Traductor

divendres, 18 de juliol de 2008

Corrimony chambered cairn (Escòcia)

Estiu de 2008; tot i que sempre he trobat les restes prehistòriques molt interessants, el Marc no està gaire enstusiasmat amb aquestes coses. Anem de vacances a Escòcia sense llogar cap cotxe (això de conduir per l'altra banda no ens inspira gaire confiança...); per tant, si volem anar a un dels grans reclams turístics d'Escòcia com és el Llac Ness, ens hem de buscar la vida. A Inverness, zona on es troba el llac, vam estar allotjats a un Bed & Breakfast en el qual la propietària ens va recomanar una excursió turística per a visitar el llac Ness i el castell d'Urquhart, a la riba del llac Ness. Molt obedients nosaltres i sense gaires coneixements de la zona, accedim a fer l'excursió, ja que t'apropa al llac en bus, es visita el castell i després tornes a Inverness en vaixell seguin el canal de Caledònia. El que no sabíem és que visitaríem el que es pot considerar el nostre dolmen número zero...

El dia pactat, força gris per cert, anem cap a l'estació d'autobusos d'Inverness. Agafem un bus ple de turistes de la zona i fem una primera aturada al Centre d'Interpretació del Llac Ness a Drumnadrochit. Després de l'audiovisual explicant els orígens del monstre i la visita de rigor a la botiga per a comprar souvenirs del Nessy, tornem a l'autocar. Ens porten a un lloc anomenat "Corrimony chambered cairn", que com llavors no disposàvem d'internet al mòbil, no teníem la menor idea de què era. En arribar, un cartell ens informa de que arribem a un jaciment prehistòric, probablement de l'edat del Bronze.


Ara que tenim experiència, ràpidament l'identificaríem com una tomba prehistòrica, però llavors només el vam veure com una curiositat. La cambra ha perdut el sostre i el passadís d'entrada és molt baix, però és clarament un enterrament prehistòric (no megalític, que els rocs només són gran al corredor per on surt el Marc). El túmul es conserva molt bé, el que fa que el sepulcre no tingui l'aparença normal de dolmen. Tot i que el corredor és molt baix, la gent s'ho passa bé accedint al recinte central a través d'ell...


Tot i la mida de la cambra, el túmul fa uns 18 metres de diàmetre, sembla que només contenia les restes d'una dona... A la seva part superior, hi ha una llosa plena de reguerons que podria ser la de la coberta (a la foto, extreta de la pàgina Undiscovered Scotland, es pot veure a la part posterior de l'orifici central).


El monument està envoltat d'un cromlech al que li queden 11 pedres dretes de les 12 que en devia tenir. Respecte a l'època de construcció, tot i que el cartell informatiu diu que pot ser de l'Edat de Bronze, és més probable que sigui del Calcolític (2200 - 1800 a.C.). Com a curiositat, s'ha de dir que no arreu coincideixen en el temps les diferents etapes prehistòriques, ja que l'evolució a cada zona varia i, per tant, també la definició dels períodes de temps que comprèn cada etapa.


Un cop visitat Corrimony, tornem a l'autocar i anem cap a Urquhart Castle, a la riba del llac Ness. 


Actualment, es troba en runes, però devia ser força imponent. Es tenen referències del castell des del segle V, però la part que es conserva millor és d'època medieval. Després de múltiples conquestes i reconquestes per part d'anglesos i escocesos, l'any 1692 va ser parcialment destruït pels anglesos per a evitar que fos conquerit pels jacobites (l'oposició política anglesa d'aquella època). Mai va tornar a ser restaurat, així que encara podríem dir que ha arribat prou bé als nostres dies...


Finalitzada la visita, ara agafem un vaixell que ens durà de tornada a Inverness pel Canal de Caledònia i ens permetrà veure una altra vista d'Urquhart. 
 
 Coordenades:
 
Corrimony chambered cairn: UTM(ESTR89): 30V, 398400, 6355890