Traductor

diumenge, 6 de desembre de 2009

Naveta des Tudons

Quan el 6 i el 8 de desembre cauen entre setmana, és gairebé impossible resistir-se a la temptació de fer alguna escapada. Així que fem la bossa i marxem a Menorca! evidentment, no anem a prendre el sol ni banyar-nos, però sí a gaudir de les vistes de les seves platges i els seus monuments prehistòrics. Menorca és un autèntic museu a l'aire lliure!!

Tot i veure alguna que altra taula i algun poblat, volem dedicar una entrada en exclusiva a la Naveta des Tudons, el monument prehistòric per excel·lència de Menorca. Una naveta és un sepulcre típic d'aquesta illa pertanyent a l'època del Bronze mig - final (1400 - 1000 a.C.).

Per a arribar-hi és ben fàcil ja que es troba molt a la vora de la carretera que travessa l'illa de punta a punta i uneix Maó amb Ciutadella. Prenent la carretera Me-1 des d'alguna de les dues ciutats, anem fins el quilòmetre 40, on veiem la senyalització de la naveta i un gran aparcament (queda a la dreta venint de Ciutadella) on podem deixar el cotxe. En anar-hi al desembre, l'accés era lliure i gratuït i no hi havia massa cotxes, però suposo que deu ser ben diferent en temporada alta. Des de l'aparcament, hem de caminar 400 metres, però no té pèrdua!! s'ha de travessar un prat i no perdem en cap moment de vista el monument, amagat tímidament entre alguns matolls.


Una vegada davant de la naveta, ens trobem amb un imponent edifici en forma de barca invertida, d'aquí el seu nom, d'uns 4,50 metres d'alçada, per 13,60 de longitud i 6,40 d'amplada màxima.


No es pot visitar el seu interior, però des de la reixa metàl·lica que fa de porta es pot intuir la disposició en dos nivells de la cambra on es col·locaven els cossos dels difunts amb el seu aixovar.

Des de la naveta, a la llunyania, es veu una reixa tapant l'accés a una gruta. Com no hi ha cova que al Marc se li escapi, ens hi acostem pel mig del prat. 
 

I mirant cap el seu interior, observem que no té gaire pinta de ser una cavitat totalment natural.


Hem buscat informació per internet, però només hem trobat unes poques fotos i un plànol en el què s'indica que és un hipogeu, de nom original, hipogeu des TudonsTornem cap al cotxe, que comença a fer-se fosc i refresca!


 Coordenades:

Naveta des Tudons: UTM(ESTR89): 31T, 576110, 4428477
Hipogeu des Tudons: UTM(ESTR89): 31T, 576403, 4428769

dissabte, 5 de desembre de 2009

Menorca talaiòtica I

Arribem a mig matí a l'aeroport de Maó i comenem la nostra estada visitant un poblat, però abans anem a instal·lar-nos i dinar, però hem d'anar ràpid, que s'han d'aprofitar les hores de llum... no tots els dies ets a Menorca, a més la vam ben clavar, ja que estàvem allotjats en un complex turístic de casetes, amb la seva piscina i tot, just davant del mar. I, és clar, a aquesta època de l'any no hi havia ningú... s'estava d'un tranquil (a més, tiradíssim de preu, perquè és temporada baixa). La veritat és que no s'estila gaire anar a Ses Illes a l'hivern, però jo repetiré, si puc. A més, ens va fer molt bon temps... tots els dies sol espatarrant.

Ja instal·lats, ens dirigim al municipi d'Alaior, més concretament visitarem el poblat talaiòtic de la Torre d'en Galmés o Gaumés. Per arribar-hi, sortim d'Alaior per la carretera anomenada Camí de sa Torre d'en Gaumés. En arribar, veiem que és un tros de poblat, i buscant informació he trobat que és del més gran de Ses Illes, amb una extensió de 66.240 metres quadrats. Molts entesos, als quals jo m'hi afegeixo, diuen que devia ser temps ençà, el nucli més important de Menorca, no només per la seva gran extensió, també cal tenir en compte la seva situació geogràfica, ja que es troba en un turó de prop d'uns 100 metres d'alt, que domina la gran plana de l'illa. 

Realment és impressionant, visita obligada a Menorca. Al poblat és molt visible la cultura Talaiòtica i aquesta és això que dèiem... impressionant!! I amb la grandària del poblat reps sorpresa darrere sorpresa. Quan pugui, hi torno jo!!





Aquest poblat, tornem a dir el més gran de Ses Illes, consta d'un munt d'estructures de contrucció ben conservades i excavacions a la roca; tres talaiots (1000 - 700 a.C.), un sistema de recollida d'aigües pluvials, un recinte de taula (650 - 123 a.C.), tres sales hipòstiles, vint-i-set habitatges i quatre hipogeus. El sistema de recollida d'aigua val la pena mirar-se'l amb cura ja que té diversos canals, amb depressions fetes per a que l'aigua sedimentés la brutícia que portava en elles i les típiques cisternes excavades a la roca, ja amb l'aigua més neta.


Tot i que visiblement és un poblat talaiòtic, s'han trobat diverses restes ceràmiques d'època pretalaiòtica (hi ha dos nivells de pretalaiòtic; el primer és des del 2500 a.C. al 1700 a.C. i el segon del 1700 a.C. al 1200 a.C.). Aquest fou ocupat vers el 1600 a.C. i s'extengué la seva ocupació en el temps fins l'època medieval, essent ocupat en els quatre períodes talaiòtics. Es creu que el moment on el poblat va ser més important fou vers el 1300 a.C. i l'època romana, on s'estima que hi vivien unes 900 persones. Cap al segle III a.C., el poblat es va anar abandonant progresivament.


El recompte de troballes és prou extens. Destacar una figura de bronze del déu egipci Imhotep, que es trobà a les excavacions del 1974, ja que és l'única representació egípcia que s'ha trobat en prospeccions fora del país de les piràmides.


Seguim dins el recinte del poblat, però no ens podrem quedar gaire, perquè el sol ja està molt baix. Ens dirigim a la cova de l'Oli, que jo no sé si és que la Cris ja sabia on era, em va semblar que hi anava directa.


Aquesta cova, segons els estudis fets, era utilitzada com a tafona per la producció d'oli. A ella s'hi varen trobar tres pedres de molí, i té tres cavitats a esculpides a terra per a crear la decantació d'impureses de l'oli. Jo no m'hi vaig fixar, i això que ho posa al rètol informatiu... eren uns altres temps... ara m'hi tiraria hores buscant i remenant.

Tot el recinte del poblat estava emmurallat, amb les cases enganxades a la paret defensiva, que no segueix un rumb fix, simplement abraçava totes les cases.

Ara sí, tornem al complex turístic que es fa fosc.

Vam estar quatre dies voltant pels raconets de l'illa, i un dia vam anar a petar a Sant Lluís. Ja que hi érem, ens vam desplaçar uns deu quilòmetres per la PMV-7022, arribant-nos al poblat de Binissafullet o Binissafúller.


El poblat, com tots els poblats talaiòtics, consta d'un talaiot, de planta rodona i situat al bell mig del poblat, una sala hipòstila  i un recinte de taula, al que si li va fer una prospecció i posterior rehabilitació l'any 1992; es creu que seria el lloc destinat al culte per la gent del poblat, segons evidències. Utilitzat entre els segles IV i III a.C., s'hi han trobat restes de grans tiveris i àmfores per al vi.


Del tema de la utilitat que se'ls donava al talaiots no us puc dir res. Els de Mallorca tenen unes estances molt més grans i es creu que s'utilitzaven per a repartir el menjar a la comunitat. Però els de Menorca són molt més estrets i reduïts, per la qual cosa no es manté la idea. Es creu que en el cas menorquí podria esdevenir una espècie de sistema defensiu, ja que pel sistema constructiu sembla que li donin prioritat al pis superior, no sé.

De poblats i altres restes prehistòriques, Menorca n'està ple. En el seu dia, vam fer aquest petit tastet (amb la Naveta dels Tudons, és clar!!), però hi tornarem!


Coordenades:
Torre d'en Gaumés: UTM(ETRS89): 31S, 595372, 4417599
Binissafúller: UTM(ETRS89): 31S, 605647, 4411371