Traductor

diumenge, 25 de febrer de 2018

Megàlits i inscultures al Bages

Nova entrada pel Bages; l'hem titulada així perquè vam ser a diversos pobles de la contrada: a Súria, Aguilar de Segarra i Sant Mateu de Bages. De fet, hi vam anar dos caps de setmana, però el primer no va ser tot fructífer al que estem avesats últimament, i vam decidir tornar el cap de setmana següent per a poder fer una entrada amb un xic de cara i ulls.

Arribem a Súria per la C-55 i desviant-nos per la C-1410z entrarem al nucli. Després de passar la plaça Sant Joan i l'estació d'autobusos, girem a l'esquerra pel pont que creua el Cardener. Al creuar-lo virem a l'esquerra per l'avinguda Cardener, i per ella seguirem fins trobar una nova rotonda, la que farem quasi sencera, sortint pel carrer de Pompeu Fabra, aquest amb cases a cada costat. Just prendre'l, veiem una bifurcació a la nostra dreta amb un fort pendent, per aquí ens endinsem Al poc, el carrer es torna pista, i passem un desviament que ens quedarà a la nostra dreta, que duu a les ruïnes de la torre de Salipota. Deixant de banda aquest desviament, seguim per la pista uns 2 quilòmetres des de l'inici.

Nosaltres vam aparcar en una corba a l'esquerra, on hi ha un ampli espai al costat de la pista. A partir d'aquí, a peu, no us puc dir res exacte perquè hi va pujar la Cris (m'acabaven d'operar), però és tot pujant a la dreta d'on vam aparcat, em va semblar veure algun corriol desdibuixat... La dona em diu que des de la corba anterior surt un camí ben definit i ample, que t'hi porta; es troba a poca distància d'on hem aparcat, a uns 50 metres, en línia recta. Ara, millor anar pel camí definit, es veu al google maps i tot, i on veurem fàcilment a l'esquerra d'ell, el paradolmen de la Font del Nasiet.



Tot i que a mi primera vista a mi em sembla un dolmen, la Cristina m'ha dit que en viu no és així, i cercant informació, he trobat que diversos autors el cataloguen com a balma sepulcral... o sigui paradolmen.

Fou descobert per Paulí López el 6 de Novembre de l'any 2009. El roc que li otorga la qualificació paradolmènica és el que veiem a la foto que faria de coberta del sepulcre. Les lloses laterals i davantera són afegides humanament. Segons hem pogut saber, li otorguen una cronologia calcolítica, vers el 1800 a.C.

La manca d'informació sobre el megàlit ens fa pensar que a dia d'avui no s'ha excavat.

Ara visitarem les maques inscultures dels Tres Tossals. Per a fer-ho prenem la C-1410z i creuem Súria en la mateixa direcció a la que hem arribat. Seguirem per aquesta carretera fins a trobar una rotonda, en la que sortirem per la primera, tot passant per sota de la C-55. Al poc de creuar-la, trobarem una nova rotonda per la que sortirem per la segona i última sortida, pel carrer de la masia de Can Sivila. Seguirem tot rectes, fins veure un camí que surt a la nostra dreta. Allà aturarem el cotxe al voral esquerra del "carrer".

A peu, emprenem la caminada que ens portarà a les inscultures tot seguint un corriol un xic costerut que ens quedarà a l'esquerra, just al costat del cotxe. A l'estona, veurem a mà esquerra un costerut corriol més petit que és el que ens durà directament a les inscultures, just abans d'un penya-segat. Com sempre dic, a la muntanya s'hi ha d'anar per coordenades... Allò del tercer abre a la dreta no funciona.



Segons diu la Cristina, és complicat fer-li una foto on es vegi l'extensió de la inscultura amb les seves diferents parts, i a sobre el sol no acompanyava. Hem decidit posar una foto de lluny del roc i afegir un esquema del gravat.

Calc fet per GESEART

El gravat fou descobert per Josep Rodríguez, veí de Súria, l'any 1982. Però no fou fins el 5 de gener de l'any 2000 que el GESEART va fer un calc de les inscultures per poder admirar en dues dimensions l'obra d'art prehistòrica. Aquest calc té unes dimensions de 2.80 metres de llarg per 1.40 metres d'ample.

Segons la Generalitat, el gravat dels Tres Tossals consta d'un garbuix de línies que uneixen tres cassoletes (una d'elles de secció més aviat rectangular) i que acaba en una espècie de gravat en forma d'espina de peix.


La cronologia que li donen és des del Neolític final al Bronze inicial.

Bé, seguim la ruta fixada tot anant a la roca foradada de Cal Damià, element indubtablement prehistòric, encara que ben bé  no se sap la funcionalitat... És exacta a la roca forada de Can Gol, a la Roca del Vallès, i la del Turó del Tàbac, a Vallromanes.

Per arribar a aquesta magnífica roca foradada, tornem a la C-55 direcció Manresa, i just passar Sant Joan de Vilatorrada, trobem una rotonda en la que sortim per la primera, prenent la C-25. De l'Eix, sortim per la sortida 110, que ens pocs metres desemboca a la N-141b, la que prenem a la nostra esquerra, direcció Sant Pere Sallavinera, passant per sota la C-25. Als 50 metres, girem, aquest cop a la dreta, tot prenent la BV-1033, i als 260 metres i abans d'entrar al nucli, girem a la dreta de nou... Seguim la carretera, que es torna en una boníssima pista, fins que als 1.5 quilòmetres veiem un camí a la nostra esquerra, que prenem fent un molt pronunciat gir. Als 190 metres, aturem el cotxe al voral del camí. El roc foradat es troba a la dreta d'aquest tal i com hem arribat. Més aviat a la dreta, però sota el camí.


Molts autors determinen aquestes coves com a sepulcrals, reutilitzades a diverses èpoques fins a dia d'avui. Per això l'incloem al blog.

Aquesta és coneguda popularment com "la roca del forn", pel que ja se li estima una utilització d'aquest estil, de fet, la gent de la zona assegura que els "moros" la feien servir per coure el pa.

El roc en si mesura uns 4 metres d'alçada, i l'entrada a la cavitat es troba a 2 metres del sòl (massa alçada per la porta d'accés a un forn, no?). La cavitat, que jo crec que al seu inici devia ser un sepulcre, mesura 0.60 metres d'alçada, 1.30 metres d'ample i 1.20 de fondària.

Continuem la ruta visitant un nou paradolmen, el del Cau de la Guineu. Per arribar-nos-hi, tornem a la N-141b per la BV-1033, tal i com hem arribat, però aquest cop seguim la nacional vers la dreta. Passem per sota la C-25 un parell de vegades, i seguim rectes fins a topar amb una rotonda en la que prenem la segona sortida, direcció Aguilar de Segarra i Fonollosa, que passa de nou per sota l'Eix. Just passar-lo, ens trobem davant d'una nova rotonda en la que sortim per la primera, prenent la BV-3008 en direcció als pobles citats anteriorment.

Carretera a la que, als pocs metres, es pot veure el menhir de cal Giralt a l'esquerra, al bell mig d'un espai conreat.

Bé, seguim tot rectes durant 4.4 quilòmetres, on ens trobem a la nostra esquerra una carretera, marcada com a camí rural de Cal Pallarès. Per ella anem 550 metres fins que a la sortida d'una corba a dretes veiem un camí que s'enfila vers la muntanya. El seguim gairebé 1 quilòmetre, fins a trobar-nos amb un dipòsit d'aigua, des d'on surt un camí des del vertex interior de la corba que fa la pista per la que anem, i per la que seguirem 130 metres més, on hi ha un espai molt gran per a aparcar a la nostra dreta. Allà deixem el cotxe.

A peu, emprenem la marxa per la pista en la mateixa direcció uns 70 metres, on hi ha una petita ondulació del camí, i ens enfilem per la muntanya uns 18 metres en línia recta per a trobar el paradolmen del Cau de la Guineu. És molt recomanable anar amb GPS perquè el trajecte fins el sepulcre no és del tot fàcil de fer.

Conegut des del 1932 pels pagesos de la zona, el sepulcre és considerat, segons l'informe de l'excavació, com a para-cista. Tot i que segons es diu al web de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, la balma fou dinamitada pels pagessos, i segons afirmen va arrancar un tros de la coberta del que seria el sepulcre, i per la qual van sorgir diversos ossos humans i nombroses destrals. Pel que a partir d'aquell moment, va esdevenir quelcom més important.



Es documenta que l'any 1980, la tomba fou saquejada. I en l'intent de preservar el patrimoni s'encarregà una excavació d'urgència a Lluís Guerrero i Sala i Josep Castany Llussà, que amb els seus arqueòlegs varen fer el 1981. Segons ells, la cambra sepulcral amida 2 metres de llarg per 1.40 d'ample i consta d'una alçada de 0.45 metres d'alt. L'estança era enllosada, un 70 % d'ella amb un gran roc allissat previament, amb uns acanalats paral·lels, i l'altre 30 % és format per un conjunt de petites llossetes, encaixades entre si.

Pel que fa a restes trobades, es documenten diversos cranis humans i restes òssies, corresponents a 50 individus, i a la banda dreta del sepulcre aparegueren minses restes de l'aixovar funerari, un fragment ceràmic a mà, una làmina de sílex, un dentàlium i un botó amb perforació en V. Segons les troballes i les restes associades, es dona una cronologia calcolítica d'entre el 2000 i el 1800 a.C. Tot i que actualment, amb l'avanç del C14, se li estima una antiguetat del 2090 ± 110 a.C. A banda el botó (d'estil Durfort) es relaciona a l'era neolítica final.

Tornem al cotxe i comencem la tornada, però quan arribem al dipòsit d'aigua, aturem el cotxe i a peu emprenem el camí del vértex que he citat abans. A uns 170 - 180 metres, agafem un altre camí que surt a la nostra esquerra, aquest el seguirem fins a petar a un PR, pel que girem de nou a l'esquerra. A uns 80 metres i abans d'una corba amb diversos camins que surten de d'ella, veiem a l'esquerra del PR les restes del dolmen de Les Esmoladores.



Del megàlit, o més ben dit de les restes del megàlit, en direm ben poc, ja que no tenim constància de cap estudi ni prospecció. L'únic que hem pogut saber és que va ser descobert per Albert Fàbrega el 17 de desembre de l'any 2011.

Ell mateix descriu un túmul ovalat de 8 per 7 metres. La llosa fa 1.80 metres de longitud per 80 centímetres d'alçada, i consta d'un gruix màxim de 20 centímetres. Nosaltres, com l'Albert, no dubtem a l'hora de dir que són les restes d'una estructura dolmènica, l'experiència és un grau... Aquí donem la ruta per acabada i tornem cap a casa.


Coordenades:

Paradolmen de la Font del Nasiet: UTM(ETRS89): 31T, 395291, 4631253
Inscultures dels Tres Tossals: UTM(ETRS89): 31T, 394638, 4633013
Roca foradada de Cal Damià: UTM(ETRS89): 31T, 382286, 4621303
Paradolmen del Cau de la Guineu: UTM(ETRS89): 31T, 384645, 4625053
Les Esmoladores: UTM(ETRS89): 31T, 384871, 4625579

dissabte, 10 de febrer de 2018

Poblats a El Catllar

Avui, dia molt assolellat, tot i que fa vent, ens aventurem a anar cap el Camp de Tarragona a visitar un parell de poblats a El Catllar. El primer d'ells ja l'havíem vist fa uns quants anys, però no teníem cap foto per a poder fer l'entrada.

Per iniciar la ruta, ens dirigim a aquesta població i, en concret, pugem fins el castell, ubicat a la part més alta del nucli històric. A l'esplanada que es troba davant del seu accés, just sota la torre esquerra, trobem un recinte tancat i parcialment excavat. Al seu interior, podem veure les restes del poblat de l'Era del Castell.


Les fotos no són gaire bones perquè la tanca del recinte impedeix acostar-t'hi, però es pot veure com la part excavada és petita. Des del castell, tancat quan hi vam anar, es veu una bona perspectiva, com es pot comprovar a la pàgina de l'inventari de la Generalitat.


Segons la fitxa del mateix inventari, el poblat va ser trobat fortuïtament quan el 1997 es van començar unes obres per tal d'adequar el castell. Durant la seva excavació, duta a terme per Santi Molera i Josep Maria Vergès, es va determinar que s'extenia per la part exterior i també sota el castell. Aquestes feines també van permetre saber que hi va haver tres etapes diferents d'ocupació: una primera, corresponent al Bronze final; la central i més important datada dins de la primera Edat del Ferro; i una tercera dins de l'iber antic. Podem dir llavors que va estar habitat entre els segles VIII i V a.C., essent el primer poblat de Tarragona on es va tenir constància d'aquesta ocupació tan àmplia.

Pel que fa a la seva descripció, de l'Edat del Ferro es van trobar forats de pal i fogars corresponents a dues cabanes ovalades, així com ceràmica de l'època. D'altra banda, a uns treballs realitzats el 2007, es van trobar evidències de muralla d'aquesta època.

La segona fase d'ocupació es correspon amb les restes visibles del poblat, amb habitacions quadrangulars fetes de pedra en sec disposades al llarg de dos carrers estrets. La majoria d'estances tenen paviment de terra batuda amb presència de fogars i/o sitges. Com a troballes, podem citar ceràmica a mà, a torn i un parell d'àmfores fenícies, objectes de bronze i ferro, així com elements de sílex i eines de molí diverses.

De l'última etapa, com gairebé sempre, podem relatar l'abandonament de l'assentament i les posteriors modificacions que s'hi van fer, avalades per troballes de ceràmica.

L'altre poblat, tot i ser també terme municipal d'El Catllar, es troba força lluny. Deixem el nucli antic i prenem la carretera TP-2039 cap a l'esquerra en direcció a Tarragona. Després d'uns 1100 metres, agafem un desviament cap a Valls per la T-203 i la seguim 3.6 quilòmetres, fins que trobem una rotonda. Sortim d'ella per la segona branca en direcció a Els Pallaresos i Tarragona per la T-2031. Quan trobem una segona rotonda, continuem cap a Tarragona durant un quilòmetre més i llavors girem a l'esquerra a l'alçada d'una benzinera per a agafar el carrer B de la urbanització Els Manous. El recorrem uns 400 metres i deixem el cotxe al costat d'una torre elèctrica, just on trobem una cruïlla del GR-172, que agafem cap a la dreta, cap el Rodolat del Moro. Després de fer uns 100 metres, veiem una pista a la dreta que agafem i que ens duu al poblat de Manous en pocs metres.


El poblat iber de Manous, segons la nostra opinió, es troba en risc de desaparèixer sota els atolls i, qui sap, sota les excavadores aplanant el terreny per a noves construccions. De fet, ecentment es va fer passar una línia elèctrica per les seves rodalies i es van ampliar els camins que passen arran del poblat.

Actualment, es poden distingir dos sectors i es poden veure clarament diversos murs de delimitació entre habitacions, així com diverses sitges. Hi ha dos sectors diferenciats que ocupen un total de 700 metres quadrats. Un dels sectors és residencial, mentre que el segon és de caire manufacturer.

A la campanya realitzada el 1991, es van recuperar prop de 4000 fragments de ceràmica ibera, feta a mà o a torn majoritàriament, restes d'àmfores i altres materials d'intercanvi amb les cultures púniques i itàliques, així com molins, pesos de teler i una figureta decorativa en forma de cavall muntat per un genet.

Una nova campanya duta a terme el 2004, va determinar que el poblat podria tenir una extensió d'uns 10000 metres quadrats, i es va establir que es va construir el segle III a.C. i que va ser abandonat pacíficament durant el tercer quart del segle II a.C., plenament a època ibera.

Molt proper al poblat, s'hi han trobat moltes restes de sílex, gairebé 4000 en total, majoritàriament de forma denticulada, pel que es pot pensar que correspon a un taller o lloc d'explotació de sílex de període epipaleolític (entre el 9000 i el 5000 a.C.).

Per acabar el dia, anem a veure una vil·la romana que conserva una bona quantitat de mosaics a una cúpul·la, fet ben estrany si tenim en compte que es tracta d'una construcció de fa uns 2000 anys. Per arribar-hi, ens acostem a la població de Constantí. Tornem a la TP-2031 i la prenem cap a Tarragona, als afores de la qual agafem cap al barri de Sant Pere i Sant Pau. A la tercera rotonda que trobem, prenem la tercera sortida i ens dirigim a l'A-7 passant força rotondes. A continuació, ens desviem cap a l'A-27 per la sortida 1160, i deixem aquesta nova autovia per la sortida 6, cap a Constantí. Aquí, ràpidament veurem les indicacions cap a la vil·la romana de Centcelles.

La visita té una part interior i una d'exterior. La interior és la més curiosa, podent-se visitar dues estances, una d'elles circular on es conserven les restes d'una cúpul·la completament decorada per mosaics. Entre les figures representades veiem les quatre estacions a la zona de la cúpside, passatges de la Bíblia, com l'Arca de Noè o el Bon Pastor, a l'anella central, i representacions de la vida quotidiana romana a l'anella més exterior. Aquests mosaics, igual que la resta de la vil·la, es daten vers mitjans el segle IV d.C. L'origen de l'assentament de Centcelles es remunta, però, al segle II a.C. com un centre de producció agrícola.


Al recinte exterior, podem veure les restes de dos conjunts de termes, així com un taller d'elaboració de tessel·les i una zona d'edificis inacabada.


El conjunt és interessant, però per a visitar unes termes romanes més interessants, recomanem la vil·la d'Els Munts, a Altafulla, on les termes es troben en millor estat i, fins i tot, es poden observar pintures a diferents estances de la vil·la.


Coordenades:

Poblat de l'Era del Castell: UTM(ETRS89): 31T, 359443, 4559584
Poblat de Manous: UTM(ETRS89): 31T, 355114, 4557401

dilluns, 22 de gener de 2018

Poblat i necròpoli a Flix

De tornada a casa després de passar el cap de setmana a Les Terres de l'Ebre, ens desviem un xic per a visitar un poblat i una necròpoli iberes a la població de Flix. Per arribar-hi des de Paüls, on ens allotjàvem, agafem la C-12 passant per Benifallet, Móra la Nova i Ascó, entre d'altres. Una vegada a Flix, travessem el riu i, just després, agafem el desviament cap a la Reserva Natural de Sebes, que en forma de camí rural, va paral·lel a l'Ebre. Seguint aquesta pista durant 2.5 quilòmetres, poc després del centre d'interpretació de la reserva, girem a la dreta per una pista que s'enfila per la muntanya. Uns 300 metres més endavant, deixem el cotxe i seguim a peu pel camí que surt a la nostra dreta durant uns 130 metres. A aquest punt, girem de nou a la dreta per a agafar un corriol que ens duu a la base del poblat de Sebes després de recòrrer una distància curta.

Les primeres informacions sobre aquest jaciment són del 1949, quan R. Pita va indicar la troballa de ceràmica a mà i a torn a la zona. Lamentablement, tota la zona ha estat objecte de repetides excavacions incontrolades.

Aquest assentament té dues fases d'ocupació claraments diferenciades i una necròpoli associada.

La primera ocupació, de l'edat del Ferro, es troba sobre la part més alta del turó. Actualment, està excavada gairebé totalment, havent-se trobat diverses vivendes reformades corresponents al segle VII a.C. i gran quantitat de ceràmica a mà, nuclis de sílex, diverses destrals polimentades i pedres de molí.


A la part més plana, es troben les restes d'un poblat iber parcialment excavat. Podria tractar-se de l'extensió tardana del poblat anterior. S'hi van trobar restes de ceràmica a mà i ibera pintada, així com romana. La seva datació inicial és dels segles V - IV a.C.


La part més interessant del jaciment, però, és la gran necròpoli d'incineració relacionada amb el primer poblat, situada a uns 200 metres dels assentaments.


Datada a l'Edat del Ferro, conté 42 estructures en una superfície d'uns 200 metres quadrats. Els sondejos realitzats entre el 2005 i el 2009 no van indicar que la seva superfície fos més àmplia.


Per molt que pugui semblar estrany, la necròpoli no ha estat objecte d'espoli i les estructures funeràries es trobaven en molt bon estat quan van ser excavades.

Si parlem de tipologies, trobem 20 estructures tumulars (15 d'elles amb urna o fragments), 15 urnes soterrades sense túmul, 2 concentracions d'ossos sense urnes i 5 estructures indeterminades situades a la zona dels túmuls. Per la zona també s'hi han trobat restes òssies disperses.

Gràcies a les restes trobades a l'interior de diferents estructures, s'han pogut realitzar diverses proves de carboni 14, que han donat resultats dispars entre el 900 i el 200 a.C. Pel que fa a l'aixovar, s'hi han trobat fragments de sílex sense treballar, ceràmica i elements de bronze, com fíbules, anelles o braçalets. Tots aquests detalls, atorguen una datació d'inici de la necròpoli al segle VIII a.C., però tot sembla indicar que és un pèl posterior i que coincideix amb l'ocupació del poblat del Ferro, és a dir, segle VII a.C.

La zona també compta amb restes d'estructures defensives utilitzades a la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil.

Visitat aquest interessant jaciment, seguim el camí cap a casa, que el cap de setmana llarg se'ns acaba. 


Coordenades:

Poblat de Sebes (Ferro): UTM(ETRS89): 31T, 292300, 4568458
Poblat de Sebes (Iber): UTM(ETRS89): 31T, 292330, 4568441
Necròpoli tumular de Sebes: UTM(ETRS89): 31T, 292433, 4568357

diumenge, 21 de gener de 2018

Dòlmens i inscultures a Matarranya II i Terra Alta II

Segon dia per les Terres de l'Ebre; avui, però, anirem a l'Aragó, concretament al proper Matarranya, on ja havíem vist un munt de poblats ibers, però desconeixíem l'existència del seus enterraments... Que evidentment, amb tant poblat, n'hi ha d'haver.

Ja avanço que potser serà l'entrada més llarga de tot el blog per no fer-la en dues parts.

Comencem fent la ruta de recent creació dels túmuls de Matarranya. Per a fer-la, hem d'anar a Queretes i prendre la carretera A-1413 cap a Calaceit. A mà dreta, veurem l'aparcament senyalitzat per a iniciar la ruta.

El primer que fem és visitar el sepulcres de Pedrafita, sortint de l'aparcament cap a la dreta. No té pèrdua, ja que està ben senyalitzat. De camí al dolmen de Pedrafita II, i amb la ment prehistòrica que tinc, em trobo unes cassoletes (més aviat cassoles) a la roca, molt però molt peculiars... No estava segur de què eren, però jo ho vaig marcar i fotografiar com a inscultures... Eren massa perfectes, massa profundes, però no es veia el típic treball prehistòric. Més tard, vaig entendre que no era una casualitat natural i que devien de ser, i això és el meu parer, cassoletes típiques de l'època ibera. Dir que, el més segur, és que si busqueu un xic, en trobareu més, jo anava camí al dolmen i mira. De fet, diria que en vaig veure més, però és que al final ja no saps quines has vist i quines no.

Les primeres les vaig anomenar inscultures de Pedrafita I.

Inscultures de Pedrafita I
No cal que les dibuixi amb un programa informàtic, no?? L'únic, dir que si amplieu la foto en veureu una altra a la vora del roc, coberta per la pinassa.

Un xic més enllà, les inscultures de Pedrafita II.

Inscultures de Pedrafita II
Es composa de dos rocs, amb incomptables cassoletes, perquè n'hi ha que ja ho dubtes, al no tenir la perfecció de les demés.

Ja anant per feina, vaig decidir tancar la vista i no veure només que el camí (els nens i la Cristina m'esperaven al cotxe), que just en aquell punt puja als camps conreats, on veurem un monòlit, que no sé si el volien colar com a menhir dins de la ruta, però això no cola "ni pa atrás". Que per forma sí, però per l'acabat de la seva superfície ni de broma.


Abans de començar amb les tombes, dir que creiem que a les terres del Matarranya, principalment es basen en el túmul que allotja el sepucre, de fet, tot el que veurem avui ho han arreglat per fer una ruta turística, anomenada: "Ruta de los túmulos funerarios ibéricos" (No seria iberos, en lloc d'ibéricos?, si algú sap la resposta que m'ho digui, si us plau). Els documents que tenim també ens parlen primer de l'obra tumular i després de la cambra sepulcral. Bé dit això, som-hi.

Al poc de seguir el camí definit, topo amb el primer sepulcre del dia, el de Pedrafita II.


D'aquest primer sepulcre, sabem que la cambra sepulcral fa interiorment 0.50 metres d'amplada per 1.30 metres de llargada. L'alçada no consta a l'estudi que disposem; de fet, no diu res més. Només que a la llosa esquerra del megàlit hi ha una creu gravada, i a la llosa dreta, i això no ho diu l'estudi, hi ha com una mini-cassoleta. També parla de les "cassoles" que hem vist amb anterioritat, sense donar cap tipus d'informació, només les esmenta i les assenyala com a prehistòriques.

Segons la mateixa documentació, aquest sepulcre és inedit, ja que no s'ha trobat cap estudi, ni menció d'ell.

La veritat és que el túmul és més que convincent, de 10 per 7 metres de diàmetre als seus eixos.


Al costat, i anunciada, una roca molt però molt perforada humanament parlant. Em sembla recordar que l'anomenen "Roca de las Oquedades".

Roca de las oquedades
Segueixo recte pel camí, cercant el sepulcre de Pedrafita I, com he dit abans, tancant els ulls i no mirant res més que el camí definit, per no trobar més coses. I just quan arribo, veig unes inscultures impossibles de no veure just davant d'ell... Com ja sóc a la tomba, primer me la miro i li faig el "book" de fotos i després ja fotografiaré les inscultures. Aquí la teniu, la tomba de Pedrafita I.


Del sepulcre, en sabem que la seva cambra mortuòria fa interiorment 0.58 metres d'amplada i té una llargada de 0.80 metres. Res més, ni es documenta l'alçada ni hi ha informe d'excavació, ja que aquest sepulcre, com el seu germà, és inèdit, i només ha estat consolidat per a incorporar-lo a la ruta. 

Llavors va ser quan em vaig fixar que a una de les pedres del mateix túmul (de 4.45 per 3.90 metres als seus eixos), hi ha un tros de cassoleta com les d'abans, i les que acabava de veure al costat del dolmen i el camí.


Anem a per les del costat, realment no sé quines són cadascuna; de fet, tinc més fotos que coordenades vaig prendre... ja he dit abans que al final ja no saps ni el què has vist... El millor és anar cercant tot fent el camí i visitant les tombes... Diria que aquestes eren les del costat immediat del sepulcre quan arribes pel camí.


Aquestes són les que es veuen en segon terme a la foto superior.


Aquestes no les recordo (potser són les de l'altre extrem del roc), realment són totes juntes al costat del sepulcre.


I aquestes em sembla recordar que eren al voral del camí, just abans d'arribar a la tomba ibera... Em va fer un xic de "yuyu", sembla la part frontal d'un crani humà.


Torno cap al cotxe amb un xic de velocitat, que ja fa estona que he deixat a l'Ànnia, l'Arnau i la Cris a la zona d'aparcament que han creat per a fer la ruta. Després d'ensenyar les fotos amb la nova càmera a la Cris, i fer un petó als petits, ens dirigim amb el cotxe pel camí que surt de l'aparcament, a visitar els primers túmuls de la ruta, els de Mas de Toribio. El primer, el Mas de Toribio I està senyalitzat a la part dreta de la pista, a uns 200 metres de la zona d'aparcament. Inclús, hi ha un espai habilitat a l'esquerra del camí, on hi caben un parell de cotxes.

A peu, pugem al turonet que queda a la part dreta de la pista per un camí habilitat; mentre vas pujant, ja vas veient el sepulcre Mas de Toribio I, ja que té la llosa de coberta mig estintolada a la part davantera-lateral del sepulcre.


Conegut... i espoliat d'antic. Quan J. Colominas, A Duran i P. Bosch i Gimpera el van excavar el 1915, ja ho estava, però, tot i això, van trobar fragments ceràmics a torn i a mà, típics de l'era ibera.

L'estructura del megàlit és idéntica a tot el que hem vist fins ara. Aquest, però, és prou diferent en el tema dimensional, el túmul és bastant petit, d'uns 4-5 metres de diàmetre, tenint en compte la seva cambra sepulcral i comparant-lo amb els altres. I més tenint present que als informes diu que es creu que d'inici, aquest túmul faria més de 1.50 metres d'alçada.

A la prospecció de l' any 2013, asseguren unes dimensions del sepulcre de 1.70 metres de llargada, 0.70 d'amplada i 1 metre d'alçada. El túmul no supera els 60 centímetres d'alçada, tot i que l'han netejat i consolidat. De troballes, sorgiren més restes ceràmiques com les que ja citaven els antics arqueòlegs.

La Núria Rafel, però, al seu estudi, documenta unes dimensions internes de la cambra de 1.30 metres de llargada per 0.75 d'amplada al fons de la tomba, i 0.70 metres d'amplada a la seva entrada; també documenta una profunditat d'1.10 metres.

Rafel sí que enumera troballes arqueològiques, tals i com diversitat de fragments ossis humans i també  9 fragments d'un vas fet a torn, el que atorga al sepulcre una cronologia del segon quart del segle VI a.C.

Cal destacar que la coberta del megàlit té unes dimensions de 1.80 per 1.30 metres (segons la prospecció del 2003), i 1.50 metres de llarg per 1.10 i 1.40 metres d'ample als seus extrems (segons Rafel). Aquesta consta de, com a mínim, un gravat, tot i que sembla una creu medieval (a l'informe d'excavació posa que és posterior, sense determinar). A la mateixa alçada, però a l'altre costat del roc, hi ha un solc a la roca, que ho deixem a lliure interpretació, tot i que als informes del sepulcre no posa res d'aquest. Pel que pot ser que sigui natural.


Quan ja anava a tornar al cotxe per seguir la ruta, vaig fixar-me en un corriol que surt del túmul direcció com si tornéssim a l'aparcament. M'hi vaig endinsar, perquè ja m'ensumava quelcom. I evidentment, vaig començar a trobar inscultures d'aquest estil, per a mi, nou.

La primera, la vaig trobar amb un xic de dificultat, just passar el primer tram d'arbrets, a la part alta d'un roc, de la meva esquerra. És petitíssima si la compares amb la resta, però la finesa de l'acabat no em va deixar dubte.

Inscultures de Mas de Toribio I
Aquestes les vaig veure i fotografiar, però no vaig agafar les coordenades, i després ja no hi vaig pensar, però, com es veu, són al mateix terra pel que caminem. Les anomenaré inscultures de Mas de Toribio IV... que no és el número que li tocaria, però com no vaig prendre coordenades ho deixem així.

Inscultures de Mas de Toribio IV
I com a última troballa un parell, una davant de l'altre. Aquesta és la primera...

Inscultures de Mas de Toribio II
Aquesta és la segona que vaig veure, just al roc que hi ha davant del primer.

Inscultures de Mas de Toribio III
Torno al cotxe, perquè s'hi apropi la Cristina, i quan torna seguim pel camí uns 200 metres més, tot trobant a la dreta de la pista, i també senyalitzat els sepulcres números II, III, i IV de Mas de Toribio. En aquests, no es veu el típic anell peristàlit dels altres sarcòfags ibers, no sé si és que han desaparegut totalment, o és que compartien un mateix túmul, fet a l'antiga, de 9 per 6.60 metres.

Comencem pel Mas de Toribio II.


Del que només disposem de les dimensions interiors publicades, que serien de 1.00 metre de longitud, 0.40 d'ample i 0.75 de profunditat.

Les troballes asociades al sepulcre no són gaire abundants, però per la situació on es van trobar, sembla que és l'única tomba de la necròpoli que no ha estat espoliada. La Núria Rafel en documenta un vas ceràmic a mà amb decoració acanalada, que es troba dipositat al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona, i la seva tapadora, una petita llosa tallada circularment de 32 centímetres de diàmetre. Per la morfologia del vas i el seu decorat, Rafel el posiciona a la línia temporal vers el segle VII a.C.

Seguim pel número  III.


Els informes dels que disposem només fan que ratificar el que ja vam veure in situ, la cambra sepulcral del megàlit és gairebé quadrada, fent uns 90 centímetres per banda, tot i que la cambra difereix entre els 0.60 metres d'amplada i els 0.90 metres de llargada, essent aquesta rectangular.

Però amb nova informació sabem que fa més d'un segle quan Colominas i Duran el van visitar, ja el descrivien tal i com el veiem ara, documentant una de les lloses laterals, la de capçalera, i una tercera estintolada al costat del megàlit. I segons Rafel, s'hi van trobar fragments ossis humans, i també fragments d'un petit vas ceràmic fet a mà.

Completem la necròpoli amb el número IV, que és el que es troba en pitjor estat dels de Mas de Toribio, tot i que crec que amb una neteja acurada, quedaria prou similar al III. De fet, només sorgia del terra la llosa lateral que es veu i amb l'excavació es va localitzar la  de capçalera.


La documentació localitzada ens afirma que la llosa més gran que es veu és la del lateral de la cista. No diu res de l'altra que veiem a la fotografia, que és clarament la de capçalera. Recordem que aquesta era soterrada. A l'estudi i neteja que es va produir per a fer la ruta dels túmuls del Matarranya asseguren que, com a poc, aquesta cista era de 0.60 metres de llargada i 0.45 metres d'amplada.

Tot i el mal estat, es documenten un seguit de materials arqueològics associats a la tomba: 31 fragments ceràmics informes i un fragment de ceràmica amb línies incises. Aquest material es troba dipositat al Museu d'Arquelogia de Catalunya a Barcelona, i segons la Núria Rafel són corresponents a dos vasos fets a mà.

Segons la informació obtinguda, la necròpoli de Mas de Toribio és de 7 sepulcres, pel que ens hem deixat 3, que no deuen parar gaire lluny (el que fa la falta d'informació!!), però que no s'han incorporat a la ruta.

Tornem al cotxe, sense mirar gaire pels voltants, no fos que trobéssim més inscultures (que segur que n'hi ha) i ens dirigim a visitar la necròpoli més espectacular, almenys per a mi, del conjunt, la de Vinya d'en Valle.

Aquesta es troba seguint per la mateixa pista, aturant el cotxe a uns 1000 metres i havent passat una bifurcació en la que seguim per la dreta. A aquesta distància, trobarem un camp més petit per conrear, que ve just després d'un de més gran, a una alçada un xic superior. Vorejant aquest, toparem amb un turó, just a la fi del camp i un corriol que hi puja amb un fort pendent. A la plana de dalt és on veiem els possibles dòlmens de Vinya d'en Valle I i II... Creiem, perquè hi ha fonts, en les quals ens documentem, que diuen que ho són, i n'hi ha que no. També hi ha algun document que parla d'una construcció d'era posterior en aquest turó, que també podria ser, ja que em va semblar veure algun antic mur o paret.

En el que hem trobat i ens basem, de l'I de Vinya d'en Valle, es documenta una cista amb dues lloses visibles segons Colominas... Tot i això, jo començo a dubtar-ho bastant, ja que el croquis dibuixat per ell no s'assembla en res a el què hem vist, encara que el dibuix sigui del 1915, però, sobta prou l'excavat rectangular. Ara que també podria ser un forat produït per la possible construcció de temps posteriors o de violació de l'espai arqueològic.


El número dos es descriu com una obra túmular propera al primer, que curiosament també es correspon amb el que vam veure. Però tampoc ho podem confirmar, ja que la falta de cartells informatius i veient com són senyalitzats els companys del turó següent, ens fa pensar que podríem anar errats.


La Núria Rafel documenta quelcom similar al que diem nosaltres, també amb el rerafons de Colominas, inclús menciona certes troballes arqueològiques; del primer, 6 fragments de bronze pertanyents a un braçalet, que es conserven al Museu de Arqueologia de Catalunya, i restes òssies fragmentades. I del segon, una petita anella de bronze.

Seguint amb la recerca d'informació, hem trobat fins a tres coordenades diferents del número I... On el situen on nosaltres, segons Rafel al bell mig dels prats conreats que hem creuat, i un altre a l'altre costat del camí. I per si no n'hi havia prou, al congrés d'arqueologia de patrimoni aragonès es va dir que no els van trobar... Quan hi tornem, anirem a les altres coordenades, aviam què veiem, si és que hi ha quelcom per veure.

Trobar els dos sepulcres no ho sé, però hi ha fonts que asseguren que aquest és el poblat de Vinya d'en Valle I, ni temps posteriors, ni res. Pel que el catalogarem com a poblat, que és el que diu a les actes del patrimoni arqueològic aragonès. Tot i que del mur que jo vaig veure no vaig fer cap foto (es troba a l'altra banda del turó, respecte el túmul, i l'excavat), i com a possibles sepulcres I (del que diuen que és una excavació furtiva al poblat) i II de Vinya d'en Valle.

Ara, fent cas al rètol indicatiu que hi ha, baixem del turó tot seguint el corriol, que ens portarà a la segona part de la necròpoli. Es troba al següent turonet. Per a mi, aquest segon punt és espectacular. La part alta del turó és plena de sepulcres i inscultures.


S'ha de dir que tots ells eren inèdits, encara que exactament no sé quan els van trobar, suposo que a les prospeccions del 2013.


El III consta d'un túmul que segons el que hem trobat, no és calculable, diu que "no se aprecia"... A mi no m'ho sembla pas. Pero bé, que és aquest. Amb fotos ho confirmem.

D'altra banda, la cambra és rectangular, amb unes dimensions d'1.10 metres de llargada i 0.50 metres d'amplada. No es documenten troballes arqueològiques.

Els vam visitar i fotografiar per ordre numèric... Anava i venia del cartell, pel que aquest és el IV.


Al que se li atorga un túmul circular, un xic ovalat, en el que els seus eixos farien 5 metres per 4.70 metres, respectivament. De la cambra murtuòria podem dir que, com es veu a la fotografia anterior, una de les seves parets laterals, com la llosa de capçalera, resta in situ, i l'altra es troba (jo diria que trencada) estintolada sobre l'obra tumular.

La cambra funerària té unes mides interiors de 0.90 metres d'amplada, una llargada de 1.30 metres i una alçada de també 1.30 metres. No es documenten troballes arqueològiques.

El V de Vinya d'en Valle consta d'un túmul circular d'uns 5 metres de diàmetre.


L'estat d'aquest denota una violació a consciència, només deixant al seu lloc original una de les lloses. Prop d'ell, hi ha diverses lloses que amb tota seguretat deuen ser la resta de l'estructura de la cambra. D'aquesta podem extrapolar unes dimensions de 0.95 metres d'amplada i una llargada de 1.50 metres, segons la longitud de la llosa lateral que es troba en peu. No es documenten troballes arqueològiques.

Al VI, se li determina un túmul conservat d'uns 3.50 metres de diàmetre.


La conservada cista rectangular amida interiorment 1.20 metres de llargada per 0.75 metrres d'amplada. Com als seus companys, no es documenta cap troballa arqueològica.

El VII, tot i que prou destrossat, se li ha pogut determinar un túmul de 4 metres de diàmetre, sent aquest de tendència circular.


Pel que fa a la cista, no es documenta res, diuen que o bé està totalment saquejada i destruïda, o encara resta a l'interior del seu túmul. Tot i que és prou evident que la llosa que es veu, és arrencada i esparracada, sobre el túmul.

I aquest és el Vinya d'en Valle VIII, que potser és el més difícil d'interpretar, tot i que mirant el cartell informatiu és impossible no veure'l, es troba just al davant.


D'aquest no es pot especificar cap tipus de documentació degut al seu mal estat de conservació, però a l'excavació descriuen una cantonada del que en el seu dia, hauria estat un sepulcre.

Acabat amb els sepulcres, passem a les incultures que, com abans, no les poso totes perquè n'hi ha infinitat d'elles, només en marcaré quatre que vaig veure sense buscar... potser són canviades respecte les coordenades.

Les primeres que vaig veure, van ser abans de mirar-me totes les tombes, ja que es troben just a sota del rètol informatiu... Si et mires el rètol, les estàs trepitjant.

Inscultures de Vinya d'en Valle I
Les segones són un xic més enllà, al lateral esquerre de l'aglomeració de sepulcres.

Inscultures de Vinya d'en Valle II
A destacar el gran solc que hi ha al centre... Impressionant. Just al costat, les que vaig anomenar inscultures de Vinya d'en Valle III.
Inscultures de Vinya d'en Valle III
I tornant cap a la part central del turó, passat el seu petit cim, les de Vinya d'en Valle IV.

Inscultures de Vinya d'en Valle IV
Com a les altres zones amb inscultures, si aneu mirant en cercareu més. Jo no mirava gaire per no trigar encara més temps del que ja portava. I com tota necròpoli, ha de tenir un poblat associat i a l'inrevès... Hem trobat que a les rodalies de la necròpoli hi ha tres poblats, els de Vinya d'en Valle I, II i III, tots ells se situen a la zona del "barranco de Valdecretas", entre els sepulcres de Mas de Toribio i aquesta última necròpoli .  Torno cap al cotxe i s'hi arriba la Cris. Realment val la pena veure el turó on es troba la segona part de la necròpoli. De nou al vehicle, anem a Calaceit a dinar... Els crios es van posar les botes aquest dia. Després de l'àpat, tornem a la pista de la ruta dels túmuls. Passant els de Vinya d'en Valle, ens dirigim a veure una inscultura coneguda i prou espectacular... Les inscultures de Mas d'en Jerra. Per a visitar-la, hem de continuar fins l'abandonat Mas d'en Jerra i deixar allà el cotxe. A peu, seguim uns 50 metres per la pista i ens endinsem a la plana de l'esquerra que davalla cap a les inscultures, a les que arribarem en uns 90 metres més.

De l'espectacular reticulat no en sabem gaire, només que dimensionalment amida uns 5.0 per 1.5 metres i que a les actes a les què abans hem fet referència, posa que l'acanalat és en V i produït amb una eina de ferro. Cronològicament parlant, se li dona cronologia, segons José Ignacio Royo, de l'Iber antic, tot i que a les actes asseguren que és postmedieval... Som del mateix pensament que el senyor Royo. Donem per acabades les visites pel Matarranya i tornem cap a Catalunya, tot anant per l'A-1413 fins a Calaceit i prenent la N-420 en direcció a Gandesa. Seguim per aquesta carretera, entrant a terres catalanes, 6.5 quilòmetres. A aquest punt, a mà esquerra, trobem un camí força desdibuixat que enfila un turó. Com no podem girar a la brava, hem de seguir una mica més fins poc després del desviament a Caseres, on podem fer un canvi de sentit. Un cop a aquell camí, podem deixar el cotxe al seu inici i seguir a peu uns 90 metres, fins a trobar el Túmul 1 del Puig a mà dreta.



El túmul, no gaire visible avui en dia, es documenta ser de tendència circular de 3.60 metres de diàmetre màxim i 1 metre d'alçada. Estudiat el 1985, el gener del 2016, la Universitat Rovira i Virgili va consolidar-lo, recol·locant la llosa de la dreta de la imatge. A cap de les dues actuacions es va trobar cap resta arqueològica associada, molt possiblement degut al fet de què havia estat clarament violat amb anterioritat.  A continuació, ens dirigim a la necròpoli del Puig 1, formada per tres túmuls, però no la vam trobar per l'espessa vegetació. Només vam veure dues roques amb grans cassoletes. Per arribar a la primera d'elles, seguim el camí muntanya amunt uns 120 metres. A aquest punt, prenem un corriol que surt davant nostre i el seguim un 80 metres. I just a la singlera veiem les primeres cassoletes.


Trobem la segona 15 metres al NW.



Tornem al cotxe per visitar una altra necròpoli, ara la de la Gessera. Tornem a agafar la N-420 en direcció a Gandesa i just al punt on hi ha el desviament cap a Caseres, surt a l'esquerra una ampla pista que hi duu en pocs minuts en cotxe. Després de 180 metres, abandonem la pista principal per a agafar una altra que surt a l'esquerra, i continuem 860 metres més. En aquest punt, a mà esquerra surt un camí i just allà trobem les restes de la necròpoli a la dreta, sobre un promontori, formada per dos túmuls. El Sol no ens va permetre fer una millor fotografia, tot i que en aquesta es veu perfectament el límit d'una de les obres tumulars.


La informació que hem pogut localitzar sobre aquesta antiga necròpoli tumular és diferent segons l'autor. Nosaltres, però, ens quedarem amb la informació d'un caserenc, en Miguel Giribets, que al cap i a la fi, són els que en saben més del seu territori... i a nosaltres ens quadra més amb el què vam veure... Dues obres tumulars sense restes de cista. Al seu blog de patrimoni arquelògic de Caseres descriu l'estat de la necròpoli com a molt destrossada (ja ho vam veure), de la que es veuen dos túmuls clarament, un d'ells d'uns 3 metres de diàmetre i l'altre més petit d'uns 0.80 metres de diàmetre. Tot i això, i segons ell, als voltants es troben diverses restes que podrien ser mes túmuls. Segons ell també, aquesta necròpoli seria d'abans de l'era ibera, als voltants del segle VIII a.C.

Per acabar la ruta d'avui, anem, de nou, a la necròpoli del Coll del Moro. Aquest cop visitem el sector de Calars, el primer dels tres sectors de la gran necròpoli. En aquest, s'hi documenten 20 enterraments. Com a l'anterior sector visitat d'aquesta necròpoli, hem posat tres coordenades, per la impossibilitat de marcar els sepulcres un per un. A sobre, se'ns va posar a bufar el vent de manera exagerada, pel què encara dificultava més qualsevol acció... Amb prou feines et mantenies dret.

Per arribar-hi és ben fàcil, de fet, no cal ni caminar, ja que el 1953 es va construir un monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre (el van treure l'any 2016, exercint les demandes dels habitants de Gandesa... Era un monòlit de cinc metres amb l'escut franquista a la part superior), al que s'hi arriba amb el cotxe. Començant a fer-lo, van descobrir la necròpoli. Des de Caseres, seguim per la N-420, tal i com vam fer ahir per anar al poblat i al sector de les Maries de la necròpoli del Coll del Moro, sortint per la sortida senyalitzada al poblat iber, després passant per sota la nacional i girant a la dreta, tambe direcció poblat iber i Alcañiz. A uns 570 metres d'arribar al poblat, trobarem a la dreta un camí, habilitat per a cotxes, amb un antic asfaltat, el prendrem tot pujant al turó existent. A la fi de la carretera, veurem un mirador, aquí és on es trobava el gran monòlit, i les restes de les antigues tombes al costat. Creiem que sota el mirador hi deuen haver més restes, avui en dia soterrades per la construcció.



Idèntic al sector Maries, encara que de dimensions més reduïdes; 48 metres de llarg per 16 metres d'ample, i una superfície de 768 m². Consta de fins a 7 estils d'enterrament. Entre els 20 sepulcres catalogats, es documenten: 12 túmuls circulars amb cista excèntrica, 1 amb cista, 2 túmuls rectangulars amb cista, 1 obra tumular quadrada sense cista, 1 obra tumular secundària, 1 loculus amb ossari, i un altre en la que no s'ha pogut determinar amb exactitud la seva morfologia.



L'any 1953, en Salvador Vilaseca va estudiar sis dels monuments, estudi del qual no tenim dades, tot i que es mencionen antigues violacions dels sepulcres, pel que l'aixovar recuperat devia de ser mínim. Tot i això, es documenten urnes de ceràmica a mà, amb i sense decoració, trossos de ceràmica amb acanalat, i material de bronze, principalment braçalets amb decoració geomètrica incisa. El que sí que s'afirma és el seu ús, ja que a tots els sepulcres es va trobar alguna resta humana calcinada. Manuel Berges i Màrius Ferer van excavar altres tombes de la necròpoli, pero els resultats d'aquestes intervencions no s'han publicat.



Segons les tipologies d'enterrament al Coll del Moro, se li estima una datació d'entre els segles VIII i VI a.C., on a la segona meitat d'aquest segle, els enterraments en fosa substituïren els que ens agraden més a nosaltres, els d'obra tumular.


Coordenades:

Inscultures de Pedrafita I: UTM(ETRS89): 31T, 266386, 4536752
Inscultures de Pedrafita II: UTM(ETRS89): 31T, 266486, 4536781
Pedrafita II: UTM(ETRS89): 31T, 266493, 4536779
Pedrafita I: UTM(ETRS89): 31T, 266540, 4536859
Inscultures de Pedrafita III: UTM(ETRS89): 31T, 266526, 4536836
Inscultures de Pedrafita IV: UTM(ETRS89): 31T, 266537, 4536860
Mas de Toribio I: UTM(ETRS89): 31T, 266419, 4537318
Inscultures de Mas de Toribio I: UTM(ETRS89): 31T, 266403, 4537294
Inscultures de Mas de Toribio II: UTM(ETRS89): 31T, 266394, 4537267
Inscultures de Mas de Toribio III: UTM(ETRS89): 31T, 266396, 4537267
Mas de Toribio II: UTM(ETRS89): 31T, 266587, 4537432
Mas de Toribio III: UTM(ETRS89): 31T, 266590, 4537433
Mas de Toribio IV: UTM(ETRS89): 31T, 266590, 4537430
Possible Vinya d'en Valle I: UTM(ETRS89): 31T, 267242, 4538056
Possible Vinya d'en Valle II: UTM(ETRS89): 31T, 267242, 4538064
Poblat de Vinya d'en Valle I: UTM(ETRS89): 31T, 267240, 4538051 
Vinya d'en Valle III: UTM(ETRS89): 31T, 267310, 4537994
Vinya d'en Valle IV: UTM(ETRS89): 31T, 267316, 4537994
Vinya d'en Valle V: UTM(ETRS89): 31T, 267313, 4538001
Vinya d'en Valle VI: UTM(ETRS89): 31T, 267319, 4538004
Vinya d'en Valle VII: UTM(ETRS89): 31T, 267328, 4538007
Vinya d'en Valle VIII: UTM(ETRS89): 31T, 267303, 4537998
Inscultures de Vinya d'en Valle I: UTM(ETRS89): 31T, 267296, 4537999
Inscultures de Vinya d'en Valle II: UTM(ETRS89): 31T, 267328, 4538012
Inscultures de Vinya d'en Valle III: UTM(ETRS89): 31T, 267327, 4538015
Inscultures de Vinya d'en Valle IV: UTM(ETRS89): 31T, 267336, 4538006
Inscultures de Mas d'en Jerra: UTM(ETRS89): 31T, 267465, 4538347
Túmul I del Puig: UTM(ETRS89): 31T, 268544, 4547363
Inscultures del Puig I: UTM(ETRS89): 31T, 268372, 4547271
Inscultures del Puig II: UTM(ETRS89): 31T, 268373, 4547288
Necròpoli tumular de La Gessera: UTM(ETRS89): 31T, 268186, 4547880
Necròpoli Coll del Moro "Sector de Calars": UTM(ETRS89): 31T, 280768, 4547847
Necròpoli Coll del Moro "Sector de Calars": UTM(ETRS89): 31T, 280748, 4547839
Necròpoli Coll del Moro "Sector de Calars": UTM(ETRS89): 31T, 280774, 4547856