Traductor

dimarts, 31 de juliol de 2012

Dolmen i menhir a Barcelona

Una nit d'estiu, baixant de sopar d'un restaurant situat a Montjuïc (la fotografia és d'un altre dia), vam passar pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, situat al Passeig de Santa Madrona. Quina sorpresa la nostra en veure, dins la tanca del recinte, un dolmen i un menhir (petitó, no com el de Mollet). Vam tenir el dubte de si eren reals o no, ja que Catalunya està plena de dòlmens de pega!! potser fem una entrada dels que hem anat trobant, que també els fem foto per si són reals...

Bé, tornant al tema, una vegada a casa, vam buscar informació i vam confirmar que són reals. Són el dolmen i el menhir de Vinya Monera, originals de Capmany, a l'Alt Empordà. Van ser traslladats a Barcelona a principis del segle XX i, a hores d'ara, s'estan fent accions per a retornar-los a la seva ubicació original.


El megàlit és una galeria catalana i el daten, tant per la seva morfologia com per restes trobades per GESEART, al seu lloc original, al III mil·leni a.C..Té unes mides de 2 metres de longitud, per 1.40 d'amplada i 1.20 metres d'alçada.

Pel que fa al menhir, Josep Tarrús el data des de finals del IV al III mil·leni a.C. i té unes dimensions de 1.40 metres d'alçada, per 0.57 d'amplada per un gruix de 0.25 metres.


Localització:

 Dolmen i menhir de Vinya Monera: Pg. Santa Madrona, 39-41. Montjuïc, Barcelona

dissabte, 21 de juliol de 2012

Dòlmens i menhirs a Roses I

Aquesta va ser la primera escapada per anar a visitar dòlmens. I on millor que a l'Alt Empordà, on s'hi poden trobar més de 100 monuments megalítics!

Comencem la ruta pel Cap de l'Home o Turó de l'Home. Està situat al poble de Roses, a la part alta d'on acaba la urbanització Els Grecs, de fet, just on acaba.


Aquest sepulcre de corredor data aproximadament del 3500 - 3000 a.C. Es troba en bon estat de conservació, ja que va ser restaurat l'any 1983. Les mides interiors del sepulcre són 1.80 metres de longitud per 1.40 metres d'amplada per 1.57 metres d'alçada.

Publicat per primer cop per Bosch-Gimpera el 1919, però, abans d'aquesta publicació ja l'havia excavat, en companyia del seu descobridor, Francesc Sabater, i un tal Emili Gandia. Hi trobaren un fragment de ceràmica a mà i fragments d'ossos. D'altra banda, es documenten fins a tres intervencions més, però pel que sabem, no van aportar gaire material; de fet, en una d'elles, no va sorgir res de res. Però, l'any 1946, Pere de Palol, i Miquel Oliva el 1948, van extreure una làmina de sílex de 33 centímetrers, un raspador del mateix material de 40 centímetres, una peça de collaret d'esteatita, una dena de cal·laïta i un petit fragment de ceràmica a mà.

Des del Cap de l'Home, surt un caminet per on s'arriba, en menys de 5 minuts, al dolmen del Llit de la Generala.


Aquest és un sepulcre de corredor datat del Neolític mig - recent (3200 - 3000 a.C.). Igual que el seu company de bosc, l'estat de "conservació" és molt bo, ja que va ser intensament restaurat l'any 2001. Personalment prefereixo com estava abans de la restauració.

Publicat per primer cop per Manuel Cazurro el 1912, tot i que amb un altre nom i ni tant sols el va arribar a veure.

Aquest sepulcre amida 2 metres de longitud, 1 metre d'amplada i 1.2 metres d'alçada.

La cambra fou excavada l'any 1925 per Pere Bosch-Gimpera i Lluís Pericot. D'aquesta excavació, es documenten diversos fragments de ceràmica grollera.

Per a veure l'últim dels dòlmens, tornem al cotxe i anem fins la carretera de Montjoi. Allà, més o menys a un quilòmetre de Roses, a mà esquerra, hi ha un cartellet anunciant el dolmen i un petit espai on aparcar el cotxe. Seguint el camí que puja el turonet, s'arriba al dolmen després d'uns 250 metres. No cal buscar-lo gaire, ja que les seves dimensions fan que no se't pugui passar de llarg.


El sepulcre de corredor de la Creu d'en Cobertella fou publicat per primer cop per Manuel Cazurro l'any 1912. Datat del Neolític mig, sobre el 3500 a.C., i amb unes dimensions internes de la cambra de 3.80 metres de longitud, 3.20 metres d'amplada i 2.47 metres d'alçada, sent el més gran de Catalunya d'aquesta tipologia. Va ser restaurat l'any 1958, per Francesc Riuro. El material arqueològic trobat va ser molt dispers en la història, només trobant d'era neolítica dues peces ceràmiques i restes òssies molt fragmentades, que impedeixen la seva datació. En certa mesura, és normal, ja que el megàlit ha estat utilitzat en diverses èpoques històriques. La datació que li hem donat abans és deguda a l'estil constructiu.

Per a mi, és l'essència dels dòlmens a Catalunya... forma perfecta tant de la cambra com de l'entrada. Davant d'ell, fa un temps hi havia una pedra sepulcral amb gravats, avui en dia desapareguda.

Continuem pel mateix camí seguint el mur que delimita aquest dolmen uns metres fins a trobar el menhir de la Casa Cremada II.


Aquest tros de roc amida 2.35 metres d'alçada per 0.75 metres d'amplada i un gruix de 0.33 metres. Està datat al Neolític (4000 - 2000 a.C.).

Mai s'ha excavat científicament, ni s'ha trobat cap resta en superfície. La datació aproximada és rebuda per l'entorn on se situa, envoltat de megàlits, on les restes obtingudes i l'estil arquitectònic d'ells el col·loquen cronològicament a aquesta era.


Coordenades:

 Cap de l'home:UTM(ETRS89): 31T, 515644, 4679179
Llit de la Generala: UTM(ETRS89): 31T, 515714, 4679142
Creu d'en Cobertella: UTM(ETRS89): 31T, 516260, 4678332
Menhir de Casa Cremada II: UTM(ETRS89): 31T, 516118, 4678860

divendres, 13 de juliol de 2012

Dolmen a Vallgorguina


Aquest és el dolmen pel qual vam començar l'afició de recerca dolmènica com diem nosaltres. Se'l coneix com la Pedra Gentil, encara que antigament se'l coneixia com a Pedra Gelada. Situat pujant des del terme municipal de Vallgorguina per la pista que dóna accés al corredor de Llinars, a un quilòmetre de la C-61 (pujant a mà esquerra). Es troba indicat amb un cartell de la Diputació de Barcelona. Allà cal deixar el cotxe i pujar el turonet caminant.


És el dolmen més conegut de Catalunya, potser es deu a l'ús que li ha donat gent de la faràndula, es diu que feien "aquelarres" i coses així...

Pertany al període calcolític, és a dir, té uns quatre mil anys, però sembla que aquest dolmen va ser traslladat... coses que passen... crec que ja no saben ni on era realment ni quina forma tenia. Comentar també l'estranya disposició de les pedres formant una gran taula. A nivell personal, diria que no era així.

Actualment la "cambra" del megàlit té unes dimensions de 1.90 metres de llarg, 1.60 d'amplada i 1.10 metres d'alçada.


Coordenades:

Pedra Gentil: UTM(ETRS89): 31T, 457274, 4611253