Traductor

diumenge, 30 de desembre de 2012

Dòlmens a Castellterçol I

Avui ens apropem a Castellterçol, el poble d'abans de Moià.

Teníem ganes de caminar, així que deixem el cotxe al poble i anem en recerca dels dòlmens que teníem previst veure.

Agafem el camí de La Pinassa i a uns 4'2 quilòmetres sense deixar el camí arribem al dolmen, però no és tan fàcil de vegades. Passa sobretot que tota la informació que has pogut extreure de llibres i recerques per Internet no valen per res... però una bona solució és preguntar a la gent del poble, o a algun caçador que et trobis per la muntanya, que és més habitual del que us podeu imaginar. Aquest últim va ser el nostre cas, i a més semblava que el molt bon home fos de la zona de tota la vida, en sentir com s'indignava amb els propietaris de les terres que s'estaven carregant els boscos. Ens va acompanyar fins al mateix sepulcre. Creuant una zona de conreu (d'aquestes que és queixava l'home), just abans d'una pronunciada baixada. Al marge esquerre del camí, hi ha un mini-dolmen artificial, per marcar el real, que està a la mateixa alçada creuant el conreu (uns 50 metres).

És aquest, el dolmen de Mas Clamí.


El megàlit està mig ensorrat com es pot veure a la fotografia. És de tipus cambra simple, les seves mides no les trobo, però no cal dir que l'alçada és elevada (jo faig 1.75 m.). Pertany al període calcolític (2000 - 1800 a.C.). A la seva excavació es van localitzar un total de 8 cossos humans, amb diferents fragments ceràmics i quantitat de denes de collaret.

Anem a cercar un altre megàlit, la Cista del Gavatx, encara que els experts no es decideixen entre cista i sepulcre de fossa.

Per trobar la cista, és complicadet, cal tornar al poble i desviar-nos pel camí que acompanya a la riera de Pererol, al sud-est del poble. El dolmen no està indicat i es troba a la part superior del camí, envoltat per molta vegetació. Si el voleu trobar amb certa facilitat, tiraria de sant wikiloc.
 

El dolmen és a uns dos quilòmetres del poble, més o menys, (no és exacte), fa uns 2.20 metres de llarg per 1.30 metres d’amplada i una profunditat d’1.25 metres. No hem trobat gaire informació de l'edat del megàlit, però l'inventari de la Generalitat afirma que és del Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

A la seva prospecció, es va comprovar que el megàlit fou reutilitzat en tres ocasions, comptant 14 inhumacions. Juntament amb elles, s'hi va trobar divers material ceràmic i un fragment de ganivet de sílex.
 
 
Cooordenades:
 
Mas Clamí: UTM(ETRS89): 31T, 424744, 4623769
Cista del Gavatx: UTM(ETRS89): 31T, 425999, 4621586

dijous, 27 de desembre de 2012

Paradòlmens a Sant Martí de Centelles

Els dòlmens del Duc es troben fent de límit entre Centelles i Sant Martí de Centelles. Per a arribar-hi, s'ha d'anar a Sant Martí de Centelles i agafar el carrer que puja cap als Cingles de Bertí, carrer que poc després es converteix en camí i des del qual es veu clarament a la dreta el Duc I. A la primera bifurcació, cal agafar la branca de la dreta i els trobarem de seguida. Això sí, estan un pèl mimetitzats amb la vegetació!!

Tot i estar separats només 9 metres, quan vam anar a visitar el primer, no sabíem que n'hi havia un segon, així que vam repetir l'experiència... i també l'experiència de comprar butis a la plaça d'Aiguafreda... delicioses!!


Bé tornant als megàlits, se'ls considera paradòlmens, ja que aprofiten part del terreny. La cambra del Duc I amida uns 2 x 2,2 metres i correspon a l'època del Bronze Antic (1800 - 1500 a. C).
 
 
Sobre el Duc II no hi ha gaire informació, però per la proximitat amb l'anterior, creiem que deu ser de la mateixa època.
 
 
Cooordenades:
 
El Duc: UTM(ETRS89): 31T, 437084, 4623708
El Duc II: UTM(ETRS89): 31T, 437090, 4623716

diumenge, 23 de desembre de 2012

Dòlmens del Cabrerès I

Tot i ser desembre, el dia va ser espectacular i ens va permetre fer una ruta maca per la zona del Cabrerès, habitualment anomenada Collsacabra. Vam deixar el cotxe a L'Esquirol i vam anar xino-xano cap al salt de La Foradada, a Cantonigròs, passant per la masia del Campàs.
 
S'ha de dir que el salt no portava gaire aigua, però el lloc és preciós! 


De tornada cap a L'Esquirol, vam passar pel dolmen de Puigsespedres, situat a la part alta del poble, ja a les afores.
 
 
Conegut d'antic aquest dolmen ha rebut diverses excavacions, les primeres es documenten al 1915. Que documenten l'estil de dolmen de corredor en "P", unes dimensions de la cambra d'3 metres de llargada, una amplada de 2.50 i una alçáda màxima de 2 metres. D'altra banda el corredor i l'avant cambra amidarian 1.70 metres de llargada per una amplada màxima d'1.30 i una alçada de 0.65. D'altra banda, el túmul ha anat disminuint, ja que segons Batista a l'any 1963 era de 14 metres de diàmetre... actualment en quedaran uns 10.
 
Pel que fa a les restes trobades, tot i les evidents violacions rebudes al llarg dels anys, s'hi va trobar divers fragments ceràmics a mà, 2 ganivets de sílex, 4 fragments del mateix material corresponents a d'altres ganivets, un fragment de sageta amb peduncle i 2 ascles de sílex. D'altra banda, també va sorgir un botó d'os amb perforació en "V", diverses denes i una plaqueta de coure.
 
A l'hora de les restes antropològiques, es van trobar un fragment de crani, 8 fragments de mandíbula, 13 molars i 3 premolars, i algunes restes òssies més indeterminades.
 
Cronològicament el podem colocar a dues èpoques a la prehistòria, fruit d'una clara reutilització, segons les restes trobades, la primera al Neolític final vers el 2500 - 2200, i la segona ja a l'era Calcolítica vers el 2200 a.C. - 1800 a.C.
 
De nou al cotxe, reprenem la marxa i ens acostem a Tavertet a dinar. Pel camí, ens acompanyen les meravelloses vistes dels cingles.
 
 
Després de dinar i fer un tomb pel poble, agafem el camí que puja fins a l'ermita de Sant Corneli, seguint les instruccions proporcionades per la ruta del Palau Robert. Just al seu costat, per la part de darrere, hi ha les restes en molt mal estat del dolmen de Sant Corneli.
 

Descobert per F. Puntí, veí de Cantonigròs a principis dels anys 70, fou escavat el 1972 per R. Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix, però els resultats no es varen publicar.
 
Tot i això, sabem que era una galeria catalana de 3.50 metres de longitud per 1.80 d'amplada; la cambra faria 1.70 metres de llarg per 1.20 d'ample
 
Segons hem pogut saber, el túmul, envaït per l'ermita del costat, amidaria uns 11 metres de diàmetre. Com el seu company d'entrada, també tindria dues dades cronològicament parlant, la primera al Neolític final vers el 2500 a.C. i una reutilització vers el 1600 a.C.
 
 
Coordenades:
 
Puigsespedres: UTM(ETRS89): 31T, 448613, 4653657
Sant Corneli: UTM(ETRS89): 31T, 452237, 4651633

diumenge, 16 de desembre de 2012

Cova-dolmen a Santa Coloma de Gramenet

Diumenge al matí... volem fer quelcom, però no tenim temps d'anar gaire lluny... fent servir la informació de què disposem, decidim anar prop de casa, a veure un dolmen dubtós i un poblat iber a Santa Coloma de Gramenet.

Per la carretera de La Roca a Santa Coloma (BV-5001), arribem al barri de Can Zam, on deixem el cotxe prop de la parada de metro. Des d'aquí, fent servir les múltiples escales mecàniques, arribem fins el carrer Menorca, just a la falda del turó del Pollo (sincerament, ni idea que es deia així...). Des d'aquí, tirem a la dreta per aquest carrer fins que a una pronunciada corba a la dreta agafem el camí que indica el poblat iber de Puig Castellar. Enfilarem muntanya amunt fins a arribar a una plana amb una intersecció de 6 camins. A la nostra esquerra quedarà Puig Castellar, però nosaltres anirem primer cap al dolmen, agafant el corriol que surt a mà dreta indicant "dolmen natural". Seguirem les marques vermelles fins a arribar a la cova. 


El Cau d'en Genís és una cavitat sepulcral, possiblement natural, amb un corredor d'entrada fet amb roques de diferents mides. Durant la seva excavació, només es va trobar una tíbia humana que es va desfer en treure-la i un aixovar amb un parell de vasos interessants. Respecte a l'època, no se'n pot dir gaire en haver-hi participat poc la mà humana, així que per la ceràmica trobada, el datarem a l'Edat del Bronze, entre el 1850 - 650 a.C.

Desfem el corriol cap amunt i ara sí agafem el camí senyalitzat cap el Puig Castellar. Pujant el turonet, trobarem l'accés al poblat i una plataforma-mirador des de la qual podem observar unes bones vistes, Barcelona, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i bona part del Vallès.

El poblat, parcialment reconstruït i d'entrada gratuïta, ocupa la part més alta del turó del Puig Castellar i la seva estructura s’adapta a les característiques del terreny, situant-se les cases sobre terrasses salvant el desnivell. El recinte del poblat amida uns 100 m. de llargada per 50 m. d'ampada.


El poblat fou habitat des del segle VI fins a principis del segle II a.C. Pel que fa a l'època d'edificació, hi ha diverses etapes. Els habitatges de les zones N i NO corresponen a finals del segle V i inicis del s. IV aC, eren de forma rectangular i tenien llar de focEls habitants de la darrera fase d’ocupació, segles IV a II a.C., van deixar gran quantitat d’objectes de valor, sobretot metàl·lics, i un tresor de dracmes de plata d’Empúries. Això fa pensar en un abandonament sobtat del poblat, possiblement durant la Segona Guerra Púnica (218-206 a.C.) o durant els esdeveniments de la revolta indígena de l’any 196 a.C.


Després de completar la visita al poblat i gaudir de les vistes des del mirador situat a la part alta del poblat, tornem cap a casa.

Coordenades:

Cau d'en Genis: UTM(ETRS89): 31T, 434219, 4591178
Poblat de Puig Castellar: UTM(ERTS89): 31T, 433801, 4591238

dissabte, 8 de desembre de 2012

Coves del Toll i dolmen a Moià II

Ja es veu a les fotos, gran cap de setmana!! Només s'ha de mirar al cel a les fotos!! Vam anar a veure les coves prehistòriques del Toll, a Moià. Per arribar-hi, cal anar fins a Moià per la C-59, i al semàfor de Moià girar a la dreta direcció Vic per la carretera N-141c. Les coves són a un desviament a la dreta que hi ha a uns sis quilòmetres des del semàfor, està indicat no te pèrdua.

El lloc és preciós, està ubicat al fons de tot de la vall i és molt humit, amb el que això vol dir en quant a vegetació. Val a dir que les coves em van semblar molt interessants, no és d'estranyar que TV3 li dediqués un programa del "Sota terra". A elles, van trobar ossos de lleó de les cavernes, hienes, óssos i restes humanes, entre altres. Hi ha tres o quatre coves. La més llarga fa té uns 150 metres visitables i consta d' un riu interior. A l'exterior, hi ha una simulació de poblat iber ideal per als nens.

Però cal dir que les coves del Toll fan un total  1.148 metres, i gràcies a les troballes d'un fogar i diverses peces de sílex, es pot assegurar que foren ocupades pel Neandertal durant el paleolític mitjà, ara fa uns 100000 - 40000 anys.

També s'hi ha trobat restes d'època Neolítica i de l'edat del bronze (un cos humà sencer entre elles). Totes les troballes obtingudes es troben exposades al Museu de Moià.

Pots fer una visita guiada, a mòdic preu, els ingressos de les entrades són destinats a la conservació de les coves.
  


De camí en una rotonda hi ha un fals-dolmen. Sí, és fals, no cal que flipeu com vam fer nosaltres!!!!


Això sí que és real!! Està ubicat en el mateix camí de les coves a 750 metres del trencall de la carretera, a mà dreta del camí. Quan el vam anar a visitar encara estava en excavació, fixeu-vos amb la lona de color blau cel al meu costat. 


Aquest és un tipus de dolmen denominat com a cambra simple, rep el nom del Cuspinar i fa 2'55 metres de longitud, 2'10 metres d'amplada i 1'45 metres d'alçada. Data del calcolític - edat del bronze-ferro (2200 - 1500 a.C.).
 
El sepulcre va ser excavat durant els anys 1954 i 1957 per Josep Serra i Ràfols i Ricard Batista, que van donar a llum diverses restes, tant antropològiques com arqueològiques, tot i això a l'excavació efectuada l'any 2012 per Jofre Costa i Cristina Casinos es van trobar 8 fragments ceràmics 5 peces de sílex, fragments de carbó, 13 petxines, 17 fragments ossis, 2 fòssils marins, 1 cassoleta, 14 peces de quars, 2 denes i 1 plom.
 
 
Coordenades:
 
Coves del Toll: UTM(ETRS89): 31T, 429412, 4628549
El Cuspinar: UTM(ETRS89): 31T, 429415, 4629232

dijous, 6 de desembre de 2012

Dòlmens a Castellfollit del Boix i l'Anoia

Buscant a internet, vam trobar informació sobre tres dòlmens situats a l'Anoia, molt propers entre ells. Per a fer el dia una mica més complet, ja que anàvem de dòlmens i cercar tres en cotxe era breu, vam buscar més i vam trobar informació sobre un dolmen a Castellfollit del Boix, poble situat al Bages, però al qual es pot accedir fàcilment des d'Òdena (Anoia). Des de Castellfollit, vam agafar un camí rural que porta a Aguilar de Segarra i ens vam desviar pel camí que puja cap a Cal Marquet, interessant i curiosa granja de cria de perdius. Des d'allà, caminant una mica vorejant els camps de conreus, vam arribar al dolmen més aristocràtic, el de Can Marquet de Grevalosa (oi que el nom és molt pompós?).



Es tracta d'un dolmen de tipus cambra pirinenca extraordinàriament conservat, de dimensions d'1,90m de llargada, 1,08m d'amplada i 1,30m d'alçada. Per la seva morfologia, es pot datar entre el 2200 i el 1700 a.C.

De nou al cotxe, tornem a Castellfollit i agafem la carretera que porta cap a Rubió. Una mica abans d'arribar-hi, trobem la BV-1031 i l'agafem en sentit Prats de Rei. A la dreta de la carretera, una mica abans del quilòmetre 8, ens trobem amb el dolmen de les Maioles.


La cambra d'aquesta galeria catalana té unes dimensions de 1.95 metres de llargada per 1.10 d'amplada, i el seu corredor amida 1.40 metres de llarg per 1.14 d'ample. D'altra banda, s'estima que fou erigit durant el Calcolític, vers el 2200 - 1500 aC. A aquest sepulcre, es varen obtenir gran quantitat de restes arqueològiques.

Poc després, a l'alçada del quilòmetre 5 i també a la dreta, trobem la cista megalítica dels Tres Reis.


Les dimensions internes d'aquesta cista megalítica són de 2 metres de llarg, 1.50 d'ample i 0.65 d'alçada. A la seva excavació es van trobar un total de 230 fragments ceràmics i d'altra banda també s'hi van trobar 7 peces dentàries d'adult. Datem el megàlit al Bronze Mig, entre el 1500 - 1200 a.C.

Després d'aquest matí tan ben aprofitat, ens vam acostar fins a Argençola per a agafar forces abans d'anar a cercar l'últim dolmen.


Es tracta de la cista megalítica dels Plans d'en Ferran, ubicada a l'esquerra de la carretera C-241e, que va d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, al quilòmetre 14.2. Està datada al Bronze Antic - Mig (1800 - 1200 a. C.). A la seva excavació s'hi van trobar gran quantitat de restes ceràmiques, collarets, botons en V, etc. i un mínim de 14 cossos, 10 adults i 4 infants.

 Coordenades:

Can Marquet de Grevalosa: UTM(ETRS89): 31T, 386909, 4617480
Les Maioles: UTM(ETRS89): 31T, 382979, 4613732
Els Tres Reis: UTM(ETRS89): 31T, 381806, 4615747
Plans d'en Ferran: UTM(ETRS89): 31T, 371071, 4603105

diumenge, 2 de desembre de 2012

Dòlmens a Fitor I

Aquest cop, d'excursió amb els pares. De fet, si mireu la primera foto de dòlmens amb atenció, veureu un paio vestit de verd, mig mimetitzat amb les branques dels arbres... és el meu pare.

Va fer un gran dia, ni fred, ni calor, s'estava la mar de bé caminant per la muntanya. I estar a les Gavarres i no aprofitar per visitar algun sepulcre amb la quantitat que hi ha per aquesta zona seria tot un sacrilegi.

Respecte a la ruta no puc dir molt, ja que és difícil d'explicar, però apropeu-vos a a l'església de Santa Coloma de Fitor i deixeu el cotxe a l'esplanada. L'església és romànica i té el seu encant, però està un pèl massa restaurada... Per cert, la foto és de l'estiu, eh, no és pas del mateix dia, que era desembre!


Comencem pel dolmen del Llobinar, que és senyalitzat, el camí surt a tocar de la porta de l'església.


Aquest megàlit és un sepulcre de corredor, datat al Neolític d'entre el 3400 - 3200 a.C. La cambra té unes dimensions de 2.12 metres de llargada, 0.85 d'amplada i 0.95 d'alçada màxima. Les tres lloses que hi ha posades a la part del davant no són seves, només és la part on està arrepenjada la Cristina. Antigament, conservava visible el passadís d'entrada, que, com la cambra, era enllosat.

Segons en Xavier Niell Ciurana, el megàlit fou saquejat contínuament vers la dècada dels 1930, i els arqueòlegs no va saber de la seva existència fins el 1950. Tot i això, no es va excavar fins 15 anys més tard.

A aquesta excavació, es va trobar divers material, del que cal destacar dos fragments ossis, dos ganivets de sílex, vuit grans d'enfilall de pedra de color gris clar i vint-i-un fragments de ceràmica a mà.

Ara, anem a veure un altre sepulcre, el dolmen de Mas Estanyet, molt proper d'una de les múltiples pistes properes a l'església de Fitor i senyalitzat.


Aquest dolmen em va semblar preciós, ja que l'estat de conservació permet veure perfectament totes les parts d'una galeria coberta en U. Conserva també bona part del cròmlec de contenció i del túmul d'uns 7-8 metres de diàmetre i un xic peculiar, ja que té radials intercalades.

El megàlit en si és bastant llarg si el comparem amb la seva alçada, fa 4.60 metres de llargada, 0.85 d'ample i 0.70 d'alçada conservada. A la coberta, en Xavier Niell documenta dues cassoletes a la llosa de coberta, a banda de la gran quantitat de gravats que nosaltres desconeixíem, pels voltants (documentades per Tarrús, Carreras, Roqué i Pallí, i anteriorment d'altres per Lluís Esteva), i que visitarem quan ens sigui possible. En Xevi data el megàlit entre el 3000 i el 2500 a.C.

A l'excavació sorgiren bastants restes, entre les que destaquen: restes òssies humanes, un queixal, 70 fragments ceràmics de l'era i un tros de molí manual de granit.

Ja acabem la caminadeta, aquest amb pressa per tornar al cotxe, que se'ns feia tard per anar a dinar. Recordo un fort pendent de baixada per arribar-hi. És el dolmen d'en Botey, força proper a Mas Estanyet.


El sepulcre fou retrobat l'any 1969 per en Joan Botey, d'aquí el seu nom. L'any següent, en Lluís Esteva, l'excavà i el catalogà com a cista megalítica. Avui en dia, i quasi cinquanta anys més tard, Xavier Niell Ciurana afirma que és una probable galeria coberta (jo me'l crec), potser per la proximitat de Mas Estanyet, i la pinta que deixen les restes constructives del megàlit.

Amida 1.50 metres de llargada, 1.00 metre d'amplada i 0.85 d'alçada màxima conservada. Pel que fa al cròmlec,  ja no és visible, i del túmul hi ha molt pocs vestigis conservats. Això sí, a la llosa de capçalera, en Xevi documenta dues cassoletes de 7.5 i 8.0 centímetres de diàmetre.

L'excavació efectuada no va aportar cap material arqueològic d'interès.


 Coordenades:

Llobinar: UTM(ETRS89): 31T, 506995, 4639149
Mas Estanyet: UTM(ETRS89): 31T, 509806, 4638948
D'en Botey: UTM(ETRS89): 31T, 510156, 4639117

dissabte, 24 de novembre de 2012

Dolmen a Moià I

Síííí!!! A la fi hem trobat el dolmen del Puig Rodó!! cal dir que tot gràcies a sant wikiloc, i això que no era difícil!!! Però se'ns resistia.

El primer dia que vam anar a l'Estany, vam caminar i caminar, donant voltes i no el vam trobar. Vam preguntar a un pare i un fill que feien ruta amb les motos de muntanya. El pare va trucar a casa seva per a que l'avi de la família li expliqués on era exactament, però no va servir de res. De tornada a L'Estany, vam aprofitar, ja que hi érem, i vam dinar al poble. El dia ventós i fred, et feia desitjar una bona i calenteta escudella (molt bona, de pagès). Per acabar l'excursió, en sortir de dinar, vam passar pel Monestir de Santa Maria de l'Estany, realment, molt recomanable!


El segon dia, vam decidir que era millor utilitzar les noves tecnologies , i val a dir que va ser bufar i fer ampolles, ens va portar directes, gràcies als companys de wikiloc.

Per arribar-hi cal agafar el GR-3 que passa per l'Estany, on podem deixar el cotxe. Caminem pel GR fins arribar al turó del Puig Rodó, meravellosa vista, per cert. No pugem al turó i el deixem a mà dreta, i quan l'acabem surt un caminet també a mà dreta, l'agafem i quan arribem a la primera corba, ens parem i mirem a la nostra esquerra, el dolmen és allà, dalt del turonet existent al costat esquerre de la corba (es veu des del camí).  Em sembla recordar que davant hi ha una bassa pels bombers.


Aquest és un sepulcre de cambra simple o pirinenca. La cambra en si fa 1'70 metres de llarg per 1'25 metres d'ample i una alçada conservada de 1'30 metres. Té un petit vestíbul de 0'92 metres de llarg per 1'13 metres d'ample i el túmul del sepulcre fa uns set metres de diàmetre. El dolmen data del Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

A les excavacions fetes al megàlit, es va extreure variat aixovar de sílex i d'os, restes ceràmiques i quatre cranis humans

El que és curiós és que el dolmen té un gravat en forma de creu a la coberta, fet que indiquen l'intent de cristianització del megàlit.





 Coordenades:

Puig Rodó: UTM(ETRS89): 427639, 4633201

diumenge, 11 de novembre de 2012

Megàlits a Vilalba Sasserra

Un altre diumenge ennuvolat... què fem? Anem a veure un dolmen? Apa, som-hi!!

Aquesta vegada, anem cap a Cardedeu i agafem la carretera de La Roca a Sant Celoni (C-35). Abans d'arribar a Vilalba Sasserra, agafem un desviament a mà dreta que va paral·lel a la carretera i no ens costarà gaire trobar el dolmen de Pedra Arca sota un enorme / gegant pi pinyoner. De fet, amb aquesta referència, és fàcil localitzar des de la carretera el dolmen, fent de límit entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra.

El dolmen de Pedra Arca, tot i que sembla petit perquè es troba enfonsat respecte el terreny, amida 1,75 metres de longitud per 1,40 metres d'amplada.


Amb motiu de la rehabilitació d'urgència que es va fer l'any 1992, es va localitzar divers material de sílex, divers material treballat, elements ceràmics i un parell de monedes, una de cinc cèntims de l'any 1878 i un ardit del 1624 - 1655, lògicament encunyat a Barcelona.

Com a curiositat, a la llosa de coberta s'hi poden veure fins a 19 cassoletes inscrites a la pedra. El megàlit està datat a l'època del Calcolític (2200 –1800 a.C.).


Aquesta foto és del 29 de Desembre del 2014, que vam decidir fer un tomb per la comarca.

Abans d'ahir, dia 7-12-2017, tornem per enèsima vegada al megàlit, aquest cop, però, anem de passada, seguim pel mateix carrer tot anant direcció al polígon. Just creuar l'autopista per sota, virarem a l'esquerra per una pista sorrenca en bon estat i la seguirem direcció els masos de Can Janer, Can Pau Rector i Can Freginals.

Passem el desviament d'aquest últim i seguim per la pista, que poc a poc va empitjorant, fins que arribem a un lloc on ja no podem passar amb el nostre cotxe, que sí que podríem amb un 4x4, i fins i tot amb un SUV, que no és el nostre cas. Si anem amb un cotxe alt, seguim fins a trobar a la nostra esquerra una trialera.


Jo vaig pujar amb mon pare (la Cris es va quedar amb el nens i ma mare), que té un SUV, fins aquí.

Enfilarem a peu per l'atrotinat camí-corriol, que arriba a la part alta del cim, on surt un corriol ben definit a la nostra esquerra i que ens acosta al megàlit. Al principi és costerut, però, al poc, planeja pel cim de la muntanya, fent-nos anar en direcció contrària de la que hem arribat. Al poc i després d'una baixada, trobarem a mà esquerra, veient-lo entre els petits arbres que hi ha, el menhir de Can Freginals.


Monòlit de recent troballa, fou Teresa Benet, guarda forestal del parc del Montnegre i el Corredor, qui el trobà l'estiu del 2011 amb motiu de la senyalització d'una ruta per BTT.

Té unes dimensions de 2.20 metres de llarg per 1.15 d'amplada i un  gruix de 0.40 metres. La part superior del menhir resta trencada per un dels laterals, igual que un dels laterals del que en el seu dia fou la base. Es documenta a la seva part bocaterrossa una cassoleta gravada, que no es podrà estudiar fins que no es plantegi el seu re-aixecament.


 Coordenades:

Pedra Arca: UTM(ETRS89): 31T, 452964, 4611261
Menhir de Can Freginals: UTM(ETRS89): 31T, 454905, 4609058

diumenge, 4 de novembre de 2012

Dolmen a Sentmenat

Cap de setmana negre... ara plou... ara no. Diumenge pel matí... fa millor dia i decidim anar a veure un dolmen, però ràpid, no sigui que torni a ploure!!!!

Així que anem per feina i agafem el cotxe per anar cap a Sentmenat. Un cop allà, agafem la carretera que va cap a Castellar del Vallès fins arribar a la urbanització de Can Vinyals. Per la part esquerra d'aquest nucli, busquem el carrer de la Serra Cavallera o bé el carrer de la Llosa. A partir d'aquests carrers, surt un camí de sorra molt rogenca, que va donant la volta al turonet on és el sepulcre. És fàcil d'arribar, a més, el dia que nosaltres hi vam anar estava tot el camí marcat per "mini-dòlmens".
 
 
Aquest és el dolmen de Serra Cavallera, que ha estat excavat diverses vegades, sense cap resultat. De fet, a la primera excavació que es té constància, l'any 1977, caigueren un parell de lloses, però fou excavat i reconstruït l'any 2007 pel col·lectiu GESEART.
 
 
Les dimensions de la cambra són de 1.70 metres de llarg, 0.95 d'ample i conserva una alçada 1.15 metres. A aquest majestuós megàlit se li otorga una datació d'entre el 1500 i el 1200 a.C.
 
 
Coordenades:
 
Serra Cavallera: UTM(ETRS89): 31T, 426348, 4608786

divendres, 2 de novembre de 2012

Dolmen a Dosrius

Tot tornant cap a casa des de Santa Cristina d'Aro després de veure el dolmen de Mas Bousarenys, vam decidir pujar al al parc del Montnegre - Corredor a visitar el dolmen de Ca l'Arenes. Per arribar-hi, s'ha d'accedir al Corredor per la carretera de Llinars a Dosrius. Després de fer uns 3,8 quilòmetres, en arribar a una bifurcació, s'ha d'agafar la pista de l'esquerra i continuar-la fins a la masia de Ca l'Arenes. Des d'allà, hi ha cartells indicatius fins a arribar al dolmen.
 
 
Es tracta d'una galeria catalana petita restaurada l'any 2006, quan es trobaven totes les lloses caigudes. Originàriament, data del neolític final (3000 - 2500 a.C.). Davant del dolmen, hi ha un cartell informatiu amb fotos anteriors a la seva reconstrucció.
 
Relativament a prop, es troba el dolmen de Ca l'Arenes II, en estat força deteriorat, però d'aquest ja en parlarem més endavant.
 
 
Coordenades:
 
Ca l'Arenes: UTM(ETRS89): 31T, 455109, 4608478.

Dòlmens i menhirs a Romanyà de la Selva I i Santa Cristina d'Aro I

Maca excursió la que vam fer per la part més interior de la Costa Brava. Bé, excursió, excursió, no gaire, vam fer la ruta dels Gegants del bosc de Romanyà de la Selva, molt ben acompanyats, per cert, per en Roc i en Duc, dos gossos que no coneixíem, als quals vam batejar ràpidament. La caminada està molt ben senyalitzada i és gairebé impossible no veure els dos dòlmens que inclou la ruta.


La primera parada, però, és un menhir, el de la Murtra, datat a l'època del Neolític recent, principis del Calcolític (3000 - 2500 a.C.), tot i que Xavier Niell li dona més possible antiguitat 4000 - 2500 a.C. Sí, sí, ho sembla i és així, té forma fàl·lica. És un enorme penis de 2.35 metres d'alt.


El menhir de la Murtra fa una longitud completa de 3.05 metres (visible + soterrat), sent així el menhir més gran del Baix Empordà. Fou publicat per primera vegada per Manuel Cazurro l'any 1912 i va ser aixecat de nou l'any 1952, per Lluís Esteva, amb l'ajut del mossèn i rector de Bell-lloc, Gumersind Vilagran.

El lloc on es va trobar el menhir i els seus voltants no han estat mai excavats, pel que no hi ha cap tipus de resta relacionada.

Deixem l'enorme penis a la nostra esquena, sempre vigilant perquè a un penis, i més d'aquestes dimensions, no se li dona mai l'esquena, i continuem cap a la següent parada.

Aquest és el preciós dolmen de la Cova d'en Daina, reconstruït per tota la gent del poble, sota les ordres de Lluís Esteva l'any 1956. És molt espectacular, de fet és BCIN, Bé Cultural d'Interés Nacional, no és d'estranyar, ja que van reconstruir tant el dolmen, com el cròmlec i certa part del túmul.


Fou descobert a finals del segle XIX pel propietari de les terres, Pere Cama i Casas. Fou excavat per ell i el seu germà Josep, trobant moltes restes associades al megàlit. Fou publicat l'any 1894 a un setmanari de Sant Feliu de Guíxols.

Com hem dit abans, Lluís Esteva i la gent del poble el van restaurar l'any 1956, però en Lluís ja portava temps excavant-lo 1954 - 1956.

Aquest dolmen, una galeria catalana, data, segons Xavier Niell, vers el 3000 - 2500, tot i que segons informació que hem pogut trobar, d'altres autors el daten del 2700 al 2200 a.C., per tant podria ser datat al Neolític o bé al Calcolític. Amida 7.60 metres de llarg per 1.70 d'ample i 1.50 d'alçada màxima. Amb aquestes dimensions, què difícil és fer-li una foto on s'agafi sencer i es vegi la seva magnitud!!


La cambra en concret fa 4.35 metres de llarg, 1.60 d'ample i 1.50 metres d'alçada, pel que té un corredor relativament curt, comparat amb Mas Estanyet, per exemple.

El cròmlec resta intacte, encara té els 37 rocs que fan contenció a les terres i pedres del túmul d'11 metres de diàmetre.

De la gran quantitat de restes localitzades, hem sabut que entre elles hi ha diverses restes humanes, fragments ceràmics amb decoració incisa i sense, divers material lític de sílex, moltes denes d'esteatita i cal·laïta, dues plaquetes de fibrolita, dues de sorrenca, dos punxons de metall, una dena de collaret de vidre i diversos fragments de ceràmica iberoromana.

Creuant la carretera, en una espècie de parc, amb caminets molt ben definits, ens trobem sense cap tipus de complicació amb la Cista de la carretera de Calonge.


Aquest sepulcre és d'epoca neolítica mitjana final, aproximadament datada del 3400 - 3000 a.C. És un sepulcre de tipus cista megalítica i mesura 2.50 metres de llarg per 1.00 metre d'amplada i una alçada màxima de 0.75 metres.

A la seva excavació es recolliren, entre d'altres restes, fragments de ceràmica a mà llisa.

Els nostres companys d'aventura, en Roc i en Duc ens abandonen en aquest punt, possiblement era l'hora de la teca!! Nosaltres seguim endavant!!

Tornem direcció Romanyà, agafem el primer camí que surt a mà esquerra passat el poble, a pocs metres a mà dreta, a tocar del camí, ens trobem amb el dolmen del Camp d'en Guitó.


Conegut temps ençà per Josep Mª Cama, però no fou fins al 1952 quan Lluís Esteva i Ricard Pla l'excavaren i el restauraren. Aquest paradolmen consta d'una cavitat interior de 2.20 metres de llargada per 0.70 d'amplada i té una alçada d'1.00 metre.

Davant seu hi ha unes lloses estintolades que em va donar la sensació que devien de formar part del megàlit. Aquesta impressió ha estat confirmada per en Xevi, que ho documenta en el seu llibre de la zona, com a restes del corredor. Segons ell també, a una de les lloses del sepulcre hi ha gravada una cassoleta.

A l'excavació de Lluís Esteva va sorgir un sol tros ceràmic prehistòric.

No hem trobat datació d'aquest paradolmen, però en general, es daten durant l'època calcolítica i l'edat del bronze (2200 - 700 a.C.).

Tornem al cotxe i anem cap a la urbanització Roca de Malvet de Santa Cristina d'Aro. Ens dirigim a la parcel·la número 95 (carrer dolmen Mas Bousarenys). No és tan fàcil de trobar com sembla perquè els números de les parcel·les no són correlatius... a saber per què!! La parcel·la es troba a la dreta del carrer i hem d'anar rectes i girar a l'esquerra per a ficar-nos darrere de la casa de la parcel·la del costat. És realment gran (la llosa de capçalera fa 2.36 metres d'alçada) i gairebé es pot recórrer per l'interior sense ajupir-se gaire. Es conserva força bé, tot i ser la zona d'esbarjo preferida per als nens de la zona. De fet, vam treure del seu interior unes quantes branques de palmera que havien col·locat com a decoració.


Aquest megàlit fou esmentat per primer cop per Manuel Cazurro, l'any 1912, catalogant-lo com a galeria coberta. Anys més tard al 1918, un alemany resident a Sant Feliu de Guíxols l'excavà recuperant un gran aixovar, que fou cedit al Museu d'Història de Sant Feliu vers el 1974. L'any 1953, Lluís Esteva i un grup de col·laboradors el van restaurar, i el 1957 l'excavà cientificament.

El megàlit de Mas Bousarenys amida en total uns 6 metres de llarg, 4 d'ells a la cambra, que fa 1.80 d'amplada, per 1.70 d'alçada. Del túmul, d'uns 9 - 10 metres de diàmetre, en queden restes visibles, el cròmlec també és visible en diversos punts.

Les troballes arqueològiques d'aquest sepulcre foren prou nombroses, entre elles, fragments d'òssos humans i l'aixovar que acompanyava als difunts, del que destaquen deu ganivets de sílex, sis puntes de fletxa, diversos fragments ceràmics campaniformes i una vintena de, grans de collaret, una placa de pissarra i diversos objectes lítics. També pels volts del megàlit s'hi ha trobat ceràmica ibera, iberoromana i un tros d'una fíbula romana.

Xavier Niell Ciurana data el monument entre el 3200 i el 3000 a.C.


 Coordenades:

Menhir de la Murtra: UTM(ETRS89): 31T,498859, 4633916
Cova d'en Daina: UTM(ETRS89): 31T, 499400, 4633901
Cista de la carretera de Calonge: UTM(ETRS89): 31T, 499390, 4633737
Camp d'en Guitó: UTM(ETRS89): 31T, 498371, 4633804
Mas Bousarenys: UTM(ETRS89): 31T, 499730, 4631101

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Dòlmens a Santa Maria de Martorelles

Si dèiem a l'entrada anterior que fèiem excursió prop de casa, en aquest cas encara és més real... de fet, vam fer la ruta caminant des de casa! La ruta comença poc abans d'arribar a Santa Maria de Martorelles, agafant el camí de Can Girona amb direcció a la Font de la Mercè. Just després de passar la font, no s'ha de'agafar el camí de la dreta. Ho diem per experiència pròpia, que el vam seguir i vam fer una pujada amb molt pendent que poc després vam tornar a baixar en adonar-nos que ens havíem equivocat. Quan anàvem de pujada,  vam creuar-nos amb un grup d'excursionistes que  les estaven passant magres per baixar ja que relliscava molt i vam pensar "mira que baixar per aquí, jejejeje, nosaltres ho estem fent millor"... si és que no es pot riure dels altres...

Desfent el camí cap a la bifurcació i agafant l'altre camí, sense deixar-lo i pujant l'altra vessant de la muntanya, ja al terme municipal de Vallromanes, s'arriba al dolmen de Can Gurri, indicat al camí amb un cartell de la Diputació de Barcelona.


Es tracta d'una galeria catalana d'uns 5 metres de longitud a la que li falta molta part de la coberta, però continua sent molt interessant. Penso que realment pertany a Vallromanes, però bé, es troba just al límit. Està datat cap al Neolític final (2500 - 2100 a.C.).

A l'excavació, s'hi van trobar fragments ceràmics sobre el terra enllosat, de tres capes, de la cambra. Entre aquestes capes, aparegué una punta de llança, i sota aquestes, dues puntes més.


Aquesta segona foto està feta el dia 1 de Febrer del 2015, en una visita que vam fer amb en Manolo i la Fina. Com es veu, la llosa de coberta que quedava ha caigut.

Un cop visitat Can Gurri, fem mitja volta i desfem un tros de camí, fins trobar el camí que surt a l'esquerra cap a la font de Can Gurri i el turó de Castellruf.


Després d'uns dos quilòmetres, just abans d'arribar al poblat ibèric de Castellruf, trobem a mà esquerra la indicació del dolmen del mateix nom, Castellruf. Amida 1,60 de longitud per 1,50 metres d'amplada i data aproximadament del 3000 a.C.

A les excavacions al sepulcre no s'hi ha trobat cap resta asociada.


 Coordenades:

Can Gurri: UTM(ETRS89): 31T, 0439972, 4596362
Castellruf: UTM(ETRS89): 31T, 438832, 4595982

dilluns, 10 de setembre de 2012

Coves a Serinyà

Disposats a visitar les famoses coves de Serinyà, ens llevem d'hora i prenem l'AP-7 direcció Girona, anirem per ella fins a trobar el desviament a Girona nord, Olot i Banyoles... sortida número 6. Anant tot rectes, agafarem la C-66, per la que continuarem fins a trobar el rètol indicatiu de les coves, poc abans d'arribar al nucli de Serinyà.

Nosaltres vam aparcar a la zona habilitada que hi ha just davant les coves i, com anàvem amb temps, vam anar a donar un volt, moment que la Cris va aprofitar per fer un amic. 


De nou al parc de les coves de Serinyà, vam visitar primer la cova de l'Arbreda. Actualment en aquesta cova s'hi segueix treballant, ja que és la més important de les tres coves visitables de que consta el recinte. És la més important per la gran quantitat de troballes "humanes" obtingudes a ella.
 
Aquesta cova va ser habitada pel Neandertal, fa uns 90.000 anys, fins fa uns 39.000, segons indiquen les restes, i, va seguir essent habitada pels sapiens, des dels 39.000 fins fa 16.000 anys.


(Ja, a la fotografia no es veu res, però es que és complicat!! S'ha de veure... penseu que els arqueòlegs baixen per aquestes escales per excavar).
 
Seguim per la cova de Mollet, que és a la que s'hi han trobat les restes humanes més antigues, ara farà uns 200.000 anys.
 

Per tant, al principi del Paleolític mitjà, l'Homo heidelbergensis ja habitava aquesta cova. 
Les excavacions efectuades a aquesta cova són molt antigues, tot i que el 2001 es tornà a obrir el jaciment. Al seu interior, a més de les restes de l'Homo heidelbergensis, també s'hi han trobat restes de diferents animals, entre ells l'ós de les cavernes, l'elefant antic, el rinoceront de les praderies, el linx de les cavernes, el cavall, la daina, el cabirol, la hiena, etc... Recordem que a aquestes èpoques l'homo era nòmada, no tenia un hàbitat fix.
 
Ara ja anem a per l'última, la del Reclau Viver. És amb tota seguretat la que es conserva millor, em sembla recordar que tenia dos habitacles, separats per una zona més estreta i amb el sostre baix.
 

Aquesta fou habitada pels Sapiens al Paleolític superior, fa uns 39.000 anys i fou habitada per ells fins fa 15.000, quan sembla ser que es va enfonsar un tros de sostre.
 
 
Posteriorment, a plena era Neolítica, quan els homes ja vivien en poblats, les coves es van reutilitzar, com a graner, quadres, i, esporàdicament com a refugi (fa 7.000 - 4.700 anys).

Res a veure amb la utilitat que se li donà entre el Neolític final i l'Edat del bronze, on les coves s'utilitzaren com a grans necròpolis, on s'enterraven els individus amb el seu aixovar funerari.
 
D'excavacions documentades, ens en consta una de Pere Alsius i Torrent a la segona meitat del segle XIX, que fou la inicial i podríem dir el descobridor d'aquest meravellós jaciment.

Josep Cata, el 1866 descobrí una nova cavitat, la Bora Gran, i cap al 1871 l'excavà. El 1882 l'historiador Edouard Harle i Pere Alsius començaren a excavar de nou la Bora Gran i al poc determinaren que era d'època magdaleniana.
 
Aquest fou el primer jaciment paleolític català. Les troballes foren cedides per la família d'Alsius al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Ja al segle XX, Josep Bosoms el continuà excavant i n'obtingué encara més troballes que l'anterior, dipositades al Museu Arqueològic de Girona. La següent fou el 1930, on Josep M. Corominas seguí l'excavació de la Bora Gran, i, per sorpresa de tots, va extraure prop de 17000 trossos de sílex, això sí, microlítics, dipositats al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, i seguí excavant altres coves de Serinyà. Del 1975 fins al 1987, es van fer excavacions interrumpudes a càrrec de la Generalitat i el Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, totes elles a la cova de l'Arbreda. I ja per acabar i fins a dia d'avui, l'any 1996 la Universitat de Girona amb el suport del Museu d'Arqueològia de Catalunya, va rependre els treballs. El Parc fou creat pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany l'any següent.
 
 
Coordenades:
 
Coves de Serinyà: UTM(ETRS89): 31T, 479008, 4667682