a Palafrugell.

Actualment, resta tal i com es va deixar en la consolidació d'urgència, efectuada per la Universitat de Girona.


Coordenades:

Poblat de Sant Sebastià de la Guarda: UTM(ETRS89): 31T, 516795, 4638406

dissabte, 25 d’agost de 2012

Dòlmens a Vilajuïga I

Primer de tot, dir que seguint els cartells de senyalització de la ruta, ens vam perdre el primer dolmen de la ruta del Palau Robert (Vinya del Rei)... Tot i això, els altres quatre dòlmens situats de pujada cap a Sant Pere de Rodes no tenen pèrdua. Això sí, el camí és força costerut i estret, caminant alguns trossos per sobre de les pedres de delimitació de finques. I si a més fa un sol de justícia de ple agost, ja es pot entendre perquè només vam fer la meitat de la ruta. La part de baixada, la deixem per a la primavera

Agafant la carretera que va de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes (GIP-6041), poc després del km. 1, es pot deixar el cotxe a un espai a mà dreta, sota d'un gran arbre. Aquí ja comencen les indicacions que ens duran a fer tota la ruta. Però, atenció, us perdreu el dolmen de la Vinya del Rei si a la bifurcació on indica que és cap a l'esquerra la seguiu. Per anar a la Vinya del Rei, s'ha de seguir recte. Si aneu cap a l'esquerra, anireu a aquest, el dolmen del Garrollar.


Com bona part dels dòlmens d'aquesta zona,  correspon a la segona meitat del IV mil·lenni a.C. Es troba força ben conservat, ja que conserva tota l'estructura original de la cambra i bona part del túmul de pedruscall que l'envoltava, el qual amida 10 - 12 metres de diàmetre. Pel que fa a la cambra, consta d'unes dimensions de  2.10 metres de longitud, 1.90 d'amplada i 1.65 metres d'alçada.

Seguint la ruta marcada pujant la muntanya uns 200 m, arribem al dolmen de la Talaia.


Aquest sepulcre de corredor està datat de principis del III mil·lenni a.C. Es conserva força bé, tot i que li manca una part del corredor. El túmul construït per erigir-lo és mig visible i amida uns 7 metres. Pel que fa a la cambra, té unes dimensions de 1.60 metres de longitud, 1.10 d'amplada i 1.18 metres d'alçada.

Seguint només 50 m més el mateix camí, arribem al dolmen de les Ruïnes.


Aquest sepulcre de corredor també correspon a principis del III mil·lenni a.C. i es troba en bon estat de conservació. En ell, membres de GESEART van trobar una sageta de sílex i un vas campaniforme pirinenc, fet que fa pensar en reutilitzacions al Calcolític. El megàlit amida 2.15 metres de llarg per 1.40 d'ample i 1.40 metres d'alçada.

Continuant la pujada, arribem a l'últim dels dòlmens, el de la Carena.


També és de principis del III mil·lenni a.C. i es troba en bon estat, tot i que té una petita reforma a la capçalera. El megàlit amida 2 metres de llargada per 1.60 d'amplada i 1.20 metres d'alçada.

Ja dalt de tot del cim, bé, dalt de tot no. Quan et trobes de nou amb la carretera en la qual hem deixat el cotxe abaix de tot, en el pla que fa allà, surt un camí a la dreta que et porta a uns quants dòlmens més (els quals no veurem avui). El pla vam trobar unes inscultures en uns rocs, anomenades inscutures de la Carena gairebé al costat de per on arribes al pla.



 Coordenades:

 El Garrollar: UTM(ETRS89): 31T, 510090, 4686454
La Talaia: UTM(ETRS89): 31T, 510276, 4686525
Les Ruïnes: UTM(ETRS89): 31T, 510303, 4686528
La Carena: UTM(ETRS89): 31T, 510414, 4686548
Inscultures de la Carena: UTM(ETRS89): 31T, 510711, 4686605

Poblat a Ullastret

L'agost del 2012 vam passar uns dies a l'apartament que tenen els meus tiets a L'Estartit. En dormir a aquella zona, era més fàcil accedir a determinats llocs amb tota la calma i tranquil·litat. Així que un dia vam anar a Ullastret, a veure el poblat Íber que porta el seu nom, visita obligada tenint en compte que és el jaciment més gran i important de Catalunya.

Es localitza al Puig de Sant Andreu, a Ullastret, al bell mig de l’Empordà. Es pensa que, per les seves dimensions i restes trobades, el poblat fou la capital de la tribu dels Indigets.

Els Indigets o Indiketes explotaven tot el territori empordanès i en gestionaven el comerç, ja fos entre tribus indígenes o amb els grecs i els fenicio-púnics de la propera Empúries. La construcció del poblat data de la primera  meitat del segle VI a.C., però el poblat va seguir creixent fortificant-se fins a la primera meitat del segle IV a.C., completant el que es considera la ciutat més gran i antiga de Catalunya, com es pot veure a la foto següent, amb la quantitat de fonaments d'antigues cases.


A més de la barriada de gent de poble, també s'han trobat grans cases de gent important, un forn metal·lúrgic per a bronze i ferro del segle III a.C., un enllosat i fins i tot un palau de 500 metres quadrats, també del segle III a.C.

La capital Ibera de Catalunya va desaparèixer amb l'arribada dels romans al segle II a.C. Es creu que degut al sistema d'explotació del territori que ells van importar, ja que no s'han trobat restes que afirmessin cap ocupació violenta.


D'altra banda, s'afirma que a finals del segle VII s'hi va establir un poblat, que es creu que va ser el primer assentament fix al Puig de Sant Andreu, del que no en queda cap resta, ja que els mètodes constructius eren fang i fusta, i, per si no n'hi havia prou, el progrés Iber va ensorrar tot indici.

Posteriorment, se sap que coexistien dos assentaments Ibers, el del Puig de Sant Andreu i el de l'Illa d'en Reixac. D'aquest segon, es diu que podria ser una "urbanització" del Puig de Sant Andreu.

Hi ha documentades restes del Paleolític Superior i ceràmiques del Calcolític, cranis trepanats, i abundant, variat i ben conservat, aixovar de la necròpoli del Puig de la Sera. Tot això es troba dipositat al Museu d'Arqueologia de Catalunya d'Ullastret, que es troba dins del recinte del poblat.


A les fotos inferiors podem veure un conjunt de sitges, just al costat de fonaments de cases i una cisterna que encara conserva una llosa de coberta. 


Coordenades:

Poblat d'Ullastret: UTM(ETRS89): 31T, 506460, 4650390

dijous, 16 d’agost de 2012

Poblats i pintures rupestres al Matarranya

L'estiu del 2012 vam decidir conèixer el que tenim prop de casa, i què millor que gaudir d'aigües clares i fresques com les del Matarranya. Així doncs, agafem el cotxe decidits a passar cinc dies pel que els catalans i alguns aragonesos denominem com La Franja (de fet, els noms dels pobles, els rius i gairebé tot són en català i castellà oficialment, la gent parla en les dues llengües).

Després de visitar diversos pobles, rutes pel Matarranya i l'Ulldemó, amb bany inclòs, decidim fer un dia més cultural i cercar un xic de la prehistòria de la comarca, i des de Vall de Roures / Valderrobres, que és on ens trobàvem allotjats, ens dirigim per l'A-231 direcció Tortosa, en la qual agafarem un desviament a l'esquerra indicant l'A-1413 que porta a Calaceit / Calaceite passant per Queretes / Cretas. Poc abans d'arribar al poble, veurem a l'esquerra la indicació del poblat de San Antonio i de l'ermita de San Cristóbal.


En la fotografia superior es pot veure part del poblat iber de San Antonio en primer terme i en un segon, a la muntanya del davant, la gran ermita de San Cristóbal.

A la inferior es pot veure l'estructura de part del poblat que ha estat mig reconstruït.


El poblat consta de dues etapes d'ocupació, la primera és dels segles IV i V a.C., que ocupava només la part superior del turó, i una segona al segle III a.C., en la qual es va ampliar molt el poblat i es va construir una muralla amb diverses torres defensives i fins i tot una espècie de cisterna tipus bassa per a la recollida de l'aigua de pluja. A la part inferior del poblat, s'ha pogut constatar que les cases eren de dues altures, aprofitant el desnivell de roca.

L'abandonament del poblat fou causat, segons diuen els experts, per la conquesta romana, que en aquest punt geogràfic va ser cap el segle II a.C.

Només esmentar que aquest és el poblat més important de la comarca del Matarranya.

Tornem al cotxe i tirem per la A-1413 un quilòmetre enrere direcció Queretes / Cretas, en aquest punt veurem a mà esquerra la senyalització del poblat iber de Tossal Redó.

Ens hi endinsem a peu fins a trobar el poblat, no gaire lluny, a la part superior d'un turó.


Investigant, he trobat que realment hi ha dos poblats, també ibers, de Tossal Redó, el Gran Tossal Redó, que és el que es troba arreglat i explotat turísticament per la comunitat aragonesa, i un altre molt proper anomenat el Petit Tossal Redó, que està en runes.


Urbanísticament parlant és clavat al seu veí San Antonio, un carrer principal, amb les cases als dos costats. Aquest "només" té una cinquantena de cases i és datat del segles VI i VII a.C. Després de molt buscar, no hem trobat cap data d'abandonament del poblat, però amb la proximitat del poblat de San Antonio, jo diria que poc a poc els habitants van emigrar cap aquest, i més tenint en compte l'ampliació que va rebre aquest.

Ja de tornada cap a Vall de Roures / Valderrobres, parem a Queretes / Cretas i agafem un camí de terra, però molt bo que mena cap al poblat dels Castellans i que en el seu camí trobarem les pintures rupestres del Gascons i la Roca dels Moros, i una cista molt però molt estranya, tant estranya que encara estem pensant si comptar-la o no!! Al final sí, tot i que és protohistòrica (període iber). Aquí teniu la fotografia de la cista.


Segons el planell "cutre" que hi ha allà es el túmul d'una cista Ibera, de la qual les lloses que feien de cambra han desaparegut. Com no hem trobat cap nom a la cista, se'l posem nosaltres, la bategem amb el nom de Cista Protohistòrica de Queretes, aquesta data del 500 a.C.

Bé, a mig camí, parem en veure el rètol de La Roca dels Moros. Sorpresa la nostra quan ens trobem això:


Les han arrancat!!!

Continuem el camí a peu, una mica emprenyadets i a poca distància arribem a Els Gascons:


Més emprenyada!!! M'emprenyo fent l'entrada del bloc, i ja fa dos anys d'aquesta ruta!!

Investigant, hem trobat que aquestes pintures van ser venudes al museu d'Arqueologia de Barcelona (actualment Museu d'Arqueologia de Catalunya on, curiosament, s'hi troben el dolmen i el menhir de Vinya Monera...). Ja ho podrien haver venut als d'Aragó, que són d'ells. A més, a l'arrencament de la pedra del seu lloc original, les pintures dels Gascons van ser destruïdes totalment.

Per baixar-me una mica els fums posaré unes pintures rupestres que vam veure dos dies abans, tot caminant pel Matarranya, són a mig camí entre Beseit / Beceite i El Parrissal i s'anomenen La Fenellassa. Tranquils... no cal caminar des de Beseit, pots anar amb cotxe, al final hi ha una zona d'aparcament previ pagament.

Així doncs, caminem una estona, seguint els rètols indicatius cap al Parrissal, fins veure la indicació de La Fenellassa. Creuem el riu per un pontet rudimentari i admirem els grafitis rupestres.


Es veuen tres homes pintats en vermell, just a sota de la marca d'humitat de color negre,. Realment es veuen 8 figures i part d'una altra, però en fotografia es difícil de veure. S'ha de tenir en compte que aquestes pintures daten per la seva morfologia des del Neolític fins a l'Edat dels Metalls.

Ara sí, continuem fins al poblat iber d'Els Castellans, aquest poblat m'agrada i això que no hi vaig arribar... (em feia mal la cama en pujar un fort pendent que porta al poblat), però la Cris sí que va pujar, i en veure les fotos... un altre cop emprenyat!!! M'agrada perquè no sembla gaire restaurat, que potser sí!!


I l'entrada al poblat és espectacular, bé, a mi m'ho sembla!



Aquest poblat va ser habitat entre els segles VI i II a.C., i, buscant informació sobre ell, he trobat que l'accés aquest fotografiat, no és l'accés principal, sinó la porta del darrere.

El poblat en sí, no és gaire gran, uns 70 metres de llarg, per 30 d'ample, i la distribució urbana és idèntica als seus veïns, un carrer central amb l'accés a les vivendes a banda i banda.

Ara sí, tornem al cotxe i anem a descansar a Vall de Roures / Valderrobres, fent una volta pel poble.

El dia que tornàvem cap a Catalunya, com m'havia quedat amb l'ànsia d'Els Castellans, li proposo a la Cris d'anar a veure algun poblat tot fent turisme urbanístic del segle XXI de tornada. Ella accepta la petició i posem rumb als poblats de les Escodines i San Cristóbal amb el maleter del cotxe ple a rebentar de coses.

Des de Vall de Roures / Valderrobres, agafem el cotxe i tornem a anar a Calaceit / Calaceite passant pel davant dels poblats de San Antonio i Tossal Redó. Un cop a Calaceit girem a l'esquerra per la N-420 en la qual, al cap d'un quilòmetre, agafarem la bifurcació que mena a Massalió / Mazaleón, on no hi arribarem, ja que els poblats són abans.

Primer trobarem senyalitzats a la dreta, els dos poblats ibers d'Escodines, Escodines Altes i  Escodines Baixes. A la seva excavació es va determinar que aquests dos poblats eren un degut a la poca distància entre ells (uns 100 metres) i la urbanització i restes trobades. 

Aquest és Escodines Altes.


I aquest, Escodines Baixes, amb Escodines Altes a la part superior del turonet.


Segons les troballes obtingudes, l'assentament data del segles VIII i VII a.C.

Un cop fetes les fotografies, tornem al cotxe i continuem direcció Massalió / Mazaleón i, poc abans d'arribar al poble, veiem el rètol indicatiu del poblat de San Cristóbal (bé, despoblado segons el cartell...). Es pot pujar amb cotxe fins al poblat, el camí està habilitat per a que els feligresos puguin anar a l'església de San Cristóbal, just al costat del poblat. Que poguéssim pujar amb el cotxe fins allà mateix va anar de conya, el temps se'ns tirava a sobre!! I més quan el vam veure, ja que ens va semblar bastant gran, i t'hi estàs una estona.


L'assentament va ser habitat als segles VII i VI a.C.

Tornem al cotxe i anem a casa, que déu n'hi do quines vacances!!


Coordenades:

Poblat de San Antonio: UTM(ETRS89): 31T, 263281, 4543098
Tossal Redó: UTM(ETRS89): 31T, 265520, 4542970
Poblat dels Castellans: UTM(ETRS89): 31T, 260617, 4540124
Cista Protohistòrica de Queretes: Abans de la Roca dels Moros, a l'esquerra del camí.
Pintures de la Roca dels Moros: Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Pintures dels Gascons: UTM(ETRS89): Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Pintures de la Fenellassa: UTM(ETRS89): 31T, 263946, 4519666
Escodines Altes: UTM(ETRS89): 30T, 742341, 4547737
Escodines Baixes: UTM(ETRS89): 30T, 742509, 4547584
San Cristóbal: UTM(ETRS89): 31T, 257323, 4548835